Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Subscriure a Canal Ens de l'Associacionisme Cultural Català
RSS de la portada de Xarxanet
Actualitzat: fa 1 hora 4 minuts

9 propostes culturals al març amb la dona com a protagonista

dt., 02/03/2021 - 13:46
Cultural9 propostes culturals al març amb la dona com a protagonista

02/03/2021LaviniaNext El Museu Terracota de la Galera acollirà l'exposició itinerant 'Lliures i Sense Por'. Font: Vilanova.cat Celebració del 9è cicle de Muses dedicat a les dones creadores. Font: Ajuntament de Barcelona L'Espai Zero de Terrassa acull l'exposició 'L'atracció del blanc, la seducció de la fibra'. Font: Terrassa Digital 9 propostes culturals al març amb la dona com a protagonista 02/03/2021Autor/a: Ona Bachrach / Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

El mes de març arriba carregat d'una sèrie imperdibles culturals que s'organitzen durant aquest mes al voltant del Dia Internacional de la Dona.

L'agenda cultural arrenca aquest mes amb l'esperança d'anar retornant a poc a poc a la normalitat i poder gaudir d'un març marcat per la celebració del Dia Internacional de la Dona. Us proposem un llistat d'activitats culturals d'arreu de Catalunya per passar el temps lliure i anar-nos adaptant al bon clima primaverenc.

L'oferta cultural de la primavera passada es va veure dràsticament minvada pel confinament. És el moment de capgirar la situació i celebrar que podem gaudir de la cultura, encara que sigui sota les restriccions de la Covid-19.

1. Dia Internacional de les Dones: Concert "Blue Birds" (Barcelona, 5 de març)

Pels amants dels clàssics del Jazz, el Soul o el R&B, les 'Blue Birds' ofereixen el seu duet a piano i dues veus al Centre Cívic l'Elèctric, en un concert emmarcat en el Dia Internacional de les Dones. El 5 de març a partir de les 19 h. podrem gaudir del talent de Laia Leal i Mercè de la Fuente, estrelles de festivals com el White Summer Festival, el Festival Jardins Pedralbes 2020 o del 14è festival de blues de Barcelona.

2. Exposició 'Les ombres Xineses' (Barcelona, fins al 7 de març)

El centre barceloní La Casa dels Entremesos ofereix una extensa col·lecció de làmines d'ombres xineses del segle XIX. Fins al 7 de març podreu gaudir d'aquesta exposició conservada fins ara en el fons d'imatgeria popular del folklorista Joan Amades. Les ombres xineses són una de les arts més antigues del teatre de titelles i marionetes, que ofereix un joc d'ombres als espectadors creades amb figures de cartró negres que es projecten en una pantalla translúcida.

L'exposició és gratuïta, però amb aforament limitat, així que afanya't si no vols quedar-te sense entrades!

3. 9è Cicle de Dones Creadores a la Farinera 'Muses' (Barcelona, fins al 7 de març)

Arriba una nova edició del cicle Muses aquest cop dedicada a les dones creadores. El Centre Cultural La Farinera del Clot i el PIAD de Sant Martí s'encarreguen d'oferir al públic les diferents propostes culturals en un espai de trobada per compartir el talent i donar visibilitat a les dones artistes. El projecte convida a reflexionar sobre el paper de les dones en l'art, tradicionalment relegades a un segon pla com a subjectes passius, per impulsar i visibilitzar les seves creacions.

4. 44è Aplec de la sardana i concurs de colles improvisades (Castellar del Vallès, 7 de març)

Castellar del Vallès celebra el 44è aplec de la sardana amb un concurs de colles improvisades. L'aplec es festejarà el 7 de març a les 16 h. al pavelló Joaquim Blume i acollirà les cobles de La Principal de la Bisbal, la Jovenívola de Sabadell i el Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

5. 'Lliures i Sense Por' al Museu Terracota de la Galera (Tarragona, fins al 28 de març)

El Museu Terracota de la Galera i l'Associació de Dones de la Galera organitzen contínuament diverses activitats de reivindicació de la figura femenina. Aquest mes de març l'equipament cultural exhibirà l'exposició itinerant 'Lliures i Sense Por', de l'Institut Català de les Dones. La mostra és un recurs formatiu de reflexió sobre les violències sexuals: què són, com identificar-les, com desnaturalitzar-les o què fer davant aquestes situacions, entre altres.

L'objectiu de l'exposició és aconseguir sensibilitzar, empoderar i rebutjar les agressions sexuals que viuen les dones.

6. Festival MusicVeu: Suu en concert (Vilafranca del Penedès, 28 de març)

Amb èxits com ‘Tant de bo’ o ‘Eres un temazo’, Suu s'ha guanyat el reconeixement com una de les artistes catalanes més seguides de l'actualitat. Amb una barreja de pop, reggae, ska i calypso, la música de Suu va rebre el premi Enderrock a millor artista revelació amb el seu primer disc ‘Natural’. Durant el confinament va oferir concerts gratuïts des de casa, però ara podrem escoltar-la en directe gràcies al Festival MusicVeu en un concert en benefici a Rebost Solidari, una entitat que ofereix aliments a famílies en risc d'exclusió social.

7. Exposició 'El camí de la vida per la igualtat. Pas a pas' (Barcelona, del 7 al 31 de març)

'El camí de la vida per la igualtat. Pas a pas' és el títol de la II Mostra Fotogràfica del Centre Cívic Font de la Guatlla, una mostra entorn la temàtica del 8 de març. L'exposició està organitzada pel Grup de Dones de la Guatlla i la Vocalia de dones.

8. 'L'atracció del blanc, la seducció de la fibra', a l'Espai Zero. (Terrassa, durant tot el mes)

L'Espai Zero de Terrassa emplaça aquesta exposició gratuïta que recull les obres d'onze artistes de diferents mètodes i tècniques amb visions artístiques molt diverses però unides entorn la fibra i el color blanc. L'organització de la mostra es troba a càrrec de l'A-FAD, l'Associació d'Artistes i Artesans del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) amb la col·laboració del Museu Tèxtil i es podrà visitar durant tot el mes i fins al 4 d'abril.

9. Exposició fotogràfica "Josep Pla vist per Eugeni Forcano" (Palafrugell, durant tot el mes)

Organitzada per la Fundació Josep Pla i emmarcada en la XI Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, l'exposició 'Josep Pla vist per Eugeni Forcano' mostra una selecció de l'extens reportatge que el fotògraf, Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018), va fer de Josep Pla l'any 1967, amb motiu de la celebració del setantè aniversari de l'escriptor. L'exhibició també acollirà una mostra de la documentació original que evidencia la relació d'amistat entre Pla i Forcano fins a la mort de l'escriptor.

Etiquetes: cultura popular i tradicional, imperdibles, feminisme, concert solidari, arts escèniques i audiovisuals, art, fotografia, Dia Internacional de les Dones Autor/a: Ona Bachrach / Carlos Faneca

Les entitats de lleure educatiu es mobilitzen sota el lema 'Descongelem el lleure'

dv., 26/02/2021 - 16:10
ComunitariLes entitats de lleure educatiu es mobilitzen sota el lema 'Descongelem el lleure'

26/02/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Font: Som de cau Les entitats de lleure educatiu es mobilitzen sota el lema 'Descongelem el lleure' 26/02/2021Autor/a: Adam PeribáñezMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Després de mesos d’activitat presencial suspesa, les entitats consideren que les noves mesures son insuficients.

Des del passat 8 de gener les entitats de lleure educatiu com esplais i agrupaments s’han vist obligades a retornar al format virtual per a dur a terme la seva activitat. Aquesta nova suspensió arribava després d’un breu retorn als carrers i locals durant el trimestre passat, i deixava les entitats de nou abocades a un format que dificulta enormement la seva tasca.

El passat 22 de febrer, després de nombroses pròrrogues, el Procicat va revisar aquesta suspensió i la va aixecar de forma parcial, afectant només a una part dels participants, corresponent als grups d’infantil i primària, i deixat al marge als adolescents i joves.

Aquest canvi ha estat considerat “Totalment insuficient” per entitats com Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, en el que criticaven la “manca de reconeixement” de la tasca educativa d'aquestes entitats. Esplais Catalans, per la seva banda, també ha reivindicat el paper destacat en “l’acompanyament emocional dels infants i joves” i la necessitat d’un retorn a la presencialitat total.

Precisament aquestes dues entitats havien iniciat campanyes les darreres setmanes per a reivindicar el seu paper i la rellevància del lleure educatiu de base associativa. Ara, en conjunt amb la resta de l’associacionisme educatiu, han iniciat mobilitzacions per a protestar contra les mesures actuals, que tot just acaben de ser prorrogades una setmana més.

Amb el lema “Descongelem el lleure” les associacions d’educació en el lleure de Catalunya reivindiquen la seva tasca és “segura i necessària” i, a través d’un manifest conjunt, animen a esplais i agrupaments a mobilitzar-se dissabte 27 de febrer als seus municipis per a reivindicar el seu espai.

El manifest recorda que “cal cuidar les entitats i els projectes” de l’associacionisme educatiu, i demanen al proper govern que aposti per un model social “que posi a les persones al centre”. Així mateix, les entitats també volen remarcar la feina feta durant aquests mesos d’activitat virtual, on monitors i caps han demostrat la seva resiliència i creativitat per a evitar que la tasca educativa s’aturés.

També recorda que l’estiu passat esplais i agrupaments van demostrar ser "espais segurs", amb una molt baixa taxa de contagi a les seves activitats, i per tant reclamen el retorn total a l’activitat presencial, sempre respectant els protocols i normatives necessàries.

Etiquetes: educació en el lleure, escoltisme i guiatge, Educació en Valors, caus i esplais, educacio no formal, lleure Autor/a: Adam Peribáñez

Les entitats amb més de 100 treballadors/es han de tenir un pla d'igualtat

dv., 26/02/2021 - 09:42
JurídicLes entitats amb més de 100 treballadors/es han de tenir un pla d'igualtat

26/02/2021Suport Tercer Sector - Jurídic L’incompliment d’aquesta norma pot suposar multes de fins a 6.250 euros. Font: Unsplash. Les entitats amb més de 100 treballadors/es han de tenir un pla d'igualtat 26/02/2021Autor/a: Júlia HinojoSuport Tercer Sector - Jurídic

Resum: 

A partir d'aquest 7 de març, la normativa obliga a comptar amb aquest document.

El pla d'igualtat és l'eina bàsica per millorar en igualtat de gènere des de les entitats, com també ho és per a les empreses. Les normatives cada vegada són més estrictes en aquest aspecte i és per això que any rere any, l'obligació de comptar amb un pla d'igualtat s'estén a més i més entitats.

Les associacions, fundacions i cooperatives amb més de 100 persones a la plantilla hauran de comptar amb un pla d’igualtat a partir del 7 de març d'aquest 2021. L’incompliment d’aquesta norma pot suposar multes de fins a 6.250 euros.

L’obligació de tenir un pla d’igualtat s'ha anat ampliant des de l'any passat, quan era obligatori per a les entitats i empreses amb més de 150 persones en plantilla. Durant aquest 2021, l'obligació s'ha estès a les entitats més petites i, de cara al 2022, serà obligatori també per a les que tenen entre 50 i 100 treballadors.

Aquest termini l'estableix el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en la col·locació i l’ocupació, publicat el març del 2019.

Quines són les conseqüències de no comptar amb un pla d'igualtat? A banda de les sancions, la Llei de Contractes Públics prohibeix expressament contractar serveis d’associacions, fundacions o cooperatives que no compleixen l’obligació de comptar amb un pla d’igualtat.

Què ha d'incloure el pla?

Un pla es divideix en tres parts. La primera és la de l'autodiagnosi, en la qual l'entitat ha d'analitzar en quina situació es troba pel que fa a igualtat de gènere dins la seva estructura organitzativa.

Quantes dones treballadores hi ha a l’entitat? I voluntàries? Quin tipus de contracte tenen? I els homes? Com a mínim, s'han d'avaluar aquestes matèries: el procés de selecció i contractació, la classificació professional, formació, promoció, condicions de treball i auditoria salarial, conciliació laboral, infrarepresentació femenina i prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe.

La segona part del pla és la de les mesures correctores. Una de les propostes que es poden plasmar a un pla d'igualtat és, entre d’altres mesures, crear una comissió d’igualtat, incorporar als plans de formació accions formatives específiques en matèria de gènere i fer difusió del pla d’igualtat entre la plantilla. Al pla cal detallar les mesures i incloure el cost que suposen i el període en què s’haurien d’implantar.

Dins del document s’inclou un protocol d’assetjament sexual, amb accions de prevenció i intervenció. A més, s’especifica el circuit d’actuacions que s’ha de seguir davant un presumpte cas d’assetjament sexual i es concreta qui ha de formar part de la delegació de prevenció dins l'associació o fundació.

Finalment, l’últim apartat del pla d’igualtat es destina al calendari i al sistema d’avaluació i seguiment. Es tracta d’un procés imprescindible per confirmar si s’estan complint els objectius del pla.

Per a més informació, consulteu aquest article sobre els 7 passos a seguir per elaborar un pla d'igualtat en una entitat.

Etiquetes: igualtat de genere, gènere, Direcció i gestió ONG, gestió entitats Autor/a: Júlia Hinojo

Els efectes de la militarització en l’emergència climàtica

dj., 25/02/2021 - 14:28
AmbientalEls efectes de la militarització en l’emergència climàtica

25/02/2021Ravalnet L'activitat militar dels EUA va ser responsable de l’emissió de 212 milions de tones de CO2 durant el 2017. Font: Master Sgt Bill Huntington, USAF via Climate Visuals Els efectes de la militarització en l’emergència climàtica 25/02/2021Autor/a: Marta Pérez FargasRavalnet

Resum: 

El Centre Delàs publica un informe sobre l’impacte de la indústria militar en la crisi climàtica global.

Diferents estudis i persones expertes d’arreu del món apunten a l’emergència climàtica com a la principal problemàtica del segle XXI. Algunes de les seves conseqüències ja les estem veient actualment en forma de pandèmies, desastres naturals, pujada de la temperatura global o la pèrdua de la biodiversitat.

L’activitat humana ha contribuït de forma flagrant a aquesta situació amb pràctiques com la defosteració, l’explotació territorial, l’emissió de gassos contaminants, entre d’altres. En un nou estudi, el Centre Delàs assenyala la indústria militar com una de les causants de la crisi climàtica i conclou que només es pot encarar una sortida ecològica a aquesta crisi des d’una perspectiva de pau ambiental.

Una indústria militar que accelera l’emergència climàtica

Segons les dades de l’informe 'Militarisme i crisi mediambiental. Una reflexió necessària', del Centre Delàs, 19 països concentren el 82% de la despesa militar mundial i són els causants de més del 67% de les emissions mundials de CO2. Com apunta Delàs, la degradació ecològica és inherent als processos de militarització, i és per això que es preveu que a mesura que augmentin les despeses militars, els impactes mediambientals seran més grans.

Totes les etapes del cicle econòmic militar provoquen danys al medi ambient, des des del consum d’energia i recursos necessaris per a l’activitat militar habitual, els assajos i la producció d’armes i el seu transport, la reconstrucció post-conflicte, la contaminació provocada per residus tòxics i la desforestació, pèrdua d’hàbitat i d’ecosistemes conseqüència de la militarització i dels conflictes armats.

S’estima que les emissions de CO2 dels exèrcits de tot el món representen entre un 5 i 6% del total d’emissions de carboni. En el rànquing de països amb més despesa militar hi trobem en primera posició als EUA. L’any 2019 va gastar 732.000 milions de dòlars en la indústria militar, una suma que representa el 38% de la despesa militar mundial. La seva activitat militar va ser responsable de l’emissió de 212 milions de tones de CO2 durant el 2017, gairebé el doble de les emissions de tota Bèlgica.

La sortida a la crisi no pot ser militaritzada

La resposta securitària a la pandèmia de la covid19 que ha tingut lloc a molts països ha demostrat que atès que la crisi ambiental és global, les solucions pensades per a defensar fronteres dels estats-nació són inútils i ineficaces. "Necessitem menys soldats, menys avions i armes, i en canvi, necessitem més metges, més hospitals, energia verda i solucions per cobrir les necessitats i garantir els drets de totes les persones", expliquen des del Centre Delàs.

Un factor important, segons l’estudi, que demostra la militarització de la crisi climàtica és la inclusió del canvi climàtic com un factor rellevant en els plans estratègics de l’OTAN, així com les polítiques de països com Espanya i Estats Units, la Unió Europea i la mateixa OTAN que apunten el canvi climàtic com a element rellevant de seguretat, com a potenciador de risc o multiplicador d’amenaces.

Aquestes afirmacions i polítiques són oportunitats perfectes per justificar l’augment de la despesa militar. Des del Centre Delàs, però, defensen que la transició ecològica ha de passar per justament tot el contrari: per processos de desarmament i desmilitarització, i per treballar des d’un enfocament de pau mediambiental, afavorint la justícia climàtica. "En aquest context, creiem que és necessari apostar per una ètica centrada en totes les persones i el planeta, superant aquest model patriarcal, capitalista i militarista que està destruint l’entorn i la vida de la gent, i començant a pensar en termes d’equilibri ecològic i de drets de totes les persones", escriuren a l’informe.

Etiquetes: Medi Ambient, emergència climàtica, canvi climàtic, despesa militar, conflictes armats, pau Autor/a: Marta Pérez Fargas

Verdinada 2021: Gràcia fa camí cap a l'eficiència energètica

dj., 25/02/2021 - 12:38
AmbientalVerdinada 2021: Gràcia fa camí cap a l'eficiència energètica

25/02/2021LaviniaNext Activitat d'una edició anterior de La Verdinada. Font: Lluïsos de Gràcia La Verdinada 2021 se celebra de l'1 al 28 de març. Font: Lluïsos de Gràcia La façana dels Lluïsos de Gràcia Font: Lluïsos de Gràcia Verdinada 2021: Gràcia fa camí cap a l'eficiència energètica 25/02/2021Autor/a: Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

Durant el mes de març Lluïsos de Gràcia oferirà diverses activitats relacionades amb el medi ambient, el consum energètic i la sostenibilitat, amb la col·laboració d’associacions i entitats del districte.

Fa catorze anys que Lluïsos de Gràcia impulsa La Verdinada, una sèrie d'accions, xerrades i tallers per fer promoció i pedagogia sobre la necessitat de cuidar l'entorn i protegir el planeta. El projecte, impulsat per l'entitat, es duu a terme al barri barceloní durant el mes de març, i compta amb la col·laboració de diverses entitats i associacions del districte de Gràcia. La Verdinada 2021 se centrarà en l'eficiència energètica i la reducció de la petjada ecològica.

David Montfort, responsable de La Verdinada, explica que, tot i que és un projecte impulsat per Lluïsos de Gràcia, s'obre a tot el districte amb la idea que el màxim d'entitats possibles puguin promoure activitats i accions ambientals durant el mes de març. "Hi ha una mena d'agenda comuna amb totes les activitats verdes que es fan a Gràcia", exposa.

Així, de l'1 al 28 de març, l'entitat prepara activitats relacionades amb el medi ambient, el consum energètic i la sostenibilitat, amb una programació mixta, tant amb activitats telemàtiques, com amb actes presencials adaptats a les actuals mesures sanitàries decretades pel context de pandèmia.

Activitats verdes durant tot el mes

D'entre les activitats, destaca l'exposició 'Energia per a tothom' que durant tot el mes es podrà veure a Lluïsos de Gràcia, i en la qual es donen criteris i eines d'estalvi i eficiència energètica per poder actuar contra la pobresa energètica a les llars dels ciutadans. Es publicaran diàriament consells, informacions i propostes a les xarxes socials amb l'etiqueta #Verdinada2021. També es compartiran eines d'autodiagnosi de la petjada i impacte del nostre consum individual i es preveu el taller presencial infantil 'Construïm un molinet de vent' el 13 de març.

Es duran a terme dues xerrades telemàtiques, la primera d'elles anomenada 'L'energia pel canvi', una xerrada en format taller a càrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que se celebrarà el 17 de març a les 19 h; la segona, el 22 de març, també a les 19 h, amb Som Energia. D'altra banda, l'Amagatall ha programat una sortida a la natura el diumenge 28 a les 10 h. Si esteu interessats, manteniu-vos atents perquè des de Lluïsos de Gràcia n'informaran pròximament.

Finalment, altres entitats promouen un seguit d'activitats previstes organitzades i que s'emmarquen dins de La Verdinada 2021: l''Aula ambiental Bosc Turull', amb la Societat Catalana d'Educació Ambiental; el projecte 'Implicació ciutadana en el verd urbà', de l'1 al 28 de març amb DEPANA, conjuntament amb SEO-Birdlife i Xarxa per a la Conservació de la Natura; la setmana del medi ambient de l'EBM Caspolino, del 15 al 19 de març; i la setmana del medi ambient de l'Escola Rius i Taulet, del 6 al 9 d'abril, i la #revoltaescolar, del 15 al 19 de març.

#Verdinada2021 L'1 de març comença el mes de la sostenibilitat a @lluisosdegracia!
Activitats, xerrades, consells i propostes per crear consciència i actuar de forma més sostenible en el nostre entorn. T’apuntes a mirar cap a l’eficiència energètica?https://t.co/hWY7SuOIYT pic.twitter.com/1bLefgZ3df

— Lluïsos de Gràcia (@lluisosdegracia) February 25, 2021

Cal dir que, una de les activitats centrals de La Verdinada, la calçotada ecològica, no es durà a terme aquest any. Curiosament, va ser una de les poques activitats que es van poder celebrar l'any passat abans de l'estat d'alarma. De fet tal com recorda Montfort, La Verdinada 2020 es va haver d'aturar i que, davant de la desconeixença de la situació, va evitar tenir un marge de maniobra per buscar alternatives que enguany sí que s'han trobat.

Estratègies comunes

Montfort destaca que Gràcia és un barri que té un potencial humà molt important, i que, per la seva fisonomia, i un entorn ple d'associacions, entitats i equipaments, "hi ha una sensibilitat especial amb els temes de sostenibilitat". No obstant això, manifesta que, davant tots els 'inputs' que rep la ciutadania, i per evitar actuar de manera individualitzada, són necessàries estratègies comunes, a escala de barri o districte.

"La Verdinada intenta fer una mica això, intenta fer una composició comuna, entre diferents equipaments i entitats del barri, per anar promovent, en un mateix espai temporal, el màxim d'activitats verdes possibles", considera.

Etiquetes: desenvolupament sostenible, eficiència energètica, lluisos de gracia, vila de gràcia, educació ambiental Autor/a: Carlos Faneca

Els reptes de futur obren el nou cicle de webinars de Xarxanet

dc., 24/02/2021 - 20:22
FormacióEls reptes de futur obren el nou cicle de webinars de Xarxanet

24/02/2021F Pere Tarrés La sessió ha tractat la transformació digital, el relleu generacional, l’economia, la gestió i la comunicació, entre altres. Font: Xarxanet El webinar ha combinat una part més acadèmica amb l’aportació d’eines i recursos per a les entitats. Font: Xarxanet Els reptes de futur obren el nou cicle de webinars de Xarxanet 24/02/2021F Pere Tarrés

Resum: 

La sessió ha aportat una visió global del context actual per donar algunes pistes sobre quin pot ser el futur a què s’enfronta el tercer sector.

Xarxanet ha posat en marxa un nou cicle de webinars que pretenen donar resposta a diverses inquietuds que tenen les entitats en aquests moments de canvi. La primera sessió, amb el títol ‘Reptes de les entitats en l’era post Covid-19’, ha anat a càrrec de Joan Rosinach, de la Fundació Pere Tarrés. El webinar ha servit per desgranar quines poden ser les claus perquè el tercer sector gestioni de la millor manera possible la incertesa del present, des de les necessitats i urgències i fins a les prioritats.

Els reptes exposats han tractat diferents temàtiques, des de la transformació digital, el relleu generacional, l’economia, la gestió i la comunicació, entre altres. L’objectiu principal d’aquest primer webinar del cicle ha estat aportar una visió global del context actual per donar algunes pistes sobre quin pot ser el futur a què s’enfronta el tercer sector català. En aquesta línia, s’ha posat de manifest la necessitat de passar a l’acció en alguns àmbits perquè la crisi s’està acarnissant amb moltes persones, especialment els col·lectius més vulnerables.

El ponent ha manifestat que el webinar és fruit del treball que, des de l’esclat de la pandèmia, s’està duent a terme des del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, i que ha servit per copsar quin és l’estat en què es troba el tercer sector del país en aquests moments. La sessió ha combinat una part més acadèmica amb l’aportació d’eines i recursos que poden servir a les entitats per començar a processar la informació i posar fil a l’agulla en alguns temes.

Etiquetes: Webinar, Direcció i gestió ONG, gestió del voluntariat, treball en xarxa, formació en línia

Obertament inicia la campanya ‘Jo tampoc estic bé’ per a trencar estigmes de salut mental

dc., 24/02/2021 - 16:18
SocialObertament inicia la campanya ‘Jo tampoc estic bé’ per a trencar estigmes de salut mental

24/02/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Font: Obertament Obertament inicia la campanya ‘Jo tampoc estic bé’ per a trencar estigmes de salut mental 24/02/2021Autor/a: Adam PeribáñezMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

L’associació durà a terme durant el proper més de març aquesta campanya en un moment on la salut mental està en alt risc degut als efectes de la pandèmia.

El context actual provocat per la COVID-19 està tenint efectes perjudicials sobre la salut mental. Durant els darrers mesos els casos de depressió i ansietat han anat en augment, i altres efectes i casos que afecten a la salut mental s’han vist també agreujats.

Tot i això, els problemes de salut mental no es solen trobar al centre del debat, i quan hi son, encara hi ha molts tabús i estigmes associats als mateixos. Per a treballar precisament aquestes dues problemàtiques, l’associació Obertament ha iniciat la campanya ‘Jo tampoc estic bé’.

Obertament porta des de 2010 treballant per a lluitar contra la discriminació que pateixen les persones afectades per un problema de salut mental. Aquesta nova campanya, que estarà vigent fins el proper 31 de març, busca treballar l’estigmatització des d’una perspectiva empàtica, compartint experiències i donant recursos.

Al web de la campanya s’hi poden trobar dos apartats principals per a enfocar aquesta situació. Per una banda, compta amb nombrosos testimonis de persones que s’han vist afectades per “l’aïllament, la inestabilitat o la conciliació personal i professional”, tal com expliquen al web. Els testimonis presenten el seu cas, en vídeo o per escrit, i hi ha un espai habilitat per a poder compartir testimonis personals.

Més enllà del testimoni el web també presenta un espai amb dades i consells per a afrontar situacions d’estrès, depressió i angoixa. L’espai compta amb una sèrie de passos i propostes per a fer un anàlisi propi, i anima a parlar-ne obertament i a demanar ajuda si es creu que hi ha un problema. Aquesta breu guia també es pot descarregar.

Etiquetes: salut i discapacitat, salut, salut mental, depressió Autor/a: Adam Peribáñez

L’Escola Amparo Casamalhuapa, un nou espai per promoure la cultura salvadorenca

dc., 24/02/2021 - 13:15
InternacionalL’Escola Amparo Casamalhuapa, un nou espai per promoure la cultura salvadorenca

24/02/2021LaviniaNext La Xarxa de Literatura Salvadorenya promou la cultura salvadorenca a Catalunya. Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya. Una conferència sobre Prudencia Ayala, celebrada a Rubí. Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya. Un mercat solidari que la Xarxa va organitzar a Parets del Vallès. Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya. L’Escola Amparo Casamalhuapa, un nou espai per promoure la cultura salvadorenca 24/02/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Es tracta d’un projecte impulsat per la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona i diverses entitats de Catalunya i el Salvador.

El passat 25 de gener la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona i set entitats més van inaugurar el seu últim i ambiciós projecte, l’Escola Amparo Casamalhuapa, un centre situat al carrer de Cuba del barri barceloní de Sant Andreu que vol ser un espai per reflexionar, informar i educar sobre l’actualitat social, cultural, política i econòmica del Salvador i el conjunt de l’Amèrica Central.

La pandèmia va capgirar els plans dels impulsors de l’escola, però no va deslluir el seu acte inaugural, una conferència --que es va haver de fer en línia-- sobre la figura de l’escriptora, poetessa, activista i mestra Amparo Casamalhuapa (1910-1971), que dona nom al centre. “Estem molt contents de la rebuda que va tenir la conferència per donar a conèixer l’escola, vam tenir prop de 40 persones i va ser molt estimulant per seguir treballant”, explica l’Eduard Balsebre, codirector del centre juntament amb l’Esperanza Pérez.

El passat 25 de gener es va inaugurar l'Escola Amparo Casamalhuapa a Barcelona, un espai de formació, educació, reflexió i debat sobre la història i l'actualitat de El Salvador i del conjunt de l'Amèrica Central, amb molt bona acollida. https://t.co/dCJIYF2T85 pic.twitter.com/iYserNmohw

— Huacal (@huacal_ong) February 16, 2021

Per què es va escollir l’Amparo Casamalhuapa per donar nom a l’escola? Balsebres lloa la figura d’aquesta dona polifacètica i explica que, el 1939, en plena dictadura al Salvador, Casamalhuapa va desafiar obertament el règim en un acte d’homenatge a un dels pares fundadors de la pàtria, Geraldo Barrios. “Va llegir un manifest en què va carregar contra la dictadura, fet pel qual es va haver d’exiliar”, assenyala Balsebres, que també posa en relleu la seva condició de feminista, comunista i antifeixista.

“Va deixar escrit molt de material educatiu, però també va escriure molt sobre la situació social i política del Salvador, és una figura que fins fa poc estava una mica oblidada, com molta de la història del Salvador, i que ens semblava interessant recuperar i reivindicar”, rebla Balseres.

L’escola disposarà de molt material de Casamalhuapa, atès que l’escriptora i mestra va cedir el seu arxiu personal al Museo de la Palabra y la Imagen (MUPI), una entitat del Salvador que ha col·laborat en la creació de l’escola.

Dues formacions en marxa

Ara que tot just acaba d'arrencar, l’escola està formada per un equip tècnic de cinc persones que es dediquen a gestionar, proposar, filtrar i seleccionar els temes que es tractaran a les formacions que s'oferiran. “Som dues persones catalanes i tres salvadorenques”, exposa el codirector de l’escola, que destaca que el pes de la tria dels temes i de les propostes pedagògiques que planteja l’escola queda en mans de les persones salvadorenques.

“Ara estem cercant més persones formadores, actualment en tenim sis, però en les properes setmanes se n’incorporaran més”, diu. Els requisits per ser formadora a l’Escola Amparo Casamalhuapa consisteixen, bàsicament, a tenir coneixements sobre algun dels temes que puguin ser interessants per ser tractats a les formacions i seminaris.

El tema d’aquestes formacions i seminaris estan completament oberts a propostes de les mateixes persones formadores, però també a les demandes de qualsevol persona de la comunitat que cregui que té idees a aportar. “Hem previst fer una assemblea semestralment entre tots els que participem a l’escola per decidir, d’acord amb les propostes rebudes, quins temes toquem”, subratlla Balseres.

De fet, les dues primeres formacions que oferirà l’escola ja estan definides i les inscripcions ja estan obertes. Arran de la situació sanitària, es faràn per via telemàtica. La primera se celebrarà al mes d’abril i es titula ‘De súbdites a ciutadanes, 200 anys de dones i polítiques al Salvador’. “Seguint en la nostra línia, vam pensar que seria interessant parlar de les dones salvadorenques, és la nostra manera de commemorar l’efemèride del bicentenari de la independència del país”, explica el codirector.

La següent, prevista per al mes de maig, s’endinsa en el fenomen de les maras, les bandes violentes de joves que s’han convertit una xacra al Salvador. Comptarà amb quatre sessions en què es parlarà de la història, del rol de les dones en aquestes bandes o del sempre difícil procés de reinserció, entre altres. Precisament, el fenomen de les maras i la violència juvenil és un dels estigmes que acompanyen la població centreamericana allà on va. En aquest sentit, tombar prejudicis també és un dels objectius que persegueix l’escola.

“És bàsic trencar aquests estereotips si volem una Catalunya oberta i acollidora, no podem ser simplistes”, convé Balseres, que assegura que un dels seus anhels és que la mateixa comunitat salvadorenca “s’empoderi per trencar aquests tòpics i prengui consciència de tot el positiu que té al darrere i del que pot aportar a la societat d’acollida”. Per això, des de l’escola insistiran a donar a conèixer una altra cara de la realitat del Salvador i de Centreamèrica.

Una iniciativa de la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona

Una tasca que des de fa anys du a terme la Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona, l’entitat que impulsa el projecte de l’Escola Amparo Casamalhuapa, juntament amb altres com l’ONG Huacal i l’Associació socioeducativa 1punt5.

La Xarxa, constituïda el 2018, té com a objectiu fer activitats per promocionar la cultura salvadorenca a Catalunya. Impulsada per un grup d’entitats, tant catalanes com del Salvador i mixtes, “la Xarxa vol exercir de pont entre Catalunya i el Salvador”, sintetitza Balseres.

Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona.

I és que, a banda de difondre la cultura salvadorenca, la Xarxa vol ser un element de cohesió social, espai d’acollida i treball comunitari per a tot el col·lectiu salvadorenc de Catalunya. “La comunitat salvadorenca a Catalunya està formada per unes 5.000 persones, és petita respecte a altres i està força atomitzada, malgrat que hi ha entitats com l’Associació Salvadorenya de Catalunya (ASCA) que fa molts anys que fan bona feina. En aquest sentit la Xarxa funciona molt bé, sumem perquè som oberts i didàctics”.

Com evidencia el projecte de l’escola, una de les principals línies d’actuació de la Xarxa és reconèixer el paper clau de les dones salvadorenques en totes les seves dimensions. “Tenen un rol molt important, per exemple econòmicament, perquè les dones són el gruix de la comunitat de la diàspora salvadorenca a Catalunya i aporten bona part dels diners i remeses que s’envien al país”, subratlla Balseres.

Projectes amb nom de dona

Igualment, la Xarxa també busca reivindicar figures femenines del Salvador que han estat molt oblidades i ara comencen a recuperar el protagonisme que pertoca a la cultura del país. Un exemple és Prudencia Ayala, una escriptora i activista que va ser la primera dona a postular-se a la presidència del Salvador.

“El més curiós del cas és que ho va fer quan les dones encara no podien votar al país i, és clar, no la van deixar presentar-se, però el seu gest va obrir un camí i un debat que va acabar amb el dret a vot i l’adquisició dels drets polítics de les dones”, exposa Balseres.

El de Prudencia Ayala va ser el nom escollit per batejar la secció de literatura salvadorenca que es va posar en marxa a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona, que compta amb uns 150 llibres i és la primera a tota Europa.

Font: Xarxa de Literatura Salvadorenya de Barcelona.

Una altra figura que reivindica la Xarxa és la de Claudia Lars, una de les grans poetesses de la història del Salvador i del continent americà. Coincidint amb la diada de Sant Jordi del 2019, es va inaugurar l’espai literari Claudia Lars al barri de Sant Andreu, a la seu de l’ONG Huacal, una altra de les impulsores de la Xarxa. “Es tracta d’un fons documental de literatura salvadorenca per a investigació”, precisa Balseres.

“El Salvador ha passat per diverses dictadures i guerres durant el segle XX i una part de la història encara està molt amagada i cal recuperar-la”, conclou Balseres. L’Escola Amparo Casamalhuapa és un pas més per recórrer aquest camí.

Etiquetes: Llengua i literatura, EL Salvador, Xarxa de Literatura Salvadorenya, Huacal Autor/a: Dani Sorolla

'Gironins i Rius', un estudi de vincles sostenibles amb el medi ambient

dc., 24/02/2021 - 11:04
Ambiental'Gironins i Rius', un estudi de vincles sostenibles amb el medi ambient

24/02/2021LaviniaNext L'Associació de Naturalistes de Girona considera esencial estudiar les nostres relacions amb l’entorn i han decidit impulsar el projecte ‘Gironins i Rius. Font: Diari de Girona 'Gironins i Rius', un estudi de les relacions entre els habitants i els rius de la ciutat. Font: Associació de Naturalistes de Girona El projecte busca crear vincles més sostenibles amb l'ecosistema. Font: Associació de Naturalistes de Girona 'Gironins i Rius', un estudi de vincles sostenibles amb el medi ambient 24/02/2021Autor/a: Ona BachrachLaviniaNext

Resum: 

L'Associació de Naturalistes de Girona posa en marxa el projecte 'Gironins i Rius', un estudi de la relació entre la ciutadania i els rius de la ciutat amb el propòsit de crear vincles més sostenibles amb l'ecosistema.

L'actual emergència climàtica ha estimulat la creació de diferents iniciatives que plantegen la necessitat d'un canvi en els models de gestió social del territori i els ecosistemes. Des de l'Associació de Naturalistes de Girona consideren essencial estudiar les nostres relacions amb l'entorn i han decidit impulsar el projecte 'Gironins i Rius', amb l'objectiu de descobrir les percepcions que tenen els habitants de la ciutat sobre la natura per promoure actituds més respectuoses amb el medi ambient.

'Gironins i Rius' és un projecte de recerca i disseny fomentat pel Centre Mission Zero de la Universitat de Ciències Aplicades de La Haia (Països Baixos), que neix a partir de la necessitat climàtica d'avançar cap a un futur alternatiu afrontant conscientment l'emergència mediambiental. Per fer-ho, l'estudi assumeix una línia de recerca enfocada en posar les persones com el centre i motor del canvi, posant en relleu el poder que tenim cadascú de nosaltres per transformar el nostre entorn.

La iniciativa estrena la seva primera fase amb dues activitats completament obertes i participatives centrades en la recopilació d'informació. Per una banda, realitzen l'enquesta 'Els Gironins i les visions del món', una recollida de dades per fer una anàlisi quantitativa com a punt de partida per a les pròximes etapes del projecte.

D'altra banda, han organitzat el Taller-conversa: comunicació entre humans i medi natural, una activitat de percepció on animaran als assistents a fer una escolta activa de l'entorn per identificar els inputs sensorials que reben. Amb tot això, es farà una reflexió sobre com i què poden aprendre a través de la contemplació.

Malgrat ser la ciutat dels quatre rius, en trobar-se a la confluència del Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants, Girona ha patit una gran desconnexió respecte a aquests espais. "L'entorn ha quedat abandonat, s'ha embrutit i la qualitat de l'aigua és pèssima", afirma Jan Ferrer, coordinador del projecte. Des de l'Associació de Naturalistes de Girona reconeixen haver observat una tendència inversa amb l'arribada de la Covid-19, però admeten que encara queda molt treball per davant.

Cap a una visió conscient i espiritual de la natura

La línia de recerca de l'estudi 'Gironins i Rius' utilitza com a referència el treball de la investigadora Annick de Witt, que considera que la transformació cap a la sostenibilitat s'aconsegueix a través de la transició de la societat cap a una visió integrativa, on s'articula el coneixement científic amb el coneixement per consciència, és a dir, com percebem el món a partir de l'observació i l'espiritualitat.

Per tant, aquesta tendència defensa que el camí cap a la sostenibilitat no depèn únicament del desenvolupament tecnològic i d'idolatrar la ciència, sinó també de l'apropament de l'home a la natura des d'una visió més espiritual. En aquest sentit, Jan Ferrer explica que "cal retrobar-nos amb antigues fonts de coneixement, com la tradició i la cultura indígenes, per aprendre a reconnectar amb la natura". Revalorar aquests coneixements i perspectives ens poden ajudar com a societat a viure d'una manera més connectada i conscient amb l'entorn.

Etiquetes: biodiversitat i espais naturals, Medi Ambient, Natura, desenvolupament sostenible, canvi climàtic, emergència climàtica, associació de naturalistes de girona, gironès Autor/a: Ona Bachrach

Eines de l’economia solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures

dl., 22/02/2021 - 13:45
SocialEines de l’economia solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures

22/02/2021Ravalnet El passat 17 de febrer es va fer la presentació del recull a l'Espai de la Comunal, a Barcelona Font: Marta Pérez La XES ha elaborat un recull d'experiències i eines per a posar la cura al centre i construir espais més feministes i sostenibles Font: Marta Pérez Eines de l’economia solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures 22/02/2021Autor/a: Marta Pérez FargasRavalnet

Resum: 

La XES recull en un llibre les idees claus per incorporar la perspectiva feminista en l’economia i en les organitzacions socials.

Sovint des dels projectes i col·lectius de l’economia social i solidària es parla de la importància d’incorporar els feminismes i les cures dins de les entitats, però què significa realment posar la cura al centre, construir espais més feministes i sostenibles?

La Xarxa d’Economia Social i Solidària i Pol·len edicions han volgut donar resposta a aquesta pregunta amb l’edició del recull d’eines 'Economia Solidària i feminista: pràctiques inspiradores que fan saltar les costures'.

En el llibre les 11 autores que hi han participat aborden la incorporació de la perspectiva feminista com una qüestió multidimensional que afecta a diferents àmbits. Parlen sobre el treball de cures i la seva importància i necessitat de visibilització, sobre l’urbanisme amb perspectiva de gènere, la mirada decolonial i els drets de les dones migrades, la sobirania alimentària, el paper dels feminimes rurals, i el repte de les transicions organitzatives feministes.

Es tracta d’un llibre escrit en plena pandèmia que parla d’experiències organitzatives que aposten per un feminisme que trenqui amb les lògiques capitalistes, racistes i patriarcals, i que poden ser font d’inspiració per a d’altres organitzacions i col·lectius. El passat 17 de febrer es va presentar a l’Espai Cooperatiu de La Comunal, al barri de Sants, de Barcelona.

La sobirania alimentària, l’entorn rural i el dret a les ciutats

La realitat de les dones en l’entorn agrari i ramader a Catalunya amb dades de 2015, representa només el 15% dels llocs de treball en el sector agrari. Dels titulars de negocis, només el 26% són dones i gestionen només un 19% del total de terra disponible, segons dades d’Arran de Terra.

Es tracta, segons Martina Marcet, membre de Ramaderes.cat, d’un sector àmpliament masculinitzat, on la feina de les dones està invisibilitzada i sovint no computa, i on el model de l’agroindústria capitalista s’alça com el principal escull que fomenta el model productivista i patriarcal.

Des de l’economia social i solidària, i apostant per la sobirania alimentària, fomenten el model de l’agroecologia, un model que es basa en el treball per la sobirania alimentària i la revitalització dels entorns rurals a través de la pagesia.

Aquest model, segons Marcet, ha d’anar acompanyat de l’enfortiment del moviment feminista en els entorns rurals, que visibilitzi el paper de les dones camperoles, i que impulsi i fomenti el seu empoderament pràctic i efectiu. En aquest sentit, algunes pràctiques rellevants són les de moviments com el de Ramaderes.cat o Ganaderas en red.

Però no només podem aportar la perspectiva feminista a l’entorn rural, a les ciutat també cal un repensament. Blanca Valdivia, del Col·lectiu Punt6 explica que l’economia capitalista sovint vincula l’espai públic amb allò productiu, i que deixa de banda tots els usos més relacionats amb les cures i la perspectiva feminista.

Per incorporar aquesta mirada a l’espai públic, Valdivia diu que cal recuperar el dret a les ciutats, i cal fer-ho apostant per un urbanisme desjerarquitzat, que tingui en compte les veïnes i no només les professionals; despatriarcalitzat, que visibilitzi el paper de les dones en la construcció de les ciutats, tant en l’àmbit professional com en el de les lluites socials; i territorialitzat, que tinguin en compte els fenòmens socials locals, des de l’economia, la salut, l’ecologisme o les violències que s’hi donen.

El treball de cures, les xarxes de suport, i el dret a la salut

Un altre dels aspectes a tenir en compte quan parlem d’economia feminista és la necessitat de posar en valor totes aquelles pràctiques relacionades amb les cures i la salut, tant des de l’àmbit professional com en el comunitari.

L’economia feminista parla de la necessitat i obligació de dignificar les condicions de les treballadores de la llar i de l’àmbit de les cures, però també promoure les experiències de suport mutu de les xarxes de criança i maternitats.

Ana Muñoz i Elba Mansilla, de la Ciutat Invisible i Coopolis, expliquen l’experiència de diversos sindicats i col·lectius que s’han organitzat des de projectes d’autoocupació per defensar i reconèixer els drets de les treballadores de la llar. Parlen de Sindillar, Mujeres diverses com a exemple. "Es tracta de pràctiques que estan servint per dignificar el sector de les cures dins la mateixa Economia Social i Solidària", explica Muñoz.

Són col·lectius de treballadores que fins ara estaven abocades al treball informal i irregular, amb mancances molt greus pel que fa a drets laborals i a accés a prestacions. Amb aquests projectes laborals s’aconsegueix dignificar un sector oblidat i menystingut històricament a nivell social.

Per la seva banda, també es posen sobre la taula les experiències de criança compartida en xarxes de suport mutu de barris com el de Poble Sec o Gràcia, que com diu Ana Muñoz, "aconsegueixen trencar amb l’individualisme salvatge al que ens aboca la criança".

La salut, un tema tan vigent en el moment actual, també pot abordar-se des d’una perspectiva feminista. En aquest sentit, l’autora Mireia Bosch, exsòcia de Cos Cooperativa de Salut, apunta la necessitat de que les persones deixem de ser objectes de salut per passar a ser-ne subjectes, d’una forma més autònoma i conscient, que es posi al centre el dret al propi cos, que s’aposti per la desmedicalització des d’una lògica mercantil, per la despatologització de la malaltia mental i per l’apoderament i la subversió des de la diversitat funcional.

"La pandèmia de la covid ha evidenciat la interdependència entre la salut i la comunitat i la necessitat d’activar la integració entre l’àmbit social i el comunitari", explica Mireia Bosch.

Organitzacions que qüestionin els privilegis

L’economia social i solidària ha après la lliçó dels feminismes decolonials, de que una economia feminista no ho pot ser si no qüestiona l’etnocentrisme i el sistema de privilegis i opressions del context on es desenvolupa. En aquest sentit, Tariana Salazar, de l’Associació MigrESS explica que mecanismes com la llei d’extrangeria i totes les dificultats legals i administratives que es troben les dones migrades per desenvolupar la seva vida professional i personal són obstacles que s’han d’afrontar també des de les organitzacions.

Salazar recull experiències organitzatives de dones migrades que impulsen alternatives econòmiques on els lideratges i el poder adopten caracteristiqyus difernets, procedents de tradicions horitzontals i formes de resistència per la vida. En aquest cas, aquesta autoorganització també actua com a palanca de canvi per superar i afrontar les opressions derivades d’un sistema que qualifiquen de racista.

Voluntat per construir estructures més feministes

Per últim i com a factor transversal, Júlia Granell, de La Fede.cat, explica que totes les organitzacions socials, també les de l’economia social i solidària, acaben reproduint pràctiques i lògiques patriarcals, ja que així ha estat la socialització de les persones que la conformen, i que per fugir d’aquestes lògiques cal fer un pas endavant amb fermesa i voluntat política.

Per construir organitzacions més feministes cal començar per qüestionar, a vegades, les arrels d’allò què fem, els objectius, la finalitat, però també les formes en què ens organitzem, els nostres models de treball, les relacions humanes, el discurs i el missatge que enviem cap enfora.

Granell explica que sovint són canvis profunds que necessiten de processos llargs de revisió interna de les estructures, però que a la llarga ens trobarem amb organitzacions més democràtiques, horitzontals, sanes i alegres, en definitiva, amb organitzacions més feministes.

Etiquetes: gènere, economia de les cures, economia social, economia feminista, economia del bé comú Autor/a: Marta Pérez Fargas

'Cicle de Dones', un espai d’empoderament femení a través de la bicicleta

dl., 22/02/2021 - 09:26
Comunitari'Cicle de Dones', un espai d’empoderament femení a través de la bicicleta

22/02/2021LaviniaNext Cicle de dones ofereix una programació d'activitats amb la bicicleta i la dona com a protagonistes. Font: Biciclot Taller de dones sobre mecànica de bicicletes a Biciclot. Font: Biciclot 'Equilibrant el temps amb la màquina de la llibertat' és el primer projecte de Cicle de Dones. Font: Biciclot 'Cicle de Dones', un espai d’empoderament femení a través de la bicicleta 22/02/2021Autor/a: Ona BachrachLaviniaNext

Resum: 

La cooperativa Biciclot estrena el projecte 'Cicle de Dones', una programació d'activitats entorn la bicicleta com a "màquina de la llibertat" amb la dona com a protagonista.

'Cicle de Dones' és un projecte de Biciclot dirigit a dones i persones no binàries amb l'objectiu de crear un espai de suport mutu per conèixer la bicicleta com a eina d'empoderament i adquirir habilitats per satisfer el benestar quotidià propi.

La invisibilització femenina en el sector de la mobilitat i la mecànica de la bicicleta fou una de les principals raons per les quals les dones de Biciclot van decidir llençar aquest projecte. "Teníem les nostres inquietuds dins l'equip, volíem satisfer les necessitats que rebíem de les diferents usuàries i de les mateixes activitats davant la mancança del sector", comenta Sara Jaramillo, representant de 'Cicle de Dones'.

El primer cicle del projecte, titulat ‘Equilibrant el temps amb la màquina de la llibertat’, ofereix quatre activitats gratuïtes: Taller de ciclomecànica per resoldre problemes en moviment (27 de febrer), Ruta en bici de descoberta d'itineraris segurs (7 de març), Taller d’Urbanisme i Gènere a càrrec del Col·lectiu Punt 6 (9 de març) i la sessió de tancament 'Experiències amb bici' amb l'exposició de diverses experiències i projectes amb visió feminista (11 de març).

Una programació d’activitats gratuïtes per a dones i persones no binàries què cada any es basarà en una temàtica diferent.
Aquest any Equilibrant el temps amb la màquina de la llibertat.

+INFO i INSCRIPCIONS: https://t.co/P8AGFpj2US pic.twitter.com/CT4Nj53mJd

— Biciclot coop (@biciclot) February 18, 2021 La màquina de la llibertat

La bicicleta ha estat històricament un mitjà de transport d'emancipació femenina. Es convertí en un invent revelador per les dones del segle XIX, conferint-les una llibertat de desplaçament que els va permetre canviar el seu estil de vida per sempre.

A més d'aquest alliberament en la mobilitat també va implicar un canvi en la moda, permetent que les dones portessin pantalons i es desfessin de les limitacions de les cotilles. La bicicleta també va trencar amb l'exclusió de la dona en el món de l'esport, una dinàmica mal vista que xocava amb la visió femenina de delicadesa, fragilitat i debilitat.

Actualment, la bicicleta no deixa de ser un recurs emancipador accessible per a totes les dones indiferentment del seu poder adquisitiu, que dóna seguretat i llibertat a l'espai públic. Des de 'Cicle de Dones' volen apropar aquesta eina generadora de drets a la població femenina i compartir totes les habilitats que els hi puguin facilitar el seu ús.

Urbanisme i gènere

Un dels eixos claus del projecte 'Cicle de Dones' és la necessitat d’assolir un urbanisme amb mirada feminista. L’urbanisme feminista pretén posar la vida en el centre de les decisions urbanes i incorporar la diversitat d’experiències de les persones per considerar aquestes necessitats a l’hora de crear projectes urbanístics. “L’espai públic se centra en una mobilitat masculinitzada que fa caure en l’oblit l’espai de cures i no comprèn les necessitats de tota la població”, assenyala Sara Jaramillo.

Els rols de gènere influeixen i tenen implicacions directes en l’organització urbana de la mateixa manera que aquests espais contribueixen a configurar la realitat. És per això que 'Cicle de Dones' exigeix un canvi i, en aquest sentit, dóna suport al manifest del Col·lectiu Punt 6, una iniciativa amb perspectiva feminista per prioritzar vianants i ciclistes i exigir un canvi pel que fa a les infraestructures de la ciutat de Barcelona.

Etiquetes: gènere, igualtat de genere, feminisme, biciclot, Cicle de Dones, Barcelonès, bicicleta Autor/a: Ona Bachrach

Lavabos per garantir l’escolarització de les nenes a Malawi

dv., 19/02/2021 - 11:15
InternacionalLavabos per garantir l’escolarització de les nenes a Malawi

19/02/2021LaviniaNext ‘Més educades, més lliures’ és un projecte per afavorir l’escolarització de les nenes a Malawi. Font: Petits Músics del Món Degut a l'abandonament escolar per la menstruació, les noies perden una mitjana del 25% d'hores lectives. Font: Petits Músics del Món La contrapart de Petits Músics del Món, Music Crossroads Malawi, ja han iniciat les reunions amb l'escola per fer les obres. Font: Petits Músics del Món Lavabos per garantir l’escolarització de les nenes a Malawi 19/02/2021Autor/a: Alba MarinoLaviniaNext

Resum: 

Davant la falta de latrines, moltes noies de l'Àfrica abandonen l’escola durant els períodes menstruals, interrompent així la seva escolarització fins a un 25% de les hores lectives.

Les nenes anant a l’escola és una imatge que, des de l’hemisferi nord, tenim més que normalitzada, però no és una situació habitual en molts altres llocs del món. En diversos països d’Àfrica, les noies abandonen l’escola durant la menstruació per no tenir accés als lavabos per poder canviar-se i netejar-se. Segons un estudi de la UNESCO, s’estima que una de cada deu nenes a l’Àfrica del Sud abandonen l’escola durant el seu període menstrual, perdent un 25% d’hores lectives.

Aquesta és la situació de Malawi, on l’ONG Petits Músics del Món estan portant a terme el projecte ‘Més educades, més lliures’ per afavorir l’escolarització de les nenes i evitar l’abandonament escolar.

“’Més educades, més lliures’ se centra en la construcció de latrines i dutxes a l’escola de primària Mlodza de Lilongwe de Malawi. Es tracta d’una estructura de tres latrines, tres dutxes i quatre piques per rentar-se les mans”, explica la tècnica de cooperació i sensibilització de Petits Músics del Món, Rut Caurín.

#PROJECTES || Tenim grans notícies! Hem iniciat un nou projecte de construcció de #latrines a l’escola Mlodza de Lilongwe, Malawi. És un projecte finançat per l'@Coopr_InterAMB
Teniu més informació sobre aquest projecte a https://t.co/mI9YCmwJV4 pic.twitter.com/bGRpUvWwj9

— Petits Músics del Món (@PetitsMusicsONG) February 8, 2021

La contrapart de Petits Músics del Món, Music Crossroads Malawi, ja ha iniciat les reunions amb el director i professorat de l'escola de primària per posar en marxa les obres, que esperen acabar a l'agost. La proposta, a més, inclou un pla de manteniment perquè l'alumnat pugui seguir gaudint del sanejament construït.

“A la majoria d’escoles hi ha molt poques latrines i els nens fan les seves necessitats al pati. Les noies, durant el seu període, no van a l’escola perquè no es poden netejar i els fa vergonya. Això provoca un gran absentisme”, detalla Caurín. A més, els productes d’higiene menstrual són considerats un producte de luxe pel seu elevat preu, i l'alternativa de les noies és aprendre a fer-se les seves compreses de tela, tot i que no totes hi tenen accés.

L’educació, la base de tot

‘Més educades, més lliures’ va néixer amb l’objectiu de garantir als infants una accessibilitat als serveis sanitaris, sent la proposta principal la d’incorporar i mantenir a les noies a l’escola. Però, la menstruació no és l’únic motiu pel qual les nenes abandonen el centre educatiu. A la secundària hi ha una gran davallada de noies que deixen d’estudiar per treballar, ajudar a casa o per altres causes, com els matrimonis infantils.

Lluitar contra la pobresa, la dependència, els matrimonis forçats, el tràfic de persones, els abusos sexuals, informar sobre malalties de transmissió sexual, higiene i normalitzar el període menstrual són les altres potes que l’associació vol intervenir amb l'educació de les noies.

A través de tallers, ensenyaran als nens i a les nenes la importància d’una bona higiene, tan menstrual com en general. “A banda de la construcció de latrines també durem a terme tallers d’higiene femenina i d’higiene en general. És necessària una educació base per tots els àmbits de la vida dels nens", recalquen des de l'ONG. "Les noies aprendran com es genera la menstruació, com netejar-se, sobre les compreses de tela... I sobre salut en general parlarem de la rentada de mans i del cos”, afegeixen.

La menstruació, un tabú arreu del món

La menstruació segueix sent un tabú en molts països del món. A Malawi, segons UNICEF, les famílies ensenyen a les nenes a no parlar de la menstruació en públic i a no apropar-se als nois quan estan amb el període.

A Ghana i Kenia, així com en altres països africans i asiàtics, hi ha una situació semblant a Malawi; les nenes no van a l’escola durant els seus períodes -perdent una mitjana de tres dies de classes al mes- i acabant, en molts casos, en abandonament escolar.

A Afganistan es prohibeix a les nenes dutxar-se durant la menstruació perquè asseguren que rentar-se la zona genital durant la regla pot causar la infertilitat. Segons un estudi d’UNICEF en conjunt amb el Ministeri d’Educació afgà, el 70% de les nenes segueix aquestes indicacions i no es dutxa durant el període, causant importants problemes de salut reproductiva.

En el cas de la Índia, les dones no poden entrar a la cuina o menjar amb els seus familiars. O al Japó, per exemple, creuen que la regla influeix en la preparació dels aliments i, per això, és més difícil que les dones acabin sent xefs.

Etiquetes: cooperació al desenvolupament, Cooperació Internacional, drets humans, drets de les dones, menstruació, Petits músics del mon, Malawi Autor/a: Alba Marino

Veus a favor de la llibertat d’expressió

dj., 18/02/2021 - 13:43
ComunitariVeus a favor de la llibertat d’expressió

18/02/2021LaviniaNext L'empresonament de Pablo Hasél ha reavivat el debat de la llibertat d'expressió a Espanya. Font: Jove (Llicència CC). L'entrada a la presó de Hasél ha tingut una resposta al carrer. Font: Carlos Delgado (Llicència CC). Les entitats alerten que el dret a la llibertat d'expressió retrocedeix a Espanya. Font: Pixabay (Llicència CC). Veus a favor de la llibertat d’expressió 18/02/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Entitats i col·lectius clamen contra l’empresonament de Pablo Hasél i alerten del retrocés del dret fonamental a expressar-se lliurement a Espanya.

L’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél ha provocat una forta resposta al carrer i ha tornat a posar sobre la taula un debat que cou i incomoda a Espanya sobre els límits de la llibertat d’expressió. Tant és així que, per parar el cop, el Govern espanyol ha anunciat a correcuita la seva intenció de reformar el codi penal per despenalitzar els delictes d’opinió i protegir la llibertat d’expressió.

Pablo Hasél va ser detingut el dimarts passat a la Universitat de Lleida i ja ha ingressat a la presó de Ponent per complir una pena de presó de 9 mesos, que s’ampliarà per les multes econòmiques que el raper s’ha negat a pagar, pels delictes d’enaltiment del terrorisme i injuries a la Corona i a les forces de seguretat en diversos missatges que va difondre a les xarxes.

“L’entrada a la presó de Hasél és injusta i desproporcionada, ningú hauria de ser processat penalment per expressar-se en xarxes socials o cantar coses que es puguin considerar desagradables o escandaloses”, explica el Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya (AI), sobre l’empresonament del raper, que ja va ser condemnat per fets similars anteriorment.

Una posició que comparteixen bona part d’entitats, com l’Acadèmia Catalana de la Música, que ha impulsat un manifest amb més de 65 organitzacions del sector cultural per demanar la l'indult i llibertat del músic lleidatà. “El que ha passat amb Hasél és una profunda injustícia i ens sembla un retrocés increïble en un dret tan fonamental com és la llibertat d’expressió en una democràcia que s’autoafirma com a modèlica, és molt preocupant”, subratlla Natxo Tarrés, vocal de la junta de l’Acadèmia.

Des de l’Acadèmia mostrem el nostre més ferm rebuig i indignació per l'empresonament de Pablo Hasél, i ens sentim responsables de mirar d’aconseguir, des de totes les vies possibles, que cap músic o creador quedi empresonat per la seva expressió artística (1).

— Acadèmia Catalana de la Música (@AcademiaMusica_) February 17, 2021 Condemnes per delictes d’opinió a Espanya: Plou sobre mullat

I és que, el de Hasél no és un cas aïllat, ben al contrari, és l’últim d’una llarga llista d’activistes, periodistes, tuitaires, músics i creadors que han tingut problemes amb la justícia per les seves opinions o manifestacions. El raper mallorquí Valtonyc, exiliat a Bèlgica, els músics del grup La Insurgencia o la tuitera Cassandra Vera, entre molts altres, en són exemples.

Tot plegat evidencia que Espanya té un problema amb la llibertat d’expressió, que s’acarnissa especialment amb la creació artística. En aquest sentit, un informe de l’ONG danesa Freemuse situa Espanya com l’Estat amb més artistes empresonats -un total de 14- el 2019.

“És vergonyós que Espanya encapçali aquesta llista per davant de països com Turquía o l’Iràn, avui és Hasél però demà pot ser qualsevol de nosaltres”, lamenta l’Esteban Marín, de la Fundació Contorno Urbano, una entitat cultural vinculada a l’art a l’espai públic, l’educació i la creativitat urbana. Precisament, en l'àmbit del muralisme va esclatar una altra polèmica fa un parell de setmanes després que l’Ajuntament esborrés un mural de l’artista Rock Blackbloc a favor de Hasél i contra el rei emèrit Joan Carles I.

Aquests fets posen en relleu un excessiu zel punitiu a Espanya en la persecució dels anomenats delictes d’opinió, molt més accentuat que en països del seu entorn. “Hi ha una deriva regressiva pel que fa als drets i una desproporció clara en l’aplicació del codi penal, hauria de ser l’última ràtio i aquí s’està aplicant com la primera mesura”, alerta David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).

A banda, el país acumula diverses sentències condemnatòries per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) amb relació als delictes d’opinió. “El problema és que el codi penal, sobretot arran de la reforma del 2015, on es va modificar el delicte d’enaltiment del terrorisme, està penalitzant expressions que no inciten d’una manera clara i directa a la violència i està coartant la llibertat d’expressió en molts sentits”, afirma el portaveu d’AI, Dani Vilaró.

L’organització internacional fa cinc anys que clama contra aquesta restricció excessiva del dret a l’expressió emparat per “lleis injustes”, en què també inclouen la controvertida Llei de Seguretat Nacional, coneguda com a llei mordassa. Una llei que, tot sigui dit, el Govern de PSOE i Podem es va comprometre a derogar, però que encara no n’ha revocat ni una coma, com s’encarrega de recordar l’Esteban Marín de Contorno Urbano.

El problema, però, no és només la llei o el codi penal, sinó l’aplicació que se’n fa, explica David Bondia: “S’està interpretant i aplicant la llei de la manera més dràstica, com han demostrat les sentències contràries a Espanya per part del TEDH, és una deriva molt perillosa”.

“Les dades objectives que ens faciliten les entitats internacionals i les condemnes a l’Estat demostren que la llibertat d’expressió retrocedeix i cada cop va a pitjor”, adverteix Natxo Tarrés, que recorda l’explosió creativa de la dècada dels 80, uns anys en què “tothom expressava el que volia i no hi havia aquesta sensació”.

Una persecució que abona l’autocensura

I és que, com diu Tarrés, una de les conseqüències més preocupants és l’efecte dissuasiu que pot generar a l’hora d’expressar-se o crear lliurement. “Hi ha una sèrie de lleis pensades per inhibir la crítica o l’expressió d’una dissidència política, hi ha gent que té por a tuitar o cantar segons què per les conseqüències penals que pugui comportar”, alerta Vilaró sobre aquesta espasa de Dàmocles que penja sobre la llibertat d’expressió.

“És absolutament així”, convé Tarrés, que creu que en el moment que una persona es planteja si una acció o manifestació artística pot portar-li problemes legals, això està condicionant el seu dret a la lliure expressió. “En aquest sentit, el Pablo Hasél és només un cap de turc d’una situació que afecta moltes persones i artistes, per això demanem que tota la societat s’impliqui a tots nivells, més enllà de si li agrada o no el que diu o canta el Pablo”, remata el vocal de l’Acadèmia.

Els membres de la Fundació Contorno Urbano ho saben de primera mà, però això no farà que s’aturin. Aquest diumenge participaran en una àmplia convocatòria de diverses entitats per pintar murals a qualsevol espai habilitat per fer-ho, a Barcelona i al conjunt de Catalunya i de l’Estat. “Estem segurs que hi haurà problemes i identificacions per part de la policia, per si després hi ha alguna denúncia”, sosté l’Esteban Marín.

Sal a pintar por la libertad de expresión! Convocatoria para este domingo en cualquier muro habilitado en tu barrio o ciudad https://t.co/a12oL4y17K

— Contorno Urbano (@contorno_urbano) February 16, 2021 Un dret amb límits

Tanmateix, la denúncia del retrocés de la llibertat d’expressió a Espanya no significa que aquest dret no hagi de tenir límits, convenen les entitats. “La llibertat d’expressió no és un dret absolut i té límits fixats per la legislació internacional, quan es creua la frontera entre el que és expressar una opinió i fer apologia de l’odi, per exemple a determinats col·lectius o persones, sí que s’han d’establir límits. Ara bé, han de ser proporcionals i no atacar la mateixa llibertat d’expressió, que és el que està passant a Espanya”, opina Vilaró.

Una postura que comparteixen des de l’IDHC i recorden que el TEDH ha manifestat que no és el mateix manifestar-se sobre persones privades o públiques, on l’àmbit per a la crítica és molt més ampli, “i això no s’està aplicant a l’Estat espanyol”, conclou Bondia.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, Llibertat d'expressió, contorno urbano, IDHC, Acadèmia Catalana de la Música, amnistia internacional catalunya Autor/a: Dani Sorolla

Crida del Banc de Sang a persones que hagin superat la Covid-19

dc., 17/02/2021 - 17:06
ComunitariCrida del Banc de Sang a persones que hagin superat la Covid-19

17/02/2021LaviniaNext Catalunya necessita 40.000 donacions de plasma a l’any. Font: Banc de Sang i Teixits A Catalunya ja s’estan tractant a persones amb Covid-19 amb les 3.000 donacions de plasma. Font: Banc de Sang i Teixits El Banc de Sang i Teixits fa una crida a les persones que hagin passat la Covid-19 per donar el plasma. Font: Banc de Sang i Teixits Crida del Banc de Sang a persones que hagin superat la Covid-19 17/02/2021Autor/a: Alba MarinoLaviniaNext

Resum: 

El Banc de Sang i Teixits torna a fer una crida per donar plasma a pacients que hagin passat recentment la Covid-19 per aprofitar els anticossos per les persones actualment infectades.

El Banc de Sang i Teixits fa una crida a les persones que hagin superat la Covid-19 per donar plasma per a pacients que estiguin patint la malaltia. Asseguren que el plasma de convalescents és un tractament efectiu per a infectats; aquest conté els anticossos que han format les persones que l’han passat i pot ajudar a les persones actualment infectades a millorar la seva situació hospitalària.

“Des que coneixem la malaltia s’estan fent estudis, i la transfusió de plasma és un d’ells. Atès les defenses que crea el cos quan hi ha un patogen -en aquest cas el coronavirus- els anticossos corren pel plasma, i aquesta transfusió pot ajudar en les primeres fases de la infecció”, detalla la responsable de plasma convalescent del Banc de Sang i Teixits, Roser Vallès.

Des del Banc de Sang, a més, lideren un estudi observacional on asseguren que l’objectiu és garantir l’accés al tractament amb plasma a pacients que no puguin accedir als assajos clínics. “Els assajos clínics tenen criteris d’inclusió i exclusió poc laxes, per això, des del Banc de Sang posem a disposició de tots els hospitals de Catalunya el plasma convalescent”, apunta Vallès.

A Catalunya ja s’estan tractant a persones infectades per Covid-19 gràcies a les 3.000 donacions que s’han aconseguit fins al moment, anotant diàriament 40 donacions més de mitjana. “Hem d’agrair a les 8.000 persones que s’han apuntat des que va començar la pandèmia. La diferència amb les 3.000 que han pogut donar es deu als criteris concrets de donació, però hem d’agrair la participació i la sensibilització de la gent”, recalca la responsable de plasma convalescent.

Els requisits per a ser donant

La donació de plasma és molt similar a la de sang. Té una durada de 45 minuts on s’extreu aquesta fracció de la sang amb un separador cel·lular i els glòbuls vermells es retornen a la persona donant.

Per poder fer-ho s’han de tenir entre 18 i 65 anys, pesar més de cinquanta quilos, no estar ni haver estat embarassada -incloent els avortaments-, no haver rebut cap transfusió, haver superat la Covid-19 fa més de 28 dies, però menys de tres mesos, i portar una prova diagnòstica que confirmi la malaltia.

Per poder ser donant s’han de complir els requisits anteriors i és imprescindible inscriure’s en el formulari del Banc de Sang i Teixits.

El plasma, una donació necessària tot l’any

Catalunya necessita 40.000 donacions de plasma a l’any. Durant la campanya del 2020, es van recollir menys de 20.000 mostres, la meitat de les indispensables per cobrir les necessitats dels pacients. Però el Banc de Sang celebra les xifres recollides, tot i la pandèmia; més de 230.000 donacions de sang, 19.000 de plasma i 1.300 de plaquetes.

Per grans cremades, cobrir les hemorràgies o recuperar el volum sanguini són alguns dels casos en què es necessita el plasma. “És molt important perquè no es pot sintetitzar. A Catalunya només cobrim el 35% de les necessitats”, destaca Vallès. Amb les seves proteïnes, s’elaboren els hemoderivats, medicaments vitals per pacients amb problemes de coagulació, com per exemple, els infants amb immunodeficiències per a reforçar el seu sistema de defenses.

239.367 donacions de sang
19.039 donacions de plasma
1.307 donacions de plaquetes

Aquestes són les xifres de les vostres donacions l'any 2020, tot i les dificultats a causa de la pandèmia de la #COVID19.
MOLTES GRÀCIES!

Tota la informació https://t.co/3TJ4DNbXFx pic.twitter.com/f0icqfA16H

— Banc de Sang (@donarsang) February 16, 2021

Etiquetes: participació ciutadana, donació de plasma, banc de sang i teixits Autor/a: Alba Marino

Escoltes Catalans publica una guia per a incorporar la justícia global als processos educatius

dc., 17/02/2021 - 16:22
ComunitariEscoltes Catalans publica una guia per a incorporar la justícia global als processos educatius

17/02/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Font: Escoltes Catalans Font: Escoltes Catalans Escoltes Catalans publica una guia per a incorporar la justícia global als processos educatius 17/02/2021Autor/a: Adam PeribáñezMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Enfocada a entitats d’educació en el lleure, la guia titulada “Amb dret a transformar” és un recorregut a fons en l’aplicació d’una mirada basada en la justícia global.

Escoltes Catalans, entitat d’escoltisme i guiatge que aplega més d’una quarantena d’agrupaments d’arreu de Catalunya, acaba de publicar la guia “Amb dret a transformar”, dedicada al treball de la justícia global en el marc educatiu.

Creada en conjunt amb Obliqües, un col·lectiu dedicat a l’assessorament en matèria de justícia global, la guia es planteja com un punt de partida i acompanyament per a poder treballar aquest concepte en dues vessants principals: gènere i Drets Humans.

La guia, publicada dins la col·lecció “apunts del cau”, està pensada per al marc de l’escoltisme i el guiatge, però bona part dels seus continguts son extrapolables i aplicables en el conjunt del lleure educatiu.

La primera part del document planteja el marc de treball, on es defineixen conceptes com la Justícia Global i l’educació per a la mateixa, així com els Drets Humans o l’educació per al desenvolupament.

Amb aquest marc de treball, des d’Escoltes Catalans plantegen com treballar des de l’enfocament de gènere i basat en els Drets Humans (EGiBHD), que defineix com unes “ulleres” que permeten “dissenyar, executar i avaluar projectes perquè transformin les relacions de poder entre diferents actors de la societat”.

Tal i com s’explica a la pròpia guia, el seu objectiu és “aprendre a canviar la mirada”, i més enllà d’aquest enfocament també inclou un seguit de consells i bones pràctiques per a poder aplicar a les entitats, fen èmfasi en reconèixer el propi context i en el treball per projectes, que és una de les bases del moviment escolta i guia.

Així doncs, es proporcionen recursos per a la planificació, redacció d’objectius, implementació i avaluació de projectes des de la perspectiva de l’EGiBH, intentant alhora que infants i joves s’impliquin en aquesta realització per a un aprenentatge més vivencial i que els posi al centre.

Entre les eines més practiques destaquen un conjunt de preguntes que podem fer a la nostra entitat alhora de plantejar projectes, així com taules per a analitzar, planificar i avaluar aquestes accions. Per acabar, també compta amb un conjunt de recursos i documents annexos per a completar aquest procés d’aplicació de l’EGiBG.

La presentació de la guia “Amb dret a transformar”, que podeu descarregar a través d’aquest enllaç, va acompanyada de dos tallers els propers dies 2 i 4 de març oferts per la Fundació Josep Carol.

Etiquetes: Comunitari, educació en el lleure, caus i espalis, Educació en Valors, lleure, escoltisme i guiatge, justicia global, drets humans, gènere Autor/a: Adam Peribáñez

La nova normativa de mascaretes higièniques inclou les transparents per poder llegir els llavis

dc., 17/02/2021 - 14:03
JurídicLa nova normativa de mascaretes higièniques inclou les transparents per poder llegir els llavis

17/02/2021Suport Tercer Sector - Jurídic L’entitat sol·licita una regulació de la situació per garantir la seguretat i protecció davant els contagis. Font: ACAPPS. ACAPPS ha reivindicat des del març la necessitat que la normativa contemplés les mascaretes higièniques transparents. Font: Unsplash. La nova normativa de mascaretes higièniques inclou les transparents per poder llegir els llavis 17/02/2021Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector - Jurídic

Resum: 

La regulació publicada al BOE entrarà en vigor el 12 de març per afavorir la comunicació de les persones amb sordesa.

El 12 de febrer, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), va publicar l’ordre per la qual es regula la comercialització de mascaretes higièniques. Per primer cop, la normativa inclou les mascaretes transparents per lluitar contra l’aïllament que pateixen les persones amb sordesa arran la pandèmia. Aquesta regulació ha estat autoritzada per la Organització Mundial del Comerç (OMC) i la Unió Europea (EU).

Un pas endavant per a la inclusió de persones amb sordesa

Des de la Federació ACAPPS valoren molt positivament aquest canvi, ja que dona resposta a la reivindicació del col·lectiu que des de l’inici de la pandèmia demanava regular les mascaretes transparents amb l’objectiu d’assegurar la seva seguretat, eficàcia i funcionalitat per llegir bé els llavis. “El que està escrit a la norma ens agrada molt, però caldrà veure com es produeix la seva aplicació i si aquesta transició s’adapta a la realitat”, remarca David Prujà, coordinador de la Federació d’ACAPPS.

Juntament amb la Confederació FIAPAS, l’entitat ha reivindicat des del març la necessitat que la normativa contemplés les mascaretes higièniques transparents i hi ha participat aportant documentació a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.

Ara, davant la proliferació d’aquest tipus de mascaretes al mercat, l’entitat sol·licita una regulació de la situació per garantir la seguretat i protecció davant els contagis. També es demana que aquestes mascaretes es puguin homologar només en els laboratoris acreditats.

“Actualment només hi ha tres laboratoris a tot l’Estat espanyol que les puguin acreditar i ja hi ha llista d’espera dels fabricants que volen homologar les seves mascaretes. Caldrà veure si aquest procés de transició és suficient com per mantenir proveït el mercat o arribem a un punt en què no tenim accés a aquestes mascaretes perquè encara no s’ha pogut acreditar”, alerta Prujà.

La nova normativa per a les mascaretes higièniques inclou, per fi!, les #mascaretestransparents perquè les persones amb #sordesa puguin llegir els llavis. Es garantirà així que són segures i funcionals. #VullLlegirElsLlavis
+ https://t.co/eodA1KIwpP pic.twitter.com/iKOmM6E43p

— Federacio ACAPPS (@federacioacapps) February 12, 2021 Seguretat per a les persones consumidores

La nova normativa endureix les condicions per comercialitzar una mascareta higiènica i protegeix millor a les persones consumidores gràcies a un seguit de condicions.

En primer lloc, els i les fabricants estaran obligats a justificar documentalment qualsevol afirmació que facin vers les característiques o valors resultants dels assaigs dels seus productes. A més, hauran de facilitar aquesta documentació a les persones consumidores en cas que la demanin.

D’altra banda, els laboratoris que realitzin els assajos de les mascaretes transparents hauran d’estar acreditats per l’Entitat Nacional d’Acreditació. Aquest punt és imprescindible, ja que han aparegut informacions en què es qüestionava la credibilitat d’algun laboratori.

Per últim, s’ha de contemplar explícitament el cas de les mascaretes transparents perquè les persones amb sordesa puguin llegir els llavis. La normativa vetlla perquè els materials que incorporin siguin innocus per a la salut.

Els requisits que han de complir les mascaretes transparents

A més de complir totes les condicions generals, les noves mascaretes transparents hauran de complir alguns requisits addicionals.

Les mascaretes hauran de permetre una visió nítida amb materials suficientment transparents i que el seu disseny garanteixi la lectura labial. També hauran de garantir que no s’entelin de forma continuada en la zona transparent. Així mateix, hauran d’indicar a l’etiqueta si la mascareta distorsiona i redueix en decibels el so de la veu. “Hi ha mascaretes com la FPP2 que amb la seva alta capacitat de filtració atenuen molt les freqüències greus de la veu i aquest fet fa que costi més entendre el missatge”, apunta Prujà.

D’altra banda, en cas de tenir en la seva composició materials que no permetin el pas de l’aire, haurà de realitzar-se una avaluació de riscos per assegurar que el producte no obstrueix la respiració. Si aquest és el cas, haurà de constar la informació a l’etiqueta.

Aquesta norma entrarà en vigor el proper 12 de març de 2021. També es preveuen mesures temporals transitòries per evitar el col·lapse dels tres laboratoris acreditats preveient ampliar-ne el nombre.

ACAPPS creu que la regulació de les mascaretes transparents, d’acord amb l’actual normativa, permetrà que administracions públiques, organitzacions i empreses puguin adquirir amb total seguretat i permetre que les persones amb sordesa puguin llegir els llavis en tots els àmbits, ja sigui la feina, l’escola, oficines d’atenció a la ciutadania, comerços o qualsevol altre sector.

Etiquetes: inclusió social, intervenció social, sordesa, salut i discapacitat, exclusió social, integració social Autor/a: Dani Gallart

Programa 'Comparteix una Aventura': millorar el benestar de joves amb pares i mares malalts de càncer

dt., 16/02/2021 - 13:13
SocialPrograma 'Comparteix una Aventura': millorar el benestar de joves amb pares i mares malalts de càncer

16/02/2021Suport Tercer Sector La Teràpia a través de l'aventura és un procés terapèutic en el qual s'utilitzen activitats d'aventura i experiències en la naturalesa com a eines d'intervenció. Font: Unsplash. El programa ‘Comparteix una Aventura’ neix amb l’objectiu de contribuir al benestar emocional d'aquest jovent a través d'activitats d'aventura com l’equinoteràpia, l’escalada, vela o caiac. Font: Unsplash. Programa 'Comparteix una Aventura': millorar el benestar de joves amb pares i mares malalts de càncer 16/02/2021Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

L’Associació Experientia, juntament amb la Fundació Kàlida, engeguen la iniciativa per reduir el risc de patir problemes de salut mental als fills i filles de pacients en tractament.

Ser adolescent d'entre 14 i 18 anys amb un pare o mare diagnosticat de càncer pot ser una experiència complicada. Per aquest motiu, l'Associació Experientia, referent en teràpies a través de l'aventura, juntament amb la Fundació Kàlida i el suport econòmic de la Fundació Nous Cims han engegat el projecte ‘Comparteix una Aventura’.

Diferents investigacions han comprovat que joves amb pares o mares diagnosticats de malalties greus tendeixen a incrementar el risc de patir problemes de salut mental o una altra simptomatologia psicològica.

Ja de per si, l’adolescència és una etapa complexa. La necessitat de pertinença i de ser iguals a un grup cada cop és més important, i un pare o una mare malalta els fa diferents. Quan un/a progenitor/a està afectada per càncer o en un estat greu, l'acceptació, l'entesa i l'entorn pot ser complicada.

A més, es donen importants canvis en l'estructura familiar, en alguns casos, poden ocupar el paper de persona cuidadora principal, assumint responsabilitats que no els corresponen per edat, o percebre una falta d'atenció, ja que la cura del pare o mare que està malalta requereix més atenció.

Aquestes situacions poden acabar provocant un augment de les conductes de risc, aïllament, dificultats per trobar el seu espai personal i donar peu a moltes inseguretats. I a això se li suma una dificultat en la comunicació, que ja és complexa en aquesta edat de canvis.

Ana González, psicooncòloga i coordinadora del projecte, explica que cada cas és un món i hi ha molts factors que determinen l’estat anímic dels i les joves. “No tots ho viuen de la mateixa manera. Depèn molts dels canvis que es donin a l’entorn familiar, si hi ha tractament amb hospitalització o un transplantament amb una cirurgia invasiva, per exemple”. “També dependrà una mica dels canvis que comporti al dia a dia del nucli familiar i la comunicació que estableixen, si ho poden parlar obertament serà més fàcil pel jove”, afegeix González.

Comparteix una Aventura

El programa ‘Comparteix una Aventura’ neix amb l’objectiu de contribuir al benestar emocional d'aquest jovent a través d'activitats d'aventura com l’equinoteràpia, l’escalada, vela o caiac, entre d’altres.

González remarca que és molt important no oblidar-se del jovent i que en aquests moments de pandèmia, una iniciativa com aquesta representa una bombolla d’aire fresc a les seves vides. “El que més m’agrada és que sigui una activitat per a ells, ja que a vegades es fan activitats per als més petits i ens oblidem dels adolescents. A més, amb les restriccions actuals, és imprescindible que els joves tinguin un espai com aquest per desconnectar del seu dia a dia”.

Totes les activitats estan dirigides per professionals de la psicologia i de la intervenció social, amb una experiència que permet als i les participants trencar amb la seva rutina, millorar la seva autoestima, adquirir noves habilitats i entendre el que estan vivint.

“A través d’aquestes activitats aprenen noves habilitats, gaudeixin de pràctiques esportives que no han fet mai i aconsegueixen fer coses que pensaven que no podrien realitzar al principi. Tot això reafirma la seva autoestima i el fet de compartir-ho amb joves de la mateixa edat els fa veure que no són els únics que estan vivint aquesta situació”, apunta González.

La teràpia a través de l'aventura

La teràpia a través de l'aventura és un procés terapèutic en el qual s'utilitzen activitats d'aventura i experiències en la naturalesa com a eines d'intervenció. Professionals de la salut mental i de la intervenció social dissenyen i faciliten aquestes experiències que involucren les persones participants de forma cognitiva, afectiva i conductual.

D’aquesta manera, el jovent pot prendre les seves pròpies decisions i trien de quina manera volen implicar-se, fomentant la motivació interna al canvi. “És un projecte que els ajuda a portar la situació que estan vivint, però mai sense pressionar. No estan obligats a expressar el que senten, el més important és que puguin gaudir d’aquestes activitats a l’aire lliure. Si a més aconseguim que comparteixin la situació que estan vivint, doncs encara millor”, explica González.

A partir de les vivències, es facilita un procés de reflexió que provoca la formació d’experiències i conclusions que podran transferir a la seva vida diària i reforçaran processos terapèutics com la superació personal, el foment de l’autoconfiança i la responsabilitat.

El projecte, que s’engegarà al març, consta de 12 sessions d’unes dues hores, alternant sessions entre setmana i durant el cap de setmana. Els joves que vulguin participar, tenen fins al 19 de febrer per formalitzar la inscripció.

Etiquetes: càncer, salut i discapacitat, joves, infància i joventut i família Autor/a: Dani Gallart

Rosa Maria Sust: “Falta molta sensibilització i informació pel que fa a la salut visual”

dt., 16/02/2021 - 13:03
ComunitariRosa Maria Sust: “Falta molta sensibilització i informació pel que fa a la salut visual”

16/02/2021LaviniaNext La Dra. Rosa Maria Sust és vicepresidenta de la Fundació Ramon Martí i Bonet. Font: Fundació Ramon Martí i Bonet. La fundació té nombrosos projectes en l'àmbit internacional. Font: Fundació Ramon Martí i Bonet. El projecte visió per a tothom va visitar 489 pacients a Barcelona el 2019. Font: Fundació Ramon Martí i Bonet. Rosa Maria Sust: “Falta molta sensibilització i informació pel que fa a la salut visual” 16/02/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Parlem amb la vicepresidenta de la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguesa, una entitat dedicada a oferir atenció oftalmològica a persones sense recursos.

Visió per a tothom és l’objectiu últim que persegueix la Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera i el nom del projecte sobre el qual pivota l’acció solidària d’aquesta entitat, que va començar la seva tasca a països com l’Índia i el Txad i ha seguit treballant per millorar la salut visual de les persones més vulnerables aquí a Catalunya. Xerrem amb la Dra. Rosa Maria Sust, que ens apropa la feina que duen a terme i els projectes que tenen en marxa.

La Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera va néixer amb vocació internacional.

Exactament, som una entitat sense ànim de lucre que va fundar el doctor Ramon Martí i Bonet el 2007 arran d’un període de col·laboració de la Fundació Vicenç Ferrer. Ells volien saber perquè hi havia tants nens amb problemes de ceguesa a la seva àrea d’actuació, a la zona d’Anantapur, a l’Índia, i ens van consultar a un grup d’oftalmòlegs.

Vam posar en marxa un estudi, valorant molts nens de la fundació, i a partir d’aquí va sorgir el projecte de crear un servei d’oftalmologia i atenció precoç per detectar problemes de visió en infants. El projecte ha anat creixent i ara ja fa 13 anys que estem en marxa.

Amb resultats dels quals us sentiu especialment orgulloses.

Sí, hem creat un equip de detecció precoç de la ceguesa, estem formant a personal d’allà, tenim un servei d’oftalmologia i moltes altres fites que hem aconseguit. Estem molt satisfetes perquè des que vam començar el projecte a l’Índia hem aconseguit reduir un 35% la ceguesa infantil a la zona d’Anantapur on treballem amb la Vicenç Ferrer. És una dada espectacular i molt maca per a nosaltres.

I vau decidir no limitar la vostra acció a l’Índia.

Efectivament, després de col·laborar amb la Fundació Vicenç Ferrer, a través d’un conegut vam entrar en contacte amb l’Orde Franciscana de la Tercera Orde Regular i ens van demanar si podíem actuar a la població de Huamachuco, al Perú. Allà no hi havia cap servei d’oftalmologia, ni òptiques ni res. Vam detectar que la primera causa de ceguesa era la falta d’ulleres i les cataractes, i a partir d’aquí vam arrencar un projecte per pal·liar aquestes deficiències.

El ventall s’ha anat ampliant.

Sí, ara tenim projectes internacionals diversos. A Ucraïna, per exemple, vam fer una intervenció a un orfenat de nens cecs col·laborant amb TANU, una ONG catalana que treballa al país. També tenim un projecte a N’Djamena, capital del Txad, on hem obert un taller d’òptica solidari, un quiròfan i una consulta d’oftalmologia a l’hospital dels Jesuïtes i hi estem presents des de fa quatre anys.

I arriba el moment que us plantegeu fer-ho també aquí a Catalunya.

Sí, va ser el 2010, a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica que va afectar tanta gent. Amb el doctor Martí i Bonet, el nostre fundador, vam preguntar-nos què passaria amb la salut visual de tanta gent que s’havia quedat sense recursos o els col·lectius que estaven exclosos del circuit de salut, com els migrants sense papers. Sense accés a un oftalmòleg, per exemple, qui els controlaria la pressió de l’ull si patien un glaucoma?

De seguida ens vam posar en marxa i vam contactar amb entitats socials de Barcelona, com la Fundació Pare Manel, la Fundació Gavina del Raval i casals d’infants, entre altres. Al principi col·laboràvem amb tres o quatre entitats i vam tirar endavant programes de rastreig de ceguera infantil o un consultori oftalmològic, entre altres. Ara tenim convenis amb moltes entitats locals i estem en tràmits de signar-ne un amb l’Ajuntament de Barcelona.

Com identifiqueu les persones que necessiten la vostra intervenció?

Nosaltres només som oftalmòlegs i òptics, per tant, som professionals i ens dediquem a la nostra àrea, la salut visual. Per això és clau la col·laboració amb les entitats socials, que són les que ens deriven les persones que necessiten la nostra ajuda. Nosaltres valorem el pacient i el que necessita, si cal el derivem a la Seguretat Social i si, pels motius que sigui, no hi pot accedir, podem intervenir-lo o fer-li un tractament nosaltres mateixes. En el cas de les ulleres, també els ajudem a finançar-les tot el que podem.

Quin és el perfil dels beneficiaris del servei que oferiu?

Bàsicament aquí a Catalunya són persones en risc d'exclusió social, amb recursos molt limitats. Realment, hi ha casos molt penosos, en una situació de gran vulnerabilitat. Tenim molt pacient psiquiàtric, un col·lectiu molt desatès, drogodependents, persones que viuen al carrer. A banda, gràcies al conveni que tenim amb el departament de Justícia des de fa uns anys també atenem a persones preses. La fundació cobreix un buit que no hauria d’existir, però malauradament existeix.

De fet, el projecte que desenvolupeu a Catalunya és un dels que més ha crescut els darrers anys.

Ha crescut molt. Actualment, tenim quatre mòduls de consulta setmanal amb optometria, i quan vam començar només en teníem un cada mes. Podríem dir que gairebé funcionem com un centre d’oftalmologia a l’ús. Les estadístiques de persones que atenem són brutals, gairebé les doblem cada any. El 2019, per exemple, vam visitar 479 pacients i vam proporcionar ulleres a 383 persones. I en els projectes d’àmbit internacional les xifres també són altíssimes. Pensa que al Txad, per exemple, només hi ha tres oftalmòlegs a tot el país.

En general, prestem prou atenció a la nostra salut visual?

Tenim poca consciència de l'important que són els ulls. Els utilitzem moltes hores cada dia i l’activitat visual va en augment, sobretot pel tema de les pantalles, i en tenim poca cura. Nosaltres visitem nanos que a l'escola ja ho fan tot amb ordinadors o tauletes, i això ens posa els pèls de punta. A més, hi ha molt poca informació al respecte. L’exposició a les pantalles s'hauria de limitar a dues o tres hores màxim al dia perquè crea molts problemes, com cansament ocular o sequedat de l'ull, entre altres.

Quines són les principals problemàtiques i necessitats que heu detectat a Catalunya?

L’oftalmologia és un camp molt potent a Catalunya, tenim la sort que hi ha molt bons oftalmòlegs, tant a centres privats com a la Seguretat Social. És evident que hi ha mancances i llistes d'espera, però les coses es fan bé.

Fonamentalment, el problema que detectem és la manca d'ulleres, atès que no ho cobreix la Seguretat Social i és difícil per a les persones amb pocs recursos. Per exemple, si en una família hi ha tres infants que necessiten ulleres, aquestes es trenquen, cal actualitzar-les a mesura que l’infant va creixent… Si la família no té recursos, aquests nens acaben sense veure bé.

Són molt diferents les que us trobeu més enllà de les nostres fronteres?

Hi ha moltes similituds en països de l'Àfrica i l’Índia. Hi ha molta dolència derivada de malalties que aquí estan controlades perquè hi ha una vacunació. Per exemple, malalties de l'ull secundàries com el xarampió. Són casos que aquí no es veuen habitualment. Per altra banda, hi ha moltíssima cataracta i també retinopaties diabètiques molt avançades. I és clar, la manca d'ulleres i els glaucomes, que són les causes més habituals de ceguera al món. Nosaltres hem calculat que més del 50% dels casos de ceguera són reversibles, i és una llàstima.

Per això és clau per formar professionals en aquests països.

És absolutament fonamental. En aquest sentit, sempre hem aplicat la filosofia d'ensenyar a pescar. Formem contínuament a personal local, perquè moltes vegades aquestes persones, un cop formades, marxen a treballar a altres llocs on els paguen millor. A l'Índia ens va passar fa poc, una de les persones que havíem format va marxar a treballar a Austràlia. I a l'Àfrica també ens passa.

Per sort, gràcies a la telemedicina, avui tenim una comunicació molt fluida amb els projectes internacionals i podem estar-hi molt a sobre, per exemple, per fer consultes de pacients de casos complexes.

També teniu en compte la perspectiva de gènere.

Sí, sempre intentem formar i oferir feina a dones, afavorir el seu desenvolupament i empoderar-les, atès que la seva situació és encara més difícil als països on treballem. De fet, ara mateix el nostre projecte a l'Àfrica està liderat per una dona, això per a nosaltres també és molt important.

Heu trobat a faltar més suport de les administracions per assolir els vostres objectius?

El problema principal és que falta molta sensibilització i informació pel que fa a la salut visual. És cert que la Generalitat finança ajudes de baixa visió per a persones que hi veuen molt poc, però hi ha molta gent que no coneix aquesta informació. Es fan coses molt ben fetes, però de vegades no hi ha la difusió que caldria.

La pandèmia també ha provocat un daltabaix en la tasca de la fundació?

Hem hagut d'aturar-nos gairebé en sec durant sis mesos perquè l'oftalmologia ha estat considerada com a activitat no-essencial i només hem pogut actuar en casos urgents. Ara, és clar, tenim unes llistes d’espera molt llargues i estem recuperant el temps perdut com podem.

Com es pot col·laborar amb la fundació?

Estem oberts a qualsevol mena d'ajuda, per exemple com a voluntaris, que ens ajuden a organitzar activitats per recaptar fons o fer difusió de la nostra tasca. Qualsevol col·laboració és possible si es planteja correctament. Nosaltres hem fet activitats molt diverses, com xerrades a escoles, tallers de ceguera perquè els nanos prenguin consciència del que suposa ser cec… A banda, és clar, d’ajudes en qüestió de finançament.

Estarem encantats de rebre qualsevol persona que es vulgui apropar a la fundació, al carrer Mandri de Barcelona, per donar-nos un cop de mà.

Quins són els reptes de futur de la fundació?

Ara mateix necessitem anar al Txad com més aviat millor perquè hi tenim un oftalmòleg que hem de formar i una llista d'espera enorme per operar de cataractes. Al Perú tenim en marxa un programa de rastreig per fer detecció precoç que també s’ha aturat i cal reprendre. I aquí, l’objectiu és seguir creixent perquè tenim molta demanda. Ara a l'abril farem una formació als centres de la Generalitat i l'Ajuntament per a nanos amb discapacitat, que molts cops passen desapercebuts. Tenim moltes coses en marxa.

Etiquetes: mediació i cohesió social, intervenció social, salut i discapacitat, Fundació Ramon Martí i Bonet contra la ceguera, ceguesa Autor/a: Dani Sorolla

300 mascaretes transparents per a llegir els llavis

dt., 16/02/2021 - 11:40
Social300 mascaretes transparents per a llegir els llavis

16/02/2021Suport Tercer Sector ACAPPS ha enviat un total de 300 mascaretes transparents a organitzacions i empreses amb personal treballador amb sordesa. Font: ACAPPS. Només a Catalunya, viuen al voltant de 180.000 persones amb problemes d’audició. Font: ACAPPS. 300 mascaretes transparents per a llegir els llavis 16/02/2021Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

La Federació ACAPPS ha facilitat el material a empreses amb persones treballadores amb sordesa per a lluitar contra l’estrès, l’ansietat i l’aïllament que provoca el no poder-se comunicar amb l’entorn.

L’Associació Catalana per a la Promoció de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS), ha enviat un total de 300 mascaretes transparents a organitzacions i empreses amb personal treballador amb sordesa. Només a Catalunya, viuen al voltant de 180.000 persones amb problemes d’audició. D’aquestes, el 97% es comunica en llengua oral i llegeix els llavis per comunicar-se. Per a tots ells, les mascaretes són una barrera de comunicació que els ha fet perdre l’autonomia en el seu dia a dia i en tots els àmbits, entre ells, la feina.

Laia Sullastres, directora de l’associació ACAPPS, explica que hi ha moltes persones adultes amb sordesa que treballen en un entorn ordinari que estan perdent l’autonomia que ja tenien des de fa temps. “Ara, amb les mascaretes, la seva comunicació s’ha vist truncada i el fet de no poder llegir els llavis els anul·la per complet aquesta autonomia que havien adquirit a la feina”.

Perdre la feina per no poder comunicar-se

Malgrat que la persona amb sordesa porti audiòfons o implants coclears, amb la mascareta, el so que els arriba, és menys clar i a menys volum, el que dificulta comprendre allò que es diu. A més, al quedar la boca tapada, tampoc poden llegir els llavis. Tot plegat afectat a les persones amb sordesa en el seu lloc de treball.

“Ara, amb una reunió d’equip on tothom porta mascareta i s’han de mantenir les distàncies, sense poder llegir els llavis les persones amb sordesa ja no poden participar”, assenyala Sullastres.

Virginia, una de les veus actives de la campanya #VullLlegirElsLlavis, alerta que hi ha persones amb sordesa que han perdut la seva feina. “Una companya és farmacèutica. Té discapacitat auditiva i, en no poder llegir els llavis, no podia continuar atenent als clients. No li han renovat el contracte. Amb les mascaretes se’ns ha afegit una limitació en la comunicació que no teníem. El fet de no poder-nos comunicar amb l’entorn ens fa perdre la nostra autonomia i això ens genera ansietat i depressió ”.

Des de l’inici de la pandèmia, el Servei d’Orientació i Inserció laboral d’ACAPPS ha atès unes 200 persones amb sordesa en recerca de feina i/o amb problemes de comunicació en el seu lloc de treball per no tenir mascaretes transparents i no poder llegir els llavis dels i les companyes o la clientela en el cas de tenir feines d’atenció al públic.

Apostar per la sensibilització

“La sordesa és una discapacitat que no es veu però hi és. Hem de pensar que el 97% de les persones amb sordesa es comuniquen en llengua oral i llegeixen els llavis per saber què els diuen. Les persones que atenem treballen en diversitat de perfils professionals, però totes tenen en comú que ara necessiten mascaretes transparents per comunicar-se en el seu lloc de feina”, remarca Sullastres.

La directora explica que per donar resposta a aquesta necessitat, l’entitat ha enviat 300 mascaretes que han adquirit per a les empreses amb les quals col·laboren i que tenen persones treballadores amb sordesa.

“Amb 300 mascaretes no pretenem resoldre un problema estructural, però creiem que és una acció de sensibilització, perquè les empreses i organitzacions siguin conscients d’aquesta barrera i que sàpiguen que hi ha solucions”. “Des d’ACAPPS, els acompanyem en tot aquest procés, perquè qualsevol persona amb sordesa es pugui incorporar a un entorn de treball ordinari”, afegeix Sullastres.

L’entitat seguirà oferint aquestes mascaretes a totes les empreses que contractin persones amb sordesa, a més d’acompanyar-les en el procés d’inserció laboral i assessora-les sobre les mascaretes transparents acreditades al mercat.

Enviem 300 #mascaretestransparents a empreses amb treballadors/es amb sordesa. Sense elles les persones amb #sordesa no poden llegir els llavis i això els està afectant greument en els seus llocs de #feina.
Seguim! #VullLlegirElsLlavis.
https://t.co/kFmb2iPyQl pic.twitter.com/mBd4rDnhH7

— Federacio ACAPPS (@federacioacapps) February 11, 2021 Vull llegir els llavis

La campanya #VullLlegirElsLlavis, protagonitzada per més de 20 persones amb sordesa que expliquen com viuen la situació sense poder llegir els llavis i demanen mascaretes transparents per recuperar la seva autonomia, arriba ara a les organitzacions i empreses amb personal treballador amb sordesa. L’objectiu és fer visible la importància d’aquest tipus de mascaretes per poder llegir els llavis.

L’entitat reconeix que educació ha estat pionera en garantir mascaretes transparents a les escoles, després de demanar-ho en la compareixença davant la Comissió d’Educació del Parlament. Tot i així, es demana a l’administració i al sector privat que no es deixi de banda a les persones adultes amb sordesa i que l’accés a les mascaretes transparents sigui global en tots els àmbits: comerços, administracions públiques i locals, empreses i universitats, entre d’altres.

La federació també remarca que aquestes mascaretes, a més de permetre llegir bé els llavis a diferents distàncies, han de garantir la seguretat i la protecció eficient contra el virus i, per tant, s’han d’adquirir certificades per laboratoris acreditats.

Etiquetes: sordesa, inclusió social, intervenció social, acompanyament, insercio laboral Autor/a: Dani Gallart

Òpera Prima: l'obra cocreada entre el Liceu i el barri del Raval

dl., 15/02/2021 - 16:59
CulturalÒpera Prima: l'obra cocreada entre el Liceu i el barri del Raval

15/02/2021LaviniaNext El Liceu i el Raval treballen conjuntament en la producció de l'obra Òpera Prima. Font: Gran Teatre del Liceu. Representants de les entitats del Raval presenten el projecte de cocreació al Liceu. Font: Gran Teatre del Liceu. El Raval serà el protagonista de l'obra 'La gata perduda'. Font: Liceu Barcelona Òpera Prima: l'obra cocreada entre el Liceu i el barri del Raval 15/02/2021Autor/a: Ona BachrachLaviniaNext

Resum: 

El Liceu estrenarà conjuntament amb el Raval una nova òpera comunitària amb l'objectiu d'afavorir la integració social i cultural del barri barceloní.

Òpera Prima és la nova línia de creació d'òpera comunitària organitzada pel Gran Teatre del Liceu, que produirà cada tres anys una obra de nova creació amb la participació activa del barri del Raval de Barcelona. El projecte pretén emprar la cultura com a eina d'integració social, impulsant alhora la creativitat i el talent artístic del veïnat.

El Raval, a més de ser el barri que emplaça el Liceu, comprèn un teixit social, cultural i associatiu molt divers. Això esdevé un punt clau per l’elaboració del projecte: una xarxa veïnal culturalment variada i estructurada en l'associacionisme que permet la fluïdesa entre els diferents actors del barri.

El projecte ja compta amb cinquanta associacions i institucions del Raval, impulsades per la Fundació Tot Raval, que s'uniran en la producció de l'òpera comunitària 'La gata perduda' prevista per estrenar-se en la temporada 2022/23. La comunitat participarà en tots els processos creatius: des de l'escriptura musical i dramatúrgia, a la interpretació o la construcció d'elements tècnics i d'escena.

Òscar Esteban, director de la Fundació Tot Raval, assegura que "les diferents entitats celebren que uns dels equipaments culturals més significatius del barri vulgui vincular-se a través d'un procés d'apropament comunitari". Tanmateix, el Raval té una llarga tradició comunitària i, amb l'excusa de l'òpera comunitària, el teixit associatiu també vol aprofitar per "mostrar l'activitat que es produeix en el seu dia a dia i que la ciutadania no coneix".

Pel que fa a la trama de l'obra, segons explica la dramaturga Victoria Szpunberg, "gira entorn d'un fet inesperat que succeeix en un dels carrers més coneguts del Raval, on es desenvolupa una trama fantasiosa que implica tot el barri". L'escriptura i la inspiració d'aquesta ficció s'ha basat en una documentació bibliogràfica sobre el barri i en diverses entrevistes realitzades al veïnat, que es destil·len a través del procés de creació artística i acaben conformant el llibret de l’Òpera.

L'òpera comunitària proposa tot un repte: aprendre a treballar amb sincronia entre els professionals de l'art i la ciutadania. “És un repte i alhora un aprenentatge mutu, on l’important no és la funció, sinó tot allò que aprenem els uns dels altres en el camí que recorrem per arribar a fer-la”, destaca Antoni Pallès, director del Departament Musical, Educatiu i Social del Liceu.

Aquest descobriment recíproc entre el Teatre i el Raval, pretén anar més enllà de l'Òpera Prima. "La funció no és un projecte aïllat, sinó que està acompanyada per una sèrie d'accions que el teatre segueix desenvolupant", explica l'Antoni. Emmarcat en el Liceu Apropa, el teatre ofereix activitats de trobada amb el Raval, com programes educatius amb escoles i instituts del barri.

TRACTION, o apropar l'òpera a tots els públics

La iniciativa del Liceu compta amb el suport de la Comissió Europea, que contribueix aportant fons a través de TRACTION, un consorci format entre diferents socis europeus que busquen, a través de la innovació tecnològica, apropar l'òpera a tots els públics. La iniciativa crearà una estratègia digital que permeti la convergència entre diversos col·lectius i projectes internacionals, com la Irish National Opera a Irlanda o la Sociedade Artística Musical de Pousos a Portugal.

En el cas del Liceu, la tecnologia de TRACTION permetrà ensenyar el rere-escenari de l’òpera comunitària a un públic més ampli i facilitarà elements digitals itinerants per allargar les dues representacions que tindran lloc el novembre d’aquest any. A més, l’adhesió a aquesta iniciativa fomentarà la internacionalització de l’obra i permetrà enriquir-se de les experiències d’altres plataformes semblants.

Etiquetes: teatre, teatre social, Tot Raval, Gran Teatre del Liceu, Barcelonès, Raval, arts escèniques i audiovisuals Autor/a: Ona Bachrach

Pàgines