Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Subscriure a Canal Ens de l'Associacionisme Cultural Català
RSS de la portada de Xarxanet
Actualitzat: fa 18 minuts 58 segons

Casals d’estiu i recerca per a tota la infància

dc., 03/06/2020 - 19:20
ComunitariCasals d’estiu i recerca per a tota la infància

03/06/2020Fundació Pere Tarrés - Transversal Els tallers estaran liderats per estudiants de la UAB amb experiència en aquest tipus d’activitats. Font: FAS Casals d’estiu i recerca per a tota la infància 03/06/2020Fundació Pere Tarrés - Transversal

Resum: 

La FAS engega un programa perquè infants d’entre 10 i 12 anys en risc d’exclusió puguin gaudir aquest estiu d’entorns d’aprenentatge que els serveixen de preparació per al curs vinent.

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) posa en marxa la iniciativa ‘Casals d’estiu i recerca per a tots els infants’ que pretén recaptar fons per garantir que tots els nens i nenes d’entre 10 i 12 anys puguin gaudir enguany d’uns casals d’estiu innovadors.

L’entitat posa les activitats del CROMA 2.0 a l’abast dels casals d’estiu organitzats per entitats i municipis propers a Bellaterra que així ho desitgin. L’objectiu és que la infància amb menys recursos econòmics, afectada encara més per la crisi sanitària, pugui gaudir aquest estiu d’entorns d’aprenentatge i d’activitats que els serveixin de reforç per preparar el curs vinent.

El programa ofereix dos tallers que tindran lloc als casals d’estiu participants i que estaran liderats per estudiants de la UAB amb experiència en aquest tipus d’activitats. En aquestes activitats, els nens i nenes es posaran en la pell dels investigadors/es per resoldre un repte i assolir competències i aprenentatges de manera lúdica.

Per una banda, ‘El robot de les emocions’, dissenyat pel Centre de Recerca per a l’Educació Científica (CRECIM) i l'Institut de Neurociències (INc), on es treballaran els mecanismes i recursos que utilitzen els éssers vius per expressar emocions.

El segon, creat per l'Escola de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), porta per nom ‘Com és l’espai públic del nostre barri o ciutat?’ i fa una aproximació als elements que conformen l’espai públic.

La FAS organitza el programa CROMA des de fa deu anys, per promoure l’equitat i la igualtat d’oportunitats i reforçar processos de vinculació escolar que afavoreixen la continuïtat educativa dels infants en risc d’exclusió social. La versió 2.0 busca despertar l’interès per l’aprenentatge dels nens i nenes, alhora que impulsa l’adquisició de noves competències.

Campanyes de micromecenatge de la UAB

El programa de la FAS s’emmarca dins de les campanyes de micromecenatge impulsades per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per fer front als efectes socials i sanitaris derivats de la Covid-19.

Les altres dues campanyes que engega la UAB són 'Ajuda’ns a desenvolupar una vacuna contra el SARS-COV-2', que busca desenvolupar una vacuna per a la Covid-19 i Makers del Vallès contra la COVID-19 per a la fabricació de material de protecció per al personal sanitari i de centres socials.

Com puc fer un donatiu

Aquelles persones que estiguin interessades a fer un donatiu poden fer-ho a través d’aquesta pàgina web. Per a més informació o altres tipus de col·laboracions, poden enviar un correu electrònic a fas.croma@uab.cat.

Etiquetes: educació, croma, coronavirus, intervenció social, exclusió social, fundació autònoma solidària

Mitjons solidaris, una peça de roba per lluitar contra les desigualtats socials

dl., 01/06/2020 - 09:00
SocialMitjons solidaris, una peça de roba per lluitar contra les desigualtats socials

01/06/2020FCVS Els mitjons de Palau Socks donen suport a col·lectius en risc d'exclusió. Font: Palau Socks Palau Socks ha donat 2250€ a l'ONG BarcelonActua amb la venda dels seus mitjons. Font: Palau Socks Mitjons solidaris, una peça de roba per lluitar contra les desigualtats socials 01/06/2020Autor/a: Rubén EscobarFCVS

Resum: 

La botiga en línia Palau Socks ha donat 2250€ per a l’ONG BarcelonActua en la seva primera campanya.

Palau Socks és un e-commerce sense afany de lucre que ven mitjons solidaris amb la finalitat d’ajudar a persones sense recursos a Barcelona. Sota el lema ‘Every sole matters’, l’associació ha realitzat la seva primera donació de 2250€ a l’ONG BarcelonActua, entitat que treballa per garantir la qualitat de vida de les persones refugiades i migrades que arriben a Catalunya. Els mitjons solidaris són dissenyats per la finesa Johanna Regärdh i fabricats a la ciutat portuguesa de Braga per A.J.Gonçalves, fets amb materials sostenibles i embalats amb bosses de cotó orgànic.

“El projecte Palau Socks ens ha permès, d’una banda, sensibilitzar sobre la realitat de les persones refugiades i d’altra, aconseguir recursos per fer sostenibles els programes que duem a terme cap aquest col·lectiu”, ha afirmat Laia Serrano, fundadora i directora de BarcelonActua. Tots els beneficis de la botiga en línia van destinats a entitats, especialment a aquelles que treballen amb persones refugiades, persones sense llar i en risc d’exclusió social.

L’equip de Palau Socks està format per una quinzena de persones voluntàries. La podòloga i voluntària Manal Oulad, ha certificat el disseny i comoditat així com la seva adequació al peu per poder realitzar també activitats esportives. De cada venda que aconsegueix el projecte dona el 15% a una entitat social. Palau Socks ha posat sobre la taula que està obert a noves col·laboracions amb totes aquelles entitats que ho desitgin.

GRACIAS a vuestras compras de #PalauSocks hemos realizado nuestra primera donación: *2.250€* a @barcelonactua. Con la pandemia y el confinamiento, las personas sin recursos se han encontrado más desamparadas que nunca y nos hace ilusión haberla hecho en un momento. pic.twitter.com/CBzn84HUxH

— Palau Socks (@Palau_Socks) May 19, 2020 La història de l’Amílkar: el naixement d’una idea

La idea de Palau Socks va néixer de la mà de Daniel Stone, Johanna Regärdh i Maria Cardona després de conèixer a Amílkar, una persona sense sostre d’origen mexicà a qui van ajudar a sortir del carrer gràcies a Arrels Fundació. “La història d’Amílkar ens va portar a replantejar-nos moltes coses sobre el nostre paper a la societat i ens va donar forces per començar una iniciativa sostenible que donés suport als més necessitats”, comenta el seu fundador.

En aquest sentit, Palau Socks ha realitzat diferents accions al llarg dels anys com per exemple l’entrenament d’un equip de futbol de persones refugiades, el repartiment de menjar pels carrers de Barcelona o l’acollida de persones refugiades durant mesos a casa. L’objectiu per a l’any vinent, segons afirmen des de l’organització, és seguir organitzant accions de tota mena que contribueixin a una millor inclusió social i poder donar treball digne a persones sense recursos.

Etiquetes: exclusió social, Barcelonès, Sensellarisme, pobresa, migracions, drets humans i desigualtat Autor/a: Rubén Escobar

Neix l’Eix Ambiental de Lleida que defensa una sortida justa i verda de la crisi de la Covid-19

dg., 31/05/2020 - 19:08
AmbientalNeix l’Eix Ambiental de Lleida que defensa una sortida justa i verda de la crisi de la Covid-19

31/05/2020Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Eix Ambiental Lleida Font: Coodinadora d'ONG de LLeida Neix l’Eix Ambiental de Lleida que defensa una sortida justa i verda de la crisi de la Covid-19 31/05/2020Autor/a: Vanesa VilasecaMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Una vintena d’entitats que defensen l'ecologisme, l'animalisme i la defensa del territori creen l’Eix Ambiental de Lleida per treballar conjuntament en la crisi pel coronavirus.

L’Eix Ambiental de Lleida de la Coordinadora d’ONGD neix amb la voluntat de promoure valors com la cooperació, la solidaritat i l’acció territorial per sortir de la crisis en que estem inmersos actualment.

Aquestes entitats de la societat civil de Ponent fan front comú i uniran forces en diverses campanyes i projectes i afrontaran conjuntament reptes socials i ambientals que s'estan donant en la situació d'estat d'alarma sanitària actual i aquells que encara estan per arribar. Per aquest motiu centraran els seus esforços en posar al centre la vida i el medi ambient, ajudant així a la millora de la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat, ja que persones expertes afirmen la relació existent entre la destrucció de la natura i l’expansió de nous patògens.

Les entitats que en formen part són l'Associació Terranimal, Canal Viu, Fridays For Future Lleida, Fundació Trenca, Greenpeace, Grew Fundation, Grup de Natura Terres de Ponent, Ipcena, La Banqueta (Juneda), La Sabina, Ergell, Limonium Natura, Naturaleza Rural, OSMON (Organització Social pel Món), Plataforma Aturem l’Incineradora de Juneda, Rebel·lió o Extinció Lleida, Refugi Animals i Plantes de Ponent, Seras Su Voz, i Trenca.

Etiquetes: desenvolupament sostenible, lleida, coronavirus Autor/a: Vanesa Vilaseca

El racisme i la xenofòbia són les principals causes de discriminació a Barcelona

dv., 29/05/2020 - 13:54
ComunitariEl racisme i la xenofòbia són les principals causes de discriminació a Barcelona

29/05/2020Ravalnet L''Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019' recull més de 400 situacions de discriminació. Font: Ajuntament de Barcelona Font: Youtube El racisme i la xenofòbia són les principals causes de discriminació a Barcelona 29/05/2020Autor/a: Eneida IturbeRavalnet

Resum: 

L''Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019' recull més de 400 situacions de discriminació, però subratlla que n'existeixen moltes més que no s'arriben a denunciar.

Dimecres 27 de maig a les 17.30 hores va tenir lloc l'acte per presentar l''Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019'. Es va emetre en directe i va comptar amb la participació d'una quinzena d'organitzacions que formen part de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a Víctimes de Discriminació. L'informe ha estat elaborat per aquestes entitats i l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona.

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, va fer la benvinguda de la jornada i va explicar que encara que Barcelona és referent de ciutat oberta i diversa, no viu aliena a les diferents formes de discriminació. Va destacar la feina que fa l'ecosistema de lluita i acompanyament a les persones que pateixen discriminació i els va agrair el seu rigor i compromís polític.

Tot seguit, van presentar els resultats de l'informe, que ofereix informació sobre les 411 situacions de discriminació que van recollir les entitats de la Taula durant el 2019.

El racisme i la xenofòbia són la causa principal de discriminació, amb un 33% dels casos registrats, i la LGTBI-fòbia la segona, amb el 25% (aquests s'han gairebé duplicat en comparació al 2018). El tercer motiu és la discapacitat, amb un 11,3% dels casos, i el quart les discriminacions lingüístiques (10,2%). Hi ha també situacions de discriminació per aporofòbia, salut, religió, gènere, ideologia i edat.

Aquesta és la segona edició de l'informe. El 2018 es van recollir 265 situacions de discriminació. Expliquen que l'augment de casos entre un any i l'altre es deu a la incorporació de noves entitats a la Taula, fet que ha ampliat el radi de recollida. Actualment, són 18 les entitats que formen part de la Taula.

Gairebé el 60% de les persones que han reportat situacions de discriminació s'identifiquen amb el gènere masculí i la majoria tenen entre 25 i 39 anys. Enguany han volgut saber quina és la situació administrativa de les persones que pateixen la discriminació i han vist que el 12% d'elles es troben en una situació administrativa no regularitzada, són sol·licitants d'asil o persones refugiades.

Com a agents discriminadors han identificat una majoria de particulars (37,2%) i entitats privades o empreses (35,6%). Les administracions públiques (16,2%) i els cossos policials (10,5%) segueixen sent també un agent de discriminació.

La discriminació es dona principalment als carrers de la ciutat, al transport públic i a locals privats.

Quina resposta s'ha donat? El 50% de les respostes han estat d'orientació jurídica i d'atenció psicosocial; el 12% s'han derivat a una organització especialitzada i un altre 12% han estat intermediacions, conciliacions i mediacions.

No tots els casos, ni de bon tros, van acabar en denúncia, per multiplicitat de factors. El 15% van acabar en denúncia, sigui penal o administrativa. Ha suposat un increment en comparació amb l'11% del 2018.

La punta de l'iceberg

Malgrat els esforços de les entitats i l'Oficina per la No Discriminació, expliquen que la infradenúncia és encara un problema a Barcelona. Han fet recerca amb les persones afectades i conclouen que això passa perquè la discriminació s'ha establert com una vivència quotidiana normalitzada. És una pràctica generalitzada i la societat ha incorporat determinats estereotips i prejudicis.

A més, les discriminacions es donen d'una manera tan reiterada en la vida quotidiana que es fa impossible reportar o denunciar-les, ja que implicaria fer-ho constantment.

Altres raons que expliquen la infradenúncia són: la manca de confiança en el sistema i els cossos de seguretat; la por a les conseqüències i les represàlies si es denuncia; l'extrema vulnerabilitat de les víctimes, com poden ser les persones sense permís de residència; o la negació o vergonya d'haver patit una situació de vulneració de drets.

Més enllà de les dades

Aquest informe no es limita a recollir dades quantitatives, també recull problemàtiques i bones pràctiques relacionades amb les discriminacions. Per exemple, davant de l'actitud dels cossos policials de parar a les persones pel seu perfil ètnic, mostren com a bona pràctica la creació de la plataforma Pareu de parar-me.

El document és el resultat d'un procés de treball col·laboratiu entre les entitats i les persones afectades per situacions de discriminació. Han fet una reflexió conjunta sobre els mecanismes del fenomen de la discriminació, les causes que hi ha darrere de la infradenúncia, i per dissenyar estratègies de futur i incloure la perspectiva interseccional.

En Marc Serra va apuntar en l'acte de presentació que és un informe profund, amb indicadors compartits per totes les entitats. Va afegir que també és molt oportú pel moment en què arriba: "Quan incrementen de desigualtats, per desgràcia, hi ha un increment de discriminacions, com ara, amb la comunitat xinesa catalana".

De fet, l'informe inclou un apartat sobre els reptes per al 2020. Amb la crisi de la Covid-19, l'escenari que es plantejaven canvia força. Per això, l'acte de presentació va acabar amb un debat, on van participar 15 de les 18 entitats de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a Víctimes de Discriminació, i que va moderar la periodista Montse Santolino. La situació actual, amb la crisi de la Covid-19, va centrar el debat: Com afecta i quins nous reptes planteja.

Etiquetes: discriminació, racisme, xenofòbia, LGTBIfòbia, diversitat funcional, aporofòbia, gènere, salut, religió, barcelona, Barcelonès Autor/a: Eneida Iturbe

Nova guia per a desconnectar de les pantalles, especialment per a joves

dv., 29/05/2020 - 12:43
SocialNova guia per a desconnectar de les pantalles, especialment per a joves

29/05/2020Minyons Escoltes i Guies de Catalunya La guia ajuda a detectar i reaccionar davant l'addicció a les pantalles. Font: Shutterstock La guia ajuda a detectar i reaccionar davant l'addicció a les pantalles. Font: Consell de Joventut de Barcelona Nova guia per a desconnectar de les pantalles, especialment per a joves 29/05/2020Autor/a: Anna Echeverria i BelMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

El CJB ha publicat una guia per ajudar el jovent a desconnectar-se de les pantalles, amb les que molts i moltes tenen una relació addictiva i que s’ha pogut agreujar en temps de confinament.

Les pantalles ja fa molts anys que s’han incorporat a la nostra vida quotidiana; ens han facilitat tot tipus de tasques, però també ens n’han fet dependents. Ara, amb la crisi sanitària i el confinament, s’ha agreujat aquesta dependència, ja que gran part de la nostra vida s’hi ha vist abocada (estudis, feina, contacte amb les nostres xarxes afectives, oci, etc.).

La guiaLes pantalles i tu: una relació addictiva? editada pel Consell de Joventut de Barcelona pretén ajudar a analitzar l’ús que cadascú fa de les tecnologies, a saber detectar-ne l’addicció, a autoavaluar-se i finalment a actuar per a desconnectar-hi.

Quantes hores passem davant d’una pantalla (entre treball, oci i relacions) i per quines raons? Què fem amb els mòbils o amb l’ordinador? Són algunes de les preguntes que la guia proposa als joves. També posa en coneixement dels i les joves les diferents addiccions a les noves tecnologies que existeixen, els senyals d’alarma que hem de poder detectar, el seu tractament, les mesures de prevenció i els recursos que existeixen per a afrontar l’addicció.

Etiquetes: infància i joventut i família, joves, noves tecnologies, addiccions Autor/a: Anna Echeverria i Bel

Preocupació per la situació dels pobles indígenes durant la pandèmia

dv., 29/05/2020 - 12:00
InternacionalPreocupació per la situació dels pobles indígenes durant la pandèmia

29/05/2020LaviniaNext Signen el comunicat quaranta organitzacions de solidaritat i cooperació internacional i sis coordinadores, federacions i xarxes de l'Estat. Font: AlterNativa Les organitzacions demanen que s'articulin polítiques que coadjuvin a enfrontar aquesta situació. Font: CC El comunicat reclama mesures des del respecte als drets individuals i col·lectius dels pobles indígenes. Font: CC Preocupació per la situació dels pobles indígenes durant la pandèmia 29/05/2020Autor/a: Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

Entitats d'arreu de l'Estat consideren que l'afecció sanitària, social i econòmica durant la situació actual és especialment greu en el seu cas, veient vulnerats els seus drets individuals i col·lectius.

Sis Coordinadores, federacions i xarxes, a més de quaranta organitzacions de solidaritat i cooperació internacional de tot l'Estat espanyol, han expressat la seva preocupació per la situació que estan vivint els pobles indígenes en el marc de la pandèmia de la Covid-19. Consideren que l'afecció sanitària, social i econòmica que pateixen durant aquesta situació és especialment greu, veient vulnerats els seus drets individuals i col·lectius.

Les organitzacions reiteren que la situació és molt greu i alerten que, donada l'especificitat dels pobles indígenes, la pandèmia no sols els afecta de manera concreta sinó que, en alguns casos, pot arribar a suposar la seva pràctica desaparició física. Afegeixen que aquesta gravetat posa en qüestió els avenços que els pobles indígenes han aconseguit en els últims temps si no s'articulen les polítiques i mesures necessàries per fer efectius aquests drets aconseguits i enfrontar l'amenaça de la pandèmia.

Per aquests motiu, mitjançant el comunicat 'Pandèmia, Drets i Pobles Indígenes', aquestes organitzacions sol·liciten a l'Agència Catalana de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, així com a les altres agències autonòmiques, l'AECID i, a través seu, al Ministeri d'Afers exteriors i Cooperació, a què puguin articular polítiques que coadjuvin a enfrontar aquesta situació.

Des de l'àmbit institucional, demanen al govern central, així com als autonòmics, que exerceixin la seva tasca diplomàtica i política cap als governs llatinoamericans perquè aquests articulin les mesures necessàries a fi de prevenir l'afecció del coronavirus als pobles indígenes des del respecte als seus drets individuals i col·lectius.

Les entitats catalanes que han signat el comunicat són LaFede.cat, Xarxa Teixint Resistències per les Defensores d'Amèrica Llatina i 12 organitzacions: alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, Asociación Mujeres Migrantes Diversas, CIEMEN, CooperAcció, Ecologistes en Acció, Fundació Guné, Institut de Drets Humans de Catalunya, Justicia Alimentaria, Lliga dels Drets dels Pobles, Observatori ADPI, SETEM Catalunya i SUDS.

Pots accedir al comunicat sencer en aquest enllaç.

Crides a la solidaritat

Les entitats i organitzacions que donen suport a la demanda conjunta afirmen que reben informacions i crides a la solidaritat de tota Amèrica llatina. Per exemple, des dels pobles amazònics del Brasil o l’Equador, insisteixen en el risc que la pandèmia els afecti de forma més virulenta pel seu feble sistema immunològic cap a aquesta mena de pandèmies, així com les poques mesures de prevenció i tractament. Destaquen a més que les polítiques deixen la població desprotegida, una actuació que s'acosta al genocidi respecte als pobles indígenes.

Al Perú, Guatemala, Bolívia o Colòmbia la situació és igual de greu, i així ho fan saber les organitzacions, destacant que la repressió policial i militar ha crescut durant aquests darrers mesos en la majoria de països d'Amèrica llatina.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, pobles indígenes, coronavirus Autor/a: Carlos Faneca

Servei Civil Internacional aposta per camps de treball locals a l'estiu i la tardor

dv., 29/05/2020 - 10:50
ComunitariServei Civil Internacional aposta per camps de treball locals a l'estiu i la tardor

29/05/2020LaviniaNext Un camp de treball és un projecte de feina comunitària dut a terme per un grup d’entre 5 i 20 persones voluntàries. Font: Llicència CC0. Servei Civil Internacional de Catalunya ofereix camps de treball per a l'estiu i la tardor. Font: Llicència CC0. Servei Civil Internacional de Catalunya aposta aquest any per camps de treball locals. Font: Llicència CC0. Servei Civil Internacional aposta per camps de treball locals a l'estiu i la tardor 29/05/2020Autor/a: LaviniaNextLaviniaNext

Resum: 

Ja estan obertes les incripcions per fer voluntariat a projectes del territori i també a nivell internacional.

El cercador de camps de treball de la xarxa del Servei Civil Internacional torna a estar disponible, després de l’aturada arran de la crisi sanitària de la Covid-19. Ja es poden fer les inscripcions en línia per fer voluntariat tant a projectes d’àmbit local com a d’altres llocs del món.

No obstant això, des del SCI volen deixar clar que la situació obliga a adaptar les estades i el funcionament habitual. Per això, han preparat un document on recullen els detalls de com afectarà aquesta excepcionalitat a la realització d’aquest voluntariat.

“Som conscients que els camps de treball no podran desenvolupar-se en les mateixes condicions de sempre”, asseguren. Tant els projectes com les persones que hi participin “hauran de posar de la seva part perquè aquests puguin passar amb totes les garanties”, adverteixen per deixar clar que enguany els procediments seran diferents.

L’objectiu d’obrir inscripcions, malgrat la situació excepcional, és seguir generant espais de suport mutu, d’entesa i de compartir; valors principals que promouen els camps de treball.

Una aposta pel voluntariat a prop de casa

Malgrat la incertesa del moment, des de l’SCI Catalunya no descarten la possibilitat de participar en camps de treball internacionals a llarg termini. Malgrat això, enguany volen apostar més que mai per promoure aquells projectes locals que s’han vist aturats per la Covid-19 i que necessiten suport: “Apostem per aquest model des de la convicció que a casa nostra tenim moltíssims projectes transformadors”, remarquen.

Per això, animen a fer el voluntariat a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià o buscar algun projecte de la resta de l’Estat espanyol.

Voluntariat internacional en línia

Pel que fa als camps de treball internacional, l’SCI deixa palès que no és segur que es puguin dur a terme, ja que és possible que la mobilitat segueixi restringida. Per pal·liar aquesta situació, enguany també posen a l’abast projectes de voluntariat a l’estranger que es podran fer de forma en línia. En aquest cas, tindran una part formativa destacable.

Etiquetes: camps de treball, crida de voluntariat, Servei Civil Internacional de Catalunya, voluntariat internacional, coronavirus Autor/a: LaviniaNext

Temporers de Lleida: condicions indignes durant l'estat d'alarma

dt., 26/05/2020 - 17:03
ComunitariTemporers de Lleida: condicions indignes durant l'estat d'alarma

26/05/2020LaviniaNext Fruita amb justícia social reivindica a la plaça de la Paeria la situació dels temporers. Font: Fruita amb justícia social La diputació de Lleida posa una carpa per realitzar testos de la Covid-19 als temporers. Font: Fruita amb justícia social Els temporers han estat gairebé dues setmanes dormint al carrer en condicions d'insalubritat. Font: Pixabay Temporers de Lleida: condicions indignes durant l'estat d'alarma 26/05/2020Autor/a: Marc GómezLaviniaNext

Resum: 

Diverses entitats que defensen els drets de les persones que treballen al camp denuncien la indiferència de les administracions davant les condicions de vida que pateixen durant la campanya de fruita a Lleida.

Com cada any, arribat el mes de maig, la província de Lleida comença a ser territori d'arribada de temporers, procedents d'arreu de Catalunya i l'estat espanyol, que segueixen la campanya de fruita en cerca de feina. No obstant això, hi ha una problemàtica latent vinculada directament amb aquest esdeveniment anual: els temporers i les condicions de treball.

Aquest any, però, aquest conflicte, alimentat per la situació de pandèmia de la Covid-19, ha acabat amb 200 temporers, alguns dels quals en situació administrativa irregular, dormint al carrer, sense accés a aigua potable, alimentació, ni mesures d'higiene, amb el perill de contagi que això suposa.

Els fets els va denunciar un dels afectats, Serigne Mamadou, mitjançant un vídeo que va compartir a través de xarxes socials. En aquest, mostrava les condicions d'insalubritat en les quals ell, junt amb els seus companys, estaven vivint durant la campanya de collita de fruita.

Durant dues setmanes aquests temporers han estat treballant en condicions inhumanes, sense allotjament ni recursos bàsics, fet que ha indignat entitats del territori i ha impulsat les mateixes a manifestar-se per reclamar una actuació ràpida i eficaç per tal de solucionar aquest problema.

Llibert Rexach, membre d'una d'aquestes entitats, Fruita amb Justícia Social, assegura que aquest any hi ha hagut un increment de temporers al carrer, ja que, "part de la població migrada de Barcelona dedicada a les economies submergies del sector turístic no podran fer negoci aquest estiu". No obstant això, assegura que aquesta situació no és excepcional, i que es porta repetint any rere any arribat el juny.

Aquest migdia, com a membres de @destriem_ponent ens hem concentrat a la P. @paerialleida per denunciar la situació d’abandonament de prop de 200 temporers que es troben sense allotjament davant la inactivitat de les administracions. pic.twitter.com/cpeO74MqKx

— CGT Lleida (@CGTLleida) May 17, 2020

Segons Rexach, la campanya de fruita és molt volàtil, "les condicions de contractació depenen molt d'elements com, per exemple, la temperatura, com arriba la fruita..." per tant, la temporalitat del contracte és molt baixa, i els temporers queden sense allotjament amb cap altre remei que viure als carrers o a "infrahabitatges com magatzems, cases abandonades...", comenta Rexach.

Trobar-se gent dormint al carrer durant la campanya de recollida de fruita ja està esdevenint un fet "habitual", ja que aquesta problemàtica ve arrossegada des de fa molts anys. La María José Roell, secretària general de Càritas Lleida, assegura que, des del 2002 Càritas col·labora en una xarxa per ajudar als temporers de la comarca del Segrià.

Des de Càritas es realitzen serveis d'entrega de roba, visites als espais d'allotjament, neteja, repartiment d'aliments... "Col·laborem amb les diferents administracions i entitats, però no s'ha organitzat encara una resposta conjunta que solucioni el problema", relata Roell.

Reclamacions

La irregularitat de les condicions de treball dels temporers i la manca de solucions és una situació que s'ha repetit durant diverses edicions de la campanya. Per aquesta raó, Fruita amb Justícia Social ha estat difonent durant anys un decàleg de reivindicacions enfocades a aquesta problemàtica.

Segons Rexach, és necessària la regularització administrativa de tothom. "No té cap mena de sentit tenir treballadors en situació administrativa irregular treballant. Tothom ha de tenir igualtat de condicions en aquest treball", afegeix.

La regularització administrativa per a les persones que viuen i treballen de manera irregular al territori espanyol és una reforma clau, la qual ha sigut reclamada per diverses entitats. Segons Alícia Rodríguez, coordinadora del servei d'atenció i denúncia de SOS Racisme, la dels temporers és una situació molt clara en la que la incidència principal és la llei d'estrangeria.

Els temporers i temporeres que estan sotmesos a aquesta normativa, veuen la seva trajectòria en l'àmbit laboral "condicionada només per tenir un origen i una nacionalitat diferents", explica Rodríguez.

La construcció d'albergs públics és una reclamació que no només demanada Fruita amb Justícia, i altres entitats, sinó també la Confederació General de Treball de Lleida. Agustí Liñan, membre de l'entitat, assegura que com que la problemàtica porta latent molts anys, una de les reivindicacions més bàsiques és la construcció d'albergs municipals per temporers.

Segons Liñan, cal un lloc on els temporers puguin pernoctar, on puguin fer la seva vida en condicions humanes. "De la mateixa manera que aquestes mesures calen a Lleida, també calen als altres territoris on es fa la campanya; cal garantir unes condicions dignes del treball als camps", explica.

Per tal d'intentar pal·liar les conseqüències d'aquest conflicte, una de les reivindicacions essencials és "que la patronal agrària assumeixi el cost de la campanya de la fruita i no ho deixi tot a les institucions", esmenta Rexach. No tot el cost destinat a l'allotjament i principis bàsics hauria d'estar a càrrec de les administracions públiques, sinó que la patronal agrària i els mateixos pagesos o pageses haurien d'assumir part de les despeses dels seus treballadors.

Denunciem que una part de la patronal agrària vulnera el conveni laboral i no ofereix allotjament i/o contracte als collidors de la fruita. El frau a la seguretat social aprima les arques comunes dels nostres serveis i cal aturar-ho @treballcat @empleogob

— Plataforma Fruita Amb Justícia Social (@destriem_ponent) May 23, 2020 Discriminació i Racisme

Tot i que aquesta situació s'ha repetit durant molts anys, arran de la situació d'alarma i emergència sanitària per la Covid-19 aquest any el cas dels temporers s'ha desbordat. La repercussió mediàtica i protestes de les entitats han despertat opinions i prejudicis que no eren nous.

Les condicions de vida dels temporers durant la campanya es vinculen a la immigració, la criminalització d'aquesta i "això és la mostra d'un racisme estructural que s'evidencia en aquestes persones que, al final, estan patint una indefensió", assegura Rodríguez.

Roell relata que hi ha hagut un increment del rebuig cap als temporers influenciat per la pandèmia. Ja que els temporers no tenen més remei que dormir al carrer i, malauradament, no tenen accés a mesures higièniques ni aigua, "hi ha població que en veure això té por, i aquesta situació porta a un rebuig basat en el desconeixement", explica.

Des del #CentreHistòric creiem que el que us hauria d'escandalitzar més com a govern de la ciutat són les imatges de la vergonya protagonitzades pels nostres veïns i veïnes més febles

Ells i elles són la nostra preocupació:#SomVeins #Som600Signants #CampanyaFruita2020 #COVID19 pic.twitter.com/fbP5qSc5BU

— Assemblea de veïns i veïnes del Centre Històric (@SomVeins) May 25, 2020

Segons Rodríguez, la mateixa normativa propicia aquesta indefensió, i d'aquesta manera "la normativa fa que sigui més fàcil que es doni aquest abús: irregularitat, insalubritat, no allotjament...".

Què es pot fer, aleshores, per erradicar el racisme i en casos com aquests? Des de SOS Racisme es reclama un canvi en les normatives enfocades a la llei d'estrangeria, que facilitin a aquestes persones treballar en les mateixes condicions dignes que qualsevol altra persona.

Tal com assenyala des de SOS Racisme, "canviar el marc normatiu, pel que fa a la llei d'estrangeria, podria canviar el marc mental de les persones, és a dir, els prejudicis sobre aquesta gent, que generen discurs d'odi per part de veïns i tot un seguit de gent que només veu la superfície i les conseqüències que provoca aquesta legislació".

Futur

Després de gairebé dues setmanes de protestes i reivindicacions a través de xarxes socials, la Diputació de Lleida ha destinat un pressupost per la campanya de fruita superior a l'habitual. No obstant això, Liñan assegura que "és greu que les administracions posin el focus de buscar solucions només quan es donen reivindicacions i pressions al carrer".

L'objectiu d'aquesta decisió és ajudar als ajuntaments del Segrià, la Noguera i Pla d'Urgell per proveir atenció sanitària i realitzar testos de la Covid-19 a tots els temporers, així com habilitar allotjament pels temporers contagiats de coronavirus.

Aquells que donin negatiu als testos seran allotjats en un pavelló d'esports municipal on també s'acullen persones sense sostre, i a partir de l'1 de juny, en la Fira de Lleida.

Des de Fruita amb Justícia Social se celebra que s'hagi decidit prendre aquestes mesures, "tot i que entenem que s'ha fet maniobra política per evidenciar que s'estan fent coses. S'ha fet una posada en escena amb un xou mediàtic de premsa per buscar un morbo dels temporers fent cua", comenta Rexach.

Finalment, ahir @paerialleida i @salutcat van convertir la realització dels tests per #Covid19 en un show mediàtic sense respectar la intimitat i la dignitat de les persones temporeres.

Lamentem que no escoltessin les nostres propostes i no hi hagués una rectificació a temps. pic.twitter.com/zKXMf3aCMq

— Plataforma Fruita Amb Justícia Social (@destriem_ponent) May 20, 2020

Pel que fa a la reivindicació, aquesta pot ser una oportunitat a escala social perquè es pugui considerar un canvi en la normativa, ja que, segons Rodríguez, "la repercussió d'aquest cas permet visibilitzar el tema del racisme i posar-lo a l'agenda".

Pot aquesta actuació significar un abans i un després en la problemàtica dels temporers i la campanya de fruita de cara als següents anys? Des de la CGT, Liñan explica que "cada any es van posant bones paraules i intencions. Si som optimistes, la situació podria millorar, però l'experiència de molts anys ens dona zero expectatives".

Tot i això, partint de l'actuació de les administracions, es preveu que les condicions de vida dels temporers durant aquesta campanya de fruita estiguin proveïdes dels principis bàsics i necessaris per garantir la salut, seguretat sanitària i benestar de la mà d'obra.

Segons Rexach, des de Fruita amb Justícia es demana que aquestes mesures que s'han aplicat de forma excepcional a causa de la Covid-19 perdurin en el temps. "Per a nosaltres no té cap sentit que els treballadors dormin al carrer, hi hagi o no hi hagi coronavirus", afirma.

Etiquetes: Segrià, lleida, Fruita amb justícia social, Càritas Lleida, sos racisme, mediació i cohesió social, discriminació, discriminació racial, racisme Autor/a: Marc Gómez

Mesures complementàries en matèria social i sanitària contra la Covid-19

dt., 26/05/2020 - 10:56
JurídicMesures complementàries en matèria social i sanitària contra la Covid-19

26/05/2020Suport Tercer Sector - Jurídic El Consell Rector pot adoptar acords sense reunió, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o ho sol·licitin almenys dos membres. Font: Unsplash. Excepcionalment i fins al 31 de desembre de 2020, el Consell Rector i les comissions delegades es poden reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència. Font: Unsplash. Mesures complementàries en matèria social i sanitària contra la Covid-19 26/05/2020Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector - Jurídic

Resum: 

El document amplia fins el 31 de desembre la possibilitat de reunions telemàtiques o acords sense reunió i incorpora altres novetats sobre llibres, pròrroga de càrrecs, convocatòries i vots socials, entre d’altres.

El passat 19 de maig es va publicar el Decret Llei 19/2020 que modifica diversos aspectes relacionats amb el seu funcionament de l'assemblea i el Consell Rector. L’objectiu del decret és proporcionar un seguit de mesures d’àmbit social i sanitari per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19.

Mesures relatives a la convocatòria i celebració de les assemblees generals

Excepcionalment i fins al 31 de desembre de 2020, encara que els estatuts de les societats cooperatives no ho prevegin, el Consell Rector pot convocar telemàticament les assemblees generals, sempre que es disposi dels mitjans necessaris per fer-ho.

Així mateix, encara que els estatuts de les societats cooperatives no ho prevegin, es pot celebrar l'assemblea general i es poden adoptar acords mitjançant videoconferència o altres mitjans de comunicació que permetin la participació a distància de les persones sòcies.

En la convocatòria que el Consell Rector faci, ha de fer constar les raons d'excepcionalitat per les quals s'ha de fer d'aquesta manera i especificar de forma detallada com es durà a terme. En l'acta de la sessió, el secretari o secretària haurà de deixar constància que ha reconegut la identitat de totes les persones assistents i l'acta es remetrà de forma immediata a les adreces de correu electrònic de cadascuna de les persones assistents.

Les assemblees generals convocades abans de la declaració de l'estat d'alarma que havien de tenir lloc després d'aquesta declaració i que podien ser objecte d'ajornament o de modificació es podran dur a terme dins el termini i conforme amb les normes establertes.

Excepcionalment i durant el període d'estat d'alarma i fins al 31 de desembre del 2020, el Consell Rector pot convocar assemblees extraordinàries amb l'antelació mínima i màxima que consideri pertinent, adoptant les mesures necessàries en atenció a les circumstàncies concretes de cada societat cooperativa. D’altra banda, s’haurà de fer constar la concurrència de les raons que han motivat fer la convocatòria amb una antelació inferior o superior.

Excepcionalment, i fins al 31 de desembre de 2020, el Consell Rector pot disposar mecanismes diferents als establerts a l'article 48.2 de la Llei de cooperatives en relació amb l'obligació de posar a disposició dels socis i sòcies el nombre de vots socials que correspon a cada persona.

El termini per fer l'assemblea ordinària es perllonga, excepcionalment, fins al 31 de desembre de 2020, en relació amb totes aquelles cooperatives el tancament econòmic de les quals fos posterior al 14 de setembre de 2019 i anterior a l'endemà de la finalització de l'estat d'alarma.

Les assemblees generals convocades per resoldre recursos sobre expedients sancionadors que no s'haguessin pogut dur a terme per l'estat d'alarma, s'han de convocar en el termini màxim de sis mesos des de la finalització d'aquest estat d'alarma.

Excepcionalment, i fins al 31 de desembre de 2020, a les assemblees generals convocades, cada soci o sòcia pot disposar com a màxim de cinc vots delegats.

Excepcionalment, i fins al 31 de desembre de 2020, les societats cooperatives que constitueixin la seva assemblea general mitjançant assemblees de delegats, no estan obligades a celebrar abans les assembles preparatòries o de secció, encara que els estatuts ho prevegin.

Mesures en relació amb el Consell Rector

Excepcionalment i fins al 31 de desembre de 2020, el Consell Rector i les comissions delegades es poden reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència o altres mitjans de comunicació que permetin la participació a distància de les persones sòcies, d'acord amb el que disposa l'article 57.1.e de la Llei de cooperatives.

D’altra banda, el Consell Rector també pot adoptar acords sense reunió, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o ho sol·licitin almenys dos membres. Tant una mesura com l’altra es podran dur a terme tot i que els estatuts no ho prevegin.

Mesura excepcional respecte les causes de dissolució

No es prendrà en consideració per al còmput del termini previst, l'exercici tancat en l'any en què s'hagi declarat l'estat d'alarma.

Mesura en relació amb la legalització dels llibres

En relació amb les societats cooperatives, el tancament econòmic de les quals sigui posterior al 14 de setembre de 2019 i anterior a l'endemà de la finalització de l'estat d'alarma, els llibres es poden legalitzar fins al 31 de desembre del 2020.

Mesura de perllongament de la vigència dels nomenaments dels càrrecs dels òrgans de les cooperatives

Els nomenaments dels càrrecs de les societats cooperatives i dels diferents òrgans socials es mantindrà vigent fins a la primera assemblea que es convoqui després de la declaració de l'estat d'alarma. En tot cas, aquesta es farà com a molt tard el 31 de desembre del 2020.

A més, a la certificació de l'acord del nomenament dels nous càrrecs que es presenti al registre s'haurà de fer constar aquesta circumstància.

Etiquetes: coronavirus, assemblea, junta directiva, Normativa entitat, llei de cooperatives, Covid19 Autor/a: Dani Gallart

‘Per tu val la pena’: El repte d’Amics de la Gent gran per aconseguir 5.000 mascaretes

dl., 25/05/2020 - 12:00
Social‘Per tu val la pena’: El repte d’Amics de la Gent gran per aconseguir 5.000 mascaretes

25/05/2020Suport Tercer Sector El projecte fa una crida a la ciutadania per arribar el 30 de juny a un total de 300.000 quilòmetres. Font: Unsplash. La distància es pot sumar tant en activitats esportives i passeigs, com en trajectes per realitzar la compra o anar a treballar. Font: Amics de la Gent Gran. ‘Per tu val la pena’: El repte d’Amics de la Gent gran per aconseguir 5.000 mascaretes 25/05/2020Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

L’entitat demana a la ciutadania que doni els pasos que fa en el seu dia a dia amb la finalitat d’arribar als 300.000 quilòmetres el 30 de juny.

Les persones grans són un dels segment de població que més està patint les conseqüència de la Covid-19. Per aquest motiu, Amics de la Gen Gran ha engegat la campanya ‘Per tu val la pena’, una iniciativa creada i impulsada per Creativialab que convida a la ciutadania a formar part d'una acció solidària.

Tal i com diu Albert Quiles, director gerent d’Amics de la Gent Gran, “la iniciativa ens permet fomentar una activitat saludable per a la ciutadania a la vegada que lluitem contra la soledat de la gent gran amb totes les mesures de seguretat necessàries”.

Gràcies a les mascaretes serà possible que les persones grans que més han patit el confinament aquests darrers mesos tornin a relacionar-se i enforteixin els vincles de confiança amb les persones voluntàries que les acompanyen al llarg de l'any, així com familiars, veïns i veïnes i amics i amigues amb les que només podien contactar telemàticament.

“Moltes de les persones que atenem no tenen els mitjans digitals per fer una videotrucada i no han pogut veure els seus éssers estimats durant el confinament” explica Quiles.

“Tot i que és un col·lectiu vulnerable i li hem de prestar especial atenció, és molt important que pugui tornar a socialitzar-se, amb la tranquil·litat de garantir aquestes mesures de seguretat”, afegeix Quiles.

Quilòmetres per mascaretes

El projecte fa una crida a la ciutadania per arribar el 30 de juny a un total de 300.000 quilòmetres. La distància es pot sumar tant en activitats esportives i passeigs, com en trajectes per realitzar la compra o anar a treballar.

A partir de la suma total, ARCH-MAX donarà mascaretes que fabriquen ells mateixos, amb tèxtil certificat FFP2, antibacterianes, reutilitzables, biodegradables i de llarga durada. D’aquesta manera, les persones grans que pateixen solitud i aïllament podran tornar a rebre visites i/o sortir a passejar amb les mesures de prevenció i seguretat adients.

D’altra banda, la campanya també vol donar més valor als desplaçaments que realitzi la ciutadania en el seu dia a dia durant les fases de desconfinament, sigui quina sigui la fase en què es trobi cada persona.

Més de 600 persones ja han 'donat' els seus km via app al repte 'Per tu val la pena'!

Hem d'arribar als 300.000 km (=5.000 mascaretes) abans del 30 de juny, així que... T'hi sumes? Participa i mou-te per la #GentGran a https://t.co/3OfyeUjh60! #PorTiValeLaPena pic.twitter.com/anuJ1SxTQc

— Amics de la Gent Gran (@AmicsGentGran) May 23, 2020 Com participar?

Les persones que vulguin participar ho podran fer a través del web www.portivalelapena.com. Un cop dins del portal, s’hauran de donar d'alta a la plataforma de salut i reptes socials iWOPI. Es pot fer a través del seu web, o descarregant l'aplicació ‘iWOPI’ en Android o en iOS. En el registre, es pot escollir entre enllaçar el dispositiu o l'aplicació d'activitat física que es faci servir per compartir el moviment que es realitza. També es poden utilitzar les apps que venen per defecte en els dispositius mòbils Apps Google Fit per Android o Apple Salut per a iOS.

Per últim, s’haurà de donar al repte ‘Per tu val la pena’ els passos i quilòmetres que es realitzin, tantes vegades com es vulgui mentre duri el repte.

Quan s’assoleixi la xifra dels 300.000 kilòmetres, es realitzarà la donació de 5.000 mascaretes que seran distribuïdes a través de l'equip de voluntariat, perquè totes les persones grans acompanyades per l'entitat les tinguin a la seva disposició quan rebin visites o surtin al carrer.

Etiquetes: amics de la gent gran, gent gran, coronavirus, intervenció social, salut Autor/a: Dani Gallart

Andrés García: "El que es genera amb els CIEs és més dany social que no pas un control del flux migratori"

dj., 21/05/2020 - 19:30
InternacionalAndrés García: "El que es genera amb els CIEs és més dany social que no pas un control del flux migratori"

21/05/2020LaviniaNext Andrés García, codirector d'Irídia. Font: Andrés García Fa uns dies Migra Studium denunciava la presència de menors al CIE de la Zona Franca. Font: Diari Ara. Persones immigrants entran al CIE de la Zona Franca de Barcelona. Font: El Público Andrés García: "El que es genera amb els CIEs és més dany social que no pas un control del flux migratori" 21/05/2020Autor/a: Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

Diverses entitats d'arreu de l'Estat espanyol, entre elles Irídia, exigeixen que es mantingui el tancament definitiu dels Centres d'Internament d'Estrangers un cop finalitzi el confinament, així com posar fi a les deportacions.

Les entitats que lluiten pels drets de les persones migrades i refugiades han compartit un comunicat amb diverses exigències al govern de l'Estat espanyol al voltant de la situació d'aquest col·lectiu, així com el dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Entre altres demandes, exigeixen que s'acordi no reobrir els CIEs i prengui les mesures necessàries per dur a terme un tancament definitiu i permanent d'aquests centres, a més de realitzar un procés de regularització de les persones migrades.

Una de les entitats més implicades en la campanya és Irídia. Parlem amb el codirector de l'entitat, Andrés García, sobre la campanya, el moviment contra la reobertura dels centres i el futur de les persones alliberades durant el confinament.

Per quines raons s'intensifica la campanya en aquesta situació?

Per dues qüestions principals: la primera, donat que el temps màxim d'estada al CIE és de seixanta dies, i era impossible poder deportar a les persones durant aquesta situació de pandèmia, doncs el CIE passava a tenir falta de justificació legal. I la segona, és que el sistema sanitari al CIE no oferia les condicions per garantir els drets sanitaris de les persones internades. Nosaltres ja fa molt de temps que diem que mentre continuïn existint, se n'hauria d'encarregar la sanitat publica, en aquest cas la conselleria de Sanitat, i no una empresa privada.

Quina era la situació de les persones tancades als CIEs durant la pandèmia?

Respecte al distanciament social era molt complicat mantenir-lo. A més, hauria suposat que no haguessin pogut passar aquesta difícil situació, que tots estem vivint, amb les seves famílies. Molta de la gent que està als CIEs té la seva família, té els seus amics i té un projecte vital. Aquestes persones no podien estar en un centre de privació de llibertat en aquest context. Hi ha motius sanitaris i d'impacte social i familiar.

Fa unes setmanes que els CIEs de tot l'Estat es van tancar.

Es va fer una campanya de pressió, a més de protestes als mateixos centres que va portar a un buidatge progressiu i lent de tots els CIEs de l'Estat. I ara estem en aquest punt, en el qual hi ha pressions de la UE perquè els estats continuïn deportant persones, al mateix temps que hi ha un tancament bastant específic de fronteres a més d'una recomanació de l'OMS per no generar més desplaçaments d'aquells que siguin imprescindibles.

Una de les demandes, doncs, és que un cop acabi el confinament els CIEs continuïn tancats.

El plantejament que tenim des de fa molts anys és que els CIEs no haurien d'existir. Hem d'aprofitar aquest moment per donar visibilitat a aquesta oposició ciutadana als CIEs. Al mateix moment es posa de manifest la necessitat de la dur a terme la regularització de persones migrants en lloc de tornar a obrir els CIEs. Hi ha més de 600.000 persones que es troben en situació irregular i moltes d'elles fa molt temps que viuen aquí.

Són dues campanyes que es complementen.

Van en la mateixa línia de voler lluitar per un canvi de paradigma de política migratòria. No es pot pretendre controlar els fluxos migratoris a través d'excloure la gent d'una regularització. A més a més, amb els CIEs, l'únic que s'està generant és més dany social que no pas un control d'aquest flux. És absolutament intolerable, es genera un sistema discriminatori des d'un punt de vista racista. Hi ha gent que pot estar tres, cinc o deu anys en situació irregular de manera continuada, i algunes d'elles acaben tancades en un CIE i deportades.

Demostra això que podem viure sense els CIEs?

De què serveixen els CIEs? Serveixen per generar una situació de por i de control de tota una capa de població migrant que està en una situació d'absoluta absència de drets. Llavors, tenim un debat moral com a societat. Si volem generar una societat basada en el racisme institucional, els CIEs serveixen. Si el que volem és gestionar de manera realista els fluxos migratoris respectant els drets humans, i construInt una societat sense racisme, doncs els CIEs no serveixen.

Quin és l'argument que utilitzen les administracions per mantenir els CIEs oberts?

És un espai on l'administració, amb una autorització judicial, pot tenir una persona fins a seixanta dies per poder-la deportar al seu país d'origen. Les polítiques migratòries es basen, entre moltes altres coses, en el control de l'arribada i a través de les deportacions. Ara mateix hi ha 600.000 persones migrants no regularitzades i es fan entre 9.000 i 10.000 deportacions a l'any, de les quals passen pels CIEs 4.500 persones.

L'administració considera que els funciona?

Per a aquestes persones té una afectació molt greu. Des d'un punt de vista general no té el pretès impacte que suposadament ha de tenir. El veritable efecte que té és que hi ha moltíssima gent que no sap si, quan surt al carrer, un policia l'aturarà i acabarà en un CIE i deportat. Té un impacte molt quotidià en la vida de la gent del qual s'estan beneficiant empresaris i famílies que tenen persones internes a casa seva pagant molt pocs diners.

Si volem gestionar de manera realista els fluxos i construir una societat sense racisme, doncs els CIEs no serveixen.

Què passarà ara amb les persones alliberades?

Hem de pensar que el 2018 hi havia unes 58.000 ordres d'expulsió a l'estat espanyol, de les quals es va deportar unes 4.500. Hi ha moltíssima gent migrant que té una ordre d'expulsió vigent, perquè a més perduren molt en el temps. Pot passar que un dia, caminant pel carrer, s'aturi a aquella persona i de nou torni a acabar en un CIE o, pitjor encara, que els vagin a buscar directament perquè hi ha un vol de deportació organitzat i queden places per un país determinat.

I amb els CIEs?

Tot apunta que aquest govern no té cap intenció en generar cap canvi de paradigma en política migratòria. Té l'oportunitat de generar una regularització de persones migrants, com a mínim en determinats sectors absolutament imprescindibles en aquest context, i ni tan sols ha fet això. Nosaltres, hem de ser realistes, ens estem preparant per a una reobertura dels CIEs des d'un punt de vista de lluita social forta contra la seva reobertura. I també afavorint un clima social favorable per generar un procés de regularització.

La campanya destaca la complicada situació dels CETIs de Ceuta i Melilla.

Al mateix temps que s'han buidat els CIEs de manera temporal per la Covid-19, als centres d'estada temporal d'immigrant saurien de ser centre de durada curta de primera acollida de la gent que arriba a Ceuta i Melilla. La gent no pot sortir si no és perquè el ministeri d'interior autoritza que puguin passar a la península, ja sigui com sol·licitants d'asil, com persones que se'ls donarà una acollida a escala humanitària o perquè són persones que continuen el seu viatge migratori.

El CETI de Melilla té una capacitat d'unes 780 persones i ara mateix hi ha més de 1.500 persones perquè no se les ha volgut traslladar a la península. Tenint en compte que al voltant de 250 persones són nens i nenes que estan en aquests espais, on ha estat i continua sent impossible mantenir el distanciament social, és una situació incomprensible que Interior la mantingui d'aquesta manera.

Etiquetes: migracions, CIE, CIE Zona Franca, Centre Irídia, Tanquem els CIE, coronavirus Autor/a: Carlos Faneca

Entitats ambientals reclamen l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

dj., 21/05/2020 - 16:26
AmbientalEntitats ambientals reclamen l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya

21/05/2020LaviniaNext La Xarxa per a la Conservació de la Natura reclama al Govern l’aprovació immediata de la Llei per l’Agència de la Natura Font: Xarxa per a la Conservació de la Natura L'Agència vol crear una llei de la biodiversitat a Catalunya. Font: CC S'ha de donar una resposta efectiva a la crisi actual. Font: CC Entitats ambientals reclamen l’aprovació urgent de l’Agència de la Natura de Catalunya 21/05/2020Autor/a: Ariadna RocaLaviniaNext

Resum: 

La llei per crear una estructura àgil de coordinació de les polítiques de conservació del medi natural de Catalunya es va posposar a causa de la crisi sanitària.

La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), juntament amb diverses institucions i entitats, ha elaborat un manifest que reclama al Govern i al Parlament de Catalunya l’aprovació immediata de la proposició de Llei per l’Agència de la Natura, un cop s’aixequi l’estat d’alarma.

Com explica el Jofre Rodrigo, coordinador de la XCN, l’Agencia de la Natura és una petició històrica que es planteja des de fa més de 20 anys i ara en fa 3 que s’està treballant des dels grups parlamentaris. La seva aprovació s’hauria d’haver dut a terme el passat mes de març, però la crisi sanitària pel coronavirus ho va aturar tot i es va posposar.

La pandèmia de Covid-19 va fer que el Parlament se centrés en la urgència de l’àmbit sanitari, social i econòmic, però ara que s’apropa la fi de l’estat d’alarma, la XCN reclama que l’Agència s’aprovi al proper ple que es pugui celebrar amb normalitat. “No es pot posposar més”, insisteixen des de l’organització, ja que “les polítiques ambientals son part de la solució” de la crisi actual.

La importància de les polítiques ambientals

La crisi ecològica té un impacte en la salut. Un dels exemples que posa el Jofre és el d’una pandèmia com la que estem vivint. Els experts afirmen que “la destrucció d’hàbitats ocasiona canvis en la biologia de les espècies de fauna, que alhora provoca l’aparició i expansió d’epidèmies que afecten l’espècie humana.”

Ara “és un bon moment perquè la població accepti noves polítiques ambientals que són molt necessàries com a resposta al canvi climàtic”, ens explica. I afegeix que “segons els experts ja anem tard” i “com més tardem a reaccionar, més greus seran els efectes”.

El passat mes de març el Parlament havia d’aprovar la creació de l’Agència de la Natura (AN).

La crisi sanitària ho va impedir però, ara més que mai calen polítiques ambientals valentes que assegurin el benestar social i afrontin l’arrel del problema: la crisi ecològica. pic.twitter.com/SfvYhBrdLO

— XCN (@XCNatura) May 20, 2020 Quins són els objectius de l’Agència de la Natura?

Des de la coordinació de la XCN expliquen que “l’objectiu principal és crear una estructura més àgil i eficaç per coordinar les polítiques de conservació del medi natural de Catalunya”, ja que “ara mateix les competències són molt limitades dins del territori i el pressupost depèn d’un departament molt gran”. La urgència climàtica i ecològica actual “reclama un Departament del Medi Ambient”.

Per donar-li forma s’ha hagut d’arribar “a un consens entre quatre formacions polítiques i el territori”. Acord pel qual han hagut de deixar fora “algunes competències importants” com els boscos, que formen part del Departament d’Agricultura.

Els sectors que s’oposen

Al manifest parlen de “pressions d’última hora” que podrien dificultar l’aprovació de l’Agència de la Natura. Es refereixen als dos sectors que s’oposen a les polítiques ambientals: el forestal i la gran propietat privada.

“En aquest país els grans terratinents s’hi han oposat i són actors amb molta influència”, afirma el Jofre. Però afegeix que “no representen la majoria” i que “han d’entendre que la crisi actual requereix solucions urgents”. Ells “han d’adaptar-se a les noves necessitats”.

Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura subratllen que “l’Agència de la Natura s’ha d’aprovar al següent ple del Parlament, a principis de juny, i no es pot posposar més”.

Etiquetes: Natura, Medi Ambient, emergència climàtica, canvi climàtic, desenvolupament sostenible, XCN Autor/a: Ariadna Roca

Es dupliquen les persones interessades a fer voluntariat amb el coronavirus

dj., 21/05/2020 - 14:51
SocialEs dupliquen les persones interessades a fer voluntariat amb el coronavirus

21/05/2020FCVS Les persones que s'han interessat en fer voluntariat s'han duplicat arran de la pandèmia. Font: Ajuntament de Barcelona Les Xarxes de Suport Mutu han trobat empara legal i llibertat de circulació en un acord entre la Federació Catalana de Voluntariat Social i la Generalitat. Font: Xarxanet Es dupliquen les persones interessades a fer voluntariat amb el coronavirus 21/05/2020Autor/a: Rubén EscobarFCVS

Resum: 

Creixen també les ajudes alimentàries i les donacions d’àpats diaris arran de la pandèmia.

El nombre de persones que s’han interessat a fer voluntariat s’ha duplicat amb l’arribada del coronavirus. Aquesta seria una de les primeres conseqüències que ha derivat que molta gent es quedés sense poder treballar, un moment on la solidaritat ha crescut de manera vertiginosa. Molta gent ha decidit posar el seu granet de sorra per ajudar en diferents causes socials, com per exemple és el cas de les Xarxes de Suport Mutu a diferents barris o les persones voluntàries que han fet repartiment de menjar.

A Girona, per exemple, Càritas ha anunciat que des que va esclatar la crisi sanitària les peticions d’ajuda i els donatius s’han triplicat. Els ens municipals i la Generalitat de Catalunya, que en aquests moments d’excepcionalitat també han acollit i canalitzat demandes de voluntariat vehiculades habitualment des d’entitats socials amb anterioritat a la crisi, han rebut una allau de persones interessades a voler donar un cop de mà.

Arran de la crisi sanitària han nascut plataformes com Ajudem.cat, una web per connectar i promoure la col·laboració entre la ciutadania. Des de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), amb una borsa d’ofertes de voluntariat d’entitats socials, han recollit necessitats derivades de l’emergència sanitària a ‘Voluntariat en un clic’. Per últim, el portal ‘Connecta’t al voluntariat’, també s’han canalitzat ofertes de voluntariat per a les administracions públiques i les entitats arran de la Covid-19.

Les persones de les xarxes de suport tindran llibertat de circulació per realitzar la seva tasca de #voluntariat en el marc de la crisi per la #Covid19

@voluntaris_cat+@associacionsbcn+@arc_coop, @gencat+@bcn_ajuntament hem establert un protocol

https://t.co/fjCiwxNwrN pic.twitter.com/f2WV3ykYf7

— voluntaris.cat (@voluntaris_cat) April 17, 2020 Cobertura legal i assegurança per als grups de suport

En el context de la pandèmia, moltes persones voluntàries que no depenen d’una entitat social i que han engegat la seva activitat voluntària no disposaven de cobertura legal. Per donar aquesta cobertura a les persones de les Xarxes de Suport Mutu, la Generalitat ha arribat a un acord amb la FCVS per fer-los una assegurança i que puguin tenir llibertat de circulació per realitzar la seva tasca de voluntariat en el marc de la crisi per la Covid-19.

En aquest protocol també han treballat altres entitats com la cooperativa Arç Assegurances, el Consell d’Associacions de Barcelona i institucions com l’Ajuntament de Barcelona. Aquest acord multilateral ha permès que les xarxes les persones voluntàries vinculades a aquestes xarxes es puguin desplaçar amb seguretat i amb una empara legal per seguir atenent als col·lectius en risc.

Creixen les ajudes alimentàries i el voluntariat en el repartiment de menjar

Moltes d’aquestes xarxes també han activat campanyes de donacions d’aliments. És el cas de la Xarxa de Suport Mutu de l’Esquerra de l’Eixample, que ha engegat la recollida i distribució d’aliments per a persones que s’han quedat sense ingressos i no poden anar a comprar.

Segons dades de Creu Roja, en els poc més de dos mesos que portem de pandèmia, el nombre de famílies ateses per l’entitat s’ha doblat, arribant a les 181.000 famílies que necessiten menjar per als àpats del dia a dia.

Paral·lelament, l’acció voluntària i la solidaritat també ha crescut en aquest àmbit juntament amb el nombre de donacions. L’entitat catalana ha repartit a data de 20 de maig gairebé 830.000 Kgs. d’aliments. A més, han fet 85.757 trucades amb seguiment, prevenció i promoció de la salut, la immensa majoria gràcies a la col·laboració del voluntariat.

Moltes d’aquestes persones que s’han unit al repartiment de menjar són estudiants o persones treballadores que s’han quedat sense la seva activitat. A Creu Roja, 3.200 joves s’han activat per fer voluntariat arran de la pandèmia. El món empresarial també s’ha sumat a aquest repartiment amb donacions, com és el cas de Mercabarna, Cultivar, d’un total de 206 empreses col·laboradores.

Des de l'última actuació del diari d'operacions d'ahir, hem augmentat en gairebé 2.000 les noves sol·licituds rebudes via web https://t.co/5JRFlR23ei. #CreuRojaRESPON pic.twitter.com/EdazWfFQLi

— Creu Roja Catalunya (@CreuRojaCAT) May 19, 2020 Etiquetes: exclusió social, crida de voluntariat, gironès, Barcelonès, agricultura i alimentació, moviment veïnal, participació ciutadana Autor/a: Rubén Escobar

Joan Cuevas: “Hem de crear mecanismes per detectar l’alumnat vulnerable i distribuir-lo de forma heterogènia”

dj., 21/05/2020 - 10:08
SocialJoan Cuevas: “Hem de crear mecanismes per detectar l’alumnat vulnerable i distribuir-lo de forma heterogènia”

21/05/2020Suport Tercer Sector La matrícula online i la matrícula viva poden incrementar la segregació escolar. Font: Joan Cuevas. L’alumnat vulnerable pot arribar a patir una reculada d’aprenentatge d’entre 2 i 3 mesos durant l'estiu. Font: Unsplash. Joan Cuevas: “Hem de crear mecanismes per detectar l’alumnat vulnerable i distribuir-lo de forma heterogènia” 21/05/2020Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

El cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill alerta que la situació de la Covid-19 pot provocar una major segregació escolar.

Com canviarà la Covid-19 la forma d’ensenyar a les escoles?

La salut publica acabarà determinant aspectes com el número d’alumnes a cada grup i aula, les condicions higièniques i totes les mesures preventives contra el virus. El que hem de procurar és que això impacti el mínim possible a l’educació i sobretot que no tingui efectes en les desigualtat i en l’equitat a l’ensenyament.

Quins problemes ha evidenciat la pandèmia?

Ha deixat clar que no hi ha una política de digitalització i la resposta dels centres ha estat molt desigual. També falta una política pel temps fora de l’escola. En períodes llargs sense anar als centres educatius, com a l’estiu, està demostrat que l’alumnat vulnerable pot arribar a patir una reculada d’aprenentatge d’entre 2 i 3 mesos i ara l’alumnat pot arribar a estar així més de 5 mesos.

Quins efectes negatius té la segregació escolar?

Els efectes de la segregació no només són un problema moralment reprovable, sinó que sabem que quan l’alumnat vulnerable va amb alumant vulnerable els seus resultat acadèmics als 15 anys són 2,5 anys inferiors. A més n’hi ha d’altres conseqüències com un major abandonament escolar i problemes econòmics a llarg termini que acaben repercutint a tota la societat.

Perquè aquesta pandèmia pot provocar una major segregació escolar?

La situació està provocant un increment molt ràpid de l’alumnat vulnerable per tres motius. Primer, que no hi ha mecanismes suficients ni fiables per detectar aquest alumnat i distribuir-lo de manera heterogènia. Segon per la matrícula viva, l’alumnat que es matricula un cop iniciat el curs. En l’anterior crisi, la mobilitat de les famílies vulnerables es va incrementar, fet que augmenta aquests tipus d’inscripcions. Ara encara hi haurà més matriculacions vives i s’acumularan als mateixos centres.

El tercer element, és que el procés de matriculació sigui online sense presencialitat per orientar i informar sobre els centres. Les famílies vulnerables, tendeixen a matricular-se fora de termini. En una matriculació online, hi ha famílies sense dispositius per formalitzar la inscripció i les que en tenen, encara ho faran més tard degut a la crisi. Sense portes obertes ni les xerrades dels ajuntaments sobre els projectes educatius, les famílies rebutgen els mateixos centres pels prejudicis a les famílies vulnerables, afavorint la segregació escolar.

Quines mesures es poden dur a terme per combatre aquesta segregació?

Tot i que hi ha mesures a curt i mig termini, és prioritari realitzar un seguit de mesures de xoc i reformes urgentment. Primer de tot, demanar al departament d’educació que estableixi criteris per identificar l’alumnat vulnerable, tant per origen com per raons socioeconòmiques. Aquests criteris s’han d’establir sense descartar que els ajuntaments ho facin prèviament, ja que hi ha municipis que ja ho han portat a terme.

D’altra banda, la reserva de places per l’alumnat vulnerable ha d’incrementar a cada escola. Actualment, només hi ha una reserva per a dos alumes a cada aula, fet que s’allunya molt del 30% d’alumnat vulnerable existent. Demanem que s’augmenti a un mínim de 4 places. Com a tercera mesura, demanem que la reserva d’aquesta plaça s’allargui del juliol al setembre. L’alumnat vulnerable acostuma a matricular-se tard i amb la Covid-19 encara s’allargarà més, per això és important que quan ho faci encara opti a la reserva d’aquesta plaça.

Quines iniciatives esteu portant a terme des de la Fundació?

L’objectiu de la Fundació Jaume Bofill aquests últims dos anys ha estat generar material que expliqui molt clarament quines mesures s’han de prendre des del departament d’educació i els municipis per combatre la segregació escolar. Hem elaborat una guia per municipis amb mesures molt precises perquè puguin desenvolupar aquestes de manera autònoma.

D’altra banda, tenim el projecte Magnet des de fa 10 anys. És un programa que té per objectiu acompanyar centres educatius amb alumnat vulnerable en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliança amb una institució de prestigi. D’aquesta manera, l’alumnat que va a l’escola és molt més heterogeni, creant més diversitat i aturant la segregació.

Podeu treure alguna conclusió positiva de tot plegat?

Aquest moment ha demostrat la resiliència del propi sistema educatiu i l’entramat d’entitats comunitàries i educatives que davant les dificultats de la situació s’ha organitzat i s’ha mogut per donar resposta a les necessitats de l’ensenyament.

A més, s’ha vist la capacitat crítica constructiva de la societat civil. Aquests dies, a xarxes com Twitter o debats a mitjans de comunicacio s’està tornant a mostrar quina és la necessitat social i educativa i quina és la millor manera de respondre a aquestes necessitats, deixant clar la importància que té l’educació al nostre sistema.

Què serà el més important un cop s’iniciï el nou curs?

Hem creat una agenda de temes claus pels mesos que venen amb mesures a curt i mig termini. A curt termini, ens centrarem sobretot en l’alumat més vulnerable que haurà tingut una pèrdua d’aprenentatge. És molt important poder fer una bona avaluació a principi de curs per veure com està cada alumne, tant en termes d’aprenentatge com emocional i socialment. És una mesura molt personalitzada, que no és fàcil d’incorporar, però ajudaria molt a adaptar-se a les necessitats reals.

Un dels elements que més ens preocupa són les transicions educatives, de primària a secundària, i de la ESO a post obligatòria, perquè tot l’alumnat desmotivat o que no sabia com continuar, juntament amb aquest allunyament de les aules i episodis d’estrès causats pel confinament, augmenten el risc d’abandonament escolar. És important que els instituts no perdin la pista d’aquesta alumant i el sàpiga orientar per poder garantir que aquests joves continuïn amb una trajectòria positiva.

Etiquetes: segregació escolar, fundació Jaume Bofill, coronavirus, intervenció social, escola, infància i joventut i família, exclusió social, educació Autor/a: Dani Gallart

Campanya d'emergència per a projectes de cooperació contra els efectes de la Covid-19

dc., 20/05/2020 - 12:09
InternacionalCampanya d'emergència per a projectes de cooperació contra els efectes de la Covid-19

20/05/2020LaviniaNext Des del FCCD es fa una crida als ajuntaments per col·laborar en la campanya d'emergència. Font: World Bank Photo Collection. Llicència Creative Commons Els efectes de la Covid-19 als camps de refugiats és insostenible. Font: FCCD Des de les oficines a Nicaragua i el Senegal del FCCD se segueix treballant per avaluar els efectes de la Covid-19 als territoris. Font: FCCD Campanya d'emergència per a projectes de cooperació contra els efectes de la Covid-19 20/05/2020Autor/a: Marc GómezLaviniaNext

Resum: 

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament fa èmfasi en com és de necessària la cooperació internacional al desenvolupament en moments de crisi global com la que estem vivint.

La desigualtat és una de les xacres que més pesen a la nostra societat. Aquesta és present sempre en aspectes molt diversos, però destaca sobretot en la pobresa, en comparació amb altres territoris d'arreu del món. L'esclat i ràpida transmissió de la Covid-19 no ha fet més que agreujar aquesta situació, ja que els efectes de la pandèmia estan derivant en una crisi econòmica, social i sanitària a escala global.

Cap territori estava llest per fer front a una pandèmia com aquesta, i això ho hem pogut comprovar, per exemple, en el col·lapse del sistema sanitari que ha hagut a diferents zones. Per aquest motiu cal preguntar-se, si en països desenvolupats la Covid-19 ha deixat greus conseqüències, com resistiran aquesta situació els països menys preparats i més desfavorits?

Per fer front a aquesta situació, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) ha engegat la campanya d'emergència 'Mon local Covid-19'. "La campanya sorgeix arran de l'afectació directa o indirecta que tenen els projectes de cooperació pel desenvolupament que ja estaven en marxa: l'extensió de la malaltia sobre zones on hi ha menys capacitats pel que fa als sistemes públics de salut, la limitació de mobilitat i transport, que fa que hagi menys recursos, limitacions en l'accés a aliments..." afirma David Minoves, director del FCCD.

Els projectes de cooperació en els quals la campanya pretén donar suport són aquells destinats a facilitar l'accés a la salut, a l'aigua potable, al sanejament i la higiene, l'accés a la informació i al refugi digne, entre altres. D'aquesta manera, es contribueix a prevenir i combatre la situació generada pels efectes del coronavirus. D'altra banda, també es posa èmfasi en col·laborar en projectes que garanteixin la seguretat alimentària, que vetllin per la pèrdua de mitjans de vida o l'accés a recursos econòmics i de protecció.

"El problema és que molts projectes s'han vist afectats per la limitació de la mobilitat, per tant, n'hi ha molts que directament no s'han pogut implantar. Aquesta campanya identifica endarreriments, paralitzacions i complicacions derivades d'aquesta limitació dels moviments i del trànsit, que ha ocasionat una gran afectació en la gran majoria de projectes que s'estaven desenvolupant", afirma Minoves.

Més d'una trentena de projectes afectats

Des del FCCD s'ha fet una anàlisi per comprovar l'estat actual dels projectes de cooperació, on s'han detectat, al continent americà, dinou projectes afectats, a les zones de Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures, Equador i Bolívia. Pel que fa a l'Àfrica del Nord i l'Occidental, disset projectes afectats a el Senegal, Gàmbia i Marroc.

"En molts d'aquests països encara no hi ha hagut una afectació tan gran com a l'hemisferi nord, ja que són països menys globalitzats i amb menys xarxes de comunicació. No obstant això, hi ha una gran afectació indirecta. No és tant l'afectació de pandèmia per morts o infeccions sinó sobre l'economia global i moviment de mercaderies de recursos. Estem parlant de bloquejos i zones que no tenen accés a mitjans de subsistència i aliments", assenyala el director del FCCD.

Treball intens de les oficines del @FonsCatala a #Nicaragua i #Senegal per avaluar l'efecte de la #Covid19 al territori. En els moments de crisi global, la cooperació internacional al desenvolupament és més necessària que mai. #MónLocalCovid19
https://t.co/Wrqnq8rWWx pic.twitter.com/JKfI1ghfyR

— FonsCatalàCooperació (@FonsCatala) May 19, 2020

Minoves destaca la preocupació sobre la recessió econòmica internacional, ja que l'efecte rebot d'aquesta "tindrà una afectació molt més gran en països que són dependents de les inversions i també de les aportacions d'ajuda oficial al desenvolupament dels països més desenvolupats"

Cal no oblidar, però, la situació d'emergència que estan patint les persones refugiades a causa de la Covid-19. El FCCD col·labora amb organitzacions locals que treballen en camps de confinament on les persones refugiades encara no tenen el dret d'asil reconegut, per exemple, a la zona de Lesbos, Grècia.

"Hem pogut comprovar que des que van tancar les fronteres al març s'han aturat les oficines d'asil i refugi, i el tribunal de justícia. El col·lectiu de refugiats es troben en unes condicions desastroses: poc accés a l'aigua o insuficient, falta d'higiene, d'atenció mèdica... és una situació de potencial perill per l'extensió de la Covid-19 o qualsevol altra malaltia. La situació en els camps és molt d'extrema emergència", assegura Minoves.

Des del de l'entitat es vol recordar la importància d'atendre els recursos destinats a les polítiques de cooperació al desenvolupament. "Cap territori pot ser abandonat a la seva sort. Hem d'actuar globalment davant situacions com aquesta, no localment".

Etiquetes: cooperació al desenvolupament, Cooperació Internacional, ajuda humanitària, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Autor/a: Marc Gómez

Afrontar el futur des de la saviesa del passat

dc., 20/05/2020 - 11:15
SocialAfrontar el futur des de la saviesa del passat

20/05/2020aste bcn L'associació ASTE BCN ha volgut que joves recullin l'opinió i els consells de la gent gran. Font: ASTE BCN Afrontar el futur des de la saviesa del passat 20/05/2020aste bcn

Resum: 

Joves d’ASTE BCN recullen l'opinió i els consells de la gent gran per gestionar la situació sorgida arran de la Covid-19.

La gent gran parla d'unió, serenitat i generositat com a claus per superar la crisi, una situació que fa més vulnerables a alguns col·lectius. El moment actual posa a prova a totes les generacions perquè tothom ha de respondre a la mateixa emergència. L'associació ASTE BCN ha volgut que joves recullin l'opinió i els consells de la gent gran per gestionar la crisi. Són paraules sàvies dites des de l'experiència i la serenitat que atorguen els anys.

Creus que estem vivint una situació que podria semblar-se a alguna que tu hagis viscut en el passat?

Maria: Sí, en certa manera aquesta situació pot recordar a algunes epidèmies sofertes a Espanya en els anys 50 i 60. O als temps de guerra i postguerra. Però hi ha qüestions molt diferents, perquè avui es planteja un problema mundial, global, que no entén de fronteres.

Quines coses són iguals i quines diferents de llavors?

Dolors: Ara hi ha més alarma social, provocada pels mitjans de comunicació i l'excés d'informació. Abans hi havia més desconeixement i això ens portava a resignar-nos i acceptar amb més facilitat.

Núria: La gent per aquell temps tenia poc coneixement i poca informació, i no s'alarmava tant com ara. Les malalties usualment s'enfrontaven a les cases de les famílies i en pocs casos en hospitals, era una manera més resignada d'enfrontar l'adversitat.

Lola: S'enfrontava amb més serenitat, per falta de coneixement i ignorància mundial.

Et sembla que la situació d'emergència per la pandèmia s'assembla a una situació bèl·lica?

Montse: Sí, en certa manera, encara que crec que és ben diferent perquè una guerra no deixa de ser una guerra, on la gent treia la seva pitjor cara i no mostrava cap pietat davant la resta. No obstant això, ara estem veient com tothom es solidaritza amb els malalts, amb la gent que ha d'anar a treballar, els metges, els infermers. Em sembla meravellós!

Joan: Això és una cosa més pacífica, una mena de guerra mundial silenciosa. La gent no lluita entre ells, sinó que s'enfronta a un virus.

Mercè: Una de les grans diferències és que en les situacions bèl·liques la tecnologia s'utilitzava per matar, ara serveix per sobreviure. En la guerra hi ha odi i enfrontament, ara tothom s'ajuda i anem tots a la una, hi ha solidaritat.

Rosa: Com a semblances diria que en ambdós casos lluites contra un enemic de què desconeixes moltes coses i això provoca incertesa i por. També ens inquieta la incertesa del futur i de la fi de la situació.

Tens por a l'aïllament?

Anna M.: No, no tinc por de l'aïllament en aquests moments, ja que estic acostumada a estar sola. Tanmateix, els meus temors són menys sobre mi, però més per l'impacte en altres persones properes a mi.

Mercè: No tinc por. El que sento és tristesa. A la nostra edat, cada dia cal viure-ho i aprofitar el màxim. No ens podem permetre desaprofitar ni un sol minut i aquesta tancada ens està robant aquest temps. Tinc la sensació de pèrdua de vida.

Anna: Més que por a l'aïllament, tinc por a la solitud i a l'oblit.

Teresa: No tinc por, entenc que és molest però necessari i hem organitzat la vida per viure aquesta circumstància de la millor manera possible, he tingut temps de fer moltes coses que no feia. No he tingut sensació d'aïllament, penso que és qüestió d'acceptar i intentar adaptar-se.

José: Res de por a l'aïllament. Als 92 anys el confinament és molt diferent a una altra persona que en té 18. Als 92 anys la vida la tens darrere, els records són els que et fan viure. Els joves que estan confinats estan lligats de braços i cames perquè tenen la sensació d'haver de cremar cada dia la vida. Les persones grans poden viure confinades de molts records.

Què els diries als dirigents d'un país per ajudar-los a sortir d'una situació crítica?

Anna: Primer diria que s'oblidin de fer campanya política en aquesta situació. No és hora de mostrar que el meu partit és millor que el teu i viceversa. L'essencial és que uneixin forces per poder acabar amb aquesta crisi.

Lola: Que treballin juntament amb altres líders nacionals i internacionals, que comparteixin informació. Que es mantinguin ferms malgrat rebre crítiques i que es comuniquin amb respecte i serietat amb el públic. Que aportin dades dels experts i que prenguin decisions basades en l'evidència.

Inés: Que no creguin que està sol a les seves mans fer-ho possible, sinó que és una tasca de tota la societat en el seu conjunt.

Lluís: Que parlessin sense voler superar-se els uns als altres, sinó cooperant. Que actuessin amb una sola veu i lluitant per la defensa d'aquesta malaltia tots a una.

Quins creus que són les claus per afrontar una situació de crisi?

Mercè: Primer la calma, segon un missatge d'unitat nacional a la ciutadania, com més units estem, més fàcils d'afrontar són els problemes. Finalment, molta intel·ligència i força per poder prendre decisions claus

Joan: Sobretot unió. Ser fort, valent i seguir endavant.

Aurora: Per a mi, seria respectar el que ens diu el govern, llavors respectar el confinament i les mesures de protecció, portar mascaretes i anar amb compte.

Dolors: Penso que el més important és no negar la crisi, després acceptar-la, analitzar-la fredament, buscar camins i passar a l'acció. D'altra banda sóc positiva, crec que la crisi col·lectiva és més fàcil de suportar. Tots patim el mateix i això ens agermana. En canvi la crisi personal és més difícil de gestionar.

Teresa: Cada crisi té un punt de partida diferent i el que cal és centrar-se en els motius que ha fet que sorgeixi per poder-los frenar-lo.

Irene. Crec que sempre se surt de les crisis treballant tant com es pugui, estalviant i sense tenir capritxos.

Roser: La clau està en la unió i en ser una sola força. Solidaritat. Austeritat.

Manel: L'educació i el coneixement són els que ens han fet sortir de les crisis. La ignorància ens fa no tenir armes per saber com poder lluitar per sortir de la situació. Amb l'educació i el coneixement tens eines per tirar endavant. Educació i economia són les dues potes del nostre benestar.

Es viu igual una crisi quan ets jove que quan ets gran?

Irene: La gent gran seleccionen més, prioritzen les coses que els preocupen, relativitzen i analitzen les conseqüències. També són més conscients de la seva vulnerabilitat, i senten por a la malaltia i la mort.

Anna M.: No, quan ets jove tens a la teva família darrere i no tens menors al teu càrrec, però quan ets adult la responsabilitat recau en tu i has de renunciar a molt pels teus

Carmen: És clar que no! Quan ets jove desconeixes quines situacions són realment un problema i et deixes portar molt pels teus sentiments i impulsos. Quan ets gran ets més selectiu i penses en aquelles conseqüències que pot portar-te, no només a tu, sinó als teus éssers estimats.

Montserrat: No, quan ets jove penses que ja se superarà que queda molta vida al davant, tens més ànim, més ganes de viure. Quan ets gran ja saps que hi ha moments d'alegria i moments de dolor.

Joan: Per res, de jove se sent més por. L'experiència dels anys aporta més tranquil·litat.

Adela: La veritat és que no. La gent gran viu aquestes situacions des d'una altra perspectiva, canalitzant els sentiments que poden sorgir en el dia a dia. Crec que m'ho prenc millor ara, tot i que també li dono més voltes al cap, em preocupo pensant en què pot passar, que la meva família estigui bé i no emmalalteixi i que aquests temps de crisi passin el més ràpid possible.

Dolores: Els majors tendim a l'acceptació i la resignació. En fer-te gran t’adaptes a les situacions que van arribant, vius el present amb totes les seves conseqüències. En canvi, els joves viuen pensant en el que ha de venir, només veuen el futur i això els impedeix acceptar o gaudir del moment que viuen.

Etiquetes: Barcelonès, gent gran, infància i joventut i família

Albert Francolí: "Hem de potenciar i fer créixer les xarxes de suport veïnal"

dt., 19/05/2020 - 16:50
ComunitariAlbert Francolí: "Hem de potenciar i fer créixer les xarxes de suport veïnal"

19/05/2020LaviniaNext Albert Francolí, coordinador de Barcelona de la FCVS i membre de la junta del CAB. Font: FCVS Font: Espai Veïnal Calàbria 66 Font: Xarxa Suport Barri de Porta Albert Francolí: "Hem de potenciar i fer créixer les xarxes de suport veïnal" 19/05/2020Autor/a: Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

El coordinador de Barcelona de la FCVS, i membre de la junta del CAB, ens parla del protocol que han creat les dues entitats per cobrir legalment i facilitar la tasca de les iniciatives de voluntariat sorgides durant el confinament.

L'anunci de l'inici del confinament a mitjans del mes de març va fer sorgir, un cop més, la solidaritat dels catalans i catalanes amb la creació de multitud de xarxes de suport veïnal arreu del territori. Aquestes iniciatives tenen l'objectiu d'oferir ajuda als veïns i veïnes més vulnerables durant la crisi sanitària que estem vivint. No obstant això, des d'algunes iniciatives es van detectar dificultats en el moment de dur a terme l'acció de voluntariat donada la situació d'excepcionalitat.

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i la Cooperativa Arç, amb l’aval de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, van establir un protocol per facilitar i promoure l’acció de voluntariat de les persones que formen part de les xarxes de suport d’arreu del territori. Albert Francolí, coordinador de Barcelona de la FCVS i membre de la junta del CAB, en representació de la FCVS, ens explica en què consisteix el protocol.

Com sorgeix la iniciativa de fer un protocol?

Va sorgir arran de l’activació veïnal i ciutadana que van crear xarxes de suport veïnal per acompanyar persones, i que responien necessitats que anaven sorgint a nivell dels barris, sobretot relacionats amb temes d’alimentació i d’acompanyament a persones grans. Aquells i aquelles que s’hi van sumar, havien de sortir al carrer com a persones voluntàries i es van trobar amb algun impediment i amb situacions complicades amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.

Vau detectar la necessitat d'un protocol per evitar aquestes situacions.

Ens van arribar diverses demandes al CAB per veure quina resposta els podíem donar. Al ser un tema de voluntariat, vam parlar de treballar-ho conjuntament amb la FCVS. I vam contactar l’administració pública, tant l’ajuntament de Barcelona com el departament de Treball, d’Afers socials i famílies de la Generalitat, per articular un protocol. L'objectiu era que les persones voluntàries, que estaven fent voluntariat als seus barris a través de les xarxes de suport veïnal, estiguessin cobertes en el marc d’una reglamentació i una assegurança.

En què consisteix aquest protocol?

Consta de tres aspectes: primer referent al full de compromís, un document que tota persona voluntària ha de tenir signat amb una entitat, i que vam adaptar a la nova situació; segon, l’assegurança ocasional, per la qual vam arribar a un acord amb Arç Cooperativa per fer-se’n càrrec; i tercer el certificat de mobilitat, amb el qual qualsevol persona pogués desplaçar-se en el confinament més extrem amb un document adaptat a tasques de voluntariat essencials.

Moltes de les xarxes, però, no estaven constituïdes com a entitat, i per tant no podien ser responsables de l’acció voluntària d’aquestes persones, no podien signar el full de compromís, ni emetre una assegurança.

Vau trobar solució a aquesta situació?

Vam pensar dos camins. L’un era que les xarxes contactessin amb el CAB per buscar una entitat propera que pogués acompanyar les persones voluntàries en tota aquesta tasca i fer una aliança per portar a terme les accions de voluntariat. L’altre, a través d’un instrument de la FCVS, el secretariat. Es tracta d'una entitat que aglutina accions de voluntariat que no han tingut possibilitat de crear-se com a entitat. Per tant, el secretariat pot albergar aquesta acció de la xarxa de suport.

Quin paper va jugar l’administració?

Molt important, perquè ens van validar el certificat de mobilitat i aquest certificat es va elevar fins a dalt de tot perquè qualsevol voluntari que tingués un problema, amb mossos o policia nacional, pogués resoldre’l presentant el certificat i full de compromís. L’autoritat pertinent sabia que hi havia persones voluntàries fent accions de voluntariat essencial en el moment de confinament.

Vam donar un paquet força tancat perquè les xarxes de suport, que tenien aquesta demanda inicial, poguessin regular la situació de les persones voluntàries i l’acció que feien, fàcilment.

L'objectiu era que les persones voluntàries de les xarxes de suport veïnal estiguessin cobertes en el marc d’una reglamentació i una assegurança.

Quantes entitats heu assessorat i assegurat?

Des del CAB, al voltant d’una vintena, mentre que a nivell de FCVS hem assessorat més de 40 xarxes i altres òrgans que treballen amb el voluntariat. D'assegurades, al voltant de les 250 persones voluntàries.

Com evolucionaran aquestes xarxes?

Va canviant en cada moment. Ja s'han publicat les recomanacions del departament de com començar a actuar en funció de la fase en les que es troben els municipis. A mesura que les entitats reactivin les seves persones voluntàries, hem de veure com aquestes xarxes de suport aniran funcionant, si deixaran de treballar o com si es transformaran.

Quina valoració feu d’aquest moviment?

La mobilització ciutadana, l’activació del bon veïnatge, de la ciutadania i del suport veïnal, totes aquestes iniciatives, el que hem de fer és fer-les créixer i potenciar-les. Donen resposta a necessitats reals del barri i sobretot a les persones més vulnerables. El que vam voler és que la iniciativa tingués un marc d’actuació reconegut per l’administració i que les persones voluntàries poguessin fer la seva acció de voluntariat amb unes bones condicions, perquè això enforteix l’acció.

I com han rebut aquest protocol les xarxes?

Hi ha de tot, algunes ens ho agraeixen molt. Algunes, a banda del protocol, també han necessitat d’acompanyament i d’assessorament. I altres que ens diuen que no s'han de burocratitzar i es gestionen de manera autònoma. No volem crear entrebancs i dificultar l’acció que sorgeix de la gent, tot al contrari, volem ser un reconeixement, sempre dotant-ho d’un bon marc, d’una bona praxi, d’una bona manera de fer una acció voluntària.

Ha canviat el protocol segons la fase en la que es troben els municipis?

Ara es barregen dues recomanacions que va fer el departament quant al voluntariat: la sisena recomanació recollia tot aquest protocol de xarxes més informals, i a la setena són recomanacions de reactivació de voluntariat en fase 0 i fase 1. Ens trobem en un moment en el qual conviuen els dos models. A la província de Barcelona les xarxes de suport segueixen tenint molta importància, però les entitats s’estan reactivant i per tant ja començaran a reprendre les seves activitats, a reactivar persones voluntàries sobretot si arriba a fase 1.

Sí és veritat que el que anem sentint és que havent unes franges per poder sortir i més llibertat de moviments, les xarxes de suport no tenen tanta dificultat per actuar com les primeres setmanes quan el confinament era total i absolut. Però segueixen requerint-nos assessorament, assegurances i acompanyament.

Etiquetes: moviment veïnal, Desenvolupament comunitari, xarxa de suport mutu, cab, FCVS Autor/a: Carlos Faneca

‘Papers per a tothom’, la campanya que defensa les persones migrades davant la Covid-19

dt., 19/05/2020 - 15:08
Social‘Papers per a tothom’, la campanya que defensa les persones migrades davant la Covid-19

19/05/2020FCVS Un jornaler sense papers treballa en el camp. Font: Casa Nostra Casa Vostra En Karim treballa en un supermercat i porta 10 anys sense permís de residència. Font: Casa Nostra Casa Vostra ‘Papers per a tothom’, la campanya que defensa les persones migrades davant la Covid-19 19/05/2020Autor/a: Rubén EscobarFCVS

Resum: 

Més de 900 organitzacions socials demanen que ningú es quedi enrere i garantir els mateixos drets per a tothom.

Més de 900 organitzacions socials a tot l’Estat han demanat la regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrades i refugiades davant l’emergència sanitària. Sota la campanya #RegularizaciónYa, han reclamat que ningú es quedi enrere en la crisi del coronavirus on persones immigrants d’origen divers estan sent essencials en l’atenció de l’emergència per la Covid-19. Des d’una carta enviada al Govern espanyol, indiquen que gairebé 600.000 persones es troben actualment en situació administrativa irregular.

En aquesta línia, la iniciativa ‘Casa Nostra Casa Vostra’, s’ha sumat a la reivindicació amb la campanya ‘Perquè ningú no es quedi enrere: papers per a tothom’, una acció de sensibilització que pretén que les persones migrades puguin obtenir els papers. “Són veïns i veïnes que ja viuen als nostres pobles i ciutats i que per no tenir papers no podran afrontar la crisi social i econòmica que vindrà en igualtat de condicions”, han constatat des de l’entitat.

‘Casa Nostra Casa Vostra’ afirma que moltes d’aquestes persones sense papers no poden treballar i tenen un futur inestable. La por a ser identificades pel carrer, no poder anar a l’escola o patir per si el sistema sanitari els donarà atenció són algunes de les angoixes que pateixen. A més, el fet de no tenir papers els impedeix poder tenir un permís de residència i treball, per la qual cosa llogar un pis es converteix en una quimera.

És possible regularitzar les persones sense persones en el context actual?

Segons l’entitat d’acollida, sí que és possible i no caldria cap reforma de l’actual Llei d’estrangeria per poder-ho fer. Des de ‘Casa Nostra Casa Vostra’ han valorat la llei com a injusta i han recordat que n’hi hauria prou amb aplicar l’article 127 de la llei, que estipula la possibilitat d’emprendre una regularització extraordinària “quan es donin raons d’interès públic o de seguretat nacional”.

Persones sense papers en lluita contra el coronavirus

Les entitats antirracistes i de lluita pels drets de les persones denuncien les precàries condicions laborals, la desprotecció i l’explotació en la qual viuen les persones migrades, moltes en àmbits essencials per a la societat. Des de la confecció de mascaretes al barri del Raval a Barcelona, fins als mercats de diferents municipis, passant per supermercats 24 hores o en hospitals i centres sanitaris, són diverses les feines que han fet per contribuir en la lluita contra l’epidèmia.

Etiquetes: exclusió social, racisme, Barcelonès, Casa Nostra Casa Vostra, migracions, drets humans i desigualtat Autor/a: Rubén Escobar

Rescat fiscal: 15 mesures i propostes de reforma estructural del sistema impositiu de la Covid-19

dt., 19/05/2020 - 13:55
EconòmicRescat fiscal: 15 mesures i propostes de reforma estructural del sistema impositiu de la Covid-19

19/05/2020Suport Tercer Sector - Econòmic Es vol crear la taxa Covid per pal·liar els efectes de la pandèmia. Font: Unsplash. També es demana apujar la tarifa del 0,03% actual a com a mínim el 0,06% de l'impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit. Font: Unsplash. Rescat fiscal: 15 mesures i propostes de reforma estructural del sistema impositiu de la Covid-19 19/05/2020Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector - Econòmic

Resum: 

La creació d’una renda garantida a tot l’Estat i una reforma fiscal per l’eliminació dels beneficis fiscals, son només algunes de les mesures de xoc que podrien arribar a recaptar un mínim addicional de 34.301 milions d’euros anuals.

Davant la incertesa provocada per la crisi de la Covid-19, el sistema econòmic mundial ja ha entrat en crisi. En aquest nou panorama, la fiscalitat pot ser l’eina clau per a fer-hi front. Per aquest motiu, la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària defensa una forma de fer co-responsable, amb l’esforç tributari necessari i amb un caràcter de progressivitat, demanant un esforç més gran a qui més té.

D’aquesta manera l’organització ha presentat 15 mesures de xoc i propostes de reforma estructural acordades amb les plataformes de tot l’Estat, amb més d’un centenar d’entitats socials, cíviques i sindicals espanyoles. Les mesures de xoc tenen l’objectiu de salvaguardar les persones, les famílies i el teixit econòmic, mentre que les mesures a mitjà i llarg termini es realitzen per reorientar l’economia de forma estructural.

1. Impost sobre el Patrimoni

Es pretén rebaixar i igualar el mínim exempt de l’Impost sobre el Patrimoni en 350.000 euros i suprimir les bonificacions a la quota, mesura que podria recaptar entre 1.000 i 2.000 milions d’euros addicionals en aquest impost.

2. Impost sobre successions i donacions

Es limiten les bonificacions sobre l’empresa familiar a un màxim del 80% del seu valor (actualment és del 95 %) i es suprimeixen les bonificacions a la quota tributària autonòmica.

3. Impost sobre Societats

S’activa un impost sobre els guanys empresarials excepcionals i es marca una tributació mínima efectiva del 15% sobre el resultat comptable, i del 18% per a grans empreses, i sector de la banca i hidrocarburs. També s’aplica temporalment en la liquidació de l'impost de societats de 2020 i 2021 per a empreses de reduïda dimensió d'un sistema anticipat de compensació de pèrdues ocasionades el 2020.

4. Impost de la Renda de les Persona Físiques (IRPF)

Es redueix la dualitat fiscal de l'IRPF per la favorable tributació de la renda del capital enfront de la tributació de la renda general, es suprimeix el règim fiscal especial aplicable a les persones treballadores desplaçades a territori espanyol i s’ajorna la presentació de les declaracions trimestrals d’autònoms i ajustades als ingressos a compte.

5. Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

Es puja 3 punts per a béns sumptuaris, amb un tipus ‘0’ per a determinats productes sanitaris i d’higiene personal i un tipus màxim del 10% per a productes de primera necessitat. També es poden ajornar les presentacions de liquidacions trimestrals per a pimes i persones autònomes.

6. Creació d’una Taxa Covid

Es crea una taxa temporal i extraordinària per pal·liar els efectes de la Covid-19. Amb aquesta mesura es poden recaptar l’1,05% del PIB de la UE cada any, el que representa que en deu anys, només amb aquesta taxa, es pot finançar tota la despesa causada per la Covid-19.

7. Impost sobre dipòsits de les entitats de crèdit

Es demana apujar la tarifa del 0,03% actual a com a mínim el 0,06% per doblar la seva recaptació i retornar les ajudes rebudes per la banca durant l’anterior crisi econòmica.

8. Taxa Google i grans tecnològiques

Ja que són les gran beneficiàries, es demana la recaptació d’aquesta taxa i es demana avançar les declaracions a compte perquè es facin de forma trimestral. Es pretén activar un impost a l'activitat digital de manera immediata, però amb efecte temporal.

9. Taxa Tobin

Es pretén activar un impost a les transaccions financeres, estenent-lo als productes més especulatius i tòxics. D’aquesta manera es podran frenar riscos més especulatius si es produeixen caigudes de valor en els mercats, a més de la pròpia recaptació.

10. Prohibició de contractació i ajudes públiques a empreses que tenen seus en paradisos fiscals

S’estableixen limitacions a la contractació i a les ajudes públiques a aquelles empreses que tenen seus a paradisos fiscals i s’amplia la llista oficial de paradisos fiscals de la UE amb aquells països que tinguin pràctiques reconegudes de ‘dumping fiscal’.

11. Creació d’un impost sobre les grans fortunes

Es demana consolidar la Taxa Covid creant un impost permanent sobre les grans fortunes per ajustar la tributació i repensar l’actual model de repartiment de riquesa.

12. Creació d’una autoritat fiscal europea i reconeixement dels paradisos fiscals dins la UE

Perquè les mesures fiscals tinguin viabilitat en l’àmbit europeu s’ha de crear una entitat fiscal europea amb competències en la lluita contra l’evasió fiscal. D’aquesta manera es pretén introduir canvis normatius per fer vinculant aquesta mesura a la vegada que s’amplia la llista de paradisos fiscals.

13. Beneficis fiscals

Amb l’objectiu de no perdre cada any 5.501 milions d’euros en beneficis fiscals discutibles entre la hisenda autonòmica i l’estatal es demana substituir en l’IRPF les reduccions de la base imposable de les aportacions a plans de pensions i altres sistemes de previsió social per una deducció en quota que elimini la regressivitat de la reducció en la base imposable.

També es pretén eliminar l'exempció de participacions societàries en Impost de Patrimoni i Sucessions, així com substituir l'exempció en l’Impost de Societats per evitar la doble imposició i revisar el règim de les Societats Cotitzades d'Inversió al Mercat Immobiliari (SOCIMI).

A més, per evitar l'elusió de les grans fortunes, es demana modificar la Llei i Reglament d'Institucions d'Inversió Col·lectiva per a incloure un nou requisit que estableixi un límit màxim en el percentatge de participació en una Societat d’Inversió de Capital Variable (SICAV), entre el 2% i el 5% del capital social.

14. Model de futur per als grans impostos

Es vol garantir la progressivitat del conjunt del sistema fiscal, acabar amb la inequitat en el tracte de les rendes del treball front a les rendes del capital, harmonitzar els aspectes clau dels impostos cedits a les Comunitats Autònomes i reforçar l'anàlisi de la perspectiva de gènere en qualsevol modificació del sistema fiscal.

També es pretén procurar l'acord en l'OCDE per a la progressiva equiparació dels tipus nominals de fons i societats d'inversió (1%) als tipus de les empreses industrials o de serveis i eliminar el règim de les Empreses de Tinences de Valors Estrangers (ETVE), establint un règim d'exempció de dividends i de les plusvàlues obtingudes de la transmissió de societats no residents.

15. Fiscalitat Verda

Es demana redefinir l'ampli catàleg d'impostos mediambientals del país, mitjançant un consens dels governs d'Espanya, de les CCAA i les entitats locals, així com augmentar la tributació del consum dels diferents hidrocarburs i reorientar els beneficis fiscals de les diferents figures tributàries cap a l’assoliment de finalitats mediambientals.

També es pretén aprovar el projecte de llei per crear un impost als articles de plàstic d'un sol ús, aprovar el projecte de llei per crear un impost a l'ús del transport aeri i eliminar els supòsits actuals de no subjecció, exempció i reducció de l'impost especial de determinats mitjans de transport.

Etiquetes: fiscalitat, obligacions fiscals, coronavirus, IRPF, economia social, Impost de Societats, Impostos, impost sobre la renda Autor/a: Dani Gallart

Els delictes d’odi LGTBI+ es tripliquen en cinc anys

dt., 19/05/2020 - 09:48
SocialEls delictes d’odi LGTBI+ es tripliquen en cinc anys

19/05/2020Suport Tercer Sector Al 2019, 151 persones van denunicar ser víctimes de delictes d'odi vers el col·lectiu. Font: Unsplash. Durant el confinament, molts joves han hagut de conviure amb familiars que no els accepten tal i com són. Font: Unsplash. El passat 17 de maig, la Plataforma d’entitats LGTBI de Catalunya es va reivindicar al carrer per mantenir els seus drets i lluitar pels que encara no tenen. Font: Unsplash. Els delictes d’odi LGTBI+ es tripliquen en cinc anys 19/05/2020Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

El 2019, es van denunciar 119 casos només a Catalunya.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, els delictes d’odi vers el col·lectiu LGTBI+ han passat de 38 casos al 2014 a 119 al 2019, amb 151 persones que han denunciat haver estat víctimes de delictes d’odi, ja que algunes denúncies recullen agressions a més d’una víctima.

Guillem Goset, caporal de l’àrea tècnica de proximitat i de seguretat ciutadana, apunta que un dels factors d’aquest increment exponencial ha estat una major consciència de la ciutadania i menys por a denunciar i alerta que la xifra continuarà augmentat. El creixement respecte l’any anterior també és significatiu, ja que va augmentar en un 58% respecte les 75 denúncies del 2018.

Les dades apunten a que la majoria d’aquests delictes i agressions s’han donat a la província de Barcelona. Mentre que a Tarragona s’han denunciat 11 casos, a Girona 4 i a Lleida 5, Barcelona acumula un total de 95.

En aquest primer trimestre de 2020, el cos policial ja ha investigat 35 agressions, amenaces i lesions amb motivacions homòfobes i han detingut 16 persones acusades d’amenaces reiterades i altres fets delictius contra membres del col·lectiu. D’aquestes 16, 4 són menors. Les denúncies principals són per delictes contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, amb lesions, agressions, amenaces i assetjament.

Discriminacions durant l’estat d’alarma

L’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya (OCH) ha registrat 22 incidències des del dia que es va decretar l’estat d’alarma. D’aquestes, tres han estat per violència intragènere, és a dir, en el sí d’una parella.

Tal i com diu Joaquim Roqueta, president de la Plataforma d’entitats LGTBI de Catalunya, “aquests dies hi ha molta gent que està fora del seu àmbit habitual. Les discriminacions i delictes poden augmentar perquè a l’estar confinats, hi ha molts joves i adolescents que han hagut de conviure amb la seva família sense ser acceptats tal i com són”.

Roqueta alerta que ara més que mai, han de continuar reivindicant els seus drets i els que encara no tenen. “Aquest passat diumenge vam sortir al carrer per celebrar el dia contra la discriminació LGTBI i que fa 30 anys que l'OMS va deixar de considerar la homosexualitat com a una malaltia”.

“Hem pres totes les mesures de seguretat per no posar en risc la salut de la ciutadania, però tenim molt clar que la situació que estem vivint no ens aturarà, seguirem donant visibilitat al col·lectiu i no donarem cap pas enrere en la nostra demanada de drets i llibertats”, remarca Roqueta.

Prevenció contra l’odi

Amb l’objectiu de millorar els mecanisme d’informació, prevenció i detecció de delictes d’odi i discriminació, els mossos disposen de l’adreça electrònica mossos.delictes.odi@gencat.cat per assessorar a la ciutadania. Al 2019, el servei va gestionar 214 consultes i es van realitzar 73 assessoraments. A més, es van portar a terme 509 xerrades sobre delictes d’odi i conductes discriminatòries a les quals van assistir 13.525 persones.

Etiquetes: LGTBIfòbia, Plataforma LGTBIcat, coronavirus, Drets LGBTI, exclusió social, intervenció social Autor/a: Dani Gallart

Pàgines