Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Subscriure a Canal Ens de l'Associacionisme Cultural Català
RSS de la portada de Xarxanet
Actualitzat: fa 24 minuts 36 segons

Som el que vestim: moda sostenible a prop de casa

dt., 04/05/2021 - 09:47
AmbientalSom el que vestim: moda sostenible a prop de casa

04/05/2021Colectic Imatge de citypraiser a Pixabay. Som el que vestim: moda sostenible a prop de casa 04/05/2021Colectic

Resum: 

Pam a pam fa un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que podem trobar al territori.

Pam a pam, el mapa de l’economia social solidària, ha fet un recull de les més de 30 marques de roba dins de l’economia social i solidària que podem trobar al territori.

La sostenibilitat passa, en primer lloc, per qüestionar-nos el nostre consum. Abans de decidir quina opció triar, hem de decidir si realment ens cal consumir-ho. Un cop ens disposem a consumir, aleshores si, triem amb consciència i responsabilitat.

Roba sostenible per la nostra salut

Greenpeace porta temps alertant de la presència de compostos químics nocius en la roba que tenen efectes adversos en la nostra salut, des de desajustos hormonals fins a afeccions cutànies. L’organització va analitzar el 2013 fins a 82 peces de roba per a infants de les marques Adidas, American Apparel, Burberry, C&A, Disney, GAP, H&M, Li-Ning, Nike, Primark, Puma i Uniqlo, comprades en botigues de fins a 25 països.

A continuació fem un repàs d’aquestes substàncies i les seves repercussions:

  • Plom: és utilitzat per tenyir i es poden trobar pigments en peces de tons brillants. La Fundació Mayo para la Educación e Investigación Médica assenyala que en infants menors de 6 anys, una intoxicació per aquesta substància pot perjudicar de forma important el seu desenvolupament a nivell físic i mental.

  • Nonifenols: es troben en els sabons industrials utilitzats per netejar els teixits. Poden produir alteracions hormonals i afectar negativament a nivell reproductiu i de desenvolupament. L’Agència de protecció Ambiental de EE.UU indica que aquestes substàncies s’emmagatzemen en els teixits de l’organisme.

  • Ftalats: Es coneixen com a plastificants i són utilitzats per a confeccionar plàstics de major flexibilitat i durabilitat. Els trobem en materials quotidians com envasos de productes d’alimentació, cosmètica o neteja, i a nivell tèxtil, es troben en el plastisol, l’ingredient de goma que es fa servir per confeccionar logotips o dissenys sobre teixit. Es consideren disruptors endocrins.

  • PFC (perfluorats i polifluorats): s’utilitzen per confeccionar peces que repelen l’aigua. Segons estudis de l’Instituto Nacional de Ciencias de la Salud Ambiental, aquests components tenen efectes sobre el sistema endocrí, immunològic, fetge i pàncrees dels animals.

  • Formaldehíd: es fa servir per aconseguir que les peces de roba tinguin un aspecte planxat i no adquireixin floridures en el procés de transport. L’Institut Nacional del càncer assenyala que una exposició excessiva a aquesta substància pot provocar nàusees, tos, irritar la pell o produir una sensació de cremor a la gola, nas o ulls.

Roba sostenible per un consum responsable

Quan consumim de forma responsable apostem per un sistema alternatiu de producció i consum de tèxtil, lluny de condicions laborals abusives i d’impacte ambiental negatiu. Un sistema que conservi i faci un bon ús dels recursos naturals, que aposti per la utilització de materials reciclats i la minimització de productes auxiliars i matèries primeres en la producció, que respecti els drets laborals, que impulsi el desenvolupament social de les regions en les quals es produeixen aquestes peces i que garanteixi unes pràctiques no contaminants.

Roba circular com a primera opció

En cas de tèxtil de nova confecció, millor prioritzar la que aprofita els residus tèxtils per crear peces de valor afegit tot posant la creativitat al servei de l’economia circular.

Un bon exemple és Iaios que fa jerseis de disseny circular fabricats amb fil 100% reciclat a partir de retalls sobrants de fàbriques tèxtils; des de la filatura fins a la confecció es fa a Catalunya. Sota la marca Seamstress Vintage, la dissenyadora Sílvia Jou converteix roba de rebuig en peces vintage.

Roba ecològica i de proximitat

En cas que no s’utilitzin materials reciclats per a la confecció del tèxtil, cal que ens fixem en aquelles que apostin per la producció local. amb materials ecològics de baix impacte ambiental i que fomentin la transformació social com SAÜC, la cooperativa John-Fil amb la marca STJOR, Cotó Roig, Art&Seams, IreneBosch, TheNordicLeaves, BabyCrotx, Ecoology, ObradorXisqueta, Dona Kolors, Diambaar, Mates i Cocoro, entre d’altres.

Missatges rebels, roba empoderada.

En aquest món en què vivim carregat d’estímuls visuals, les persones esdevenim moltes vegades peces publicitaries en moviment. Per això, hem de ser conscients d’aquells missatges que estem difonent i doncs buscar projectes que ofereixen dissenys propis i estampació artesanal on el contingut gràfic i el seu discurs són un valor afegit.

La Ciutat Invisible és un projecte cooperatiu de Sants que té una línia de roba ètica i sostenible fabricada sota criteris de comerç just i respecte al medi. També és una cooperativa La Vietnamita, que dissenya i estampa samarretes amb compromís polític i social a Vilanova i la Geltrú.

Som el que vestim i vestim amb consciència.

Etiquetes: moda sostenible, economia circular, ecologia

Barcelona i Badalona comptaran el 19 a la nit les persones sense llar

dl., 03/05/2021 - 20:26
SocialBarcelona i Badalona comptaran el 19 a la nit les persones sense llar

03/05/2021FCVS Un grup de persones voluntàries en un recompte de persones sense llar a Barcelona. Font: Arrels Fundació Un recompte és una fotografia fixa de quantes persones dormen al carrer en una ciutat en un moment determinat. Font: Arrels Fundació Barcelona i Badalona comptaran el 19 a la nit les persones sense llar 03/05/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

Obertes les inscripcions al voluntariat per participar als recomptes de persones que viuen al carrer en temps de pandèmia.

Fer una fotografia de quantes persones viuen al carrer en plena pandèmia per la Covid-19 i detectar nous espais de pernocta són dos dels objectius dels recomptes que s’organitzaran el dimecres 19 de maig a la nit a Barcelona i a Badalona. També se’n farà un la mateixa nit a l’Hospitalet de Llobregat. En el cas de la segona ciutat amb més població de Catalunya serà el primer cop que es fa i l’organitzen la Fundació La Vinya amb Càritas Barcelona, Creu Roja l’Hospitalet i comunitats parroquials.

A Barcelona, la impulsora és la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL), que aplega entitats que acompanyen i atenen persones sense llar a la ciutat, amb el suport de l’Ajuntament. Les inscripcions per participar al ‘Recompte 2021’ ja estan obertes. Només cal ser major d’edat i caldrà telèfon mòbil amb connexió a Internet. Es recomana portar sabates còmodes i preveure un mitjà de transport per poder tornar a casa. L’organització proveirà el voluntariat de gel hidroalcohòlic i mascareta contra la Covid-19.

Inscripció de voluntaris per al recompte anual de persones sense llar a #Barcelona.

Nit del 19 de maig

https://t.co/zUO7V3w8Z2

Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL)
Ajuntament de Barcelona @bcn_ajuntament

[Fotos: @ArrelsFundacio] pic.twitter.com/ptJFXK9MPm

— barcelona_010 (@barcelona_010) May 2, 2021

Des de la XAPSLL, assenyalen que participar-hi “pot ser una oportunitat privilegiada per acostar-se a un problema que sovint passa desapercebut a la mirada de la ciutadania”. La nit del recompte el voluntariat sortirà en equips per recórrer uns determinats carrers de la ciutat i anotar les persones que trobin al ras. Els equips estaran coordinats per persones amb experiència en l’àmbit del treball social.

Serà el quart recompte de la XAPSLL. En l’últim, fet el 2018 i amb 925 voluntaris i voluntàries, es van localitzar 956 persones que dormien a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials.

En el cas de Badalona les inscripcions també estan obertes. Serà el tercer cop que la Taula Sense Llar organitza un recompte i es farà entre les dotze de la nit i les dues de la matinada. El primer recompte es va portar a terme el 2016 i s’organitza cada dos anys, però l’any passat es va haver de suspendre per la Covid-19. El 6 de maig del 2016 es van localitzar trenta-nou persones en situació de carrer i el 16 de maig del 2018, cinquanta-set persones, de les quals quaranta eren homes i tres, dones.

Des de la Taula, integrada per la Fundació Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del Barcelonès Nord i Fundació Mambré i per l’Ajuntament de Badalona, destaquen la importància de l’acció per “dimensionar el fenomen de les persones sense llar, fer visibles aquests ciutadans i també per poder incidir a l’hora de dissenyar polítiques i actuacions dirigides a tractar el sensellarisme”.

3r Recompte de Persones Sense Llar a #Badalona
19 de maig

Necessitem persones voluntàries: t'hi sumes?

Info i inscripcions https://t.co/xT1jTsiw1k

— Fundació Acollida i Esperança (@Fund_Acollida) April 29, 2021

Tant a Barcelona com a Badalona i a l’Hospitalet la iniciativa s’ha hagut d’adaptar a la normativa de salut per la pandèmia i, per tant, no es faran les reunions prèvies de la mateixa nit del recompte.

Etiquetes: Sensellarisme, recompte de persones sense llar, exclusió social, intervenció social, XAPSLL, Fundació La Vinya, Creu Roja, caritas barcelona, Arrels Fundació, fundacio acollida i esperança, barcelona, Barcelonès, badalona, Hospitalet de Llobregat, baix llobregat, crida de voluntariat Autor/a: Sònia Pau

Un nou Mapa de la Censura documenta quasi 500 incidents des de 2019

dv., 30/04/2021 - 14:07
ComunitariUn nou Mapa de la Censura documenta quasi 500 incidents des de 2019

30/04/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Els primers quatre mesos de 2021 ja s'han documentat 61 atacs a la llibertat d'expressió i al dret a la informació als Països Catalans. Font: Jennifer Moo - CreativeCommons Un nou Mapa de la Censura documenta quasi 500 incidents des de 2019 30/04/2021Autor/a: Anna Echeverria i BelMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Mèdia.cat ha presentat el nou portal web del Mapa de la Censura on consten 476 atacs a periodistes, artistes i ciutadania als Països Catalans des de 2019.

El dimecres 28 d’abril, l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat va presentar un portal web del Mapa de la Censura renovat amb una reorganització de les dades i canvis en la classificació dels atacs a la llibertat d’expressió i el dret a la informació a periodistes, artistes i ciutadania dels Països Catalans. L’objectiu de la renovació és “fer-lo més clar, accessible i útil a l’hora de denunciar vulneracions de drets i proporcionar informació a periodistes i activistes” tal com expliquen al seu web.

El nou portal, que documenta, verifica i classifica les dades de forma col·laborativa i en obert, permet denunciar vulneracions de drets, consultar informació i descarregar-se dades.

476 incidents des de l’1 de gener de 2019

A dia de la presentació del nou Mapa de la Censura, i comptabilitzant incidents des de l’1 de gener de 2019, aquest documenta quasi 500 atacs.

Les tipologies de casos més freqüents són les agressions físiques contra professionals de la informació (115 casos), les amenaces, intimidacions i obstaculitzacions (72), les pressions, censura i “autocensura” (63), les denúncies, procediments i resolucions judicials (48) i els acomiadaments i la precarietat (42). També són remarcables els 33 casos de identificacions, retencions i detencions i els 29 de censura d’opinions i continguts a la xarxa.

Quant als anys, el 2019 destaca amb 260 casos (molt lligats a les manifestacions contra la sentència del procés) dels quals 87 van ser incidents d’agressió física, el 2020 hi va haver un total de 155 casos documentats dels quals 33 van ser amenaces, intimidacions i obstaculitzacions, i el 2021, fins el dia d’avui, s’han comptabilitzat 61 dels quals 26 han estat agressions físiques i 20 amenaces, intimidacions i obstaculitzacions.

Podeu consultar el web del nou Mapa de la Censura en aquest enllaç.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, Llibertat d'expressió, censura, Mèdia.cat Autor/a: Anna Echeverria i Bel

12 propostes culturals per gaudir del mes de maig

dv., 30/04/2021 - 09:27
Cultural12 propostes culturals per gaudir del mes de maig

30/04/2021LaviniaNext Jornada de portes obertes a la Casa dels Gegants de Tortosa. Font: Casa dels Gegants de Tortosa. L’exposició ‘Material sensible’ arriba a la Casa Elizalde de Barcelona per sensibilitzar sobre l’abús sexual infantil. Font: Photographic Social Vision. La Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta ofereix enguany una edició semiconfinada. Font: fotoamposta.net 12 propostes culturals per gaudir del mes de maig 30/04/2021Autor/a: Clàudia AliéLaviniaNext

Resum: 

Festivals, espectacles, exposicions i moltes altres activitats que no et pots perdre, ara que arriba la primavera i el bon temps.

La primavera convida a sortir de casa i aprofitar els dies, cosa que esdevindrà fàcil durant aquest mes de maig, que arriba carregat de propostes culturals molt variades. Tot i que no podem abaixar la guàrdia i cal complir les mesures de seguretat, el desconfinament comarcal facilita els desplaçaments arreu del territori per gaudir de la cultura segura. En aquest recull hi trobareu algunes de les millors propostes pel mes de maig.

1. XXIX Jornades Culturals de Santa Bàrbara (fins l'1 de maig)

Ganes, participació i treball són alguns dels trets comuns que presenten totes les edicions de les Jornades Culturals de Santa Bàrbara, on s’organitza un recull d’actes amb la voluntat de potenciar la cultura, la tradició i la identitat pròpia del territori. L’edició d’enguany ofereix un programa d’activitats que combina la tradició i la singularitat, i l’1 de maig s’hi celebra un acte de romeria amb carruatges i cavalleries, a càrrec de la Penya Amics dels Cavalls.

2. 9è Fes+Chapeau (Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, 1 i 2 de maig)

Entenent l’art com a motor de transformació i cohesió social, Fes+Chapeau és un festival que promou i difon les arts escèniques al carrer alhora que genera un espai d’intercanvi i connexió artística i professional. L’edició d’enguany, dedicada a l’equilibri, proposa revitalitzar la cultura a través d’espectacles de circ, dansa, cultura i música.

3. Festa Major del Roser de Maig (Cerdanyola del Vallès, 1, 2 i 3 de maig)

Concerts, mercats, funcions i espectacles són les protagonistes del Roser de Maig a Cerdanyola – una festa major que arriba, com cada any, el primer cap de setmana de maig amb un recull d’activitats del tot diverses per gaudir de la cultura a l’aire lliure.

4. Jornada de portes obertes a la Casa dels Gegants (Tortosa, 2 de maig)

A càrrec de la Colla Gegantera de Tortosa, la Casa dels Gegants obrirà les seves portes per poder passar una bona estona amb els gegants del municipi. S’hi podrà assistir a partir de les 10.30 h de forma gratuïta.

5. Titelles 'Sant Jordi, la princesa i el drac' (Barcelona, fins al 9 de maig)

La Puntual: Putxinel·lis de Barcelona ofereix una obra de titelles plena d’emocions, sorpreses, humor i acció al voltant de la Diada de Sant Jordi. Pensada per fer gaudir als més petits de la casa, ‘Sant Jordi, la princesa i el drac’ narra la reconeguda llegenda de Sant Jordi d’una manera diferent.

6. Cicle de debats 'Visions 5.1' (L'Espluga de Francolí, del 6 de maig a l'11 de juny)

Visions 5.1’ celebra enguany la seva 8a edició, que comptarà amb la participació de més d’una vintena de professionals d’àmbits diversos com la filosofia, l’agroecologia, el feminisme, la lluita contra el racisme, la cultura i el periodisme d’investigació. A través d’una mirada crítica, el cicle de debats organitzat per La Conca5.1 i el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla es proposa aportar noves idees i accions que contribueixin a la construcció d’un nou relat post-pandèmia i a generar resiliència.

7. Activitats a la Capsa de Música (Tarragona, 9, 22 i 28 de maig)

La Capsa de Música és un projecte cultural de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt) que treballa per apropar la cultura musical a la ciutadania. Aquest equipament municipal, destinat a la creació i difusió de la música, ofereix al maig tres activitats que no et pots perdre: l’actuació del guitarrista Marc Ribot, un concert commemoratiu pels 90 anys de la proclamació de la República i activitats a càrrec del Servei de Teràpia Ocupacional SOLC i MÈMP Cercle de Percussió.

8. 'Trapezi', 25a Fira del Circ de Catalunya (Reus, del 12 al 16 de maig)

La Fira ‘Trapezi’ s’ha convertit en el gran aparador per mostrar els millors talents del circ contemporani actual. Apostant novament pel talent nacional, aquesta 25a edició arriba per reafirmar la ciutat de Reus com a l’epicentre del món del circ. Aquest any, ‘Trapezi’ presentarà espectacles i propostes artístiques de qualitat a càrrec de companyies catalanes i espanyoles, entre les quals destaquen Psirc, Alba Sarraute i les Ofèlies, el Pallasso Leandre o Los Galindos.

9. Xerrades històriques 'La guerra civil a Sarrià' (Barcelona, 13 de maig)

El dijous 13 de maig, el Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona obrirà les seves portes per a la realització d’una xerrada que donarà una visió general de la guerra civil a Sarrià. L’esdeveniment s’estendrà durant dues jornades més, el 3 i el 10 de juny, on es parlarà sobre l’atac al convent dels Caputxins i la fàbrica de guerra F-14.

10. XIII Festa del Mercat a la Plaça (Amposta, del 20 al 23 de maig)

Oferint una alternativa semi-confinada, la 13a edició de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta arriba carregada de música, tradicions, espectacles, gastronomia i cultura popular al carrer. Enguany, aquesta festa de recreació històrica centrarà la seva temàtica en el transport de principis del segle XXI.

11. Festival Viladona (Vilanova de Bellpuig, fins al 22 de maig)

El Festival Viladona, projecte amb la voluntat d’estendre el feminisme a nivell cultural, comptarà aquest any amb un seguit d’actes culturals, actuacions i tallers del tot diversos. Reivindicant el paper de les dones a la cultura, aquest any comptarà amb la col·laboració de grups musicals com Roba Estesa i les Sey Sisters.

12. Exposició 'Material sensible' (Barcelona, fins al 28 de maig)

L’exposició col·lectiva ‘Material sensible’ arriba a la Casa Elizalde de Barcelona de la mà de la Fundació Photographic Social Vision i la Fundació Vicki Bernadet. La mostra recull la tercera edició d’un projecte participatiu fotogràfic que compta amb la participació de persones en procés terapèutic que han patit abusos sexuals durant la seva infància. Mitjançant la fotografia, aquests testimonis comparteixen les seves experiències amb la voluntat de sensibilitzar la societat sobre l’abús sexual infantil.

Etiquetes: cultura popular i tradicional, imperdibles, art, fotografia, fires i festes, circ, arts escèniques i audiovisuals, música Autor/a: Clàudia Alié

Suspès el desnonament del Gimnàs Social Sant Pau

dj., 29/04/2021 - 15:54
SocialSuspès el desnonament del Gimnàs Social Sant Pau

29/04/2021Colectic Una imatge d'arxiu del Gimnàs Social Sant Pau Suspès el desnonament del Gimnàs Social Sant Pau 29/04/2021Colectic

Resum: 

L'Ajuntament de Barcelona continua negociant la compra del local amb la propietat.

El Gimnàs Social Sant Pau no serà desnonat finalment aquest divendres. El jutjat de primera instància 5 de Barcelona ha acordat suspendre el desallotjament, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat, i no ha fixat per ara cap nova data.

L'Ajuntament de Barcelona havia sol·licitat aquesta suspensió per tal de seguir negociant la compra del local amb la propietat, la família Samaranch-Viñas, tot i que encara no han arribat a cap acord.

El regidor de Presidència, Jordi Martí, ha explicat aquest dijous que l'Ajuntament ha incrementat l'oferta de compra fins als 9,7 milions d'euros, per sobre dels 9,5 inicials, però que la propietat tenia unes expectatives "molt superiors".

"Suspés el desnonament de demà. Moltes gràcies a totes". L'entitat ha agraït el suport a les xarxes, i ha anunciat que manté la convocatòria d'aquest divendres a les 7 del matí "per la gravetat dels desnonaments que hi haurà demà a Ciutat Vella i Poble Sec".

Etiquetes: Gimnàs Social Sant Pau, ajuntament de barcelona, inclusió social

Es necessita voluntariat per al primer recompte de persones sense llar a l’Hospitalet de Llobregat

dj., 29/04/2021 - 14:54
SocialEs necessita voluntariat per al primer recompte de persones sense llar a l’Hospitalet de Llobregat

29/04/2021FCVS Un moment del recompte de persones sense llar que es va fer el 18 de març en alguns barris de l'Hospitalet de Llobregat. Font: Fundació La Vinya Un dels equips de persones voluntàries que van participar en el recompte parcial organitzat per la Fundació La Vinya el 18 de març. Font: Fundació La Vinya Es necessita voluntariat per al primer recompte de persones sense llar a l’Hospitalet de Llobregat 29/04/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

La Fundació La Vinya, comunitats parroquials, Càritas Barcelona i Creu Roja l’Hospitalet sortiran el 19 de maig a fer una foto fixa per tenir dades de les persones que dormen al carrer.

Malgrat ser la segona ciutat amb més població de Catalunya, ningú sap quantes persones viuen al carrer a l’Hospitalet de Llobregat. Un grup d’entitats socials i comunitats parroquials consideren que és hora de començar a posar-hi fil a l’agulla i busquen persones voluntàries per sortir a fer el primer recompte de persones sense llar a la ciutat el 19 de maig a la nit.

L’únic requisit per participar en el recompte nocturn és ser major d’edat. “No cal tenir cap formació específica, perquè les persones que s’hi inscriguin participaran en una formació telemàtica on se’ls explicarà el funcionament de la dinàmica i es resoldran tots els dubtes i preguntes”, explica el director de la Fundació La Vinya, Xavi Loza.

1r recompte de persones sense llar de la mà de @fundaciolavinya Voluntaris i voluntàries https://t.co/9J4I5nUDiC

— Consell de l'Esplai de l'Hospitalet (@ConsellEsplaiLH) April 27, 2021

A més de La Vinya, impulsen l’acció les comunitats parroquials de la ciutat, Càritas Diocesana de Barcelona i Creu Roja l’Hospitalet. Arrels Fundació també hi col·labora fent l’aportació de la seva expertesa, perquè ja fa uns anys que fa recomptes de persones sense llar als diferents barris de Barcelona. El sistema serà sortir en petits grups de persones a una zona prèviament assignada i anotar les persones que es trobin dormint al carrer, a les entrades d’edificis, als caixers o en vehicles. El recompte es farà entre dos quarts de dotze de la nit i les dues de la matinada.

La Fundació La Vinya ja va fer un recompte el 18 de març als carrers de Bellvitge, el Gornal, el polígon industrial Pedrosa, la zona de la Fira, Plaça Europa i els polígons industrials de la zona Centre. “És la zona on treballem i és una realitat que ens preocupa i que volem transformar”, assenyala Loza. S’hi van trobar trenta-set persones dormint al ras o bé en vehicles i barraques, i es pensa que disset més també ho podrien fer, perquè es van localitzar indicis, com ara matalassos o roba. En aquella ocasió es van mobilitzar trenta-cinc voluntaris i voluntàries.

Només als barris de #Bellvitge i #Gornal de #LHospitalet s'han localitzat 37 persones al carrer. És un primer pas per saber quantes persones viuen al ras al segon municipi més gran de #Catalunya. Gràcies, @fundaciolavinya!https://t.co/jmUVNeejvZ

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) March 22, 2021

Per al recompte del dia 19 se’n volen mobilitzar unes cent-cinquanta, de persones voluntàries, perquè es pretén pentinar tota la ciutat. “Són veïns i veïnes dels nostres barris, amb els mateixos drets que la resta de la ciutadania, però en una situació d’extrema vulnerabilitat”, insisteix el director de La Vinya. Explica que els últims dos anys des de la fundació s’ha prioritzat l’atenció a les persones sense llar i se’n fa un seguiment amb els equips de carrer, perquè és un col·lectiu “prioritari i urgent”.

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat no està en l’organizació del recompte, tot i que les últimes hores s’ha interessat per parlar amb alguna de les entitats impulsores. En sessió plenària, el consistori va aprovar ja fa mesos fer un recompte de persones sense llar per tenir la fotografia del sensellarisme a la ciutat, precisament per la pressió d'algunes entitats socials i moviments ciutadans que fa anys que ho reclamen.

Etiquetes: Sensellarisme, cens de persones sense llar, exclusió social, intervenció social, Fundació La Vinya, Creu Roja, caritas barcelona, Arrels Fundació, Hospitalet de Llobregat, baix llobregat, crida de voluntariat Autor/a: Sònia Pau

La PAHC alerta de l'imminent desnonament d'un bloc de Manresa que pot deixar 41 persones al carrer

dj., 29/04/2021 - 14:15
SocialLa PAHC alerta de l'imminent desnonament d'un bloc de Manresa que pot deixar 41 persones al carrer

29/04/2021Ravalnet Vista general del bloc ocupat. La PAHC alerta de l'imminent desnonament d'un bloc de Manresa que pot deixar 41 persones al carrer 29/04/2021Ravalnet

Resum: 

L'Audiència de Barcelona obligar els veïns i veïnes a abandonar l'edifici i els imposa una multa per un valor total de 9.000 euros.

La PAHC alerta que el Bloc Bages 7 situat a Manresa està en perill de desnonament i que un total de 41 persones de 17 unitats familiars, 15 de les quals són menors, podrien quedar-se al carrer de forma imminent. La plataforma ha fet pública així la sentència de l'Audiència de Barcelona que obliga els veïns i veïnes a abandonar casa seva abans de 10 dies i que els imposa una multa per un valor total de 9.000 euros.

Després de guanyar el judici als jutjats de Manresa, l'audiència provincial ha pres la decisió d'ordenar el desnonament de l'edifici ocupat per la PAHC fa tres anys perquè es pogués utilitzar per a funcions socials. A més de les persones que hi viuen, als baixos hi ha l’escola de joves Al Qwa, l’Espai de Defensa Legal, l’escola d’alfabetització de dones Soror i un espai de l’Escola Popular de Manresa.

Volen desallotjar el #BlocBages7!

Una sentència durísima de l'audiència provincial de Barcelona, posa en perill la vida de les 41 compas que viuen al bloc, 15 de les quals són menors.

Des d'avui mateix activem totes les vies per aturar aquesta bestiesa.#EnsQuedemAlSet pic.twitter.com/vdNeYhhBo9

— PAHC Bages (@PAHCBages) April 29, 2021

La sentència "posa en perill la vida de 41 persones, en ple estat d’alarma i en una crisi social diríssima", diu la plataforma en un comunicat. Per tal que passi a mans públiques demana a l'Ajuntament de de Manresa i a la Generalitat que negociï amb la propietat i comenci un procés d’expropiació per tal de garantir el dret a l’habitatge i ampliar el parc públic d’habitatge de la ciutat. Des de la plataforma, puntualitzen que s'ha intentat negociar amb la propietat, la immobiliària Nargam, sense èxit.

A més, fan una crida a la mobilització de la gent solidària i a "les organitzacions que defensen que l'habitatge no pot ser una mercaderia". “Nosaltres activem des d’ara mateix totes les vies possibles de resistència, tenim clar que no deixarem que les nostres companyes perdin casa seva”, clouen.

Etiquetes: bages, dret habitatge, PAH, desnonaments

Oberta la convocatòria del Premi Voluntariat 2021

dj., 29/04/2021 - 11:29
ProjectesOberta la convocatòria del Premi Voluntariat 2021

29/04/2021F Pere Tarrés Premi Voluntariat 2021 El període de presentació del formulari de sol·licitud comença el 29 d'abril i finalitza el dilluns 31 de maig. Oberta la convocatòria del Premi Voluntariat 2021 29/04/2021F Pere Tarrés

Resum: 

La 28a edició pretén premiar projectes que han promogut les millors estratègies d'adaptació dels programes de voluntariat al nou context i a les noves necessitats socials emergents.

La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, obre la convocatòria de la 28a edició del Premi Voluntariat, uns guardons que reconeixen la tasca de les entitats sense ànim de lucre catalanes en l’àmbit del voluntariat.

A l’edició d'enguany es pretén premiar els projectes que han promogut les millors estratègies d’adaptació dels programes de voluntariat al nou context i a les noves necessitats socials emergents

El període de presentació del formulari de sol·licitud comença el 29 d'abril i finalitza el dilluns 31 de maig, ambdós inclosos. Per poder participar en aquesta convocatòria, les entitats han d’estar censades en el Cens d’Entitats del Voluntariat de Catalunya.

El Premi Voluntariat neix l’any 1993 per reconèixer la important tasca que desenvolupen les entitats de voluntariat a Catalunya i premiar iniciatives i projectes concrets amb l'objectiu que puguin esdevenir un referent per a la resta d'entitats i ser impulsors, promotors o inspiradors de futures iniciatives o projectes.

Podeu trobar més informació de la convocatòria en aquest enllaç o a la guia que ofereix el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda, podeu transmetre les vostres consultes al correu electrònic spav.tsf@gencat.cat.

Etiquetes: voluntariat, cens entitats de voluntariat, entitats sense ànim de lucre, premi voluntariat, finançament

L’Índia, en una situació crítica per la segona onada de la Covid

dc., 28/04/2021 - 18:12
InternacionalL’Índia, en una situació crítica per la segona onada de la Covid

28/04/2021LaviniaNext La segona onada de la Covid ha impactat de valent a l'Índia. Font: Roberto Rodríguez/FVF L'Hospital de Bathalapalli ha hagut de reorganitzar la seva activitat. Font: Roberto Rodríguez/FVF El país ja ha superat les 200.000 víctimes mortals per coronavirus. Font: Roberto Rodríguez/FVF L’Índia, en una situació crítica per la segona onada de la Covid 28/04/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

Entitats amb presència al país com Sonrisas de Bombay i la Fundación Vicente Ferrer bolquen els seus esforços en fer front al dramàtic repunt de la pandèmia.

La pandèmia de la Covid-19 ha revifat de manera dramàtica a l’Índia. L’extraordinària virulència d’aquesta segona onada del virus està posant en escac el segon país més populós del planeta, que aplega prop de 1.400 milions de persones. El panorama és desolador, amb prop de 300.000 contagis i unes 2.000 morts diàries, i un sistema sanitari precari que ha quedat totalment col·lapsat. Tot plegat ha provocat que l’Índia sigui el quart país del món que supera les 200.000 víctimes mortals per coronavirus.

“La situació és absolutament dantesca, fa més de 15 anys que treballem al país i mai havíem vist una situació com aquesta, que podem qualificar clarament d’emergència humanitària”, explica a Xarxanet la Isabel Martínez Luna, responsable de comunicació de Sonrisas de Bombay, una ONG que centra la seva acció en la lluita contra la pobresa, el respecte als drets humans i la igualtat d’oportunitats a les zones més deprimides del continent asiàtic.

Font: Roberto Rodríguez/FVF

El virus ha esclatat amb una potència devastadora al país, quelcom difícil de preveure fa tot just un mes, quan semblava que el pitjor de la crisi sanitària havia passat i la pandèmia estava relativament sota control. Així, en poques setmanes, la pandèmia s’ha descontrolat i ara mateix la preocupació és extrema. Entre les causes d’aquest rebrot s’apunta a la nova variant del virus que circula pel país, que, malgrat que encara s’està investigant, podria ser més contagiosa i, fins i tot, més resistent a la vacuna, apunten els experts.

“El virus s’està propagant més ràpidamet i en casos més severs, especialment entre persones més joves, d’entre 30 i 50 anys”, exposa el Dr. Praveen, director de l’Hospital de Bathalapalli de la Fundación Vicente Ferrer, una entitat amb una llarga experiència i presència al subcontinent. “Cada vegada més població malalta està arribant al punt de triatge, la situació és de molta urgència”, afegeix.

Només cal donar un cop d’ull a les imatges que arriben del país per adonar-se de la gravetat de la situació, especialment difícil a la capital, Nova Delhi. Persones amuntegades morint a les portes dels hospitals, centres sanitaris absolutament desbordats i pires funeràries massives conformen un panorama de tints dramàtics.

“El col·lapse del sistema sanitari és absolut, hi ha una gran manca de llits i d’oxigen per tractar les persones malaltes, a banda que ja s’estan començant a produir conseqüències com l’aparició d’un mercat negre de medicaments arran d’un desabastiment enorme”, apunta Martínez Luna.

La Fundació Vicente Ferrer posa en marxa una campanya d’emergència

En aquest context, la Fundació Vicente Ferrer ha engegat la campanya ‘Oxigen per a l’Índia’, que recull donacions a través del seu web i el telèfon 900 111 300 per pal·liar la manca de generadors d'oxigen per fer front al ràpid augment de contagis severs de Covid. “La campanya se centra a aconseguir un generador d’oxigen que garanteixi les reserves per als casos més greus. Necessitem el suport de la ciutadania per a afrontar aquesta pandèmia global que ara està colpejant fortament l’Índia”, apunta Asensio Rodríguez, director de la Fundació a Espanya.

Igualment, Sonrisas de Bombay també recull donacions des del seu web per a les milers de famílies sense recursos que estan patint de valent els efectes letals d'aquesta segona onada.

El colapso de la sanidad es grave, las cifras de la pandemia estos días son alarmantes y las migraciones masivas de las ciudades a zonas rurales no auguran nada bueno. Ayúdanos a paliar las consecuencias de esta #SegundaOla.
Dona ahora: https://t.co/NP7KOj88N0 #EmergenciaIndia pic.twitter.com/ywtkmjarKu

— @SonrisasdBombay (@Sonrisasdbombay) April 25, 2021

Malgrat que les raons de l’empitjorament de la situació epidemiològica encara no són clares, a banda de la possible incidència de la nova variant, s’apunta a la precarietat del sistema sanitari, majoritàriament privat, i a la relaxació de les mesures de prevenció, fet pel qual s’han intensificat les tasques de sensibilització perquè la població local assumeixi els hàbits de protecció.

“És cert que hi ha hagut certa relaxació per part de la població, des de l’aparició de la Covid no s’ha fet prou, per exemple, per evitar aglomeracions, que allà són constants: s’han celebrat festes multitudinàries, campanyes electorals, etc.”, diu la responsable de comunicació de Sonrisas de Bombay. De fet, des de l’ONG expliquen que una de les tasques que fa temps que duen a terme és la de desmentir rumors i tòpics sobre el virus, que sobretot han penetrat en comunitats amb menys accés a l’educació.

L’Índia ha desenvolupat la seva pròpia vacuna contra la Covid i aquest dissabte té previst iniciar la campanya de vacunació massiva, que, esperen, freni els greus efectes d’aquesta segona onada. Però la planificació no ha estat la més adient. Martínez Luna explica que abans d’aquest repunt de la pandèmia es van fer donar i exportar vacunes i oxigen. “Ara s’han trobat amb tots els hospitals col·lapsats i amb una gran manca de vacunes i d’oxigen, és una situació desastrosa”, rebla.

Font: Roberto Rodríguez/FVF

A més, a l’ONG recorden que la primera onada de la Covid es va contenir amb prou èxit. “En aquell moment nosaltres vam començar a fer actuacions d’emergència, però estaven més orientades a lluitar contra les conseqüències econòmiques de la pandèmia: hi ha moltes persones que viuen en ‘slums’ o directament al carrer que es guanyen la vida dia a dia i, arran del confinament i les restriccions, no podien fer-ho”, assegura de l’entitat.

Ara, la situació és molt diferent i el país ha quedat molt exposat a la devastació del virus. Per tot plegat, la comunitat internacional ha començat a mobilitzar-se per ajudar l’Índia a frenar l’impuls d’aquesta segona onada. Els Estats Units, el Pakistan, el Regne Unit i la Unió Europea, entre altres, estan col·laborant amb el Govern indi amb enviaments urgents de material mèdic, vacunes, medicines i oxigen. Tota ajuda és poca per cobrir la immensitat de l’emergència.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, cooperació al desenvolupament, Índia, coronavirus, sonrisas de bombay, Fundación Vicente Ferrer Autor/a: Dani Sorolla

L’art titellaire torna a Lleida

dc., 28/04/2021 - 16:44
CulturalL’art titellaire torna a Lleida

28/04/2021LaviniaNext Lleida serà la capital de les titelles durant tres dies. Font: Centre de Titelles de Lleida Enguany, l'aforament de la Fira de les Titelles serà limitat. Font: Centre de Titelles de Lleida Hi participaran companyies internacionals. Font: Centre de Titelles de Lleida L’art titellaire torna a Lleida 28/04/2021Autor/a: Ariadna Roca / Anna MartínLaviniaNext

Resum: 

Diversos espais de la ciutat serviran d’aparador per a professionals durant la 32a edició de la Fira de Titelles, un referent al sector que organitza el Centre de Titelles de Lleida i l'Ajuntament.

La ciutat de Lleida acollirà la 32a edició de la Fira de Titelles els dies 30 d’abril i 1 i 2 de maig. Organitzada pel Centre de Titelles de Lleida i l’Ajuntament, la fira esdevé una plataforma de divulgació de l’art titellaire i, al mateix temps, serveix d’aparador per a professionals, ja que molts programadors i directors acuden a la ciutat per trobar espectacles per a les seves futures produccions.

La fira congrega cada any una mitjana de vint companyies i més de tres cents professionals acreditats que participen en les jornades tècniques i actuacions programades. A més a més, els més de quaranta-cinc mil assistents que solen passar-hi durant tot el cap de setmana, també gaudeixen d’activitats paral·leles a la fira que han ajudat que aquesta hagi esdevingut un referent del sector d’espectacles de teatre de titelles, ombres i teatre visual.

L’edició del 2021, adaptada a la Covid-19

La Fira de Titelles de Lleida 2020 es va organitzar dues vegades i ambdues es va haver de suspendre a causa de la pandèmia de coronavirus, primer al maig, per l’estat d’alarma, i després al juliol. Finalment, l’edició d’enguany sí que es podrà celebrar, però ha hagut de ser adaptada a la nova realitat que ha deixat el pas de la Covid-19, això sí, “mantenint intactes els seus objectius i valors”.

Enguany hi participen vint-i-sis companyies que oferiran un total de vint-i-set espectacles per al públic general i quatre en línia per a professionals. La programació compta amb produccions de tota mena: per a infants i famílies, per a joves i per a adults; propostes catalanes, de la península i internacionals; i espectacles tradicionals, contemporanis i avantguardistes.

Normalment la majoria d’aquestes funcions es feien al carrer Major de Lleida, però, enguany, com s’hauria de tallar l’accés a aquest eix comercial per controlar l’aforament, l’organització ha decidit readaptar les actuacions a altres espais. “Si hi ha un sector que ha patit els efectes de la pandèmia tant com el cultural són els comerciants”, explica l’Oriol Ferre, director de la Fira.

Altres espectacles es faran en espais tancats amb la meitat de l’aforament i això ha provocat que les entrades gratuïtes s’exhaurissin amb molta rapidesa. “La resposta ha sigut increïble. Això vol dir que la gent té ganes de gaudir d’aquest art”, celebra Ferre.

Novetats de la 32a edició

Una de les novetats que destaca el director de la fira és la inauguració del premi Drac d’Or, que atorgarà la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (FECOLL) a una de les companyies del territori lleidatà. La guanyadora serà premiada amb una actuació a dintre d’un dels actes que programarà la FECOLL al llarg de l’any.

D’altra banda, la Fira de Titelles de Lleida acull per primer cop una residència internacional. Una titellaire italiana i una australiana estan treballant a la ciutat per acabar d’enllestir el seu nou espectacle, ‘Variations’, i el presentaran en el marc de la fira.

Per últim, enguany es projectarà per primera vegada una pel·lícula. Es tracta d’un llargmetratge que la companyia de titelles Zero en Conducta va crear durant el confinament.

Etiquetes: titelles, teatre, arts escèniques i audiovisuals, lleida, Covid19, Centre de Titelles de Lleida, Segrià Autor/a: Ariadna Roca / Anna Martín

Supermercats cooperatius: consumir com a acció transformadora

dc., 28/04/2021 - 15:59
EconòmicSupermercats cooperatius: consumir com a acció transformadora

28/04/2021Colectic Una sòcia de La Feixa participant voluntàriament en tasques de botiga Supermercats cooperatius: consumir com a acció transformadora 28/04/2021Autor/a: Carla FajardoColectic

Resum: 

Foodcoop Bcn es prepara per obrir les portes a Barcelona mentre La Feixa de Mataró ja pot fer la valoració dels seus primers mesos en funcionament.

Els supermercats cooperatius comencen a esquitxar el territori català. Aquest model permet a les persones sòcies ser-ne les propietàries i decidir com serà: des dels proveïdors a qui es compren els productes fins a l'organització de la feina de les persones treballadores. Mentre Foodcoop Bcn es prepara per obrir les portes a l'Eixample de Barcelona a finals d'any, La Feixa de Mataró ja pot valorar la feina dels primers mesos.

El documental Food Coop, que explica la història d'un supermercat cooperatiu de Nova York, va inspirar les persones que hi ha darrera d'aquests dos projectes, que van néixer amb l'objectiu de fer un canvi d'escala respecte les associacions de consumidores i arribar així a una part més gran de la població.

"El consum transformador ha de fer un salt d’escala. Ens estem quedant amb uns pocs convençuts de classe alta amb poder adquisitiu, que compren menjar de qualitat en botigues massa cares per a altres classes. Si volem canviar aquest món hem de canviar la manera com consumim i s’ha de fer a una escala més gran", afirma Silvio Covolo, dinamitzador de Foodcoop Bcn.

La cooperativa del supermercat barceloní està posant a punt el local recentment adquiri i està fent una feina de crear xarxa amb les entitats del barri per ser-ne part.

"La paraula supermercat pot fer por. Un supermercat per definició treu força al comerç local, concentra el consum en la gran distribució i fa que els béns hagin de fer desenes de milers de quilòmetres per arribar a taula. La nostra idea és potenciar el comerç local, que més gent se sumi al consum transformador i polític, que vol ser respectuós amb les persones i el planeta", afegeix Covolo.

Ja tenen 200 sòcies, però en necessiten 500. Això implica fer un treball voluntari de tres hores mensuals en torns flexibles i una quota única de 90 euros que pot ser fraccionada. Amb aquesta aportació social, juntament amb préstecs d'entitats de banca ètica, i la campanya de títols participatius que han posat en marxa, podran aixecar la persiana.

Per comprar-hi s'haurà de ser sòcia. "Creiem fermament en el sentit de comunitat i de pertinença. És important que una persona per fer la compra hagi de fer-se sòcia, que el consum passi de ser un acte passiu a actiu, polític i transformador", insisteix Covolo.

A La Feixa, en canvi, finalment van decidir obrir les portes a tota la població sense necessitat de fer-se sòcia. Tot i així, la majoria de persones que hi consumeixen ho són i s'incentiva la participació, explica Mercè Marsal, una de les impulsores del projecte. La valoració és positiva. "Han passat de ser unes 35 unitats de consum o famílies a gairebé 240" i el territori l'ha rebut "amb il·lusió i esperança que esdevingui un centre de trobada més enllà del supermercat".

Pagar el preu del que compres

Un altre dels avantatges dels supermercats cooperatius és l'estalvi econòmic: el preu dels productes és més assequible ja que les sòcies estan aportant una quota i/o hores de feina, i el marge és transparent. Covolo concreta que a Foodcoop Bcn es preveu que sigui del 27% al principi, per tant, si la persona consumidora paga un producte a un euro al supermercat li haurà costat 73 cèntims. Aquest marge s'anirà aprimant a mesura que es paguin els deutes ja que els beneficis repercuteixen en el preu. "No serà més assequible que un Lidl però al Lidl no estàs pagant el preu del que compres. Pagues menys perquè hi ha una mà d'obra que ho està pagant per tu. Sí que serà més assequible respecte a una botiga especialitzada de producte ecològics", comenta.

A l'hora de decidir quins productes compren prioritzen conèixer les persones que s'encarreguen de la producció i saber que tracten d'una forma justa les persones treballadores. Segueixen una sèrie de criteris com ara la proximitat, els productes ecològics i la reducció d'envasos.

Coincideixen que formar part d'un supermercat cooperatiu és, per sobre de tot, una acció transformadora. "Tenim per lema "Transformem el consum!", i amb aquesta transformació, volem ajudar a fer virar la societat cap a una que ens convenci més, més justa social i mediambientalment", clou Marsal.


Etiquetes: Barcelonès, maresme, cooperativisme, agricultura i alimentació, alimentació ecològica Autor/a: Carla Fajardo

Editada una guia per fer equips de voluntariat amb mirada accessible i inclusiva

dt., 27/04/2021 - 16:29
SocialEditada una guia per fer equips de voluntariat amb mirada accessible i inclusiva

27/04/2021FCVS Un moment de la presentació de la guia ‘Com fer accessible el teu pla de voluntariat’, conduïda per la periodista Mònica Terribas. Font: FCVS Més d'un centenar de persones segueixen la presentació de la guia per incorporar la diversitat en el voluntariat. Font: FCVS Una de les sessions de treball que es van fer amb persones voluntàries i responsables de voluntariat per elaborar la guia ‘Com fer accessible el teu pla de voluntariat’ Font: FCVS Editada una guia per fer equips de voluntariat amb mirada accessible i inclusiva 27/04/2021Autor/a: Sònia PauFCVS

Resum: 

El dret de la ciutadania a la participació i, concretament, la seva aportació a través de l'acció voluntària és el punt de partida del document de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Els equips de voluntariat construïts des de la diversitat i la inclusió aporten riquesa a les entitats socials i als seus projectes. D’això n’estan segures les professionals de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), però alhora són conscients que no és fàcil construir i consolidar aquests equips. Per això han editat la guia ‘Com fer accessible el teu pla de voluntariat’.

Més d’un centenar de persones han assistit a l’acte de presentació de la guia, celebrat en format virtual i conduït per la periodista Mònica Terribas. “El voluntariat pot ser un espai per a tothom. Moltes entitats no és que no ho vulguin, sinó que potser els falta la figura de coordinació i també formació per fer-ho realitat”, apunta Esther Prats, tècnica de la FCVS de la província de Barcelona i coautora de la guia, juntament amb Aurora Lonetto, tècnica de l’Àrea de salut i comunitat de la FCVS.

A més de donar elements perquè les entitats tinguin pistes per incorporar la diversitat en el voluntariat, la guia constata que l’acció voluntària és un element de transformació social. De fet, el document parteix del dret de la ciutadania a la participació i, concretament, de poder fer la seva aportació a través del voluntariat.

En aquest sentit, la FCVS planteja que tothom pot trobar el seu lloc per participar i l’objectiu del document és precisament aportar elements per ajudar les entitats a reflexionar sobre com definir els perfils de voluntariat i com acompanyar les persones voluntàries un cop s’hi incorporen.

Cultura del voluntariat

“Hem de construir la cultura del voluntariat. Ha de ser un treball sense pausa, però sense pressa per arribar a garantir aquesta participació de la qual parlem”, va indicar Lonetto. Les autores insisteixen que quan es parla d’accessibilitat no es limita a les persones que tenen una discapacitat, sinó que també s’hi inclouen les persones grans o les persones d’orígens diversos que potser el que no dominen és la llengua.

Prats recorda que, tal com recull la UNESCO, la inclusió és un enfoc que respon positivament a la diversitat de les persones i a les diferències individuals, entenent que la diversitat no és un problema, sinó una oportunitat per a l’enriquiment de la societat. Així, es recomana a les entitats, sempre que sigui possible, que tinguin una persona responsable de voluntariat i que estigui formada sobre l’atenció a la diversitat.

Avui a la presentació de la guia “Com fer accessible el teu pla de voluntariat” de @voluntaris_cat . Una eina molt útil per incloure a totes les persones al voluntariat de les entitats. Molt interessant i necessari! Gràcies! #FCVS #voluntariat #voluntariatinclusiu pic.twitter.com/7w1CoZ9Kft

— Fundació Estany (@fundacioestany) April 27, 2021

El document, que complementa el treball ‘Voluntariat Social. Manual de gestió’, publicat per la FCVS l’any 2016, està organitzada per capítols molt pràctics i està pensat acompanyar a fer el pas a les entitats decidides a incorporar l’accessibilitat en els seus programes de voluntariat.

Les autores també destaquen el valor que la publicació sigui un treball en xarxa. A través de diferents sessions de treball, hi han participat una cinquantena d’entitats socials, federacions, xarxes d’acció i també persones voluntàries. L’Associació Lectura Fàcil s’ha encarregat de fer el material comprensible per a totes les persones que el llegeixin.

Etiquetes: voluntariat, gestió del voluntariat, formació del voluntariat, iniciació al voluntariat, pla de voluntariat, salut i discapacitat Autor/a: Sònia Pau

Laia Maldonado: "Tenim el mateix somni, el que difereix és l’eina per escriure’l"

dt., 27/04/2021 - 14:01
ProjectesLaia Maldonado: "Tenim el mateix somni, el que difereix és l’eina per escriure’l"

27/04/2021Ravalnet Laia Maldonado, fundadora d''Un llapis per Ghana' Laia Maldonado: "Tenim el mateix somni, el que difereix és l’eina per escriure’l" 27/04/2021Autor/a: Carla FajardoRavalnet

Resum: 

Entrevistem la fundadora de l'organització Un llapis per Ghana, que vol garantir el dret a l'educació dels vint-i-quatre infants i joves que viuen a l'orfenat Ryvanz-Mia.

L'Atsu vol ser periodista i és el primer de la seva promoció tot i les llargues estades a hospitals per una malaltia crònica. La Juliana Tsini estudia restauració. Cada matí carrega els estris de cuina i fa una hora de trajecte caminant perquè no pot pagar-se el bus. De vegades també ven menjar al mercat per poder pagar-se les classes. Són només dos dels somiadors que habiten el Ryvanz-Mia, un orfenat situat a Kpando, a Ghana.

Laia Maldonado (Coma-Ruga, 1997) hi va anar a parar amb 19 anys i va quedar tan impactada que va formar Un llapis per Ghana, una organització sense ànim de lucre que treballa per garantir l'educació i l'alimentació dels nens i joves que hi habiten.

Què és el Ryvanz-Mia?

El Ryvanz-Mia és l'orfenat que va fundar la Mama, que és la directora, quan va perdre el seu marit i dos dels seus fills en molt poc temps. Ella, que és orfe, es va quedar sola en una casa molt gran i va voler obrir-la. No havia anat a escola i considera molt rellevant l’educació, diu que és l’únic que els pot donar. El primer cop que hi vaig anar ens van tallar l’aigua. Em va dir: "Fa temps que no paguem. Abans van les factures escolars. Si cal ens banyarem al riu però aquests nens estudiaran". Aquesta fe absoluta em va impactar.

Vas formar l'organització amb 19 anys.

'Un llapis per Ghana' va ser una equivocació. En cap moment vaig pretendre fer una ONG, soc bastant 'hater' del concepte ONG i voluntariat. Vaig conèixer un orfenat, em vaig enamorar i vaig pensar que no podia seguir vivint com si no ho hagués vist. Ho vaig proposar a dues amigues d’infància i vam començar el projecte, però és petit i local. No tenim cap intenció d’expandir-lo. Va néixer per vint-i-quatre somnis i s’apagarà quan desapareguin o quan es compleixin. La idea es empoderar-los perquè en un futur no ens necessitin i poder anar de visita com es visita les famílies que viuen lluny.

Però sou una ONG.

Ens estem constituint just ara com a associació, treballem sota el paraigües d’una ONG més gran que és Esport Solidari Internacional (ESI), però no parlem el mateix llenguatge. Encara no ho hem aconseguit perquè no ens hem posat d’acord en una cosa tan bàsica com escollir un president. Funcionem de manera horitzontal.

Per què 'un llapis'?

Quan vaig tornar la primera vegada vaig estar un mes deprimida plorant al sofà i vaig buscar la manera de finançar el menjar i l'educació. Vaig recordar una anècdota. Un dia vaig treure taules per fer deures, però anaven molt lents i jo no tinc paciència. Els hi vaig dir: "Com pot ser que aneu tan lents?". Una de les petites, la Mawusie, em va ensenyar un llapis i em va dir: "Només en tenim un i ens el tornem. Per això anem tant lents". Vaig pensar que aquest llapis podia ser la metàfora. Tenim el mateix somni, el que difereix és l’eina per escriure’l.

Com financeu aquests somnis?

Hem fet de tot. Organitzem esdeveniments i fem xerrades a escoles, que després organitzen berenars solidaris o fan intercanvis de cartes. És interessant perquè els nens i les nenes tenen moltíssim poder. Sempre que hi ha un esdeveniment fem una connexió en directe amb l'orfenat o un vídeo i mantenim el contacte a diari amb Ghana.

També oferim la possibilitat de fer-se càrrec de la seva educació però no deixem apadrinar des d’aquí. No volem ser el projecte que et deixa apadrinar un nen perquè dormis tranquil. Apadrinar vol dir acompanyar. A més, les donacions es donen al projecte no a la persona individual perquè tots tinguin les mateixes possibilitats. Això cobreix les despeses escolars, però no les emergències mèdiques, la roba, la llum, l'aigua o el material.

Intentem que no els pesi el que fem. A vegades són massa conscients que d'allò que fan en pot dependre el menjar o anar a l'escola.

Qui forma part de l'organització?

Ara som sis persones i després hi ha el voluntariat local. Està oberta a totes aquelles persones que es puguin i vulguin comprometre.

Com funciona el voluntariat?

Li volem canviar el nom, li diem intercanvi. No van a ensenyar res i van a aprendre moltes coses. No faran res essencial perquè l’orfenat ja funcionava sense blancs perfectament i l’objectiu és que segueixi funcionant. Ajuden a fer els deures, per exemple. La Mama em va dir: "Tant de bo el projecte trobi orelles obertes i cors disposats a escoltar". Doncs això és el que dic als voluntaris: "Aneu a oferir abraçades i orelles, a coneixe’ls, a escoltar què volen ser de grans, a explicar tonteries, a trobar-vos amb la injustícia, a aprendre del seu dia a dia. Aneu a amarar-vos".

Cada voluntari té unes aficions i crea un vincle. Un dia hi vas i algú té un banjo i et diu: "L’Ana ens va ensenyar a tocar el banjo". L’altre dia estàvem dinant i va sonar 'Flor de tardor' i tothom es va posar a cantar en català. I després algú torna sabent tocar una cançó típica africana. L'objectiu del voluntariat és tornar i explicar el que hi ha allà.

El paper de les ONGs genera debat. Us trobeu amb contradiccions a l'hora de comunicar la feina que feu?

És important ser conscient dels teus privilegis i de com els vols fer servir. Vull pensar que estem força deconstruides. Ens plantegem cada frase que pengem a les xarxes. Ens fa molta por el mercadeig de la pena i de la pobresa. Jo no m'he trobat pobres. M'he trobat gent amb moltíssima força i mil recursos. Ens fixem en allò que podem fer i evitem caure en lamentar-nos del que no tenim.

Etiquetes: tarragonès, Cooperació Internacional, cooperació al desenvolupament, drets humans i desigualtat, gestió del voluntariat, voluntariat internacional, Direcció i gestió ONG, ghana, ong Autor/a: Carla Fajardo

‘Música per a l’esperança’: un futur per al jovent del Bajo Lempa

dl., 26/04/2021 - 10:50
Internacional‘Música per a l’esperança’: un futur per al jovent del Bajo Lempa

26/04/2021LaviniaNext 'Música per a l'esperança' vol allunyar els joves de la violència a través de la música. Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza. La Música és una alternativa per al jovent de 'Nueva Esperanza'. Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza. L'agermanament entre Igualada i Nueva Esperanza es remunta al 1992. Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza. ‘Música per a l’esperança’: un futur per al jovent del Bajo Lempa 26/04/2021Autor/a: Dani SorollaLaviniaNext

Resum: 

L’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza impulsa un projecte musical a la comunitat de Nueva Esperanza (El Salvador).

Un músic més és un ‘pandillero’ menys”. Aquesta frase d’un dels mestres populars de la comunitat de Nueva Esperanza expressa molt bé el sentit del projecte ‘Música per a l’esperança’, que l’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza duu a terme des de fa més d’una dècada en aquesta petita comunitat de la zona del Bajo Lempa (El Salvador).

Aquest projecte dona continuïtat al que va iniciar el 1996 l’entitat britànica ‘Music for Hope’, després d’una estada de la professora de música de Birmingham, Katherine Rogers, en aquesta zona rural del sud-est del Salvador.

“La Katherine va constituir un projecte de música per al jovent, una petita escola, seguint els mètodes dels mestres populars, és a dir, formant persones de la pròpia comunitat perquè després fossin elles qui esdevinguessin el professorat de l’escola”, explica a Xarxanet el Carles Palet, membre de l’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza. Més tard, Rogers es va conèixer a la zona amb un grupet de professores de l’Escola Municipal de Música d’Igualada i aquí va començar la implicació de l'associació en el projecte.

Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza.

Un agermanament amb història

Ara bé, la relació entre Igualada i la comunitat de Nueva Esperanza ve de lluny i és anterior al projecte. Del 1992, concretament. El Salvador acabava de posar fi a la seva guerra civil i un grup de 8 persones joves d’Igualada hi van viatjar a través de l’ONG Setem per realitzar-hi un camp de treball. Nueva Esperanza és una petita comunitat rural formada per persones refugiades salvadorenyes que s’havien exiliat a Nicaragua fugint de la dictadura militar i la guerra.

“El sentit de l’agermanament va ser fer pressió política i ajudar a aquests camperols a conservar la terra, que reclamaven oligarques, i evitar que fos una zona de conflicte”, exposa Palet.

Un any més tard, el 1993, per consolidar la relació, es va crear l’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza. D’aleshores ençà, l’entitat hi va dur a terme projectes de desenvolupament com arranjaments de carrers, finançament de beques d’estudis, la construcció d’una aula polivalent de l’institut o iniciatives per a la recuperació de la memòria històrica, entre altres.

A partir del contacte amb la Katherine Rogers, l’entitat anoienca es va involucrar a fons en el projecte musical. “Arran d’aquesta trobada la nostra col·laboració es va desenvolupar des d’un vessant més educatiu, cultural i social”, apunta Palet. També es va començar a dignificar la feina dels mestres populars, a pagar-los un salari i formar-los amb professionals del conservatori de la capital del país, fent girar el cercle: “L’alumnat dels primers mestres populars formen el professorat de l’escola d’avui i el projecte s’ha estès a més comunitats del Bajo Lempa”, remarca.

Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza.

El projecte, que compta amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es concreta en el suport a cinc persones professores de música que realitzen tres sessions setmanals de 3 hores per cobrir 22 comunitats del Bajo Lempa i, abans de la pandèmia, acollia prop de 200 persones alumnes. Recentment, subratlla Palet, des de l’Escola Municipal de Música d’Igualada també s’ha obert un espai telemàtic per resoldre dubtes i compartir aprenentatges amb el professorat de Nueva Esperanza.

Música per a l’Esperança’ també busca potenciar la cultura pròpia a través de la música i recuperar el folklore salvadorenc: és un espai on el jovent pot expressar-se i crear cultura i intel·lecte. “Hi ha una gran influència dels països gran de l’entorn com Colòmbia i Mèxic, però El Salvador té cultura pròpia i que els mestres populars del projecte la defensin també és una manera de crear identitat de país”, convé Palet.

Música per sortejar de la violència

No hi ha dubte que la música és el vehicle idoni per crear arrelament i comunitat. En el cas de la comunitat de Nueva Esperanza, ha servit també per allunyar la mainada d’una xacra que, com ha passat a molts països de l’Amèrica Central, ha impactat de valent en el jovent: el sorgiment de les ‘maras’.

Aquestes bandes de carrer es dediquen a captar el jovent i els empenyen a la delinqüència, és un fenomen que ha provocat milers de víctimes i ha destrossat moltes famílies. “A hores d’ara, pel que ens diuen les persones que viuen allà, la situació sembla que és més tranquil·la, però és cert que hi ha hagut moments de molt conflicte amb aquest tema a la zona, el 2015 hi havia un miler de morts mensuals”, exposa Carles Palet.

Aquestes ‘maras’ funcionen mitjançant un sistema pervers de captació, comencen a temptejar la mainada a partir dels dotze anys amb l’objectiu d’engrandir les seves organitzacions, aprofitant-se del difícil context en què viuen.

Palet explica que hi ha moltes famílies monoparentals i moltes famílies desestructurades fruit dels processos de guerra, i aquest jovent, molts cops buscant la seguretat, en un moment tan gregari com l’adolescència, són una presa fàcil per a aquestes organitzacions. “El fet de poder tenir algú que els defensi, una segona família, per dir-ho així, fa que els que tenen menys personalitat acabin cedint”, rebla. I és clar, un cop s’hi fiquen, és molt difícil sortir-ne perquè els implica un jurament i la seva vida es veu amenaçada.

El projecte ‘Música per a l’esperança’, en aquest sentit, també pretén oferir-los una alternativa i evitar que caiguin en la delinqüència juvenil. “Si aconseguim que als dotze anys, que és aquest moment tan crític, estiguin vinculats al projecte de música i tinguin una oferta formativa i de lleure que els allunyi del carrer i de la violència, pensem que a nivell comunitari estem sent molt útils”, raona el membre de l’associació anoienca.

La violència de les ‘maras’ a la zona ha causat una ferida profunda i dolorosa: moltes famílies han quedat escapçades i nombroses persones han perdut éssers estimats. En aquest context, fa quatre anys l’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza va decidir reforçar el treball dels grups de música amb un programa d’atenció psicològica amb l’objectiu de minimitzar el xoc traumàtic d’aquesta situació.

Font: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza.

“Tot aquest impacte de la violència era quelcom que quedava com un tabú, no hi havia un espai on compartir tot aquest dolor, per això vam iniciar aquest programa, amb el mateix sistema que el dels mestres popular, és a dir, buscant i formant en psicologia persones de la zona, donant-los suport per obrir espais d’acompanyament emocional amb els infants i jovent de la comunitat”, diu Palet.

Sensibilitzar a casa nostra

Més enllà dels projectes que desenvolupa al país centreamericà, un dels principals objectius de l’Associació igualadina, que destaca Palet, és sensibilitzar sobre les desigualtats entre països rics i països empobrits a partir el coneixement de la realitat concreta d’aquesta zona del Salvador.

“És una tasca que creiem que és bàsica per canviar les coses, i tenim diversos projectes i activitats en aquest sentit a casa nostra, com xerrades, exposicions, intercanvis entre joves d’Igualada i de Nueva Esperanza, a banda d’impulsar un treball conjunt amb escoles i instituts”, conclou.

Etiquetes: drets humans i desigualtat, processos de pau, cooperació al desenvolupament, música, associació agermanament Igualada Nueva Esperanza Autor/a: Dani Sorolla

Desmuntant tabús a l’escenari: maternitat i diversitat funcional

dv., 23/04/2021 - 13:10
CulturalDesmuntant tabús a l’escenari: maternitat i diversitat funcional

23/04/2021LaviniaNext Escenaris Especials estrena 'Mare de Sucre', una producció amb repartiment inclusiu, escrita i dirigida per Clàudia Cedó. Font: Clàudia Barberà Mare de Sucre desmantella els tabús que s'amaguen darrere la maternitat i la discapacitat intel·lectual. Font: Escenaris Especials. L'obra s'estrena el 13 de maig a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Font: Clàudia Barberà Desmuntant tabús a l’escenari: maternitat i diversitat funcional 23/04/2021Autor/a: Ona BachrachLaviniaNext

Resum: 

L'espectacle 'Mare de Sucre' narra la història d'una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare, però ha d'enfrontar-se a la incomprensió del seu entorn.

Escenaris Especials i el Teatre Nacional de Catalunya estrenen 'Mare de Sucre', una producció amb repartiment inclusiu, escrita i dirigida per Clàudia Cedó, que ens convida a reflexionar sobre el tracte que oferim com a societat a les persones amb diversitat funcional. L'obra debutarà el 13 de maig a la Sala Tallers del TNC a Barcelona, i es podrà veure fins al 30 de maig.

La Cloe és la protagonista d'aquesta història, té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig incontenible de ser mare. Però l'anhel topa amb la incomprensió de la seva família, la fundació on viu i la seva comunitat. Aquest impediment la durà a reivindicar els seus drets i lluitar per la tutela del seu propi cos. Així i tot, el camí per complir el seu desig no és fàcil i sovint la farà dubtar d'ella mateixa.

L'obra de Cedó ens anima a revisar les conductes socials que adoptem vers persones amb diversitat funcional. Deixant de banda els tabús, posa a debat l'assimilació de la jurisdicció dels seus cossos i la sobreprotecció com a excusa per l'arrabassament de la seva llibertat d'expressió. Així doncs, l'obra és un reclam per posar fi a la discriminació i desmantellar tots els tabús que s'amaguen darrere la maternitat i la discapacitat intel·lectual.

"L'espectacle va sorgir de la inquietud que apareixia a les improvisacions dels cursos que fem amb col·lectius amb diversitat funcional, on moltes alumnes treien el tema de la maternitat", explica Anna del Barrio, ajudant de producció de Mare de sucre i coordinadora d'Escenaris Especials. Al mateix temps, la dramaturga Clàudia Cèdo també tenia pensat crear una obra que donés llum a aquesta problemàtica, i, de llavors ençà, fa dos anys que treballen per estrenar Mare de Sucre.

La inclusivitat, el segell de l'obra

Al llarg d'aquests dos anys de procés de creació, des de l'equip de Mare de Sucre han fet recerca a través d'entrevistes a testimonis reals i han escrit la història conjuntament amb la participació de Judith Pardàs, Andrea Àlvarez, Mercè Méndez i Marc Buxaderas, actors i actrius amb diversitat funcional. Durant aquest procés, l'obra ha estat adaptada a les necessitats específiques de cada un dels intèrprets, modificant timings, períodes d'assajos o paraules del text.

"Per a nosaltres és molt important poder treballar amb ells en crear les històries", afirma Anna Del Barrio, "perquè creiem que el que és important és que les seves veus se sentin representades, és a dir, no es tracta de crear un espai on aparegui una cadira de rodes, sinó on siguin els protagonistes de les seves pròpies històries". D'aquesta manera, les persones amb diversitat funcional o en risc d'exclusió social no només poden accedir a la cultura com a públic o com a actors, sinó que també són creadors de cultura i referents pels espectadors amb diversitat funcional.

Mare de Sucre i Escenaris Especials posen especial èmfasi en conèixer la història d'aquestes persones més enllà de les seves discapacitats. Defensen que cal atrevir-se a escriure'ls des de dins i deixar de donar-los un paper superficial i irreal que tendeix a reflectir l'etiqueta i no a la persona.

A més, de la mateixa manera que ajusten el procés de creació, les instal·lacions de l'espectacle també estaran adaptades a tots els públics, amb l'objectiu de crear una platea més diversa. Per fer-ho ofereixen diverses propostes: funcions condicionades a la discapacitat auditiva amb llenguatge de signes o subtítols visuals, les 'Relax sessions' per a persones amb trastorn de l'espectre autista i malalties mentals, o les 'Touch tours i audiodescripció' per adaptar-se a persones amb discapacitat visual.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Escenaris Especials (@escenarisespecials)

Etiquetes: arts escèniques i audiovisuals, teatre, teatre inclusiu, Escenaris Especials, Teatre Nacional de Catalunya, diversitat funcional Autor/a: Ona Bachrach

6 consells per a millorar la gestió de reunions i assemblees

dj., 22/04/2021 - 10:33
Comunitari6 consells per a millorar la gestió de reunions i assemblees

22/04/2021Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Després d'un any de feina, l'Associació per l'Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social (FoodCoop) té previst obrir un supermercat cooperatiu a Barcelona l'any 2020. Font: FoodCoop 6 consells per a millorar la gestió de reunions i assemblees 22/04/2021Autor/a: Adam PeribáñezMinyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Un recull de propostes que van des de la prèvia a l’execució i registre per a millorar la qualitat d’aquests espais.

El dia a dia d’una entitat està farcit de reunions i assemblees. Espais de decisió, treball i debat, són un mecanisme que cal cuidar. Una reunió mal planificada i executada pot portar no només a una mala presa de decisions, si no també a problemes interns a l’entitat i conflictes futurs. Per a evitar aquest supòsit, a continuació es presenten diversos consells per a millorar-les.

Convocatòria

El primer pas a l’hora de convocar una assemblea i que marcarà el seu desenvolupament. Com fem la convocatòria (a través de correu electrònic, whatsapp o xarxes socials, per exemple), marcarà el to, més formal i informal.

La inclusió d’un ordre del dia és un punt clau en una convocatòria, ja que dona més informació a tots els i les participants. Així mateix, segons el tipus d’entitat i la seva gestió, obrir la configuració d’aquest ordre i permetre a tothom afegir punts pot afavorir la implicació i millorar la participació en l’assemblea.

El temps donat entre la convocatòria i la pròpia assemblea també és important, ja que massa poc pot impedir als participants preparar els diferents punts de l’ordre del dia, però donar massa temps pot acabar provocant pèrdua d’interès.

Espai

És important plantejar-se on es duen a terme les reunions. Un ambient més informal pot donar lloc a una gestió més informal i, fins i tot, desorganitzada. Una assemblea o reunió requereix d’un espai on tothom es senti còmode, amb les mínimes distraccions possibles, i que permet una participació horitzontal.

Gestió del temps

La durada d’una assemblea no ha d’estar marcada des d’un inici, però fixar-se una hora orientativa per a acabar pot ser un bon mecanisme per a evitar allargar punts de l’ordre del dia innecessàriament o altres distraccions. Per a reunions o assemblees periòdiques, caldria evitar superar les tres hores, mentre que, en cas que s’utilitzi el format online, les dues hores solen ser el màxim acostumat.

Una bona forma de limitar el temps i evitar reunions que s’eternitzen és marcar el temps aproximat dels diferents punts a tractar. Això pot donar una idea més aproximada de què esperar en aquell punt concret. Els punts informatius solen més breus, mentre que aquells que requereixen debat es solen allargar més.

Finalment, en un marc més ampli, tenir clara la periodicitat dels diferents tipus de reunions és una altra eina per a una millor gestió del temps. Una reunió setmanal pot ser més lleugera i amb una duració més curta que una mensual, i també pot ser més flexible a l’hora de posposar elements de l’ordre del dia.

Moderació

L’organització interna d’una reunió depèn de molts factors. Com més formal, més figures de gestió es necessiten. La pròpia organització jeràrquica d’una entitat també pot donar forma a aquesta moderació. Les reunions més informals tendeixen a tenir més definit aquests rols, però és important tenir-los en compte, ja que també poden sorgir espontàniament.

El rol de moderador o moderadora és el d’aquella persona que, tradicionalment, gestiona tant l’ordre del dia, tancant i obrint punts, com la participació dels i les assistents, assignant torns de paraula i, fins i tot, tallant aquelles intervencions que s’allarguin o surtin del tema.

És un rol que cal tenir ben definit i cal que generi consens entre tothom qui participa, ja que això facilita la seva acceptació i, en última instància, la seva tasca.

En algunes ocasions pot ser interessant establir moderadors rotatius, o fins i tot dividir la tasca en diferents funcions, amb una persona encarregada de la gestió del temps i una altra gestionant les intervencions.

En el cas de les assemblees i reunions virtuals, hi ha una sèrie de consells a seguir publicats en aquesta guia a Xarxanet.

Presa de decisions

Un element clau de les assemblees. Hi ha moltes maneres d’arribar a una decisió dins una assemblea o reunió, però les dues grans vies, amb molts matisos i variants, solen ser la democràtica, és a dir per votació, o el consens, arribant a un punt comú a través del diàleg.

Conèixer bé i establir clarament quins son aquests mecanismes de presa de decisió és clau per a evitar conflictes i legitimar aquells acords als que s’arriba.

Actes

Les actes son un element que, més enllà de la seva obligatorietat en determinats casos, esdevé necessari en la resta. Una acta és, bàsicament, un document on es recullen els acords presos i un registre de les persones que han assistents a la reunió.

De la mateixa forma que un sistema de presa de decisions consensuat, una acta dona legitimitat a l’espai, i també permet a aquelles persones que no hagin pogut assistir a la reunió. Les actes són també un bon lloc per a recollir valoracions, de forma que es puguin consultar en un futur per a planificar de nou esdeveniments o projectes.

Etiquetes: Comunitari, participació ciutadana, activisme, Participació juvenil, Projectes, participació interna, assemblea, governança democràtica Autor/a: Adam Peribáñez

Esclavitud infantil, una realitat que encara persisteix

dc., 21/04/2021 - 19:42
InternacionalEsclavitud infantil, una realitat que encara persisteix

21/04/2021LaviniaNext El tràfic d'infants, l'explotació sexual, el treball infantil i el matrimoni forçat són algunes de les moltes manifestacions encara presents d'esclavitud infantil. Font: Pixabay (Llicència CC). L'esclavitud infantil és una realitat que provoca greus danys psicològics, sovint irreversibles, en els menors. Font: Pixabay (Llicència CC). Segons la responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya, l'esclavitud infantil suposa una de les violències de drets humans més greus que els adults poden ocasionar als infants. Font: Pixabay (Llicència CC). Esclavitud infantil, una realitat que encara persisteix 21/04/2021LaviniaNext

Resum: 

Save the Children repassa les diverses formes d'esclavitud que pateixen molts menors arreu del món i que cal abolir.

Entitats d'arreu treballen per lluitar contra el treball i l'explotació infantil, ja que es calcula que prop de dos-cents milions d'infants conviuen amb aquesta realitat. Tal com alerta Mireia Recasens, responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya, aquesta pràctica suposa "una de les violències de drets humans més greus que els adults poden ocasionar als infants avui dia". Però des de l'organització recorden que el treball infantil és només una de les moltes formes d'esclavitud que pateixen els menors. Les repassem a partir d'un llistat elaborat per la pròpia entitat.

Tràfic d'infants

“Els infants són les víctimes invisibles d’aquest fenomen que no ha parat de créixer en els últims anys”, explica Recasens. I és que l’any 2018 es van denunciar prop de 50.000 víctimes de tràfic de persones, entre les quals un terç del total eren menors. “Com en totes les crisis, els infants sempre són el col·lectiu més vulnerable”, afegeix. “Per això, és probable que la crisi causada per la Covid-19 exposi a més infants al risc de ser víctimes del tràfic de persones”.

Explotació sexual amb finalitats comercials

L’explotació sexual infantil i el tràfic d’infants amb finalitats d’explotació sexual és la forma més extrema en què es manifesta aquesta violència, assegura la responsable de comunicació de Save the Children a Catalunya. Aquesta violència suposa la utilització de menors, normalment nenes, en actes de naturalesa sexual a canvi d’una prestació, que sol ser econòmica. Segons informa l’entitat, els països que tradicionalment han estat l’epicentre de l’explotació sexual a menors han estat Tailàndia i Cambodja. “L’acceptació per part de l’infant resulta irrellevant, i així ho estableixen les principals normes internacionals”, afegeix Recasens.

Des de Save the Children alerten que qualsevol forma de violència sexual contra els infants és un problema social que té conseqüències en la seva vida, en el seu entorn i en tots els contextos en els quals l’infant víctima es desenvolupa”, explica Recasens. És per aquest motiu que els àmbits per a la intervenció en la protecció d’aquests menors han de ser diversos: “Des de la família i el seu entorn social fins als àmbits educatiu, sanitari i policial, així com el legislatiu i de polítiques públiques”, proposa Recasens.

Treball infantil forçat per endeutament

En ocasions, els menors sotmesos al treball infantil s’endeuten amb el seu patró i aquest els obliga a treballar fins que el deute quedi pagat. “La xifra d’infants entre 12 i 17 anys que treballen ha descendit un 42%, de 136 milions l’any 2000 als 79 milions actuals. Durant el mateix període, el treball infantil entre els menors de 5 a 11 anys va caure en un terç, de 110 milions l’any 2000 als 73 milions actuals”, apunta Recasens.

Però, malgrat el progrés global, encara hi ha 152 milions d’infants en situació de treball infantil, i gairebé la meitat d’ells duen a terme tasques perilloses que posen en perill la seva salut, seguretat i desenvolupament emocional. Recasens reflexiona sobre el fet que “un país hipotètic poblat només amb aquests menors treballadors seria el novè país del món en extensió. Tret que s’acceleri el progrés, 121 milions d’infants seguiran en situació de treball infantil l’any 2025”.

Treball a les mines i al camp

Recasens alerta que a les explotacions mineres, les condicions de treball dels infants “són atroces”, i detalla que “treballen sense parar i sense cap mesura mínima de protecció o seguretat, entre pols, calors insuportables i poca llum”. Una de les problemàtiques més grans és el risc d’accidents: “els infants han de descendir i arrossegar-se per túnels improvisats i estrets, i corren el risc de patir accidents a causa de les caigudes, de les explosions i l’enfonsament de parets”.

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 71% dels infants treballen en el sector de l’agricultura, mentre que el 17% ho fa en el sector de serveis i el 12% restant, en el sector industrial, especialment a les mines. “Tot i això, es tracta de xifres incompletes perquè hi ha molts casos de treball infantil que no arriben a conèixer-se”, explica Recasens. I afegeix que gairebé la meitat del treball infantil arreu del món té lloc als països dels continents africà i asiàtic.

Nens soldats

“Tot i que resulta difícil conèixer la xifra exacta de nens i nenes soldats arreu del món, cada dia centenars de milers d’infants participen en conflictes armats, es veuen sotmesos a situacions extremes, són utilitzats per cometre atrocitats, pateixen maltractaments, violacions, o són testimonis d’assassinats”, expressa Recasens. I és que, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), 300.000 menors són víctimes de reclutament forçós.

“Ser reclutat o utilitzat per un grup armat pot afectar de per vida els infants”, afirma Recasens. “Els han robat la seva infància, i normalment perden anys d’escolarització i socialització a les seves comunitats”. El grau de brutalitat que viuen aquests infants és tant que, anys després, pot desembocar en un profund dany psicològic. A més, Recasens afegeix que “els que aconsegueixen tornar a les seves comunitats poden veure’s estigmatitzats o rebutjats, cosa que dificulta la seva recuperació i integració”.

Matrimoni forçat

Cada any, prop de 12 milions de nenes són forçades a casar-se amb homes molt més grans que elles, entre les quals dos milions ho fan abans de complir els 15 anys. “El matrimoni forçós és una de les principals causes d’abandonament escolar en països en via de desenvolupament i, alhora, les nenes que no van a l’escola estan enormement exposades a ser víctimes d’aquesta pràctica”. La responsable de comunicació a Catalunya de Save the Children afegeix que la relació entre l’educació i el matrimoni forçat és bidireccional: “Si totes les nenes acabessin l’educació secundària, s’evitarien més de 50 milions de matrimonis abans de l’any 2030”.

“Actualment, la inseguretat alimentària i econòmica provocada per la crisi de la Covid-19 fa que moltes famílies sentin que no els queda cap altra alternativa per sobreviure que obligar a les seves filles a casar-se”, cosa que fa que mig milió de nenes corrin el risc de patir matrimoni forçat, increment que reverteix en vint-i-cinc anys el progrés que s’havia aconseguit reduint les taxes d’aquesta pràctica. Recasens alerta de l’escandalosa xifra a què es pot arribar d’aquí a pocs anys, si no s’actua: “De seguir així, de cara a l’any 2025 s’assoliria la xifra de 61 milions de matrimonis infantils”, afegeix Recasens.

Segons dades de l’entitat, el matrimoni forçat està molt present als països del sud d’Àsia (191.000), seguit de l’Àfrica Occidental i Central (90.000) i l’Amèrica Llatina i el Carib (73.000). A més, s’espera que aquesta pràctica augmenti a l’Àsia Oriental i el Pacífic (61.000), a Europa i l’Àsia Central (37.200), i a l’Orient Pròxim i el Magreb (14.400).

Esclaus domèstics

Recasens apunta que els infants explotats en l’àmbit domèstic és una realitat que supera fronteres. Uns 40 milions de menors d'arreu del món són esclaus domèstics, i molts d’ells comencen a ser-ho a edats molt primerenques, als sis anys: “Prop de 10 milions d’infants romanen ocults als habitatges dels seus ocupadors, i són forçats a treballar i a viure de portes endins. Per tant, es mantenen amagats del món”.

Així doncs, la realitat dels esclaus domèstics és la més desconeguda i la més difícil de detectar. I “és precisament aquesta invisibilitat el que els fa especialment vulnerables enfront la violència i l’abús”, afegeix Recasens. Una realitat que acaba amb la seva infantesa, ja que “aquests menors no tenen la possibilitat d’escolaritzar-se, les jornades de feina són interminables i estan constantment exposats al maltractament psicològic”.

Des de Save the Children es treballa activament per combatre aquestes xacres a través de programes per erradicar les causes que vulneren als infants davant l’explotació, la pobresa, la discriminació i la manca de polítiques socials i d’accés a una educació adequada i de qualitat. L’entitat s’esforça perquè els governs dels països de destí estableixin sistemes d’identificació especials per a infants amb uns sistemes de protecció que els permetin recuperar les seves vides, així com programes i campanyes de reintegració per a aquests menors.

Etiquetes: drets humans, drets dels infants, explotació sexual, tràfic de menors, treball infantil, esclavitud, Save the Children

"Per Sant Jordi vull un llibre més fàcil d'entendre"

dc., 21/04/2021 - 14:13
Social"Per Sant Jordi vull un llibre més fàcil d'entendre"

21/04/2021Colectic Imatge cedida per Fundació el Maresme "Per Sant Jordi vull un llibre més fàcil d'entendre" 21/04/2021Colectic

Resum: 

Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l'administració pública i el sector cultural que fomentin l’accessibilitat cognitiva adaptant els llibres i textos amb el mètode de la lectura fàcil.

"Saps que hi ha persones que no podem llegir molts dels llibres que es venen a les botigues? Això passa perquè tenen paraules molt difícils d’entendre. El nostre dret a la cultura i a accedir a la informació no es compleix si no podem entendre la major part dels llibres i documents". Així comença el manifest de Dincat, representant de les entitats del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, que reclama a l'administració pública i al sector cultural que recordin la importància de fomentar l’accessibilitat cognitiva adaptant els llibres i textos per fer un Sant Jordi més inclusiu.

Per tal d'aconseguir-ho proposen "un món més fàcil d'entendre" mitjançant la lectura fàcil (LF), un mètode de creació, adaptació i validació de documents per facilitar la lectura i la comprensió. En concret, el sector demana que s’escriguin més llibres amb aquest mètode, també per a persones adultes ja que la majoria són infantils. A més, volen que siguin més fàcils de trobar a les biblioteques i llibreries, que estiguin adaptats per persones formades en aquest mètode, i que les editorials prenguin consciència d’aquesta necessitat, apostant per l’edició i publicació de llibres en aquest format.

A més, demanen que també s’utilitzi aquest mètode en documents de l’administració, formularis, webs, lleis i receptes mèdiques. "Si el món és més fàcil d’entendre les persones amb discapacitat intel·lectual podrem participar més a la societat, podrem anar als llocs sense dependre d’altres persones, i podrem llegir molts llibres", afirmen.

Segons dades de l’Associació de Lectura Fàcil, malgrat ser el segon país amb més llibres publicats en LF, el 2020 només es van publicar 25 títols en aquest format.

Entitats com Aura Fundació o Associació Talma s'han adherit a la campanya amb vídeos en què les persones protagonistes exposen les demandes. "Per Sant Jordi vull un llibre més fàcil d'entendre", diuen la Maite i la Vanessa. El Robert afegeix: "La gent pensa que no sé llegir però en sé i m’agrada".

Etiquetes: catalunya, dincat, discapacitat intel·lectual, lectura fàcil, Sant Jordi solidari, Llengua i literatura

'Quina nit!', el curt audiovisual que promou sexualitats lliures de violències

dc., 21/04/2021 - 12:15
Social'Quina nit!', el curt audiovisual que promou sexualitats lliures de violències

21/04/2021Suport Tercer Sector El projecte d'ABD, emmarcat al programa SEXus, presenta una nova campanya adreçada a la població adolescent i jove d’entre 18 i 35 anys. Font: Unsplash. L’objectiu és tractar i prevenir les violències masclistes que es produeixen en l’àmbit de les sexualitats i sensibilitzar sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Font: Unsplash. 'Quina nit!', el curt audiovisual que promou sexualitats lliures de violències 21/04/2021Autor/a: Dani GallartSuport Tercer Sector

Resum: 

SEXus presenta aquesta campanya de sensibilització amb l’objectiu de desarticular estereotips, donar visibilitat a les violències i ressaltar el dret a la igualtat i a la no discriminació.

El projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), emmarcat al programa SEXus, presenta una nova campanya adreçada a la població adolescent i jove d’entre 18 i 35 anys. L’objectiu principal és tractar i prevenir les violències masclistes que es produeixen en l’àmbit de les sexualitats i sensibilitzar sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere.

Quina nit!

El curtmetratge ‘Quina Nit!’ parla d’un grup de joves que es reuneixen per fer una festa al pis d’una de les persones del grup. En el transcurs de la nit s’aniran donant diferents situacions de violències masclistes i LGTBI+fòbiques.

Amb aquest argument es pretén abordar temes com els prejudicis, el consentiment, el desig, les ciberviolències, el llenguatge i l’exercici de les violències, amb la finalitat de convidar a les persones joves a la reflexió i així desarticular estereotips, ressaltar el dret a la igualtat i a la no discriminació, donar visibilitat a la diversitat sexual, afectiva i de gènere i identificar les diferents violències per proposar estratègies de prevenció.

El curtmetratge té una durada de 15 minuts i es divideix en sis càpsules, acompanyades de material gràfic i pedagògic per treballar amb el jovent. El projecte ha estat creat a través de la col·laboració entre SEXus, Femiñetas, L’Escletxa, Translocura i un grup de joves que s’han implicat en el procés de creació artística.

“És un projecte que hem realitzat de forma col·lectiva i participativa amb altres organitzacions i persones joves que han col·laborat en tot el procés creatiu, des del guió i la creació de personatges fins al rodatge. Això ens ha donat un punt de frescor, amb un material atractiu i molt proper amb el que qualsevol persona jove es pot sentir identificada”, explica Aldana Menéndez, responsable dels programes de Salut Sexual i VIH d’ABD i del programa SEXus.

Menéndez destaca que és un material actualitzat al context de pandèmia i que respon a les necessitats comunicatives, afectives i sexuals del jovent. “El curtmetratge està actualitzat en el context de la Covid-19. Si bé la pandèmia no està present en el curt, mostra com està canviant el paradigma de l'oci arran aquesta, tenint molt presents les necessitats sexuals i comunicatives del jovent”.

“A més, és una proposta inclusiva en el sentit que no hem volgut mostrar personatges diversos, sinó que les persones implicades en l'equip són diverses, amb diferents orígens culturals o diversitat afectiva i sexual, el que fa que el producte final sigui autèntic i el jovent pugui tenir tot tipus de referents”, afegeix Menéndez.

La presentació de la peça audiovisual es realitzarà el proper dissabte 24 d’abril a les 11:30 al Zumzeig Cinema Cooperativa de Barcelona. Després del curt, es comptarà amb una taula rodona en la qual es debatrà sobre violències, sexualitats i joventut. L’acte finalitzarà amb un concert de Maio Serrasolsas.

SEXus

Sexus és un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament de promoció de la salut i educació sexual des d’una perspectiva de gènere i drets.

El programa tracta la sexualitat de forma integral i positiva, oferint una informació objectiva, lliure de judicis morals, promovent l’autonomia i facilitant a la població adolescent i jove la presa de decisions sobre la seva pròpia vida sexual des d’una perspectiva feminista i tenint en compte les diverses opcions, orientacions sexuals, identitats i expressions de gènere.

Etiquetes: abd, salut sexual, violència masclista, violència de gènere, gènere, discriminació sexual, LGTBIfòbia Autor/a: Dani Gallart

Ferran Dalmau: "La casa Vallmanya ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià"

dc., 21/04/2021 - 11:40
CulturalFerran Dalmau: "La casa Vallmanya ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià"

21/04/2021LaviniaNext El Ferran Dalmau forma part de la iniciativa popular que vol salvar Cal Macià. Font: Ferran Dalmau Acte de la Iniciativa popular per a preservar la casa familiar del President Macià a Alcarràs. Font: #SalvemCalMacià A la casa Vallmanya li ha caigut una part de la taulada. Font: #SalvemCalMacià Ferran Dalmau: "La casa Vallmanya ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià" 21/04/2021Autor/a: Ariadna RocaLaviniaNext

Resum: 

La iniciativa popular #SalvemCasaVallmanya vol aconseguir que l’Ajuntament d’Alcarràs recuperi l’acord de compra de la finca que es troba en unes condicions de conservació deplorables.

La casa pairal de Vallmanya, també coneguda com a Cal Macià, va ser propietat de la família del president Francesc Macià i té un valor històric molt important. Actualment, però, la propietat està en perill, ja que es troba en unes condicions de conservació deplorables, amb una part de la teulada enfonsada.

Des de la iniciativa #SalvemCasaVallmanya (o #SalvemCalMacià) demanen a l’actual govern de l’Ajuntament d’Alcarràs que compri la casa perquè pugui ser rehabilitada i després poder-la museïtzar per recordar la figura del president que va declarar la República Catalana, l’any 1931. De fet, l’anterior govern del consistori ja va arribar a un acord de compra, que l’actual va desfer. El passat 11 d'abril, més de cent persones van participar en un acte a Alcarràs per exigir a l’ajuntament la compra i restauració urgent de la casa.

Hem parlat amb el Ferran Dalmau, portaveu de la iniciativa popular #SalvemCasaVallmanya, sobre la situació actual de la finca.

En quines condicions es troba actualment Cal Macià?

Unes condicions molt deplorables. El problema principal és que els annexos del que és l’antiga zona noble fa temps que han començat a caure. I el que ha passat darrerament és que s’ha obert un gran forat a la coberta i tots sabem que per a les cases velles, quan comença a caure la coberta, és el principi del final. En resum, la casa noble del s. XVIII, on passaven les vacances la família Macià, ha començat a enderrocar-se.

Què demaneu des de la iniciativa #SalvemCalMacià?

Nosaltres interpel·lem a diverses organitzacions. En primer lloc, a l’Ajuntament d’Alcarràs, perquè considerem que és a qui li pertoca donar el primer pas. Quan hem anat a parlar amb la resta d’administracions sempre ens han dit que no poden comprometre diners públics a rehabilitar la casa fins que la propietat no sigui pública. Aleshores ens trobem en aquest impàs en el qual l’equip de govern entrant a l’Ajuntament (l’any 2019), el primer que fa és desfer l’acord de compra que havia assolit l’anterior govern mesos abans.

Per què es va desfer aquest acord?

Perquè l'actual consistori no l’assumia com a propi i va dir que no el compliria. Nosaltres creiem que l’ajuntament ha de recuperar aquest primer acord, que era un molt bon acord de compra de la casa. També interpel·lem a la resta d’administracions perquè es comprometin públicament a la rehabilitació de la casa i a col·laborar econòmicament en tirar-ho endavant.

Com va néixer la iniciativa #SalvemCasaVallmanya?

L’any 2017 vam avisar a les institucions sobre la situació de la casa i al cap d’un cert temps vam aconseguir que l’ajuntament d’Alcarràs procedís a fer la compra. Quan el nou govern va desfer l’acord de compra, ens vam reactivar i vam decidir tornar a aparèixer a l’esfera pública i tornar a reivindicar aquest primer acord, o un de nou, però un acord de compra pública de la casa.

Qui hi ha al darrere?

Nosaltres som gent que provenim d’entitats del món de la memòria: el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, la Coordinadora d’Entitats de Memòria Històrica de Ponent i el Centre de Documentació de l’Esquerra Independentista. També persones soltes a nivell individual.

La decisió actual de l’ajuntament és ferma o existeix la possibilitat que cedeixi?

No ho sabria dir. Ens hem trobat a un ajuntament que a vegades de cara a la galeria explica unes coses, però cap a dins n’explica unes altres. En aquest moment de cara a fora interpel·la a la resta d’administracions perquè facin elles la compra i, al mateix temps, a les reunions, ens diu que no té cap intenció de comprar i que vol que sigui un privat qui compri la casa.

Quin és el futur que desitgeu per aquesta finca?

Seria idoni que es produís un debat públic sobre què s’ha de fer amb aquesta finca i que el poble d’Alcarràs, i tot el Baix Segrià, en general, pogués decidir quins usos donar-li. Nosaltres entenem que ha de ser un espai per recuperar la figura del president Macià, però considerem també que és un espai que té altres virtuts.

Em podries posar un exemple?

La finca de Vallmanya va ser de les primeres regades amb l’aigua del canal d’Aragó i Catalunya. El mateix Macià es va encarregar que arribés a les terres del Baix Segrià. Si avui es rega en aquestes terres, és gràcies a la seva iniciativa. Va ser la revolució agrícola de la zona. També té una història sobre el règim franquista.

Quina?

És una història molt particular. Com a represàlia del règim franquista, l'Instituto Nacional de Colonización requisa una part de les terres de la família Macià i també de la finca de Montagut i se les reparteixen entre els colons. La figura de Francesc Macià, el regadiu i el paper dels colons ens semblen coses prou interessants perquè la casa sigui museïtzada i explicar-ho. Hi ha pocs espais que reuneixin tantes coses en una.

Actualment es pot accedir a la finca?

Hi ha un camí públic que transita pel mig de la finca. La casa es pot mirar des de fora, però no es pot accedir a l’interior perquè, evidentment, és una propietat privada. De fet, quan vam fer l’última activitat reivindicativa, no teníem el permís del propietari per poder accedir i vam haver de fer la visita a la resta de construccions de Vallmanya.

Què opina el propietari sobre la venda de la casa?

Ell no vol ficar a un comprador privat al mig de la seva finca i per això va arribar a un primer acord l’any 2019. Un molt bon acord de compra per 120.000 euros. El propietari no veu malament recuperar aquest acord amb l’ajuntament, però l’ajuntament actual no vol. El que vol és que hi hagi una operació entre privats per poder desentendre’s i no haver d’assumir la seva pròpia responsabilitat.

Us han donat suport diversos rostres coneguts.
Fa unes setmanes vam promoure un primer manifest de suport a la iniciativa i va recollir certes adhesions i bastant considerables, com del que va ser vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i l'expresident Quim Torra. També vam rebre tota una sèrie de suports de gent del món de la cultura, historiografia, universitaris, etcètera. Al cap i a la fi és una demanda que, vulgui o no l’actual equip de govern de l’Ajuntament, és àmpliament recolzada per part de tots els sectors socials i fins i tot també dintre de la Vila d’Alcarràs.

Què creus que acabarà passant?

Això és una bola que es va fent gran i el nombre de suports que va reunint la iniciativa es va multiplicant. Com més trigui l’ajuntament a fer l’operació de compra, que són molt conscients que l’hauran d’acabar fent, pitjor per tots. La casa no trigarà molt a desplomar-se del tot.

El consistori creu, equivocadament, que si es produeix l’ensorrament de la casa i en aquell moment no és la seva propietat, ells es deslliuraran que els hi caigui algun ‘pal’ al damunt. Però això no és veritat. Nosaltres a qui acabarem traslladant la responsabilitat d’això, si acaba succeint, serà a l’ajuntament, que és qui ha desfet l’acord de compra.

Quines altres accions teniu preparades?

Anem fent coses. Ara hem promogut una carta que aviat farem arribar a tots els diputats per la circumscripció de Lleida. Més endavant tenim pensat fer-ho amb els diputats provincials, buscant la implicació d’aquestes persones en la defensa de la compra pública de la casa per veure si ens donen suport a la demanda que fem. En els pròxims dies farem públic els noms de qui l’ha recolzat.

Etiquetes: memòria històrica, història, francesc macià, Segrià, Salvem Cal Macià Autor/a: Ariadna Roca

Pàgines