Missatge d'error

  • Warning: "continue" targeting switch is equivalent to "break". Did you mean to use "continue 2"? a include_once() (línia 1120 de /home/gavarresim/public_html/includes/bootstrap.inc).
  • Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /home/gavarresim/public_html/includes/common.inc).
  • Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2404 de /home/gavarresim/public_html/includes/menu.inc).

Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Subscriure a Canal Ens de l'Associacionisme Cultural Català
RSS de la portada de Xarxanet
Actualitzat: fa 43 minuts 2 segons

Crida del ‘Fòrum contra les violències de gènere’ per aplegar cent persones voluntàries

ds., 31/07/2021 - 16:19
SocialCrida del ‘Fòrum contra les violències de gènere’ per aplegar cent persones voluntàries

31/07/2021FCVS Concentració del 19 de juliol a la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra els feminicidis convocada per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Font: Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere Nois i noies participant al XV Fòrum contra les Violències de Gènere l'any 2019. Font: Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere Crida del ‘Fòrum contra les violències de gènere’ per aplegar cent persones voluntàries 31/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

‘Feminismes, lluita i acció, contra la violència institucional’ és el títol de les jornades que es faran els dies 4, 5 i 6 de novembre en format semipresencial a l’Espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona.

La Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere organitza del 4 al 6 de novembre la dissetena edició del ‘Fòrum contra les violències de gènere’ per posar a sobre de la taula les violències institucionals, veure com aquestes impedeixen el lliure exercici dels drets de les dones i per mostrar com la societat s’organitza o es podria organitzar per fer-hi front. Necessiten un centenar de persones voluntàries per col·laborar-hi.

Les jornades ‘Feminismes, lluita i acció, contra la violència institucional’ es faran, com ja és habitual, a l’Espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona, però com que es preveu que les mesures sanitàries limitaran el nombre de persones assistents, les taules rodones i els debats també es podran seguir de forma virtual.

Amb els motors de l’engranatge de la preparació engegats, les organitzadores fan una crida per aconseguir un centenar de persones voluntàries per tirar endavant la iniciativa. “Necessitem col·laboració en temes logístics perquè tot funcioni. Les jornades seran semipresencials i això vol dir que caldrà voluntariat per rebre les persones convidades i el públic, però també perquè funcioni tota la tecnologia per fer la transmissió virtual”, explica Esther Herrera, responsables de projectes de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere.

Ens fa moltíssima il·lusió informar-vos que el #FòrumViolències2021 va prenent forma!
Serà els dies 4, 5 i 6 de novembre en format semipresencial.
Reserveu la data i seguiu l'etiqueta per no perdre-us cap informació! pic.twitter.com/GhCgECEmy2

— Prou Violència (@Prouviolencia) July 23, 2021

Per apuntar-se al voluntariat cal ser major d’edat i “tenir interès per viure en una societat mes respectuosa, igualitària i lliure”, segons la definició de les organitzadores. Al web s’hi pot trobar una informació molt detallada de les possibilitats de participació i les tasques a assumir van des d’una categoria general fins a suport tècnic audiovisual i suport a les xarxes socials, passant per ’Fòrum Jove’ i donar suport a la relatoria.

Tant al setembre com a l’octubre es faran sessions informatives per a les persones que hi estiguin interessades. L’organització ja compta amb una base de dades de voluntariat de les altres edicions, però Herrera explica que al juliol s’hi ha apuntat una desena de persones noves.

El ‘Fòrum Jove’ és una de les activitats que requereix més voluntariat: es farà el divendres, dia 5, i uns sis-cents nois i noies participaran al matí en una gimcana al Parc del Fòrum, a Barcelona. La gimcana es desenvoluparà al voltant dels valors de la justícia global. Després, a la tarda, hi haurà també una taula jove de debat.

Cap a un model de ciutadania igualitari

El ‘Fòrum contra les violències de gènere’ s’organitza des de l’any 2005 i té l’objectiu de contribuir a la sensibilització i la prevenció de les violències masclistes, però també d’avançar en la construcció d’un model de ciutadania igualitari. “Estem contentes de consolidar-nos com un espai de trobada i de reflexió ciutadana”, indica Herrera.

La setzena edició del 'Fòrum contra les violències de gènere' es va haver de fer el novembre passat en un format totalment virtual a causa de la pandèmia de la Covid-19. El títol va ser ‘Les dones: invisibles massa temps, essencials sempre’. En la valoració final, les organitzadores destacaven que el format en streaming de les taules rodones i els debats havia permès arribar encara a més gent que els anys anteriors.

Hi va haver 4.930 inscripcions i es van fer quaranta-dues activitats. Hi van participar una cinquantena de ponents i una seixantena d’entitats. De la mà de l’associació Hèlia es van fer dues exposicions virtuals: Dones Supervivents i Resistències de dones a Catalunya i Palestina.

Etiquetes: gènere, Fòrum contra les violències de gènere, violència de gènere, violència masclista, dones, drets de les dones Autor/a: Sònia Pau

10 recomanacions de festivals i altres iniciatives culturals per aprofitar l'agost

dv., 30/07/2021 - 03:38
Cultural10 recomanacions de festivals i altres iniciatives culturals per aprofitar l'agost

30/07/2021LaviniaNext El Festival AIMS portarà la música a tots els racons, no només es quedarà a l'escenari. Font: Llicència CCO. Dansa, teatre, música arreu de Catalunya aquest mes d'agost. Font: Llicència CCO. Totes les propostes culturals estan adaptades als protocols d'actuació per prevenir i combatre la Covid-19. Font: Llicència CCO. 10 recomanacions de festivals i altres iniciatives culturals per aprofitar l'agost 30/07/2021Autor/a: LaviniaNextLaviniaNext

Resum: 

Un recull de propostes de caire cultural d'arreu de Catalunya per marcar al calendari i gaudir del mes d'agost.

Tant si fas vacances a l’agost com si no, de ben segur que les ganes de sortir i gaudir de l’estiu no es perden. Per això, hem preparat aquesta llista amb algunes de les millors propostes que se celebren a Catalunya, per anar amb amics, en parella o amb la família. La música és la gran protagonista, però també hi ha d’altres propostes de cultura popular, dansa i arts escèniques.

1. Festival AIMS (Solsonès, del 2 al 29 d’agost)

Aquest certamen de música de cambra combina pedagogia i interpretació. Hi participen tant alumnes com professors, així com solistes de les principals orquestres europees i catedràtics d’alguna escola superior de música de renom internacional.

Hi haurà més de 40 actuacions en diferents punts del Solsonès, Lleida, Cardona, Organyà, Moià i d’altres municipis de Catalunya. La música arribarà també al carrer, hospitals, casals de gent gran, residències, associacions i cases particulars.

2. Amb So de Cobla (del 3 al 7 d’agost, Palamós)

El Festival de Cobla de Catalunya està obert tant al públic habituat a aquest tipus de música i a la sardana, com a aquelles persones que els agrada la música i estiguin obertes a noves sonoritats d’arrel catalana.

3. Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (7 d’agost, Vall d’en Bas)

El FESS Rural 2021 és una iniciativa de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. La jornada vol visibilitzar les iniciatives d’economia transformadora dels territoris rurals. Tallers, taules rodones, concerts i un mercat ecosocial centren la proposta.

4. Festival Nosaltres (fins al 26 d’agost, Mataró)

Els conceptes de “Comunitat, renaixement i resistència” vertebren aquest festival al cor del Maresme, nascut l’any passat per reivindicar la cultura segura després d’un any molt dur a causa de la Covid-19. La iniciativa acull propostes d’aforament reduït d’entre 60 i 100 persones, cada dijous de juliol i fins al 26 d’agost. Recitals de poesia, espectacles de dansa i teatre, xerrades i molt més.

5. Festival Terrer Priorat (del 22 d’agost al 18 de setembre)

Una cita cultural per promoure la riquesa del Priorat amb la música, el paisatge i el vi com a protagonistes. El festival se celebra a diversos llocs de la comarca a partir del 22 d’agost i s’allarga tota la tardor.

6. La iMAGInada (del 12 al 15 d’agost, Tarragona)

Un festival per a la llibertat d’expressió amb un ampli ventall d’activitats, des d’espectacles de música, circ, dansa, teatre i màgia fins a activitats infantils, gastronòmiques, fòrums, conferències i tallers participatius. En aquesta 13a edició i a causa de les mesures per fer front la Covid-19 caldrà reservar prèviament una entrada per assistir als actes.

7. Festes de Gràcia i Sants (del 15 al 29 d’agost, Barcelona)

Com cada mes d’agost, Barcelona acull dues de les festes de barri més populars de la ciutat. Aquest any, però, les celebracions es faran de forma molt mesurada i restringida per evitar aglomeracions a places i carrers.

Començarà Gràcia del 15 al 21, amb els seus carrers engalanats pels veïns i les propostes ciutadanes. Uns dies més tard, Sants celebrarà la seva festa, del 24 al 28, també amb alguns carrers guarnits i altres propstes, malgrat les limitacions.

8. ÉsDansa (del 15 al 29 d’agost, Les Preses)

El festival de la dansa d’arrel tradicional recupera enguany la participació del públic i la participació de companyies internacionals. Una gran part de la programació és formativa i participativa, on l’espectador passa a ser ballador. A més, l’edició d’enguany posa el focus en Manuel Cubeles amb motiu de l’Any Manuel Cubeles, amb propostes d’exhibició i divulgació de la figura del coreògraf català.

9. Bioritme (del 26 al 29 d’agost a Vilanova de Sau)

Música compromesa i crítica en aquest festival que se celebra a un marc natural incomparable: al pantà de Sau. La proposta també inclou tallers, xerrades i activitats infantils per gaudir a l’aire lliure. Tot plegat, adaptat a les mesures per fer front a la Covid-19.

10. Beach Festival 2021 (dijous d’agost, Calella)

El festival de cinema a la fresca de Calella ajudarà a sufocar les caloroses nits d’estiu amb sessions cada dijous d’agost (5, 12, 19 i 26) a les 22 h. La proposta és gratuïta i es pot gaudir a la platja gran de la localitat.

Etiquetes: imperdibles, cultura popular i tradicional, arts escèniques i audiovisuals, fires i festes Autor/a: LaviniaNext

7 entitats on fer voluntariat ambiental a Barcelona

dv., 30/07/2021 - 01:36
Ambiental7 entitats on fer voluntariat ambiental a Barcelona

30/07/2021LaviniaNext Les protectores i refugis d'animals accepten persones voluntàries per dignificar la qualitat de vida dels animals sense llar. Font: Llicència CCO. Moltes activitats de voluntariat ambiental es realitzen en grup. Font: Llicència CCO. Ajudar en la neteja d'espais naturals és una de les tasques més necessàries dins el voluntariat ambiental. Font: Llicència CCO. 7 entitats on fer voluntariat ambiental a Barcelona 30/07/2021Autor/a: LaviniaNextLaviniaNext

Resum: 

La protecció de la natura i de les seves espècies de flora i fauna és una responsabilitat de tots. Les entitats que treballen en aquest camp necessiten persones voluntàries i mai és tard per fer un pas endavant i començar a col·laborar activament.

El planeta ens necessita i cada dia que passa, encara més. Si vols posar el teu granet de sorra, pots realitzar voluntariat a alguna entitat que vetlla pel medi ambient, tant per la biodiversitat, com pel benestar animal, la flora o el reciclatge. En aquest article hem fet un recull d'algunes de les entitats que treballen en aquest camp. Si vius a Barcelona o a prop i vols col·laborar, aquí et deixem algunes idees d'on poder-ho fer.

1. SEO BirdLife
Aquesta entitat ambiental promou la biodiversitat i la convivència en harmonia entre l'ésser humà i la natura. Té oficina a Barcelona i també al Delta de l'Ebre i un dels seus puntals d'actuació és la protecció dels ocells.

Per col·laborar-hi es pot fer tant de forma puntual com permanent, adquirint un compromís a llarg termini. Es duen a terme activitats de voluntariat de ciència ciutadana com poden ser recomptes i censos d'aus, així com accions de neteja a platges, boscos i rius. També es proposen accions de conservació d'espais, col·laboració a actes i moltes altres propostes on sempre calen mans.

2. AVDA Barcelona
L'Associació de Voluntaris per la Defensa dels Animals de Barcelona és un col·lectiu format per persones voluntàries que pertanyen al CAACB (Centre d'Acollida d'Animals de Companyia). Tots junys treballen per millorar i dignificar la qualitat de vida dels animals sense llar que arriben a les protectores i centres d'acollida.

Aquesta entitat està sempre oberta a rebre noves persones voluntàries perquè, de fet, al seu ADN hi ha el reconeixement de la tasca del voluntariat. Per poder col·laborar-hi, hi ha la possibilitat de fer-se soci/a, adoptar o acollir un animal. També pots ajudar a dignificar la vida dels animals oferint el teu temps a les protectores o refugis d'animals per treure'ls a passejar i donar-los afecte.

3. Aula Ambiental Bosc Turull
És gestionada per la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) i promou pràctiques comunitàries sobre sostenibilitat. És una iniciativa que aglutina entitats, escoles del barri (zona Vallcarca), associacions i tota mena de grups i iniciatives de la zona per fer xarxa en matèria de biodiversitat i cura de la natura.

Per col·laborar amb aquesta aula ambiental hi ha diverses opcions. Es pot participar en les jornades de manteniment del Bosc Turull o, per exemple, prendre consciència dels residus que es generen a la llar i dipositar les restes orgàniques de cuina o jardí a alguna de les tres compostadores que hi ha a l'aula.

4. Associació Hàbitats
L'educació ambiental i la participació ciutadana són dos dels eixos d'aquesta associació que treballa per millorar la qualitat de l'entorn natural i cultural. Tot plegat, s'encamina a fer conscient la societat de la importància de vetllar per l'entorn, conservar-lo i protegir-lo per garantir la supervivència.

La col·laboració amb l'associació es pot realitzar dins el Projecte Rius, que permet que les persones voluntàries coneguin els ecosistemes fluvials i els valors ecològics i socioculturals dels entorns naturals. Es poden fer tasques d'inspecció de rius, adopció i custòdia d'espais fluvials i activitats d'educació ambiental. El voluntariat sempre es realitza en grups de tres participants o més.

5. Animal Latitude
Amb 21 anys de trajectòria, aquesta entitat centra els seus esforços a informar i formar la societat sobre el medi ambient i, sobretot, sobre la fauna. Porta a terme projectes educatius i col·labora amb altres organitzacions i professionals per generar coneixement i consciència ecològica.

Es pot col·laborar amb l'entitat participant en la dinamització d'activitats i tallers ambientals, organitzant esdeveniments i, fins i tot, ajudant en tasques de comunicació externa com poden ser les xarxes socials, el disseny de cartells o altres tasques.

6. CRAM
El Centre de Recuperació d'Animals Marí és fundació privada sense ànim de lucre, que treballa per protegir el medi marí i les espècies que l'habiten. L'entitat disposa d'un centre de recuperació capdavanter, així com equips tècnics per donar assistència a les espècies amenaçades o en perill.

Per col·laborar amb la fundació es pot apadrinar una tortuga, fer donacions o participant activament en campanyes de protecció del mar i de les seves espècies.

7. Surfrider
La delegació a Catalunya de Surfrider Foundation Europe se centra al litoral barceloní, principalment en 3 eixos: contaminació marina, defensa del litoral i canvi climàtic. L'entitat treballa per conscienciar i educar sobre els residus, així com per pressionar administracions i empreses per revertir la situació greu que viu el planeta.

Fer voluntariat a Surfrider és possible gràcies al programa 'Ocean Iniciatives', que promou accions participatives com la recollida de brossa a la platja i el fons marí. Aquesta activitat és molt important dins l'entitat, ja que tot el que es recull s'analitza posteriorment per conèixer l'origen d'aquests residus i buscar responsabilitats.

Etiquetes: voluntariat ambiental, Seo Birdlife, Animal Latitude, Surfrider, AVDA, Aula Ambiental Bosc Turull, CRAM Autor/a: LaviniaNext

Denis Fornés: “A l’Àfrica s’hi ha d’anar a aprendre i a acompanyar”

dv., 30/07/2021 - 00:01
InternacionalDenis Fornés: “A l’Àfrica s’hi ha d’anar a aprendre i a acompanyar”

30/07/2021LaviniaNext ‘Guarir, estimar i empoderar’ és el lema de Projecte Tabassaye. Font: Projecte Tabassaye (Panxing). ‘Guarir, estimar i empoderar’ és el lema de Projecte Tabassaye. Font: Projecte Tabassaye (Panxing). L'entitat ha donat cobertura sanitària a més de mil persones al Senegal. Font: Projecte Tabassaye (Panxing). Denis Fornés: “A l’Àfrica s’hi ha d’anar a aprendre i a acompanyar” 30/07/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Parlem amb el fundador de Projecte Tabassaye, una ONG que treballa per al desenvolupament sanitari, humà i educatiu dels pobles del sud del Senegal.

‘Guarir, estimar i empoderar’. Aquest és el lema que guia l’acció de Projecte Tabassaye, una ONG catalana que va néixer fa quatre anys arran del viatge de dos germans vilassarencs al petit poble de Tabassaye, al Senegal.

Avui en parlem amb un d’ells, el Denis Fornés, que ens explica com, entre altres coses, han aconseguit donar cobertura sanitària a més d’un miler de persones de diversos pobles i fomentar el desenvolupament econòmic de la zona. El Denis desprèn un magnetisme propi d’aquelles persones que senten i estimen el que fan. I parla sense embuts.

Projecte Tabassaye és una ONG que va néixer d’un casament al Senegal…

Efectivament, així va començar. La meva germana Griselda i jo som de Vilassar, i en aquesta zona hi ha una gran comunitat de senegalesos. Nosaltres fa molts anys vam fer amistat amb un d’ells, en Bacary Kondjira, que ens va convidar al seu casament a principis del 2017 al poble de Tabassaye.

Estem parlant del sud del Senegal.

Sí, a prop de Kolda, a l’Alta Casamance, la part del Senegal que hi ha entre Gàmbia i Guinea Bissau. És una regió molt subdesenvolupada, tot i que és molt verda i és considerada el graner del país, perquè fa uns 15 anys va esclatar un conflicte molt complex, per un moviment armat que demanava la independència la Casamance. A Causa d’això la zona arrossega un gran dèficit d’inversions i infraestructures i és una economia subsistència pura i dura.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing).

El viatge per aquest casament us va marcar molt. Què és el que vau copsar allà?

Ens vam trobar una situació sanitària duríssima. El segon dia se’ns va acostar un home que tenia la mà inflada com una pilota de beisbol, totalment infectada, per demanar-nos ajuda. De seguida vam veure que si no el portàvem al metge es moriria i ens vam comprometre amb ell a acompanyar-lo a un dispensari mèdic que hi havia a uns quatre quilòmetres d’on érem.

No va ser l'única persona que se us va acostar.

Quan estàvem a punt de marxar ens van portar un nen que tenia les cames plenes d’úlceres i llagues, estava completament destruït. Feia quatre anys que estava així, amb febres i molt fatigat. Quan el vam portar al dispensari mèdic li van netejar les ferides i li van receptar uns antibiòtics, però aquests medicaments estaven completament fora de l’abast de la seva família.

I no vau dubtar a ajudar aquest infant.

Sí, durant la setmana que estàvem allà ens vam fer càrrec d’ell. I es va córrer la veu i l’endemà ja teniem sis o set persones malaltes a la porta de la nostra cabana demanant-nos ajuda. Tots veníem amb receptes mèdiques a la mà i vam entendre que ells podien anar al dispensari però no teníen recursos, de cap manera, per comprar els medicaments. Aleshores el que passava és que les malalties s’anaven cronificant i a totes les famílies hi ha persones malaltes, molta canalla i dones que arrosseguen molts problemes de salut. La situació sanitària era dramàtica.

I ja en el primer viatge vau muntar una petita estructura que seria l’embrió del que després ha estat el Projecte Tabassaye.

Sí, anàvem cada dia al dispensari i compràvem els medicaments que aquella gent necessitava. Però, és clar, arribava el moment de marxar i no podíem deixar les coses així. També teníem aquell nen a càrrec que sabíem que sense la nostra ajuda recauria. I vam tenir la idea de fer un pacte amb dos joves estudiants que hi havia allà, vam acordar que nosaltres els ajudaríem a rehabilitar i adequar la cabana on vivien si ells es comprometien a tirar endavant aquell nen. Van acceptar i així ho vam fer.

També els hi vam comprar un mòbil perquè ens enviessin fotografies de l’evolució de l’infant i per donar-los instruccions, que nosaltres rebíem d’infermers i metges d’aquí de Catalunya. Tot això va ser una inversió personal de la meva germana i meva.

Font: Projecte Tabassaye.

Quan vau tornar a Catalunya us vau decidir a constituir l’associació.

Vam reunir un grup d’amics de Vilassar i els hi vam exposar la situació i vam muntar el Projecte Tabassaye. La meva germana va fer el mateix a Suïssa, perquè ella viu allà, i vam començar a sumar gent. Primer era una estructura molt minsa, amb sis persones, però ho vam fer en molt poc temps. I jo vaig seguir viatjant molt sovint cap al Senegal.

En un d’aquests primers viatges vas caure en una manera més efectiva d’assolir els vostres objectius.

Vaig descobrir que al Senegal hi havia una xarxa de petites mútues mèdiques que donaven una certa cobertura mèdica als seus associats. Nosaltres no podíem seguir pagant tots els medicaments de la nostra butxaca perquè eren caríssims, més que aquí, i vam plantejar-nos que el millor era mutualitzar tot el poblat, un total d’unes 560 persones.

Així, obteníem una cobertura sanitària del 80% en els tractaments mèdics i medicaments del dispensari, i d’un 50% en els medicaments de farmàcia. Vam arribar a la conclusió que la millor manera de funcionar era mutualitzar poblacions senceres, demanant-los que es constituïssin com a contrapart nostra.

Aquest sistema tampoc és fàcil de sostenir econòmicament.

Per això el que fem és demanar-los quina mena d’activitats econòmiques els agradaria desenvolupar i els donem les eines necessàries perquè ho facin amb l’objectiu que a poc a poc esdevinguin autosuficients econòmicament i ells mateixos es puguin pagar la mútua a través de la seva associació.

De quina mena d’activitats parlem?

Són diverses, però bàsicament estan centrades en l’agricultura i la ramaderia. També desenvolupen activitats manufactureres, fan carbó i eines... Durant els tres mesos en què plou sembren cacauets, cotó, entre altres, i amb el que aconsegueixen recol·lectar han de viure els nou mesos restants de l’any d’estació seca, que es fan llarguíssims i duríssims. I és clar, no els arriba.

No hi ha indústria, a penes hi ha comerç, i la població senegalesa subsisteix bàsicament per explosió demogràfica. És a dir, tenen molts nens perquè saben que molts no sobreviuran.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing).

Amb els progressos mèdics, això no ha canviat en els darrers anys?

Sí, els infants no es moren tant, però això provoca que hi hagi famílies amb molts fills que no tenen recursos per sostenir tants fills. Suposo que és una situació que s’anirà corregint amb el temps i amb sensibilització, però ara estem en un moment d’impasse en aquest sentit perquè segueixen naixent molts infants i no hi ha feina ni mitjans per sostenir-ho.

Això fa que molts decideixin marxar a buscar-se la vida a Europa.

Sí, Kolda és una zona emissora neta de migració. Allà és molt important els diners que envien els que han migrat il·legalment a Europa. Les famílies fan un esforç molt gran per aconseguir pagar el viatge cap a Europa, els hi demanen autèntiques fortunes.

Per tot plegat és molt important donar eines per empoderar-los.

Exacte, el nostre objectiu no és tant ajudar, sinó empoderar aquestes poblacions i s’organitzin perquè pugui ser autosuficients, creiem que aquest és l’únic camí possible. Així, després del primer any de mutualització gratuïta, que paguem nosaltres, ells assumeixen una part del cost de la seva mutualització i entenguin els avantatges de tenir accés a cobertura sanitària. L’objectiu és que al cap de cinc anys ens podem deslligar i alliberem recursos per començar aquest procés en altres poblacions.

Quanta gent s’ha beneficiat de la vostra tasca?

Actualment tenim mutualitzats quatre pobles sencers, un total d’unes 1.100 persones a qui donen cobertura sanitària. El pròxim mes de gener en mutualitzarem un altre, d’uns 500 habitants, i arribarem a les 1.600 persones.

A banda, hem fet altres tasques com construir el que s’anomena ‘una casa de santé’, és a dir, un dispensari mèdic, a Tabassaye, hem reformat la que es troba a la comune de Dabo, enguany també hem fet un hort amb un pou d’aigua per a les dones del poblat, ara estem comprant un ramat de 24 vaques perquè els homes les pasturin, entre moltes altres coses.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing).

És molta feina per a una entitat que no és una gran ONG.

Sí, som petits, tenim uns 165 socis a Catalunya i un centenar de donants a Suïssa, i estem movent un pressupost d’uns 80.000 euros l’any. Tot això, però, era abans de la Covid…

Com us ha afectat?

Ens ha castigat molt durament, no podem fer esdeveniments, ni presentacions, ni festivals, ni sopars i concerts solidaris, no podem fer res i en aquest sentit estem molt minvats. Hem hagut d’acotar la nostra acció, aturar la nostra expansió i moderar-nos una mica per sostenir-nos i resistir fins que això passi.

Quina ha estat la vostra prioritat?

Ens hem centrat en el pagament de les mútues mèdiques per pal·liar l’emergència sanitària. No és una gran quantitat, però s’ha de tenir en compte que allà el sou mitjà d’una persona pot ser d’uns 60 euros al mes i una caixa d’antibiòtics ja en val 13 o 14. La crisi sanitària és molt gran i l’emmalaltiment genera empobriment. Quan les famílies arrosseguen malalts, que són la majoria, no poden progressar econòmicament perquè es descapitalitzen, és un cercle viciós.

Nosaltres el que hem aconseguit és estabilitzar la situació sanitària als pobles on treballem, pràcticament hem erradicat la malaltia crònica i hem habituat la gent a utilitzar el sistema sanitari senegalès, malgrat que necessita moltes millores perquè les infraestructures són un desastre.

Heu d’estar molt a sobre dels projectes o ben aviat agafen autonomia pròpia?

En aquest sentit, un dels problemes és que hi ha una manca absoluta de capacitat de manteniment, perquè tradicionalment mai hi ha hagut res a mantenir. Si construeixes una infraestructura i no hi ets per acompanyar, al cap de tres anys els hi cau a trossos. No tenen aquesta capacitat de mantenir perquè allà el demà no existeix, tot és subsistència pura i dura.

Això sí, són els amos del temps, de la resistència, de la resiliència, són capaços de gestionar la gana, la set i el dolor d’una manera increïble. Sempre dic que són completament sostenibles i ecològics.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing).

Què heu après vosaltres de la feina que dueu a terme a l’Àfrica?

Moltíssimes coses. Una de les coses que cal evitar és el paternalisme, que és patètic. A l’Àfrica s’hi ha d’anar a aprendre i acompanyar. No estic gens d’acord amb això que es diu que els hem d’ajudar a ser autosuficients. No, no, és que ells ho són molt més que nosaltres, que depenem que surti aigua de l’aixeta, que s'engegui la llum o que el cotxe ens porti amunt i avall. Nosaltres som éssers completament dependents.

Si anéssim allà sense la nostra visa, el passaport i l’ambaixada, seríem uns perfectes inútils i dependríem totalment d’ells per subsistir. Ells es fan les cases amb les seves mans, les dones pareixen ajupides agafades a un arbre, es cuiden el bestiar, la terra… són totalment autosuficients.

I segurament també som part del seu problema.

Sí, en part som causants de la seva situació. Paguem el gas, la benzina, el peix o la fusta al preu que ho paguem perquè les nostres corporacions estan espoliant allà. Una part molt important del nostre benestar es basa en l'espoli i la pobresa d’aquests pobles. Crec que hem de ser una mica més humils i compartir aquesta abundància en què vivim als països del nord.

L’educació també forma part de l’àmbit d’actuació del Projecte Tabassaye.

Sí, hem fet accions en aquest sentit, hem reformat l’escola de Tabassaye, per exemple, on hi han creat una aula de preescolar, perquè les mares hi deixin els infants i puguin anar a treballar al camp. Allà hi ha un problema greu amb els drets de les dones i que puguin treballar els dona un empoderament econòmic que és molt important. Tot plegat té un doble vessant: els nanos reben una mínima formació i les mares s’alliberen per poder treballar i construir una economia pròpia.

Ens agradaria fer més, però no podem diversificar tant perquè no ens arriba, i el tema sanitari i de desenvolupament econòmic porta molta feina.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing)

Us financeu bàsicament amb les aportacions dels socis?

No descartem les subvencions i ajudes públiques, és clar, però el nostre objectiu és fer com més socis millors per ser el màxim d’autònoms possibles, però costa molt que la gent et doni 10 euros al mes, i això que en desgraven set. No et pots imaginar els ridículs que fa la gent per no donar-te deu euros al mes, falta molta empatia.

També tenim ajuda d’alguns ajuntaments del nostre entorn, tampoc massa, i d’alguna empresa que ha col·laborat amb nosaltres. Però majoritàriament el que ens sustenta són les aportacions dels socis i els esdeveniments que puguem organitzar.

També utilitzeu aquestes accions per sensibilitzar a Catalunya sobre la situació a l’Àfrica?

Per descomptat, ho fem en presentacions, sopars i tota mena d’actes que fem. Però s’ha de picar molta pedra, i ara encara més, amb la Covid tothom està molt preocupat per si mateix. No és fàcil que en aquest moment la gent estigui receptiva i sensible al que passa més enllà de les seves fronteres.

Falta molta pedagogia per fer en aquest sentit?

A mi em sembla molt important fomentar la interculturalitat i la coneixença mútua. És bàsic que ens acostem a les comunitats de persones que viuen aquí, que tinguem la capacitat d’asseure’ns amb ells, de compartir i parlar sense jutjar, intentant comprendre’ls. Vivim completament separats. Aquí tothom diu que no és racista però quantes persones coneixem que hagin assegut un africà o un asiàtic a la seva taula? Viure fortificats, amb tanques i càmeres de seguretat, és una idea totalment estúpida.

Font: Projecte Tabassaye (Panxing).

Sembla que les polítiques europees no van en aquest sentit.

Jo sempre dic que Europa és una vella hipocondríaca espantada i atemorida, que viu amb reixes i càmeres de seguretat, mentre que l’Àfrica és una jove guapíssima amb moltes ganes de progressar i molta empenta. El que passa és que els volem minvats, sense drets, no els volem cobrant salaris dignes perquè aleshores haurem de pagar-ho tot més car.

Quins són els reptes de futur de Projecte Tabassaye?

Ara mateix superar el sotrac de la Covid i poder seguir fent socis, esdeveniments i sensibilitzant. També aconseguir que col·laborin amb nosaltres més ajuntaments i institucions, si pot ser. Ara bé, el nostre objectiu no és convertir-nos en una macro-ONG, però sí ens agradaria poder crear una estructura prou consolidada perquè l’entitat transcendeixi als que l’hem creat. No ens obsessiona, però seria fantàstic que Projecte Tabassaye pogués continuar quan nosaltres no hi siguem, que la nostra petjada perduri d’alguna manera.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, cooperació al desenvolupament, salut i discapacitat, infància i joventut i família, infants, projecte Tabassaye, Senegal, àfrica Autor/a: Dani Sorolla

Es multipliquen per sis les morts per fam a causa de la Covid-19

dj., 29/07/2021 - 12:39
InternacionalEs multipliquen per sis les morts per fam a causa de la Covid-19

29/07/2021LaviniaNext Actualment, 155 milions de persones viuen en crisi alimentària. Font: Llicència CC El 2020 va deixar 48 milions de desplaçats degut al canvi climàtic, el Covid-19 i la situació de vulnerabilitat. Font: Llicència CC Vuit dels deu punts crítics de fam es troben afectats per elevats nivells de violència i inseguretat. Font: Oxfam Intermón (Adrienne Surprenant) Es multipliquen per sis les morts per fam a causa de la Covid-19 29/07/2021Autor/a: Alba MarinoLaviniaNext

Resum: 

La inestabilitat econòmica agreujada per la pandèmia, la crisi climàtica i les conseqüències dels conflictes bèl·lics són les principals causes de la fam.

L’any 2020 va deixar grans conseqüències en l’àmbit de la salut per conflictes, el canvi climàtic i, per descomptat, la pandèmia de la Covid-19. El 2021, però, no ha millorat les xifres. Un clar exemple és la crisi alimentària; fins a onze persones podrien morir per minut aquest any a causa de la fam, quatre persones per minut més que pel virus.

Segons publica Oxfam Intermón a l’informe ‘El virus de la fam es multiplica’, que alerta de l’actual taxa de mortalitat de la fam, adverteix de l’augment de les persones afectades. Actualment, 155 milions de persones viuen en crisi alimentària, vint milions més que l’any anterior. A més, mig milió de persones viuen a prop d’una situació de fam, sis vegades més que el 2020.

L’atur massiu i les alteracions al comerç per la pandèmia han fet que es dispari un 40% el preu dels productes, l’augment més significatiu en més d’una dècada. La inestabilitat econòmica en conjunt amb la crisi climàtica i les seves conseqüències al terreny han deixat aquestes xifres devastadores. A més, dues de cada tres persones en situació de crisi alimentària viuen a un país en conflicte, provocant 48 milions de desplaçats l’any 2020.

La fam, una arma contra els països empobrits

Mentre el món mor de gana, la despesa militar ha augmentat en 51.000 milions de dòlars al món. Aquests diners suposen més de sis vegades la quantitat que han calculat les Nacions Unides que es necessita per acabar amb la fam al món.

Tanmateix, durant la pandèmia les deu persones més riques del món han augmentat la seva fortuna fins a arribar als 413 milions de dòlars el 2020. Mentre la meitat de la població mundial sobreviu amb menys de 5,5 dòlars al dia, hi ha 2.200 mil milionaris que posseeixen la riquesa de 4.600 persones juntes.

“Es continua utilitzant la fam com arma de guerra, privant la població civil d'aigua i aliments i impedint l'arribada de l'ajut humanitari. Les persones no poden viure de forma segura o aconseguir aliments si es bombardegen els mercats i es destrueixen els cultius i ramats” explica la responsable de Països Fràgils d’Oxfam Intermón, Lourdes Benavides.

Oxfam Intermón demana que el Consell de Seguretat de l’ONU exigeixi responsabilitats als països que utilitzen la fam com a arma i que vetlli per una vacuna universal per fer front a la crisi humanitària derivada de la situació sanitària actual per promoure la igualtat.

Els estats han de “prendre mesures perquè els conflictes deixin d’agreujar els catastròfics nivells de fam. Al seu lloc, els Governs han de garantir que l’assistència humanitària arribi a les persones que més ho necessiten”, sentenciava Benavides.

El Pla Global de Resposta Humanitària de l'ONU, pensat per fer front a la Covid-19 als països més vulnerables, només s’ha finançat en un 24% dels 7.300 milions de dòlars contemplats. Només un 9% d'aquests diners s’han compromès a anar dirigits a la crisi alimentària.

Aquestes retallades han afectat la capacitat de resposta de les organitzacions internacionals, retardant el procés de canalització dels fons donats o, fins i tot, aturant el finançament d’organitzacions locals. A Txad o Mauritània, per exemple, les organitzacions humanitàries han hagut de reduir o arribar suspendre les seves activitats a causa de la pandèmia, agreujant encara més la situació de crisi.

Les zones de la fam

No és casualitat que vuit dels deu punts crítics de la fam es trobin afectats per elevats nivells de violència i inseguretat. Iemen, la República Democràtica del Congo, l’Afganistan, Veneçuela, la zona del Sahel a l’Àfrica Occidental (que inclou Burkina Faso, Mali, Mauritània, Níger, Txad, el Senegal i Nigèria), Etiòpia, Sudan del Sud, Síria, Sudan i Haití són les zones més afectades per la fam.

L’Índia, Sud-àfrica o Brasil són zones emergents en la crisi alimentària, ja que la gran quantitat de casos de Covid-19 han empitjorat les restriccions i, així, l’economia dels països pel tancament de petits comerços. L’atur de més de la meitat de la població és un punt clau; l’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que 305 milions de persones han perdut la seva feina a jornada completa a causa de la pandèmia, afectant més a joves i a dones.

Entre les solucions proposades per l’ONG es troba construir sistemes alimentaris més justos, resilients i sostenibles, promoure el lideratge de les dones o cancel·lar els deutes per permetre que països en desenvolupament puguin ampliar els seus sistemes de protecció social.

Respecte a la crisi climàtica, Oxfam ha posat en marxa la campanya ‘Planta’t’ per ajudar les persones en situació de vulnerabilitat. Denuncien que la meitat de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic, sent Àfrica responsable únicament del 5%, i el continent que més les pateix.

Esta es la realidad del cambio climático para muchas personas en el mundo: HAMBRE. #Plántate ante la emergencia climática: exige soluciones, colabora con nuestro trabajo https://t.co/szH8LSqGC8 pic.twitter.com/6SFDxecia4

— Oxfam Intermón (@OxfamIntermon) July 29, 2021

Des que va començar la pandèmia, Oxfam Intermón ha ajudat a 15 milions de persones en situació de vulnerabilitat amb assistència alimentària i d’aigua.

Etiquetes: cooperació al desenvolupament, ajuda humanitària, Cooperació Internacional, fam, Covid19, Oxfam Intermon Autor/a: Alba Marino

Una de cada quatre entitats socials va tancar amb pèrdues el 2020

dc., 28/07/2021 - 19:20
SocialUna de cada quatre entitats socials va tancar amb pèrdues el 2020

28/07/2021FCVS El 71,5% de les entitats segueixen suportant sobrecostos per la Covid-19. Font: Pixabay Un 26,3% de les entitats socials preveuen tancar l’exercici econòmic del 2021 amb pèrdues. Font: Pixabay Una de cada quatre entitats socials va tancar amb pèrdues el 2020 28/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

El tancament o la suspensió de serveis o activitats i els sobrecostos per compres d’EPI o per haver de contractar personal de reforç per la Covid-19 van posar en dificultats econòmiques el tercer sector. Va ser l'any passat i encara ho arrosseguen.

Els comptes provisionals ja ho deien i ara els definitius ho corroboren: moltes entitats socials van haver d’invertir partides no previstes per fer front a la Covid-19 i una de cada quatre van tancar el 2020 amb xifres vermelles. Hi va haver ajuts extraordinaris de les administracions, però només a un 6,9% d’entitats els van servir per cobrir la totalitat dels sobrecostos per la pandèmia.

“El tercer sector social ha fet un esforç importantíssim per estar a primera línia de la pandèmia acompanyant les persones més vulnerables. I ho ha fet assumint uns costos que serà difícil de recuperar perquè plou sobre mullat”, es queixa el president de La Confederació, Joan Segarra. La Confederació ha fet pública la primera radiografia de l’‘Anuari 2021’ que corrobora que el 25% van tenir pèrdues l’any 2020.

Les pèrdues es van produir per motius com ara pel tancament o suspensió de serveis i activitats (71,3% de les entitats), per haver de comprar material de protecció, com ara EPIs, o haver de contractar personal de reforç (49,2%) o bé per una disminució de les donacions previstes i altres causes similars (20,7% dels casos). Un 8,5% d’entitats ho atribueixen al fet d’haver tingut places buides.

Una altra conclusió de Segarra és que “les mesures extraordinàries i els ajuts de les administracions al sector han estat insuficients”. D’una banda han estat parcials, no han arribat a tot el sector, i de l’altra, han estat insuficients, perquè no han cobert la totalitat de sobrecostos ni de la pèrdua d’ingressos. “I venim de deu anys d'infrafinançament”, hi afegeix.

Anuari 2021 @LaConfederacio - Radiografies del #TercerSectorSocial

Ja tenim aquí els resultats de la Radiografia 1. Estat de la situació econòmica https://t.co/yN8sxQQ00T

1 de cada 4 entitats socials ha tancat l’any 2020 amb pèrdues econòmiques pic.twitter.com/rCqOlVSnv0

— La Confederació (@LaConfederacio) July 26, 2021

Mirant al present i al futur, el president de la Confederació considera “fonamental" entendre que "ara més que mai el país necessita un tercer sector fort per donar resposta a l’emergència social que ens ha deixat aquesta crisi”. Moltes entitats insisteixen que segueixen cobrint moltes necessitats bàsiques i adverteixen que hi ha moltes famílies en situacions molt complicades i que no veuen encara solucions.

La Confederació, l’organització empresarial que des de l’any 1997 representa a les entitats no lucratives que presten serveis d’atenció a les persones, ha canviat el seu sistema d’avaluació del sector i enlloc de publicar l’habitual ‘Anuari’ aquest any farà quatre radiografies espaiades en el temps per tenir més flexibilitat i tenir dades més ràpides. La primera radiografia de ‘L’Anuari 2021. Radiografies del Tercer Sector Social de Catalunya’ és aquesta que s’acaba de publicar titulada ‘Estat de la situació econòmica de les entitats’.

Ajudes que es van quedar curtes

Pel que fa a les ajudes de les administracions per pal·liar els efectes de la Covid-19, un 70,5% de les entitats socials van rebre algun recurs extraordinari. El 88,7% de les entitats van tenir ajuts de la Generalitat i un 30,4% d’ens locals. La qüestió és, però, que en el 86,1% de casos aquests ajuts no han cobert la totalitat de la pèrdua d’ingressos. Hi ha un 6,9% d’entitats que declaren que sí, que els van servir per pagar totes les despeses imprevistes.

Aquesta primera radiografia de l’'Anuari 2021 del Tercer Sector Social’ també dona dades del primer trimestre d’aquest any i la conclusió és tant contundent com que els efectes de la pandèmia persisteixen. Així, el 71,5% de les entitats han seguit suportant sobrecostos (uns 8.300 euros de mitjana mensual) i el 52,7% segueix amb pèrdua d’ingressos (uns 16.300 euros de mitjana al mes).

Mirant a final d’any, un 26,3% de les entitats socials preveuen tancar l’exercici econòmic 2021 amb pèrdues. “Seguirem reclamant al Govern i al conjunt de les administracions públiques els instruments de suport necessaris per fer front als reptes que tots tenim per endavant”, planteja Segarra.

La Confederació, que agrupa prop de 1.200 organitzacions i 98.500 professionals, ja treballa en la segona radiografia de l’‘Anuari 2021’ per analitzar l’estat i l’evolució de l’ocupació del Tercer Sector Social. Un altre àmbit fortament afectat per la pandèmia. Les entitats tenen temps per respondre-la fins al 13 de setembre.

Etiquetes: exclusió social, pobresa, la Confederació, Covid19, tresoreria i comptabilitat, transparència i rendició de comptes Autor/a: Sònia Pau

El Projecte Alimenta fomenta l'alimentació saludable entre col·lectius vulnerables

dc., 28/07/2021 - 14:50
SocialEl Projecte Alimenta fomenta l'alimentació saludable entre col·lectius vulnerables

28/07/2021Suport Tercer Sector El Projecte Alimenta promou el dret a una alimentació digna, sostenible i saludable entre les persones en situació de vulnerabilitat. Font: Ajuntament de Barcelona El projecte planteja que hi hagi diverses cuines que es posen a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat. Font: Ajuntament de Barcelona L’any 2020 l'Ajuntament va multiplicar de forma considerable els dispositius de provisió d’aliments. Font: Ajuntament de Barcelona El Projecte Alimenta fomenta l'alimentació saludable entre col·lectius vulnerables 28/07/2021Autor/a: Sandra PulidoSuport Tercer Sector

Resum: 

L'Ajuntament de Barcelona i diverses entitats del tercer sector posen en marxa espais per a permetre les persones en risc d'exclusió social cuinar i formar-se en aquest àmbit.

L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa el Projecte Alimenta, que promou el dret a una alimentació digna, sostenible i saludable entre les persones en situació de vulnerabilitat. Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar a la presentació del projecte que aquesta iniciativa va més enllà de l’assistència.

Segons Fuertes “és un model apoderador que dona eines a les persones perquè puguin desenvolupar la seva pròpia autonomia, la seva pròpia elecció, i, per tant, que no generi efectes d’estigma”.

Des del consistori, van explicar, a més, que Alimenta es basa en la promoció d’aliments sostenibles i saludables, és a dir, de proximitat, de temporada i que respecten el medi ambient.

El projecte planteja que hi hagi diverses cuines que es posen a disposició de les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, Soni Fuertes va dir que hi ha persones que, no només necessiten els aliments, sinó també un espai on poder cuinar i, fins i tot, coneixements per a cuinar de forma saludable i per a aprofitar els aliments que queden a la nevera evitant el seu malbaratament.

De moment, aquest juliol ja s’han obert dues cuines gestionades per la Fundació Privada Jovent, que donarà servei als barris del Carmel, la Teixonera i la Vall d’Hebron. El Menjador Solidari Gregal s’encarregarà de l’Espai Alimenta del barri del Besòs i el Maresme, la Fundació Roure, del Gòtic i el Casc Antic, i la cooperativa Impulsem atendrà persones del Raval.

Felipe Reyes, coordinador de projectes de la Fundació Privada Jovent, va comentar que l’objectiu és “donar suport a unes 20-25 persones”. Reyes també va explicar que s’ofereix una part d’acompanyament en la cerca de feina i que els menjars que es donen estan fets per joves en risc d’exclusió social que fan un taller de cuina.

La crisi per la pandèmia empitjora la nutrició

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2020 “va multiplicar de forma considerable els dispositius de provisió d’aliments en relació amb l’any anterior, fins a arribar gairebé a les 50.000 persones”. L’any passat es va lliurar un 16% més d’àpats a través dels menjadors socials (557.000 àpats), “més de 430.000 àpats a través dels dispositius extraordinaris engegats per la Covid-19 i es van servir 1,2 milions d’àpats a domicili o en companyia”, segons el consistori.

Altres entitats com Creu Roja ja tenien en el seu pla d’acció la formació en educació alimentària per promoure una alimentació saludable i econòmica que ajudi a la prevenció i millora de la salut dels infants. De fet, segons l’entitat, l’any 2019 l’alimentació era, juntament amb el lloguer o hipoteca, la principal despesa a la qual les famílies havien de fer front. El balanç de la Creu Roja de març del 2021 indica que una de les principals claus de l’entitat és garantir l’accés a l’alimentació entre els infants i joves, per això es van dur a terme diferents accions immediates.

Segons dades de Save the Children España del 2017-18, a l’Estat espanyol el 18,3% de les famílies no podia consumir carn, pollastre o peix cada dos dies. La mateixa entitat ha analitzat també la situació de les llars vulnerables afectades per la crisi econòmica i social de la pandèmia i en aquest cas s’indica que un 31% de les famílies assistides “declara només menjar carn, peix o equivalents una o dues vegades a la setmana i gairebé el 3% afirma no poder menjar aquesta aliments mai”.

L’estudi també reflecteix que moltes famílies basen la seva dieta en el menjar que reben als bancs d’aliments o altres entitats, com els menjadors escolars. En aquest sentit, la meitat dels nens i nenes només mengen fruita o verdura 1 o 2 vegades al dia.

Des d’Acción contra el Hambre defensen que “moltes famílies a Espanya pateixen dificultats per dur a terme una dieta saludable” i això “afecta la salut física i mental”. De fet, l’entitat aquest 2021 ha realitzat l’esdeveniment ‘Diàleg sobre alimentació saludable i ocupació’ on l’alimentació s’ha posat en el centre per a la transformació: “si una persona no s’alimenta bé, serà impossible que se satisfacin totes les seves necessitats i, per tant, assolir un benestar psicològic”, segons Pilar Moreno, investigadora principal del programa ‘Vives Emplea Saludable’.

A la jornada, també es va posar sobre la taula el fet que la falta de recursos pot dificultar l’accés a una dieta saludable, però també intervenen altres factors com “el coneixement i altres aspectes més psicosocials relacionats amb l’adquisició d’hàbits i actituds”.

Etiquetes: exclusió social, menjador social, ocupació, alimentació, Fundació Roure, Impulsem, Barcelonès Autor/a: Sandra Pulido

Demà la Terra superarà el llindar ecològic

dc., 28/07/2021 - 08:58
AmbientalDemà la Terra superarà el llindar ecològic

28/07/2021Suport Tercer Sector La Xarxa Global de la Petjada Ecològica és l’encarregada de calcular, any rere any, aquesta fatídica data. Font: Pixabay Espanya fa servir tants recursos ecològics com si visqués a 2,52 Terres. Font: Pixabay Demà la Terra superarà el llindar ecològic 28/07/2021Autor/a: Cristina Muelas GuiuSuport Tercer Sector

Resum: 

El 29 de juliol és el dia en què se sobrepassen els recursos que genera el planeta, segons la Xarxa Global de la Petjada Ecològica.

Demà la Terra lamenta la superació del llindar ecològic: els recursos generats pel planeta s’acaben. La Xarxa Global de la Petjada Ecològica –originalment en anglès, Global Footprint Network- és l’encarregada de calcular, any rere any, aquesta fatídica data en funció de les estadístiques de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

El resultat del càlcul ve donat per la divisió entre els recursos que genera la Terra entre la petjada ecològica de la humanitat. Segons l’organització, que reuneix a centenars de persones, països, científics i ONG entre altres, “els éssers humans fem servir tants recursos ecològics com si visquéssim a 1,6 Terres”.

L'evolució del llindar ecològic

La Xarxa Global de la Petjada Ecològica es nodreix també de les dades recollides pel Projecte Global de Carboni (GCP), el qual integra el coneixement dels gasos d’efecte hivernacle per a les activitats humanes i el sistema de la Terra. Tot plegat, determina una evolució al llarg del temps.

Segons es mostra al gràfic, la tendència general del dia de superació del llindar ecològic de la Terra és progressiu. Ara bé, durant les passades dècades la data del calendari ha anat avançant a un ritme més lent.

Si ens fixem en l’any 2020, la data de superació va ser el passat 22 d’agost. Aquesta xifra és conseqüent d'acord amb la caiguda inicial de l’ús de recursos naturals durant la primera meitat de l’any, degut als bloquejos que va causar la pandèmia per la Covid-19.

El cas d'Espanya

Particularment a Espanya, segons les dades de la Xarxa Global de la Petjada Ecològica per a l’any 2017, el país ostenta una petjada ecològica de 4 gha per persona. Això vol dir que Espanya explota el seu ecosistema 4 vegades més ràpid del que aquest és capaç de renovar-se a sí mateix.

Si ens fixem en el nombre de Terres, Espanya fa servir tants recursos ecològics com si visqués a 2,52 Terres.

Segons el darrer informe ‘Living Planet Report 2020’ publicat per l’organització World Wildlife Fund (WWF), “el nostre món natural s’està transformant més ràpidament que mai com a resultat dels nostres estils de vida del segle XXI, i el canvi climàtic està accelerant aquest procés”.

L’informe del WWF planteja també que “des del 1970 la nostra petjada ecològica ha superat la taxa de regeneració de la Terra i, aquest excés, erosiona la salut del planeta i, amb ell, les perspectives de la humanitat”.

Calcula la teva pròpia petjada ecològica

El portal de la Xarxa Global de la Petjada Ecològica ofereix també la possibilitat de fer els teus propis càlculs i veure quants planetes faríem servir si tota la població visqués com un mateix. A través de footprintcalculator.org pots determinar també quin seria el teu dia de superació del llindar ecològic de la Terra.

Per tal de determinar-ho, la plataforma demana qüestions com, per exemple, amb quina freqüència menges productes pecuaris (d’origen animal o vegetal que no han estat sotmesos industrialment per produir productes elaborats o semielaborats); en quin tipus d’habitatge vius i de quin material està fet, entre d'altres.

Etiquetes: desenvolupament sostenible, canvi climàtic, WWF, Xarxa Global de la Petjada Ecològica, ONU Autor/a: Cristina Muelas Guiu

Gustavo de la Torre: "Estem contra qualsevol ingerència estrangera que atempti contra la sobirania de Cuba"

dt., 27/07/2021 - 17:14
InternacionalGustavo de la Torre: "Estem contra qualsevol ingerència estrangera que atempti contra la sobirania de Cuba"

27/07/2021LaviniaNext Alguns membres de l'associació durant una concentració realitzada davant el Consolat de la República de Cuba a Barcelona el 27 de març de 2021 per demanar el desbloqueig dels Estats Units a Cuba. Font: Angeles Salazar L'entitat demana el desbloqueig dels Estats Units a Cuba i defensa la sobirania i independència del poble cubà. Foto: Llicència CC. En les darreres setmanes L'Havana ha estat testimoni de diverses protestes de part de la ciutadania en contra del règim cubà. Font: Llicència CC Gustavo de la Torre: "Estem contra qualsevol ingerència estrangera que atempti contra la sobirania de Cuba" 27/07/2021Autor/a: Carlos FanecaLaviniaNext

Resum: 

El vicepresident de l'Asociación de Cubanos en Catalunya José Martí denuncia el bloqueig que pateix Cuba per part dels Estats Units i ens parla de la visió de l'entitat sobre les mobilitzacions a L'Havana.

Diversos trets culturals i socials evidencien la relació entre Catalunya i Cuba que al llarg dels anys s'ha anat construint. Aquesta relació queda palesa amb la gran quantitat d'entitats relacionades amb Cuba i la seva cultura que hi ha a Catalunya. Una d'elles és l'Asociación de Cubanos en Catalunya José Martí, una entitat que ret homenatge al polític i poeta cubà, i amb la que hem volgut parlar per conèixer la seva visió de les mobilitzacions que s'han produït durant les darreres setmanes a L'Havana contra el govern cubà.

El vicepresident de l'entitat, Gustavo de la Torre, ens aporta la visió de l'entitat sobre aquestes mobilitzacions, així com del govern de Cuba, dels Drets Humans i de la desinformació dels mitjans de comunicació quan parlen de l'illa. De la Torre també denuncia el desbloqueig que pateix Cuba per part dels Estats Units, com afecta al país centreamericà, als cubans i cubanes de tot el món, i a les persones i empreses que volen visitar o relacionar-se econòmicament amb Cuba.

Molts llaços uneixen les cultures catalana i cubana. Com és la relació entre catalans i cubans?

A la història de Cuba i la concreció de la seva cultura hi ha molts detalls i aportacions dels països catalans. La gesta independentista a Cuba va comptar amb milers de catalans que van adobar amb la seva sang la terra cubana, i d'altres que van seguir fent aportacions com és el cas de José Argenter Miró, que va arribar a ser el segon al Mando del Estado Mayor d'Antonio Maceo i qui, quan va acabar la contesa, va deixar anotacions històriques molt valuoses d'aquesta. Hi ha altres identificacions a esmentar com l'estelada i el Rom Cremat.

És meritori aclarir que l'estreta relació intercultural del criollisme cubà en desenvolupament i dels catalans va deixar empremta en ambdós costats que van quedar com estampes dins les nostres cultures: les havaneres, les cobles camperoles referides als catalans, els noms que formen part de la història de Cuba, com els Sardà, Payret, Sarrià, Partagàs, Torrens o Bacardí. Inclús, José Martí va fer referència al timbaler del Bruc a la seva obra 'La Edad de Oro' per parlar de la valentia. Aquestes esteles deixen clar com de propers i agermanats estem avui dia.

Què ens diferencia i què ens uneix?

Només com a exemples, ens diferencia l'idioma sense ser una barrera; els horaris dels menjars; la forma de fer música, que a Catalunya prefereixen agermanar-se fent els castellers i a Cuba les rodes de salsa cubana; que els catalans són mesurats i nosaltres busquem distingir-nos; que ningú sap més ni juga millor al beisbol que nosaltres i als catalans els fascina el futbol; a nosaltres ens agrada un bon congrí, porc fregit i 'yuca al mojo' i als catalans la carn a la brasa, el bon vi i els calçots.

Ens uneix la determinació de defensar el que és autòcton de la nostra història i cultura, la fermesa en reclamar respecte a l'autodeterminació i a enfortir la unitat de la societat. També destaquem el sentit de la solidaritat i que les dificultats no són impediment per posar valentia als projectes difícils, el gaudi de la natura i la responsabilitat de tenir-ne cura. I en les festes o carnavals nosaltres tenim els 'muñecones' i aquí els gegants.

"A catalans i cubans ens uneix la determinació de defensar el que és autòcton de la nostra història i cultura"

Quina és la vostra visió de les protestes que estan succeint a Cuba aquestes darreres setmanes?

Les mancances i dificultats econòmiques, provocades principalment per la criminal política de bloqueig econòmic, financer i comercial dels EUA, han generat desànims, insatisfaccions i malestar a la societat cubana, essent un detonant la pandèmia, on també escassegen medicaments i material sanitari. Biden no ha retirat les 243 mesures restrictives de l'administració Trump. És impossible que Cuba compti amb aliments o energia si les companyies de vaixells es neguen a portar productes per temor a represàlies i dures sancions del govern estatunidenc.

A més, el que hem observat aquestes setmanes no ha estat un fet aïllat, no és fruit de l'ús constructiu i reivindicatiu de què seria una protesta legítimament ciutadana. Ha estat un espectacle lamentable promogut, iniciat i executat per grupuscles fonamentalment incentivats pel finançament estranger, els quals han utilitzat una violència inusitada i innecessària, sense més argument que l'ús d'un llenguatge absurdament groller. Un escenari que la premsa ha manipulat, donant una versió tergiversada de la realitat cubana, fent-se ressò de falsedats i fabricant fake news.

A què es deu aquesta reacció de part de la societat cubana? I per què ara?

No és la primera vegada que el poble cubà afronta accions com aquesta. La campanya de desinformació i d'incitació a realitzar actes violents i generar conflictes interns, utilitzant les xarxes, està orquestrada i dissenyada per grups especialitzats i tancs pensants des dels EUA. L'anomenada "oposició" ha format els seus propis grups (Damas de Blanco, UNPACU, PPDHC, Cuba Decide o Movimiento San Isidro), però tots sense programes polítics que reflecteixin les necessitats de Cuba i enfrontats entre si, buscant la major part del pastís dels 20 milions de dòlars.

Podem recordar el Maleconazo, l'agost de 1994, que va acabar quan el poble va reaccionar per defensar els barris i la presència de Fidel Castro en primera línia (avui Díaz-Canel). Aquests incidents són el resultat de lleis discriminatòries, selectives i incentius a la irregularitat i il·legalitat des dels EUA (Llei d'Ajuste Cubano, incompliments de visats, recompenses pel segrest per la força d'embarcacions i aeronaus, etc.), així com de les insatisfaccions que genera un bloqueig econòmic de sis dècades i que la premsa capitalista i aliats atribueixen al govern revolucionari.

S'esgrimeix la defensa dels Drets Humans (DH). Quina és la situació dels Drets Humans a Cuba?

Els Drets Humans no es poden limitar, únicament, a votar a un partit polític cada quatre anys, a viure a una societat consumista (per cert, productes fabricats de matèries primeres espoliades al tercer món) o l'existència d'una premsa rosa que pensa a vendre; mentrestant es violen els drets dels treballadors, amb un abisme de desigualtats de gènere, raça, religió i ideologia; es desnonen famílies i el sector privat té el privilegi de l'acomiadament fàcil i imposa condicions laborals de semiesclavitud. Sense esmentar la promoció d'altres flagels socials.

És hipòcrita exigir DH mentrestant es tenen cossos policials que colpegen, reprimeixen manifestacions pacífiques amb gasos lacrimògens i armes amb bales de foam o de goma, es retallen serveis públics en benefici del sector privat i se socialitza descaradament el deute privat. És immoral demandar DH quan es promouen guerres de rapinya i cops d'Estat a governs constitucionals per instaurar règims servils i còmplices. No es poden exigir quan la premsa "lliure" capitalista té establida una línia editorial que respon a un guió polític establert. Res d'això es viu a Cuba.

Quin paper juguen els Estats Units en aquestes protestes, doncs?

Cuba porta sis dècades afrontant tot tipus d'agressions: infiltració de bandits (que van assassinar pagesos i mestres), intervenció militar, sabotatges a instal·lacions econòmiques i públiques, atemptats contra dirigents, guerra biològica, campanyes propagandístiques, atacs informàtics, estrangulament econòmic i la subversió ideològica. Tot en clara violació del Dret Internacional i finançat amb fons milionaris del contribuent estatunidenc a través de l'USAID i la NED, entre altres empreses, que responen al guió de la CIA contra la Cuba socialista. Inclòs plataformes com Twitter, Facebook o Instagram s'utilitzen per a la instigació a cometre tot tipus de delictes.

"Cuba porta sis dècades afrontant tot tipus d’agressions"

L'ús d'elements desarrelats socials, que es deixen arrossegar per engrunes i prebendes, ha estat una via utilitzada per l'imperialisme ianqui per atacar el procés socialista cubà des de dins; usant com a guspira les manipulacions, però també les greus mancances generades pels mateixos que s'erigeixen amb la bandera de la "llibertat", "Drets Humans" i "democràcia". I no podem oblidar que des de Florida hi ha una Mafia anticubana, provinent de la dictadura de Batista, que enyora tornar a convertir Cuba en el "Casino i Bordell del Carib" que era abans de 1959.

Esteu a favor del desbloqueig i defenseu la sobirania i independència de Cuba. En quins àmbits afecta el bloqueig dels Estats Units?

El bloqueig dels EUA afecta a tots els sectors econòmics i socials de Cuba, però també a la comunitat cubana resident en l'exterior; ja que limita i obstaculitza les comunicacions i l'enviament de remeses. També es nota en les condicions i preus que distingeixen als qui viatgen a Cuba dels quals van a països del seu entorn. El bloqueig viola flagrantment tant els drets de la població cubana com de tota aquella persona que desitgi visitar Cuba o empresa que tingui intencions de comercialitzar amb l'Illa.

Per descomptat, estem en contra del bloqueig a Cuba i exigim la seva derogació immediata. Estem contra qualsevol acte d'ingerència estrangera que atempti contra la sobirania i independència del poble cubà i el seu dret inalienable a definir i construir lliurement el seu futur. També condemnem les campanyes de difamació i el finançament de grupuscles de subversió. També exigim el tancament de la Base Naval de Guantánamo, únic lloc on es violen els Drets Humans, i la devolució d'aquesta porció de territori al seu legítim amo: el poble de Cuba.

Trobeu suports per part de la política internacional?

Des de 1992 fins avui, en l'Assemblea General de l'ONU s'ha votat en 29 ocasions, on per majoria s'ha condemnat aquesta política de genocidi i setge econòmic imposada pels EUA. En tots els continents s'han donat incomptables manifestacions de solidaritat amb Cuba. Els pobles del món reconeixen amb elles la tasca humanista i solidària de cooperació que Cuba brinda des dels inicis de la Revolució amb metges, mestres, assessors culturals, etc. i sense violar la sobirania de cap país ni imposar condicions polítiques; és a dir sobre pilars de total respecte.

Avui Cuba compta amb dues vacunes que no pot aplicar a la seva població per falta d'inputs sanitaris necessaris i que el bloqueig impedeix que Cuba adquireixi; no obstant això, la comunitat internacional s'ha bolcat en una campanya de recollida de fons, per a fer arribar xeringues a l'Illa. En l'Estat espanyol es va crear el compromís de recollir fons per a un milió de xeringues; però la sensibilitat de la societat espanyola l'ha sobrepassat amb escreix, perquè ja es compta amb fons per a adquirir poc més de quatre milions de xeringues.

S'assenyala que Cuba censura l'ús d'internet. Fins i tot se l'acusa de bloquejar aquest servei. És accessible l'internet dins de l'Illa?

Cuba ha fet un ampli salt en l'ús de les telecomunicacions, amb espais informatius molt rigorosos. Però no podem oblidar que els pilars tècnics fonamentals d'internet estan en mans de grans empreses capitalistes i que la majoria són estatunidenques o amb tecnologia patentada en aquest país, comptant amb el poder de bloquejar o eliminar dominis i comptes, així com de restringir la connectivitat de qualsevol zona geogràfica o país del món.

Encara que Cuba va començar la seva carrera en la computació als setanta, realment els EUA va permetre la seva connexió a internet en 1996, amb una amplada de banda igual al d'un hotel a Miami i no li permet connectar-se als cables submarins que voregen l'Illa, a pocs quilòmetres de la costa. Va ser Veneçuela la que va brindar la connexió al cable ALBA 1. Però no és suficient, i menys si el bloqueig impedeix utilitzar serveis de Google, plataformes de desenvolupament col·laboratiu de Source Forge i la descàrrega d'aplicacions d'Android, entre altres.

Les informacions que arriben des de Cuba solen ser esbiaixades. És possible informar-se de la situació des de tan lluny? Com fer-ho?

Realment, l'enfocament no és que la informació esbiaixada arribi de Cuba, sinó que el que es publica sobre Cuba és el que està esbiaixat i es produeix en els grans mitjans de comunicació capitalistes coneguts mundialment i en alguns mitjans alternatius específics dins de Cuba, els quals compten amb suport tècnic i financer extern.

És hipòcrita dir que Cuba no informa de la realitat, quan els llocs informatius digitals estatals cubans estan sota constants atacs cibernètics o apagades de serveis en mans d'empreses capitalistes. Igualment, comptes a les xarxes a favor de la Revolució són bloquejades injustament sobre falsos arguments. De totes maneres, hi ha molts llocs fidedignes: Razones de Cuba, Granma, Juventud Rebelde, Bohemia, la Jiribilla, el Centro de Investigación de Política Internacional o alternatius com la Pupila Insomne, PostCuba, La Santa Mambisa, entre altres. En l'estat espanyol tenim, entre altres, a Cubainformación.

"És hipòcrita dir que Cuba no informa de la realitat, quan els llocs informatius digitals estatals cubans estan sota constants atacs cibernètics o apagades de serveis en mans d'empreses capitalistes"

Com esteu vivint aquest conflicte des de la distància? És possible contactar amb familiars i amics?

Des d'aquí ho vivim amb preocupació, amb consternació, amb gran dolor i, també, amb molta indignació. Som molt conscients que el sistema polític a Cuba no és perfecte, que existeixen moltes coses que poden tenir una altra via de solució, però sobretot és un sistema perfectible des de la unitat, l'autòcton i la independència que gaudeix avui dia el país, amb la voluntat política que posen els diversos factors: socials, polítics i governamentals: que el seu conjunt és la Nació.

El socialisme cubà, des de gener de 1959, ha construït diversos espais per a l'activa participació de la ciutadania en la presa de decisions essencials del país. Som crítics en tots els aspectes de la vida quotidiana, sense excloure la política. Cuba compta amb més de 2000 organitzacions no governamentals que abasten tots els sectors: religiós, estudiantil, sindical, cultural, etc. Entenem que la crítica, canalitzada constructivament, en nom del bé comú, és una eina necessària per al desenvolupament en general. Però no ens entenem amb la violència ni la traïció.

Hi ha diverses associacions de cubans i cubanes a Catalunya. Quina és la situació i el posicionament majoritari dels cubans i cubanes residents a Catalunya i aquestes associacions?

No coneixem totes les associacions de cubanes i cubans a Catalunya. N'hi ha netament de promoció cultural i altres que sí que toquen aspectes polítics. Algunes es defineixen per la seva alineació als interessos imperialistes i organitzacions polítiques de la dreta i extrema dreta espanyola; però també hi ha unes altres que no combreguen amb les agressions a la Pàtria ni amb les brutes campanyes propagandístiques d'enganys i difamacions, i que treballen mà a mà amb la solidaritat amb Cuba, per a trencar el bloqueig i la desinformació sobre la realitat cubana.

A més dels mitjans, tant de Catalunya, de l'Estat espanyol i europeus, que responen a aquesta línia preestablerta d'atacs contra Cuba, onejant falsos tòpics de "Drets Humans" o "llibertat d'expressió", i sobre prismes de supremacia europeistes, podem afegir que cada vegada hi ha més cubanes i cubans que no emigren per qüestions polítiques, sinó per altres raons que poden acompanyar a qualsevol ésser humà. És fals emmarcar una emigració com que fuig del comunisme, quan en el món milions fugen pels horrors del capitalisme que existeixen als seus països.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, drets humans, Cuba, Estats Units Autor/a: Carlos Faneca

Ginesta Urbano: “El dol per una interrupció de l'embaràs es pateix amb molta soledat i incomprensió”

dl., 26/07/2021 - 21:47
ComunitariGinesta Urbano: “El dol per una interrupció de l'embaràs es pateix amb molta soledat i incomprensió”

26/07/2021LaviniaNext A Contracor és una entitat per a l’acompanyament del dol per la interrupció de l’embaràs per motius mèdics, personals o socials. Font: A Contracor. La Ginesta Urbano és presidenta d'A Contracor. Font: A Contracor. La decisió d’interrompre un embaràs de manera voluntària o legal és una situació que encara està envoltada d’un gran tabú. Font: A Contracor. Ginesta Urbano: “El dol per una interrupció de l'embaràs es pateix amb molta soledat i incomprensió” 26/07/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Parlem amb la presidenta d’A Contracor, una entitat per a l’acompanyament del dol per la interrupció de l’embaràs per motius mèdics, personals o socials.

La decisió d’interrompre un embaràs de manera voluntària o legal és una situació que encara està envoltada d’un gran tabú. Sempre és una determinació que es pren a contracor i que genera molt de dolor. D’aquest fet agafa el nom A Contracor, una entitat que vol donar visibilitat a aquestes pèrdues gestacionals i exigir que s’autoritzi, es respecti i es deslliuri de l’estigma el dol que se’n deriva. En parlem amb la Ginesta Urbano, la seva presidenta.

La societat, avui, encara no és capaç d’entendre el dol gestacional després d’una interrupció legal o voluntària de l’embaràs?

No, malauradament encara ens trobem amb moltes dificultats en aquest sentit. Si bé últimament s’està parlant molt més del que és el dol gestacional, quan parlem d’un dol després d’una interrupció legal o voluntària de l’embaràs, moltes vegades ens trobem que la situació xoca en les altres persones. Et diuen: però si això ho has decidit tu, ja saps que anava a passar...

Aquestes persones se senten incompreses.

És que cal deixar clar que és una situació que provoca molt de dolor, perquè realment no és una decisió que es prengui voluntàriament, en aquest context la paraula ‘voluntària’ fa molt de mal. Una de les companyes de l’associació sempre ho explica molt bé dient que una dona en aquesta situació es troba davant de dos precipicis, i ha d’escollir per quin llançar-se.

Com es viu aquest dol?

Es pateix en silenci perquè no s’arriba a entendre el dolor que provoca aquesta decisió. I és clar, agreujada per un factor de culpa. És cert que generalment sempre existeix aquest sentiment de culpa, també en avortaments espontanis, perquè la dona pensa que potser ha estat culpa seva perquè ha menjat això o allò, perquè ha fet aquesta o altra activitat, pensa que potser no s’ha cuidat prou… però quan parlem d’una interrupció que la dona ha decidit tirar endavant, és claríssim d’on ve aquest sentiment de culpa.

D’on ve aquesta culpa?

Dels papers que tu signes per autoritzar que et provoquin el part i això desencadeni la mort del teu fill o filla. El dol per un avortament voluntari es pateix amb moltíssima soledat i incomprensió, et sents buida i molt culpable, saps que ho has de fer i que no tens més opció perquè ets conscient de quina vida li anava a esperar al teu fill o filla.

Sovint es pensa que és una decisió que es pren des d’un punt de vista egoista, però en realitat es pren des de l’amor més absolut. Això encara molta gent no ho pot entendre. T’estimes tant el teu fill que no pots permetre que visqui en segons quines condicions.

Des d’A Contracor feu molt d’èmfasi en la importància del record, quan sembla que la societat empenyi a oblidar.

Es creu que oblidant aquesta pèrdua i mirant endavant tot plegat passarà i restarà com quelcom totalment secundari a la teva vida, i mai més tornaràs a pensar-hi. I realment és tot el contrari. Com més intentes apartar aquest record, més mal et fa. Per això nosaltres sempre diem a les dones en aquesta situació que ningú les faci creure que no és el seu fill o que no és res. No és veritat: són els nostres fills i no hem de permetre que ningú ens els faci oblidar.

També és una manera de tancar el dol.

Sí, per això sempre recomanem preparar l’arribada del nadó, encara que vagi a morir, i fer un ritual de comiat i encarregar-se del cos, si és possible. El dol és un procés que s’ha de passar i aquesta és una manera d’ajudar a tancar-lo, perquè si no, és quelcom que sempre queda dins. De fet, ens hem trobat amb moltes dones grans que van perdre el seu fill durant l’embaràs i tothom els hi va dir que ho oblidessin, però poden han passat molts anys i encara els fa mal i ploren quan ho recorden, i això és perquè el procés de dol no s’ha fet com s’havia de fer.

I si parlem de l’àmbit sanitari, generalment els processos en aquests casos són els adients?

Generalment creiem que sí, però sempre hi ha casos i casos. A Catalunya, en aquest aspecte, estem molt millor i més avançats que a altres comunitats, però ens hem trobat casos molt forts. El que passa és que sempre acabes depenent de l’empatia del personal que t’atengui, i és una de les coses que volem canviar. Cal fer un protocol i que aquest s’apliqui, també que els professionals sanitaris s’impliquin en aquest procés, perquè les dones que ho viuen estan en un moment molt vulnerable.

Ho saps molt bé perquè ho vas viure en primera persona.

Sí, en la meva interrupció jo no tenia informació absolutament de res. Només m’havien dit el que passaria, que anava a parir, que em donarien unes pastilles i que em posarien l’epidural si la volia. Tret d’això, no sabia res més. Per sort, les infermeres em van tractar molt bé i sempre els hi estaré molt agraïda. Van ser les persones les que em van atendre bé, no un protocol hospitalari.

Què s’ha de dir i què no per no causar més dolor a la persona que ha patit aquesta pèrdua?

Hi ha moltíssimes coses que es diuen de forma automàtica, que pensem que li estem fent un bé a la persona i en realitat l’estem enfonsant una mica més. Un dels nostres projectes va ser un petit estudi amb dones que van haver d’interrompre el seu embaràs i vam recollir les frases que els hi havien dit durant el seu dol, que eren per animar-les i els hi van causar l’efecte contrari, els hi van fer mal. En vam treure una pila. Hi ha gent que té molt poc tacte en aquest sentit.

Quines van ser les més comunes?

Per exemple, et diuen que encara ets jove, que ja et tornaràs a quedar embarassada. Però és clar, en aquell moment no vols un altre fill, vols el que has perdut i no tornarà. Et posicionen en un futur que tu en aquell moment no hi vols estar, el que vols és tenir al teu fill i saps que no pots perquè s’ha mort. També coses del tipus ‘millor que passi ara que més endavant’, o allò de ‘tot passa per alguna raó’, que és una frase que fa molt de mal.

Aquesta mena de frases es diuen perquè volen evitar que hi pensis, que ploris i que expressis el teu dolor, i justament és el contrari: els pares que estem de dol necessitem plorar, desfogar-nos i explicar el que ens passa. Parlar del nadó com a nadó també ajuda, perquè sovint es parla de fetus, i no sempre és així.

I quina és la manera d’ajudar a una persona que està passant per aquesta situació?

De vegades ajudar és tan senzill com dir ‘ho sento molt, no m’imagino pel dolor que estàs passant’, i ja està. La gent sovint intenta posar-se al teu lloc i això no és possible ni reconforta la persona que està passant aquest dol. Simplement això, dir que ho sents, oferir ajuda o, de vegades, una simple abraçada ja ho diu tot i alleuja el dolor.

El tabú social que encara carreguen aquestes persones és molt feixuc.

Sí, malauradament és així. I si parlem en general, encara avui no se sap massa com és un avortament. La gent sovint no sap el que passa quan hi ha avortaments d’embarassos avançats. I és clar, quan expliques que has hagut de parir la criatura, que l’has tingut a les mans, es posen les mans al cap i et diuen ‘que dur’.

Manca molta pedagogia sobre el que suposa un avortament. També es creu, equivocadament, que un avortament durant el primer trimestre que es produeix perquè la dona ho ha decidit, sigui per raons econòmiques o personals, no fa mal, i això és totalment erroni.

Hem parlat molt de les dones, de les mares, però, i els homes?

Són uns grans oblidats en tota aquesta qüestió, tant pel que fa als professionals com la societat en general. Molt poca gent els pregunta a ells com estan. I el cert és que ells també han perdut un fill. Es troben en una situació en què veuen que la seva parella està patint moltíssim i ells també tenen aquest sentiment de pèrdua, perquè la il·lusió per tenir un fill o filla és compartida. Ells també pateixen molt.

A Contracor ha nascut per canviar tot això.

Sí, ara mateix tenim diversos fronts oberts, però bàsicament el que volem aconseguir a curt termini és que el dol per una interrupció de l’embaràs sigui reconegut i no tant jutjat com és ara. És urgent acabar amb l’estigma que existeix amb l’avortament voluntari. Hem conegut els casos de moltes dones que no s’atreveixen a dir que han perdut un fill per decisió seva per aquest trauma i estigma.

Per això volem apropar a tothom les nostres experiències i deixar clar que no s’està fent res dolent, sinó al contrari, és una decisió que es pren per salvar un infant d’una vida amb una malaltia o malformació greu, o sense recursos per viure dignament. Cal que aquest dol sigui acceptat per la societat.

Demaneu que sigui un dol autoritzat, en quin sentit?

Parlem, per exemple, dels permisos de baixa. En cas d’un avortament de menys de 26 de setmanes, només es concedeixen els dies per ingrés, és a dir, que si el metge de capçalera no cursa una baixa, per ansietat o depressió normalment, la persona ha de tornar a treballar al cap de tres dies. Tres dies no són res. I nosaltres reivindiquem que no estem deprimides ni patim ansietat, estem de dol. Aquest és un procés d’adaptació que hauria d’estar reconegut, perquè mentre se segueixi disfressant d’altres coses, el dol és quelcom que seguirà invisibilitzat.

Queda molta feina per fer, però s’ha millorat en els darrers anys?

Sí, s’han activat protocols i hi ha hospitals que els apliquen i respecten pel que fa a la mort gestacional. També hi ha centres que preparen capsetes per recollir totes les coses del bebè, com la pinça o unes petjades, per recordar el nadó. Sense anar més lluny, jo, personalment, m’hauria endut un munt de coses de la meva filla, però no ho vaig fer perquè no sabia que es podia.

Un dels projectes més destacats d’A Contracor va precisament en aquesta línia.

Sí, vam iniciar la campanya ‘Embolcalla’l’ després de parlar amb moltes dones que ens van dir que els havien presentat els seus bebès en empapadors o draps quirúrgics. El que volem és incidir en la importància de preparar l’arribada del nadó, perquè sovint no es pensa en això per desconeixement o per por.

Per això col·laborem amb els hospitals repartint uns saquets que preparem amb un amanyac i un gorret, per preparar el moment de l’arribada i que l’hospital tingui una eina per rebre el nadó, embolcallar-lo bé i presentar-lo als pares d’una manera més càlida i humana. Aquest fet marca una diferència important, sobretot pel que fa al record que es té d’aquest nadó.

També heu presentat una moció a l’Ajuntament de Girona, amb dues entitats més, per al reconeixement públic del dol perinatal, gestacional i neonatal.

Sí, fa pocs dies que es va aprovar i n’estem molt satisfetes, perquè no només s’ha presentat a Girona sinó a gairebé tots els pobles de Catalunya. Entre altres coses, hem demanat un espai de dol al cementiri i així avançar en aquest reconeixement públic i autoritzat del dol. No és quelcom que ens hem inventat nosaltres, sinó que ja hi ha altres associacions com Little Stars, a la Catalunya Central, o Anhel, al Vallès, entre moltes altres, que han inaugurat espais de record als cementiris.

El fet que es dediqui un espai com aquest és una declaració de cara als pares per reconèixer que els seus fills han existit, reconèixer el seu dolor i oferir-los suport.

Com es pot col·laborar amb A Contracor?

De diverses maneres. Les famílies que han passat per una interrupció de l’embaràs poden fer-se sòcies de l’entitat, tenim grups de suport i també es pot ajudar en l’elaboració dels saquets que repartim als hospitals per a les famílies. I sobretot, fent difusió de qui som i el que fem. Com més gent ens conegui més lluny arribarem i podrem ajudar més famílies. A l’equip tenim dues psicòlogues que ofereixen una guia en aquestes situacions.

Els grups d’ajuda mútua que tenim també funcionen molt bé, són una eina molt bona, un espai tancat on sentir-se segur per explicar el que ha passat sense sentir-se jutjat per ningú.

Etiquetes: mediació i cohesió social, salut i discapacitat, avortament, embaràs, Contracor Autor/a: Dani Sorolla

Amics de la Gent Gran aboca esforços contra la soledat en un altre estiu pandèmic

dl., 26/07/2021 - 13:06
SocialAmics de la Gent Gran aboca esforços contra la soledat en un altre estiu pandèmic

26/07/2021FCVS Una de les activitats de la campanya d'estiu de la delegació de Tarragona d'Amics de la Gent Gran. Font: Amics de la Gent Gran Una de les celebracions de Sant Joan d'Amics de la Gent Gran a Granollers. Font: Amics de la Gent Gran Els Amics de la Gent Gran de la delegació del Garraf van celebrar Sant Joan a la fresca. Font: Amics de la Gent Gran Amics de la Gent Gran aboca esforços contra la soledat en un altre estiu pandèmic 26/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

L’entitat reforça l’acompanyament i organitza activitats presencials en grups petits per evitar que dues mil persones passin soles el temps de calor.

L’estiu més esperat per a moltes persones no hauria de ser el de la soledat i l’aïllament per a milers de persones grans i per això l’entitat Amics de la Gent Gran ha posat en marxa la campanya ‘Estiu en Companyia: amb ganes de reconnectar, de celebrar, de viure’l’.

“És una època complicada i d’especial dificultat, perquè la gent marxa de vacances i les persones grans que estan soles perden referents, encara que sigui la veïna o una amistat. Per això redoblem esforços”, explica la responsable d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran a Barcelona, Anna Gris. Això passa cada estiu, però aquest més, assenyala. És evident que moltes persones podran marxar després de mesos de més restriccions per la pandèmia de la Covid-19 i també ho és que la gent gran que viu sola porta mesos de més patiment per les restriccions.

El perill de les onades de calor

Gris també alerta que a l’estiu, amb les onades de calor, es posa de manifest que moltes persones grans viuen en pisos no prou adequats i “a la soledat no desitjada s’hi afegeix la incomoditat”. Abans de la pandèmia, el 69,4% de les dones i el 66,2% dels homes de més de seixanta-cinc anys patien solitud no desitjada a l’Estat, segons l’estudi 'La solitud en les persones grans: prevalença, característiques i estratègies d'afrontament', del programa de 'Gent Gran' de la Fundació "la Caixa".

Amb l’arribada de la pandèmia diferents estudis van mostrar que aquestes dades creixien. El 41% de la gent gran va manifestar un augment del seu sentiment de solitud i el 59% se sentia més vulnerable, segons l’enquesta ‘L’Impacte de la COVID-19 en la Soledat de les Persones Grans’, publicada per l’Observatori de la Soledat de la Fundació Amics de la Gent Gran.

Davant d’aquest panorama i per intentar mitigar una mica l’efecte pandèmia, a Amics de la Gent Gran han tingut clar que havien d’actuar tant o més que cada estiu. Els eixos d’acció van des de l’augment del nombre de trucades de reforç emocional i visites a domicilis i residències, fins a l’organització d’activitats i sortides (seguint les pautes de les autoritats sanitàries), passant per teixir un circuït de trucades entre les mateixes persones grans de l’entitat.

“Hi ha persona grans que porten més d’un any i mig de molt de patiment. Ens podem veure, però no abraçar-nos. Ni podem fer actes molt massius. A partir d’aquí tot el que organitzem és a dins de les mesures necessàries, però significa mantenir contactes i això és molt important”, resumeix la responsable d’Acció Social d’Amics de la Gent Gran a Barcelona.

Les activitats i les sortides socials i culturals són, per tant, de petit format. Des de cada districte de Barcelona o de cada delegació en diferents municipis es proposa a les persones grans que viuen a prop que es trobin amb algun voluntari o voluntària en un bar o visitin una exposició i a partir d’allà poden sorgir més trobades. S’intenta crear una estructura de xarxa veïnal, com les xarxes de distribució d'aliments que han sorgit en molts barris. La qüestió és, en definitiva, passar estones en companyia.

Fa uns dies més de 160 persones dels districtes de @bcn_hg i @Bcn_NouBarris van gaudir de la #música de la Nova Big Band de Jazz.

Aquí teniu algunes fotos!

Gràcies a totes les persones que feu possible aquest #EstiuEnCompanyia
ℹ️https://t.co/DYBI87frSr pic.twitter.com/T61DP2321X

— Amics de la Gent Gran (@AmicsGentGran) July 19, 2021

Gris reconeix que encara hi ha moltes persones grans que tenen por de sortir i en aquests casos es reforça l’estona d’acompanyament via telefònica. Com han denunciat altres entitats, han detectat un augment de situacions d’angoixa i de patiment entre les persones usuàries.

El càlcul és que unes dues mil persones en risc de patir soledat es beneficiaran d’aquesta campanya d’estiu. Es compta amb més de 2.600 persones voluntàries i l’entitat demana la col·laboració econòmica per cobrir les despeses, perquè les activitats són sempre gratuïtes.

Durant l’any 2020, Amics de la Gent Gran va donar suport a 2.700 persones grans gràcies a la mobilització de 2.689 persones voluntàries i a l’ajuda de 4.329 persones sòcies i donants. A causa de la pandèmia, les activitats es van haver de reinventar sense gairebé cap contacte directe. Un dels grans esdeveniments és sempre el dinar del Nadal i es va substituir per l’entrega d’un lot de Nadal als usuaris i usuàries.

L’acció social de l’entitat, que des del 1987 actua contra la soledat i la marginació social de les persones grans, es desenvolupa a 128 municipis.

Etiquetes: gent gran, solitud, amics de la gent gran, Voluntariat Social, mediació i cohesió social, drets humans i desigualtat, intervenció social Autor/a: Sònia Pau

L’artteràpia fa de pont perquè dones supervivents de tràfic d’éssers humans s’expressin

dl., 26/07/2021 - 07:14
SocialL’artteràpia fa de pont perquè dones supervivents de tràfic d’éssers humans s’expressin

26/07/2021FCVS Del taller d'artteràpia n'han sortit onze fanzins que s'exposen fins a finals de juliol a la Galeria Atelier. Font: Fundació Surt 'Relat’ART' recull els fanzins creats per un grup de dones supervivents de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Font: Fundació Surt L’artteràpia ofereix una oportunitat d’acompanyament psicoterapèutic a dones per a les quals parlar d’un fet traumàtic pot resultar amenaçador. Font: Fundació Surt L’artteràpia fa de pont perquè dones supervivents de tràfic d’éssers humans s’expressin 26/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

L’expressió d’experiències i sentiments a través de l’art forma part del procés de recuperació de dones ateses a la Fundació Surt. Les seves obres es poden veure a la Galeria Atelier de Barcelona.

En el marc de l’atenció integral a dones supervivents de tràfic d’éssers humans (TEH) a la Fundació Surt, l’artteràpia és una de les formes d’acompanyament. “Treballem a partir de dos eixos: els materials artístics i el vincle que s’estableix entre la terapeuta i la persona acompanyada”, explica l’artterapeuta i experta en trauma Ángela Galán. És l’encarregada del taller de la Fundació Surt i el resultat artístic, onze fanzins amb el títol de ‘Relat’ART’, es poden visitar fins a finals de juliol a la Galeria Atelier (carrer Sant Pere més Alt, 48, Barcelona).

Els onze fanzins són obres de dones d’orígens molt diversos i que van arribar a Barcelona víctimes d’alguna xarxa de tràfic d’explotació sexual. Com explica una portaveu de Surt, es tracta d’una greu vulneració dels drets humans. A tot el món hi ha milions de persones afectades i la majoria són dones. A l’Estat, només l’any 2019, es van detectar 542 víctimes, el 71% de les quals eren dones i el 96% van ser traficades amb finalitat d’explotació sexual.

“Com que el taller de fanzins és una proposta grupal, el treball realitzat també s’ha centrat en la vinculació que es genera entre les dones”, subratlla Galán. La Fundació Surt fa més de vint-i-cinc anys que acompanya dones cap a l’autonomia des d’una perspectiva feminista i intercultural.

“L’artteràpia ofereix una oportunitat d’acompanyament psicoterapèutic per aquelles dones per a les quals parlar d’un fet traumàtic pot resultar amenaçador -hi afegeix la responsable del taller-. No hi ha un tu a tu amb la terapeuta, sinó que tot passa a través dels materials”. En aquest cas l’objectiu ha estat relatar la pròpia experiència. “Trobar semblances en els processos de recuperació d’unes i altres permet, alhora, que la vivència d’estranyesa i solitud disminueixi”, conclou Galán.

"Malgrat haver-me sentit tan destruida, vaig trobar que tinc la força i la capacitat de seguir lluitant per mi i per moltes dones més que continuen patint".

Veus de Relat'ART, en aquest vídeo que ens fa fet @CameresiAccio sobre el procés d'#artteràpia https://t.co/g10nZ070mM pic.twitter.com/zdwkLKLta2

— Fundació Surt (@Fundacio_Surt) July 22, 2021

Surt participa amb les entitats CESIE i Libera (Itàlia), KMOP (Grècia) i Patrir (Romania) en el projecte europeu HEAL de protecció i reparació de supervivents de tràfic d’explotació sexual. A més d’aquesta pota artística, la iniciativa treballa competències vinculades al mercat laboral, suport psicològic i busca l’actuació en xarxa dels serveis especialitzats que acompanyen les dones.

El 20 de juliol, Surt, Sicar i Exil, tres de les entitats participants al projecte HEAL, van compartir experiències en una jornada d’intercanvi metodològic i de bones pràctiques en l’acompanyament psicosocial. La jornada va ser cofinançada per la Comissió Europea.

La tècnica de recerca de Fundació Surt, Laura Parés, destaca la importància “del treball integral i a llarg termini en l’acompanyament a aquestes dones”. En el programa hi participa Sicar, entitat que des del 2002 ofereix atenció integral a dones i infants víctimes del tràfic d’éssers humans per a la seva recuperació i la restitució dels seus drets. Pel que fa a finançament, compten, a més de recursos europeus, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Etiquetes: intervenció social, gènere, migracions, explotació sexual, tràfic de persones, drets humans i desigualtat, exclusió social, Fundació Surt, Sicar, barcelona Autor/a: Sònia Pau

Dincat denuncia “llargues llistes d’espera” per entrar en residències i centres de dia

dg., 25/07/2021 - 18:32
SocialDincat denuncia “llargues llistes d’espera” per entrar en residències i centres de dia

25/07/2021FCVS Imatge d'una residència que atén a persones amb una afectació motriu, ja sigui paràlisi cerebral o altres discapacitats físiques motòriques. Font: Associació Aremi Un dels espais d'una residència d'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. Font: Associació Aremi Dincat denuncia “llargues llistes d’espera” per entrar en residències i centres de dia 25/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

L’entitat calcula que 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual esperen una plaça residencial i avisa que moltes famílies “estan al límit”.

“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Sabem que hi ha places lliures en residències i cal canviar el sistema sobre els criteris que se segueixen per adjudicar i ocupar-les”, planteja el director de Dincat, Carles Campuzano. Reclama també més informació sobre els criteris i els processos d’adjudicació. Una informació, diu Campuzano, que podria evitar preocupacions i incerteses.

Dincat, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, ha llançat una alerta, perquè assegura que hi ha famílies en situacions molt complicades que esperen que un familiar pugui entrar en una residència, però també reivindica suports per qui pugui i vulgui seguir vivint en l’entorn familiar. I tot això es produeix quan moltes famílies viuen amb pena les dificultats de veure's per la Covid-19.

“Confiem que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, insisteix Campuzano, que recorda que són elements bàsics en una “societat inclusiva”.

Esperes de deu anys

Pel que fa a la llista per accedir a un centre residencial, Dincat calcula que hi ha unes 3.500 persones en espera. Assegura, a més, que tot i ser recursos previstos a la cartera de serveis socials, algunes persones fa uns deu anys que s’esperen. Les esperes per entrar-hi i també qüestions com les tarifes són temes de protestes recurrents de les entitats del tercer sector.

Denunciem la falta de compromís del @govern. L’augment de tarifes aprovat per a residències, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i lluny de les necessitats del sector, del 9%⁰.

Compartim reivindicació amb @_dincat @ammfeina @uchcat @ccpc_accp1992 pic.twitter.com/kJtCbE3ZFn

— FEPCCAT (@fepccat) November 19, 2020

Respecte a trobar solucions, planteja tres accions que considera vitals: l’elaboració d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i també l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació. Denuncia, per exemple, que el sistema vigent d’assignació de places no garanteix el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual que no volen viure en una residència i tenen autonomia, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de suport a la vida independent i l’autonomia personal, invertint en serveis com el suport a la pròpia llar o l’assistent personal.

Segons Dincat, el problema de llistes d’espera es produeix també als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi. Un servei que, en el cas d’aquestes persones, adverteixen, és fonamental per al seu desenvolupament personal.

Etiquetes: salut i discapacitat, discapacitat, discapacitat intel·lectual, habitatge, accessibilitat, dincat Autor/a: Sònia Pau

El Màgicus es reinventa: el Concurs de Màgia Jove ara també sorprendrà de prop

dv., 23/07/2021 - 08:55
CulturalEl Màgicus es reinventa: el Concurs de Màgia Jove ara també sorprendrà de prop

23/07/2021LaviniaNext La dotzena edició del festival Màgicus se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de novembre. Font: Lluïsos de Gràcia Les inscripcions al concurs de màgia romandran obertes fins al 31 de juliol. Autoria: Montse Giralt El Concurs de Joves Mags i Magues tindrà per primera vegada dues categories, Màgia de prop i Màgia d’escena. Font: Lluïsos de Gràcia El Màgicus es reinventa: el Concurs de Màgia Jove ara també sorprendrà de prop 23/07/2021Autor/a: Anna Martín OliverasLaviniaNext

Resum: 

El festival, que enguany se celebrarà del 12 al 14 de novembre, reconfigura la seva programació i, per primera vegada a la seva història, el seu certamen tindrà dues modalitats: Màgia de prop i Màgia d’escena.

La dotzena edició del Màgicus, el Festival de Màgia Jove de Barcelona, arriba els dies 12, 13 i 14 de novembre amb una important novetat. Per primera vegada a la seva història, el Concurs de Joves Mags i Magues tindrà dues categories: Màgia de prop i Màgia d’escena. Un canvi que ha tingut repercussions tant en la programació com en el plantejament de tot el festival.

El director artístic del festival, Albert Olivés, explica el motiu d’aquesta decisió: “Fins ara teníem només un dia de concurs, el dia que fèiem concurs de màgia en escena. Però des del primer any, vèiem que teníem abandonada l’altra especialitat, la màgia de prop. Hi ha joves que no treballen la màgia d’escena i estàvem deixant mags joves fora del festival”.

Al llarg de la seva història, el festival, organitzat pels Lluïsos de Gràcia, sempre havia celebrat el certamen de màgia el primer dia, mentre que a la segona jornada hi tenia lloc la Gran Gala de Màgia amb artistes reconeguts on també actuava la persona guanyadora del dia anterior. En aquesta ocasió, però, serà diferent.

El divendres dia 12 de novembre se celebrarà al Lluïsos Teatre el concurs de màgia de prop, mentre que el dissabte dia 13 tindrà lloc la competició de màgia en escena i, al vespre, hi haurà la Gala de Màgia amb els artistes convidats i la repetició de les actuacions premiades, que serà més curta i amena. “Enguany hem volgut donar més protagonisme al concurs, que sigui el centre de la programació”, assegura Olivés.

Hem obert les inscripcions al Concurs de Joves Mags i Magues del Festival #Màgicus2021!
Novetat: dues categories, Màgia de prop i Màgia d'escena.

Si tens entre 14 i 25 anys, presenta't!
Inscripcions fins al 31 de juliol.https://t.co/KcUCLdgZYO pic.twitter.com/8oBNvCJRsc

— Festival Màgicus (@festivalmagicus) July 1, 2021 Les inscripcions al concurs romandran obertes fins al 31 de juliol

Com cada any, qualsevol mag o maga d’entre 14 i 25 anys podrà participar al concurs, que tanca el seu període d’inscripció el proper 31 de juliol. Aquelles persones que encara s’hi vulguin apuntar hauran de fer arribar un vídeo, un breu currículum i tots els arxius que es puguin adjuntar al correu festivalmagicus@lluisosdegracia.cat. A finals d’agost el Comitè de Selecció publicarà la llista amb els concursants seleccionats.

De nou, els participants del concurs comptaran amb un coach que durant l’assaig previ els ajudarà a millorar petits detalls de la posada en escena. D’altra banda, el jurat estarà format per professionals de la màgia i del teatre, així com per membres de l’organització, que valoraran la tècnica, l’originalitat i la posada en escena. Aquest any hi haurà dos premis, un per cada categoria.

Encara que s’hagi mogut la programació respecte als anys anteriors, la resta d’activitats pròpies del Màgicus es mantindran. A banda del concurs de joves promeses, el diumenge 14 hi haurà el taller de màgia per principiants i la Masterclass per joves amb més nivell. A més, torna la Màgia als mercats i es podran tornar a veure els conills als Aparadors Màgics de l’Eix Comercial.

Números cada cop més professionals

El Festival Màgicus porta més d’una dècada celebrant-se i Olivés n’és també impulsor. Amb el pas dels anys, assegura, el festival ha evolucionat moltíssim. “Cada any, el nivell dels joves mags és cada vegada més alt i crec que en això el festival ha ajudat. El fet de que els joves tinguessin un espai on veure’s i compartir experiències ha contribuït a crear tendència i els números tenen cada vegada més característiques professionals”, explica el director artístic de l’esdeveniment, que ha notat també que el públic de la màgia ha crescut en aquests darrers anys.

Etiquetes: Festival Magicus, festivals, lluisos de gracia, barcelona Autor/a: Anna Martín Oliveras

Pati(R)evolució + Natura, el projecte que vol transformar els espais de lleure de les escoles

dj., 22/07/2021 - 12:30
AmbientalPati(R)evolució + Natura, el projecte que vol transformar els espais de lleure de les escoles

22/07/2021LaviniaNext La iniciativa ha estat impulsada per l’entitat ambiental SEOBirdLife. Font: SEOBirdLife Participen al projecte nou escoles catalanes tant de primària com de secundària. Font: SEOBirdLife Es tracta d’un projecte enfocat en intentar transformar els patis tenint en compte aspectes com la biodiversitat o els efectes del canvi climàtic. Font: SEOBirdLife Pati(R)evolució + Natura, el projecte que vol transformar els espais de lleure de les escoles 22/07/2021Autor/a: Anna Martín OliverasLaviniaNext

Resum: 

La iniciativa, impulsada per l’entitat ambiental SEOBirdLife i que ha comptat amb la participació de nou centres educatius de diferents punts de Catalunya, té en compte aspectes com la biodiversitat o els efectes del canvi climàtic.

L’entitat SEOBirdLife va impulsar la tardor del 2020 el projecte Pati(R)evolució + Natura, una iniciativa per promoure la transformació dels espais a l’aire lliure dels centres educatius, o pròxims a aquests, tenint en compte aspectes com la biodiversitat o els efectes del canvi climàtic. Es tracta d’una prova pilot que conclourà el proper mes de desembre i que ha comptat amb la participació d’un total de nou escoles catalanes.

“És un projecte pilot que hem enfocat en intentar fomentar la transformació dels patis també des d’una vessant ambiental. Actualment, hi ha la tendència a mirar els patis més a nivell relacional i de gènere, però hem volgut incloure la part de la natura”, explica Jordi Prieto, biòleg i tècnic de SEOBirdLife.

Però, en què consisteix exactament el projecte Pati(R)evolució + Natura? De moment, l’objectiu és proporcionar eines i coneixements a la comunitat educativa de cada centre, tant de primària com de secundària, perquè pugui analitzar l’estat dels seus espais de lleure a l’aire lliure o d’entorns naturals immediats i veure com poden millorar-se des d’un punt de vista ambiental i de compromís amb la natura, així com de benestar social i emocional.

Es tracta de fomentar el canvi del pati. De reunir a tot l’equip, a totes les parts implicades (direcció, equip docent, alumnes, ampes…) per elaborar un projecte conjunt de transformació del pati. És fer tot aquest procés i un acompanyament, de manera que quan vulguin fer el canvi sàpiguen com fer-ho”, assenyala Prieto.

Una iniciativa per fomentar el canvi

Prieto precisa que hi ha una part de formació del personal docent i del personal del temps de migdia sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i el canvi climàtic. S’organitzen tallers i activitats guiades sobre aquesta temàtica per alumnes de primària i secundària. A continuació, hi ha la fase de diagnosi, en què s’analitza quin és l’estat dels espais de cada centre o dels entorns naturals immediats per després pensar en un nou disseny i elaborar propostes per transformar-los de tal manera que s’integrin en l’aprenentatge curricular, social i global.

El projecte també inclou actuacions com l’elaboració de materials formatius i educatius que acompanyin l’estudi de la biodiversitat en patis escolars i entorns naturals propers a les escoles, així com la creació d’una plataforma educativa de lliure accés per fomentar l’aprenentatge entorn aquesta temàtica i l’intercanvi de recursos educatius. D’altra banda, un altre objectiu que persegueix SEOBirdLife amb aquest projecte és que l’alumnat hi pugui participar a través del Servei Comunitari, en el marc del currículum obligatori.

Avancem amb el projecte Pati(R)evolució+Natura a l'#escolamontserratsolà. El nostre grup impulsor ha fet una primera trobada amb en Jordi i la Júlia de @SEO_BirdLife. Han compartit els resultats de la diagnosi per començar la fase de disseny del pati.
https://t.co/HsiBdBpMSr pic.twitter.com/xal9I7vtDi

— Escola Montserrat Solà (@escolamsola) May 8, 2021

“Volem fomentar que a través del Servei Comunitari es pugui pensar o fer aquesta transformació del pati o d’un espai proper. Com ara l’alumnat de secundària l’ha de fer, plantegem que el duguin a terme dins la pròpia escola encarregant-se per exemple del manteniment de la biodiversitat”, afirma Prieto.

Nou centres educatius participen al projecte pilot

Pati(R)evolució + Natura ha comptat durant aquesta primera fase pilot amb la participació de nou centres educatius tant de primària com de secundària del Delta de l’Ebre, Torelló, Navàs, Mataró, Lliçà de Vall, la Garriga, el Prat de Llobregat i Tordera. En aquests moments, tots els centres es troben a la fase de diagnosi i a partir de setembre començaran amb la fase de disseny d’una proposta de canvi.

“Ells ja tenen un document amb la diagnosi i les propostes de millora. Amb aquestes propostes, es reuniran amb el grup motor, format per tots els actors implicats, i veuran què prioritzen i què decideixen que els interessa més. Els que puguin ja començaran a fer alguna transformació”, precisen des de SEOBirdLife, i asseguren que encara és aviat per arribar a alguna conclusió respecte al funcionament i resultats d’aquesta iniciativa.

Etiquetes: educació ambiental, educació a l'aire lliure, educació, biodiversitat, canvi climàtic, ambiental Autor/a: Anna Martín Oliveras

11 reptes per garantir els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica

dc., 21/07/2021 - 19:08
Social11 reptes per garantir els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica

21/07/2021FCVS ECOM reclama l'aprovació del Decret d’Accessibilitat a Catalunya per garantir el dret a l’accessibilitat i a la mobilitat personal. Font: ECOM El dret a la formació i al treball de les persones amb discapacitat s'ha complicat encara més amb la pandèmia. Font: ECOM 11 reptes per garantir els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica 21/07/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

Accedir a una feina, a un habitatge digne i conflictes a la comunitat veïnal per dur a terme millores d’accessibilitat són dificultats de les persones amb discapacitat agreujades amb la pandèmia. Les recull el primer ‘Radar ECOM’.

Poder treballar, tenir un habitatge en condicions o fer obres per fer accessible l’edifici són obstacles del dia a dia de les persones amb discapacitat física i/o orgànica. ECOM, l’entitat més representativa del col·lectiu a Catalunya i que celebra cinquanta anys, recull per primer cop en un informe les vulneracions de drets.

‘Radar ECOM’ repassa l’any 2020, evidentment marcat per a pandèmia de la Covid-19, i planteja onze reptes de futur. Uns reptes i recomanacions per assolir l'objectiu principal que és poder tenir una vida independent.

ECOM s’ha posat deures: fer un informe anual sobre els drets vulnerats. “La infradenúncia segueix sent un obstacle per visibilitzar les discriminacions que pateix el col·lectiu, que sovint normalitza les vulneracions de drets”, reconeix el president de l’entitat, Antonio Guillén. Subratlla que durant la pandèmia les persones amb discapacitat han quedat invisibilitzades: “Moltes de les actuacions i mesures que s’han pres no han tingut en compte les nostres necessitats específiques, cosa que ha comportat una constant vulneració de drets”.

Antonio Guillén, president d'ECOM, obre l'acte de presentació: "El 2020 ha estat, sens dubte, un any molt difícil per a tothom. La crisi social i sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19 ha provocat un context d’emergència que ha posat en evidència la manca de recursos". pic.twitter.com/lYkv0TnlHH

— ecom (@entitatecom) July 5, 2021

“Malgrat que al nostre ordenament jurídic existeixen lleis i normatives que promouen, protegeixen i defensen el gaudi ple –i en condicions d’igualtat- de tots els drets humans i llibertats de les persones amb discapacitat, i de la publicació el 2006 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat per part de l’ONU, el que l’experiència ens demostra és que, sovint, aquesta legislació no s’aplica i els drets de les persones amb discapacitat no es respecten”, remarca Guillén.

A Catalunya, 331.950 persones tenen una discapacitat física i/o orgànica reconeguda.

Per revertir la situació, el ‘Radar ECOM’ es tanca amb onze reptes i recomanacions que haurien de marcar les línies d’actuació per garantir una societat en què els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica són reals:

1. Incrementar la inversió en els serveis sanitaris

Corregir les esquerdes que la pandèmia ha visibilitzat i garantir que les persones amb discapacitat física i/o orgànica rebin tots els tractaments i serveis necessaris. Evitar discriminacions per motius de discapacitat.

2. Atenció integrada social i sanitària

Avançar cap a un model d’atenció integrada social i sanitària.

3. Model d’atenció comunitària centrada en la persona

Revisar els models d’atenció per promoure un veritable model d’atenció centrada en la persona. Accés a suports per poder escollir com i on es vol viure. Agilitzar l’aprovació del decret que ha de regular l’assistència personal a Catalunya, per garantir el dret a la vida independent.

4. Perspectiva de la diversitat i amb una mirada interseccional

Incloure les múltiples identitats socials (gènere, ètnia, edat, nacionalitat...) en les polítiques dirigides de manera específica a les persones amb discapacitat.

5. Aprovar un Pla Nacional de l’Habitatge a Catalunya

Avançar en la garantia del dret a l’habitatge de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, preveient un augment dels ajuts econòmics i subvencions per a la supressió de barreres arquitectòniques, i també per a l’accés a productes de suport i a la domòtica com a eines fonamental per a promoure l’autonomia.

6. Reforçar els programes de formació i l’acompanyament a la inserció laboral

Suport en l’àmbit del treball, crear llocs de feina de qualitat i assegurar-ne el manteniment amb un finançament adequat i suficient. Garantir també que les persones amb discapacitat física i/o orgànica puguin accedir a les noves tecnologies per formar-se o teletreballar.

7. Aprovar el Decret d’Accessibilitat a Catalunya

Garantir el dret a l’accessibilitat i a la mobilitat personal -desplegar la Llei d’Accessibilitat de 2014-. Dedicar-li el pressupost suficient i preveure la creació d’un fons econòmic estable i estructural per a polítiques d’accessibilitat universal.

8. Sistema educatiu inclusiu

Desenvolupar el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

9. Difondre els drets de les persones amb discapacitat

Generar consciència ciutadana i transmissió de coneixement envers els drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica per evitar discriminacions per motius de discapacitat. Formar en l’atenció a la diversitat els agents implicats en la planificació i realització de les activitats culturals, esportives, de lleure, turístiques i d’altres d’atenció directa.

10. Garantir la participació

Aconseguir la participació de les persones amb discapacitat física i/o orgànica, i de les entitats que les representen, en la construcció de les polítiques i estratègies públiques. Assegurar que es té en compte la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

11. Informar, orientar i acompanyar les persones amb discapacitat física sobre el reconeixement legislatiu dels seus drets

Difusió dels drets i coneixement dels canals per denunciar possibles situacions de discriminació i vulneració dels drets, amb l’objectiu de reduir la infradenúncia i fer visible la realitat.

Etiquetes: salut i discapacitat, Dependència, ecom, exclusió social, accessibilitat, diversitat funcional Autor/a: Sònia Pau

Els nivells alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll poden incrementar el risc d’obesitat infantil

dc., 21/07/2021 - 13:00
AmbientalEls nivells alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll poden incrementar el risc d’obesitat infantil

21/07/2021LaviniaNext La investigació està basada en l’anàlisi de dades de 2.213 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de Sabadell (Barcelona). Font: Pixabay L’estudi l’han dut a terme l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol). Font: Pixabay Encara es desconeixen els mecanismes que poden explicar l’associació entre contaminació atmosfèrica, trànsit i soroll amb l’obesitat infantil. Font: Pixabay Els nivells alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll poden incrementar el risc d’obesitat infantil 21/07/2021Autor/a: Anna Martín OliverasLaviniaNext

Resum: 

Els factors urbans analitzats en aquest estudi dut a terme a Sabadell han estat la contaminació de l’aire, els espais verds, l’entorn construït, la densitat d’establiments d’alimentació no saludable, el trànsit rodat i el soroll del trànsit rodat.

Viure en zones urbanes amb elevats nivells de contaminació atmosfèrica, soroll i trànsit podria incrementar el risc de patir obesitat infantil. Així ho indica un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol).

L’estudi està basat en l’anàlisi de dades de 2.213 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de Sabadell que participaven en els projectes ECHOCAT i INMA - Infància i Medi Ambient. El 40% presentava sobrepès o obesitat i amb la investigació s’ha intentat esbrinar si hi ha una relació entre els factors urbans als quals van estar exposats entre l’octubre del 2017 i el gener del 2019 i els diferents indicadors tant d’obesitat infantil com de comportaments relacionats amb el pes, com ara el consum de menjar ràpid i de begudes ensucrades o la durada de la son i el benestar.

En concret, els factors urbans que han estat objecte d’anàlisi en aquest treball són la contaminació de l’aire, els espais verds, l’entorn construït, la densitat d’establiments d’alimentació no saludable, el trànsit rodat i el soroll del trànsit rodat.

“Els nivells més alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll es van associar amb Índex de Massa Corporal (IMC) més alts i amb més probabilitat que el nen o nena patís sobrepès o obesitat”, explica Jeroen de Bont, un dels investigadors d’aquest estudi finançat per la Fundació La Marató de TV3 i publicat a la revista ‘Environment International’.

L’estudi també inclou l’anàlisi per separat d’altres factors urbans als quals els nens i nenes que viuen a les ciutats estan exposats. En aquest sentit, s’ha observat, per exemple, que la quantitat d’establiments d’alimentació no saludable de l’entorn també s’associa a l’obesitat infantil. “Probablement per afavorir un major consum de menjar ràpid i una major ingesta calòrica”, assenyalen des d’ISGlobal.

Queda molta investigació per endavant

Tot i els resultats de la investigació, encara es desconeixen els mecanismes que poden explicar l’associació entre contaminació atmosfèrica, trànsit i soroll amb l’obesitat infantil. Tanmateix, l’equip científic que ha participat de l’estudi sí que planteja diverses hipòtesis. “El soroll podria influir en la privació del son i augmentar les hormones de l’estrès, que estan associades amb el desenvolupament físic en la infantesa i podrien incrementar el risc de sobrepès”, expliquen, entre d’altres exemples.

Encara en l’actualitat, pocs estudis han avaluat si l’entorn urbà té una influència en els comportaments dels nens i nenes i si està relacionat amb el risc de patir obesitat infantil. La investigació conclou que amb aquests resultats és necessari que hi hagi un seguiment a través d’estudis longitudinals en què s’analitzin també altres entorns. Seguir investigant i comprendre els mecanismes de la relació entre entorn i risc de patir obesitat infantil permetrà desenvolupar programes de promoció de la salut a nivell comunitari.

Etiquetes: obesitat, alimentació, contaminació atmosfèrica, Sabadell, desenvolupament sostenible, Vallès Occidental Autor/a: Anna Martín Oliveras

Anna Montañà: "En l'escoltisme mostrem a infants i joves valors, autogestió, esperit crític i respecte"

dc., 21/07/2021 - 10:04
ComunitariAnna Montañà: "En l'escoltisme mostrem a infants i joves valors, autogestió, esperit crític i respecte"

21/07/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Anna Montañà, Secretària de l'AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda Portella Font: AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda Portella Escoltes de Berga Font: AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda Portella Escoltes de Berga Font: AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda Portella Escoltes de Berga Font: AEiG Santa Maria de Queralt i Geralda Portella Anna Montañà: "En l'escoltisme mostrem a infants i joves valors, autogestió, esperit crític i respecte" 21/07/2021Autor/a: Vanesa VilasecaMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Repassem la història de l'Agrupament Escolta i Guia Santa Maria de Queralt i Geralda Portella de Berga amb la seva secretària, Anna Montañà, amb motiu del 60è aniversari d'aquest.

Quines són les primeres referències de l'escoltisme a Berga?

Són de l'any 1931, any en què es coneix que ja formava part de la Germanor de l'Escoltisme Català. Aleshores, l'agrupament estava format per dues seccions. Infants 'follets' de 8 a 12 anys i infants 'minyons' de més de 12 anys. Es reunien en un teatre que feia funció de cau o local.

Quina repercussió va tenir la Guerra Civil en l'activitat de l'agrupament?

Tota la documentació i material existent va desaparèixer arran de la Guerra Civil l'any 1936 i no fou fins a l'any 1960 que es torna a iniciar l'activitat de l'agrupament al poble amb la secció de minyons.

Com va néixer l'agrupament?

Va néixer a Berga l'any 1961 amb Leo Boixader com a impulsora. Es va començar amb l'Estol de Llobatons i es feien campaments a l'estiu, algun acantonament durant l'hivern i les sortides mensuals es feien al cau, que tenim ubicat actualment a la Rectoria de l'Església de Santa Eulàlia de Berga. L'any 1962 nasqué l'Aplec de Daines, anomenat Geralda de Portella.

L'any 1964, totes les unitats planificaven les activitats en completa autonomia, però coincidien en la seva organització. L'any 1976 es fusionaren els dos agrupaments i sorgeix l'actual nom. L'Agrupament ha patit els seus alts i baixos. Uns anys per la manca de quòrum va tancar, però el curs 2010/11 es va reiniciar altre cop l'activitat coincidint amb la celebració del 50è aniversari de la seva fundació.

Quin creieu que és el paper educatiu de l'associacionisme educatiu en infants i joves?, i de l'escoltisme i el guiatge?

A l'agrupament, que pertany a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, tenim la missió d'educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat i això ho fem través de la seva participació en una gran varietat d'activitats durant el seu temps de lleure.

Som un moviment educatiu per a gent jove, autogovernat, independent i no partidista, de base voluntària, obert a tothom sense distinció d'origen, nacionalitat, raça o creença, d'acord amb una finalitat i uns principis compartits i un mètode propi.

Com creieu que ha evolucionat l'agrupament en aquests seixanta anys?

En el transcurs d'aquests seixanta anys l'agrupament ha canviat en moltes coses, ja que amb tants anys els temps han anat canviant i ens hem hagut de reinventar i adaptar.

Amb tota aquesta trajectòria hem après moltes coses noves i, conjuntament amb l'experiència i recursos de tota la història que té l'agrupament, estem aconseguint dur aquesta tasca a bon terme, amb moltes ganes d'ajudar a créixer l'entitat i continuar endavant.

Com penseu que milloreu el vostre entorn amb la tasca que feu dia a dia?

En l'educació en el lleure i a través de la metodologia escolta mostrem a infants i joves valors, autogestió, esperit crític, així com respecte i companyonia. Tot això es transmet de caps i quel·les a infants i joves i viceversa.

Totes les persones tenim coses a aprendre i a aportar a d'altres. El cau és un espai on l'autocrítica i les crítiques constructives estan molt presents en el nostre dia a dia. Ens comprometem amb els nostres valors i aprenem a afrontar les adversitats.

En quins projectes treballeu actualment a l'agrupament?

Actualment ens trobem immersos en tres grans projectes. No són tan sols d'aquest darrer curs sinó els últims anys, ja que a causa de la situació de pandèmia aquests projectes s'han vist una mica aturats.

El projecte principal consisteix a recuperar més la història i arrels de l'agrupament perquè, a causa del tancament que es va produir fa uns anys, no hem acabat de recuperar l'essència de l'escoltisme com voldríem. L'altre projecte és continuar amb la reforma del nostre local. I finalment acabar d'actualitzar i construir el projecte educatiu de l'agrupament.

Etiquetes: educació en el lleure, lleure, caus i esplais, campaments, Covid19, coronavirus, berga, Berguedà, Educació en Valors Autor/a: Vanesa Vilaseca

Més del 26% de la població catalana està en risc de pobresa

dt., 20/07/2021 - 08:27
SocialMés del 26% de la població catalana està en risc de pobresa

20/07/2021Suport Tercer Sector El llindar de pobresa a Catalunya ha augmentat un 6,5% i se situa en 11.366 euros. Font: Canva Les dades de l'enquesta de condicions de vida 2020 de l’Idescat reflecteix de manera parcial les conseqüències de la Covid-19. Font: Canva Més del 26% de la població catalana està en risc de pobresa 20/07/2021Autor/a: Cristina Muelas GuiuSuport Tercer Sector

Resum: 

Segons les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) han augmentat, pel 2020, els indicadors de desigualtat.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment les dades de l’enquesta de condicions de vida del 2020, del que se n’extreu que tots els components de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) van empitjorar l'any passat comparats amb els del 2019. A Catalunya ha augmentat en 2,7 punts, passant del 23,6% el 2019 al 26,3% el 2020.

Aquesta taxa mesura la pobresa relativa i, segons les dades dels indicadors que la componen, totes han experimentat un empitjorament respecte el 2019: la taxa de pobresa passa del 19,5% al 21,7%, la baixa intensitat de treball del 8,3% al 9,8% i la privació material severa del 5,7% al 6,2%.

La taxa de risc de #pobresa o #exclusió social (#AROPE) va augmentar en 2,7 punts a Catalunya i es va situar al 26,3% el 2020. Tots els seus components van empitjorar respecte el 2019 #riscpobresa #condicionsdevida https://t.co/uIk2PNQcwM pic.twitter.com/sdusgSlq45

— Idescat (@idescat) July 15, 2021

Una altra dada a tenir en compte és la que reflecteix el llindar de risc de pobresa, que és el resultat de la distribució de la renda entre totes les llars. En el cas de Catalunya, ha augmentat un 6,5% i se situa en 11.366 euros per persona que viu sola; és a dir, una taxa de pobresa del 21,7%. Si considerem el conjunt d’Espanya amb les dades que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta taxa passa a ser del 16,7%, perquè la distribució de la renda en conjunt és de 9.626 euros.

Llei de Diversitat Familiar i Suport a les Famílies

Així mateix, la publicació de les dades de l’IDESCAT del passat 15 de juliol va coincidir amb la presentació en acte oficial a Madrid per part de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de les principals claus de la futura llei de Diversitat Familiar i Suport a les Famílies. Una de les mesures clau d’aquesta llei és la prestació universal per criança, segons la qual no es dependrà dels ingressos dels pares i mares i serà compatible amb altres prestacions.

Belarra ha defensat la mesura assegurant que “els infants no poden dependre del compte corrent de les seves famílies, sinó que és una qüestió d’estat”. I afegeix, a més, “que ens trobem amb una regla implícita a Espanya, on tenir fills augmenta severament el risc de ser pobres”.

Unes dades preocupants

Tot i que les dades de l’Idescat reflecteixen de manera parcial les conseqüències de la Covid-19, sí mostren tres causes que, segons la Taula del Tercer Sector, Catalunya encara té pendent de resoldre: “treball precari, habitatge no assequible i la no garantia d’uns ingressos mínims”.

Per la seva banda, el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, assegura que si bé aquestes dades “són d’abans de la Covid-19, les següents seran demolidores”. Afegeix que, per aquest motiu, cal “reforçar les xarxes de protecció social”.

Així mateix, l’ONG Casal dels Infants denuncia que les dades de l’enquesta de condicions de vida del 2020 són “alarmants, sobretot pel que fa als infants”. Assegura que “en quatre anys hem passat de tenir un de cada quatre infants en risc de pobresa, a tenir-ne un de cada tres”. I és que, segons l’Idescat, al 2020 a Catalunya 496.000 infants es trobaven en risc de pobresa o exclusió social, 40.200 més que el 2019.

Etiquetes: infància i joventut i família, família, infants, idescat, pobresa infantil Autor/a: Cristina Muelas Guiu

Pegasus, el software que espia activistes i periodistes

dl., 19/07/2021 - 19:35
InformàticPegasus, el software que espia activistes i periodistes

19/07/2021Colectic Un ull que observa. Font: Annabel_P (Pixabay) Pegasus, el software que espia activistes i periodistes 19/07/2021Colectic

Resum: 

Amnistia Internacional afirma que més de 50.000 números de telèfon podrien estar afectats pel programari de l'empresa NSO Group.

Una investigació de diversos mitjans internacionals ha revelat que el 'software' Pegasus de l'empresa NSO Group, que es feia servir suposadament per investigacions penals i de terrorisme, s'ha utilitzat a petició de governs per espiar periodistes, activistes i advocats a tot el món.

Més de 80 periodistes de mitjans com The Guardian, Le Monde, Süddeutsche Zeitung i The Washington Post, han analitzat la filtració dels més de 50.000 números de telèfon aconseguida per l'organització Forbidden Stories amb el suport tècnic d'Amnistia Internacional.

Entre aquests números de possibles objectius hi ha la família de Jamal Khashoggy. També hi ha més de 180 periodistes de països com l'Azerbaidjan, Hongria, Índia i Marroc, i d'altres de mitjans internacionals com Associated Press, la CNN, The New York Times i Reuters.

El programa Pegasus és el mateix que s'hauria utilitzat per espiar l'expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall, segons va revelar una investigació d''El País' i 'The Guardian' el juliol del 2020.

“El Projecte Pegasus posa al descobert que el software espia de NSO és l'arma preferida dels governs repressius que intenten silenciar periodistes, atacar activistes i aixafar la dissidència, posant en perill innumerables vides”, ha dit Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, que considera que s'ha de suspendre l'exportació, venda, transferència i ús de tecnologia de vigilància fins que no es respectin els drets humans.

D'altra banda, NSO Group ha negat rotundament les acusacions de l'informe, i ha al·legat que es basa en "suposicions equivocades" i "teories no corroborades".

Etiquetes: tecnologia, drets humans, política

Pàgines